Costes. Aplanament (7000055/2021)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000209/2021 ORIGEN: 7000055/2021 - 00

NIG: 5300542120210000715

PARTS:

Apel·lant: Sr. Cañellas

Representant: Sra. Manzano

Advocat: Sr. Gomila

Apel·lat: Vall

Advocat: Sr. Castillo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Costes. Aplanament.

SENTÈNCIA 011-2022

Andorra la Vella, el 17 de gener del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 06-05-2021, el Sr. Cañellas (C), va presentar una reclamació de quantitat a tramitar pel procediment abreujat contra la societat Vall, per tal d'obtenir la satisfacció de l'import total de 3.787,08.-euros en concepte de factures per uns treballs efectuats per encàrrec de la demandada, així com el pagament dels interessos corresponents i de les costes processals causades.

2.- Per escrit de data 21-05-2021, el legal representant de la societat demandada va indicar aplanar-se a la demanda de reclamació de quantitat presentada pel Sr. Cañellas, i els autes van quedar vistos per sentència.

3.- Per Sentència de data 18-04-2018, el Tribunal Unipersonal, secció civil, va decidir:

"Que donant lloc a la demanda interposada pel Sr. Cañellas en la seva qualitat de titular administratiu del negoci C, ha de condemnar la mercantil andorrana Vall. al pagament de la suma de 3.787,08 EUR majorada pels interessos legals comptadors des del 21 de maig de 2021 i fins a la total liquidació del deute, sense fer especial condemna en costes, segons allò previst al darrer Fonament de dret de la present decisió.".

4.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Cañellas.

Demana la seva revocació i que es dictes una conforme a totes les seves pretensions de primera instància, condemnant a la par agent a pagar les despeses processals causades, incloses les derivades de la intervenció d'advocat i de procurador d'ambdues instàncies.

Els arguments revocatoris dels recurs es poden sintetitzar de la manera següent: 1) la part agent va formular una petició de pagament de les costes i va manifestar que havia intentat cobrar el deute de manera extrajudicial ; 2) la part defenent no es va oposar a dita petició sinó que es va aplanar, ni tampoc va contradir l'afirmació que havien existit requeriments extrajudicials ; 3) el fet que la Sra. Batlle hagi decidit no practicar els tràmits de prova i conclusions no li ha permès sol·licitar les testificals per acreditar la seva afirmació i això no li és imputable.

La societat Vall no va presentar cap escrit en el termini de 13 dies que li fou atorgat per providència de data 05-07-2021 notifica al seu legal representant el 08-07-2021.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- El present recurs només és en relació a la qüestió de les costes de primera instància tota vegada que considera la part recurrent que donat l'aplanament total de la defenent i l'existència d'un requeriment previ de pagament, els mateixos s'havien d'imposar a la part defenent.

Els greuges de la part apel·lant s'han d'estimar.

Com ho motivàvem en la nostra Sentència 426/2017 del 27-02-2018 :

"En efecte, pel que fa als principis aplicables per a decidir de la imposició o no de les costes, com ja ha recordat aquesta Sala, la condemna en costes és "un dret que estableix la resolució judicial a favor de la part litigant que ha obtingut un resultat favorable..." (vg. TSJC 22-06-de 2000 nº 1392). En aquesta òptica, el que es resisteix a una demanda fefaent i fonamentada en dret ha de suportar el pagament de les costes processals per tal, finalment, d'assegurar un reconeixement complet i efectiu del dret del vencedor.

Així, en el dret civil andorrà, la imposició de costes no es regeix pel criteri subjectiu de la temeritat sinó per l'objectiu del venciment. No es precisa la temeritat per a la imposició de costes, és suficient el venciment perquè sigui preceptiva la imposició, tret que circumstàncies especials permetin al Tribunal fer ús de les facultats d'excepció que li confereix la novel·la 82 Capítol 10.

Tanmateix, la mala fe i la temeritat poden actuar com argument de reforç de la condemna en costes.

Aquesta imputació de les costes no es fa de manera mecànica, sinó que el fet de considerar si s'ha estimat substancialment o no una demanda és una decisió que pren l'òrgan jurisdiccional en funció de les circumstàncies del cas. Entre altres criteris, també s'ha de valorar la conducta prèvia de les parts i en particular la del defenent. Al respecte, el criteri cabdal i subjacent és de determinar si l'agent es va trobar obligat a litigar en raó de l'actitud del defenent. També s'ha de valorar si l'oposició del defenent era justificada o si al contrari la seva actitud es pot titllar de passiva, obstructiva, o fins i tot de temerària o de mala fe.".

Pel que fa la manca de reclamació prèvia, i en consonància amb el que acabem d'exposar, l'existència d'un requeriment previ a l'acció judicial té una gran importància, tota vegada que permet oferir al deutor, un cop plenament informat del crèdit reclamat, de liquidar el seu deute per tal d'evitar un procés judicial.

Dit això, dita manca de reclamació prèvia no impediria una condemna en costes processals si la demanda s'estima de forma íntegra o substancial (veure en aquest sentit TSJC 163/14 i 103/13).

Pel que fa a l'aplanament, i seguint la mateixa lògica, és doctrina constant d'aquesta Sala (veure per exemple entre altres TSJC 385/13 i 390/14 del 27-04-2015) que, per regla general, no procedeix efectuar especial condemna en costes quan el defenent s'aplana i no ha sigut objecte d'un requeriment extrajudicial previ. Salvat excepció s'ha de tractar d'un aplanament total : "l'aplanament només possibilita la no imposició de les costes processals quan és total i no ha existit un requeriment extrajudicial inatès que ha obligat a l'agent ha impetrar l'auxili judicial" (TSJC 103/2016 del 27-10-2016).

Aquesta solució es fonamenta sobre la consideració que, justament, pel fet de no existir requeriment previ extrajudicial, el demandat no ha tingut la possibilitat de reconèixer el bon dret del demandant i de liquidar el deute quan la seva voluntat era aquesta, raó per la qual s'aplana a la demanda, i que per tant no se'l pot considerar com de mala fe o com a el responsable de que hagi sigut necessari un plet.

Aquests principis es troben ara recollits en el codi de procediment civil que disposa en el seu article 49.1 que el demandat es pot aplanar a totes les peticions formulades pel demandant en la demanda i que en aquest cas, el tribunal dicta una sentència condemnatòria en què estima aquestes peticions i imposa les costes processals d'acord amb el que estableix l'article 352.

L'article 49.2 precisa que el demandat es pot aplanar a algunes de les peticions formulades pel demandant en la demanda i que en aquest cas, el procés continua pel que fa a la resta de les peticions, i el tribunal consigna les peticions que han estat objecte de l'aplanament i les estima en virtut de la sentència que dicta al terme del procés.

Quant a l'article 352, disposa que :

"1. El tribunal només imposa les costes processals al demandat si s'aplana amb posterioritat al termini concedit per contestar a la demanda.

2. No obstant el que estableix l'apartat anterior, si el tribunal estima que concorre mala fe del demandat, li imposa les costes processals encara que s'hagi aplanat dins el termini concedit per contestar a la demanda. Es considera que concorre mala fe del demandat quan, malgrat que el demandant ha requerit extrajudicialment al demandat que compleixi les seves obligacions, o malgrat que hi ha hagut un procediment de mediació o una demanda de conciliació previs, el demandant s'ha vist compel·lit a interposar la demanda.".

SEGON.- En el present cas, el Tribunal Unipersonal, citant la doctrina de la Sala sobre la necessariat d'un requeriment previ per poder imposar les costes a la part defenent que s'aplana, ha considerat que no es podien imposar les costes tota vegada que la part agent no havia acreditat tal requeriment.

Ara bé, si bé és cert que la part agent no va aportar amb el seu escrit de demanda cap document de requeriment fet a la societat defenent, va tanmateix afirmar en dit escrit :

"Cal tenir en compte que aquesta part ha intentat recobrar el deute mantingut de forma extrajudicial. S'ha contactat diverses vegades amb l'avui demandat per via telefònica, sense a data d'avui haver pogut acordar formalment el reconeixement ni els terminis de venciment del deute.".

Apareix que la defenent no va negar l'existència de tals requeriments previs que li havia fet el demandant sinó que va manifestar en el seu escrit de contesta :

"Primer.- Que, mitjançant demanda de reclamació de quantitat, el Sr. Cañellas reclama a la societat mercantil andorrana Vall, el pagament de la quantitat de 3.787,08 EUROS derivat de l'impagament de la factura número 60 de data 29 de febrer de l'any 2020, més interessos i costes.

Segon.- Que, la societat Vall reconeix adeutar la factura reclamada per l'agent, motiu pel qual s'aplana a la demanda interposada pel Sr. Cañellas.".

Així les coses, no només la part demandada ha admès l'existència d'un requeriment previ sinó que s'ha aplanat a la totalitat de les pretensions de l'agent, costes incloses.

No havent la defenent negat la realitat de l'afirmació feta per l'agent, i havent quedat els autes directament vistos per sentència després del tràmit de contesta, no es va poder practicar cap prova al respecte ja que justament no era una qüestió litigiosa.

Per tant, considerem que ens trobem en un cas d'aplanament total amb requeriment previ i que s'havien d'imposar les costes a la defenent.

Per consegüent, escau modificar el pronunciament de la instància al respecte.

TERCER.- L'estimació del recurs determina no efectuar cap imposició de les costes d'aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR el recurs de la representació processal del Sr. Cañellas contra la Sentència del Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 26-05- 2021 que revoquem parcialment en el sentit de condemnar la societat Vall, a pagar les costes de primera instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, tot i mantenint la resta de la seva part dispositiva.

Segon.- NO EFECTUAR cap imposició de les costes judicials de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.