Assegurances - Acció de repetició entre companyies - Legitimació activa i passiva (TSJC 166/2015)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000166/2015 ORIGEN: 3000111/2014

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de desembre del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 05-03-2014, la representació processal de la companyia Sanz va presentar demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment civil abreujat contra la companyia Machado, SA demanant que, com a conseqüència d'un accident de circulació, se la condemnés, a abonar-li l'import de 10.500.-euros en concepte de IPP, quantum doloris i perjudici de lleure, amb els interessos legals des de la contesta a la demanda, així com a la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de pèrits.

II.- La representació processal de la companyia Machado, SA va oposar-se a la demanda formulant una excepció de manca de legitimació activa, i subsidiàriament, sobre el fons fent valer que l'import total a satisfer no podia superar 8.500.-euros donat que, al seu parer, la indemnització del quantum doloris havia de ser de 2.500.-euros i no de 4.000.-euros, sol·licitant a més la imposició de les costes judicials a la part agent.

III.- Per Sentència de data 11-03-2015, l'Hble. Tribunal Unipersonal va decidir estimar íntegrament la demanda.

IV.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la companyia Machado, SA demanant la seva revocació i l'estimació de les seves pretensions exposades en l'escrit de greuges, així com la imposició als demandants de les costes judicials d'ambdues instàncies.

La representació processal de la companyia Sanz demana la seva confirmació, amb imposició de les costes a l'adversa.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat establert a les actuacions que el dia 05-02-2009 el vehicle conduït pel Sr. Carranza i assegurat a la companyia Machado, SA, va col·lidir per escomesa contra el vehicle conduït pel Sr. Conde i assegurat a la companyia Sanz. No s'ha discutit mai la responsabilitat del Sr. Carranza en l'accident ni que la companyia Machado, SA, havia d'aportar-li la seva garantia, sinó més aviat la determinació i la valoració dels perjudicis a indemnitzar.

Així, va néixer un primer procediment (0089-6/10), en el marc del qual l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 12-04-13 estimant parcialment la demanda interposada de data 22-04-10 per la representació processal d' Sanz i del Sr. Romeu i condemnant solidàriament al Sr. Carranza i a la companyia Machado a pagar a la companyia Sanz l'import de 1.756,49EUR. Ambdues parts van formular recurs d'apel·lació a fi que aquesta Sala resolgui sobre la qüestió relativa als imports dels danys causats al perjudicat i a la seva companyia d'assegurances en quant a les factures mèdiques, farmacològiques, no farmacèutiques, així com el lucre cessant reclamat pel Sr. Conde (TSJC 185/13).

II.- El primer greuge del recurs de la companyia Machado, SA és en relació amb la seva excepció peremptòria de manca de legitimació activa. Argumenta en substància que: 1) la part agent no HA aportat la pòlissa d'assegurances amb el seu escrit de demanda sinó en període de proves; 2) és aleshores que la part defenent ha descobert que els imports pagats per Sanz al Sr. Conde en concepte d'IPC, pretium doloris i perjudici de lleure no eren coberts per dita pòlissa i que la companyia no tenia cap obligació contractual a pagar aquells imports al Sr. ENTITY_7; 3) d'aquesta manera i invocant que exercita una acció de repetició, la companyia agent vol "salvar" el seu assegurat de la prescripció d'una reclamació en relació a un accident del 2009 i 4) el fet d'haver aportat la pòlissa en període de proves l'ha deixat en indefensió perquè no sabia quines limitacions comportava el contracte.

Aquest greuge no es pot estimar per les raons que segueixen.

La legitimació activa ad causam es pot definir com la possibilitat, en un determinat procés, de formular pretensions, en relació al dret litigiós i pel fet de ser titular de dit dret.

En el present cas, l'acció que s'exercita no és una acció subrogatòria en responsabilitat extracontractual en contra de la companyia asseguradora del responsable del dany, sinó sense dubte una acció de repetició, doncs la pretensió de la part actora és fer reconèixer el dret de crèdit al seu favor en contra del responsable del sinistre i obtenir el reembossament dels imports que ha pagat al seu assegurat.

En efecte, ja hem pogut precisar en la nostre sentència 268/14 del 13- 01-2015 la diferència entre l'acció subrogatòria en responsabilitat extracontractual i l'acció de repetició entre companyies d'assegurances. Si és clar que en ambdós casos la companyia agent exerceix els drets de l'assegurat perquè aquest li va cedir, en la primera, la companyia s'adreç a al responsable del sinistre i eventualment a la seva companyia per tal d'exercitar l'acció de la que el seu assegurat disposava (assumint la posició del seu propi assegurat i devent suportar les mateixes excepcions), mentre que en l'acció de repetició actua pel sol fet d'haver pagat la indemnització.

Al respecte, ja s'ha explicat recentment en la nostra sentència 340/2014 del 14-04-2015 relativa a un cas on es pretenia una manca de legitimació activa pel fet de no haver aportat amb la demanda una còpia del contracte d'assegurances que "el fonament de la seva acció subrogatòria per pagament era que aquest darrer li havia cedit el dret a reclamar l'import de la reparació dels danys que havia sofert en l'accident...No resulta transcendent el per què li va cedir el dret al deutor d'una reclamació per responsabilitat extracontractual. El que importa és que la part agent havia de demostrar que efectivament s'havia produït aquella cessió i que ella havia fet front al pagament de la factura que reclama. Cap transcendència té saber si la pòlissa cobria danys a tercers o bé tot risc, perquè tant en un cas com en l'altre, el que interessa és que la companyia agent els ha pagat en estimar que el seu assegurat no tenia cap responsabilitat en la mecànica de l'accident i que li ha cedit el dret a rescabalar-se davant el responsable de la causació del dany.".

A més, jutjar d'una altra manera permetria al responsable i a la seva companyia limitar la indemnització que deuen al perjudicat, quan la seva obligació és d'indemnitzar-lo i deixar-lo indemne de tot perjudici, i també suposaria un enriquiment injust al seu benefici en detriment del perjudicat.

La companyia Machado SA sosté que, al no poder el Sr. Conde exercitar una acció en responsabilitat extracontractual prescrita en aplicació del termini anyal de la lex aquilia, la companyia Sanz pretendria de manera irregular exercitar una acció de repetició sotmesa a la prescripció de 30 anys de l'usatge Omnes Causae, quan no ho podria fer perquè no tenia cap obligació contractual de pagar els imports satisfets al Sr. Conde.

Al contrari, s'ha aportat amb l'escrit de demanda el rebut de data 23- 05-2013 en el qual el Sr. Conde ha reconegut que, en la seva qualitat d'assegurat de la companyia Sanz, havia rebut el pagament de l'import total de 10.500.- euros en concepte de reparació dels seus perjudicis d'IPP, quantum doloris i perjudici de lleure conseqüents a l'accident d'autes, i cedint a la companyia totes les accions que corresponguin per tal de reclamar als responsables l'import de la referida indemnització.

No s'ha criticat la validesa d'aquest document, ni la realitat del pagament. I si la companyia Machado SA considera que la companyia Sanz i el Sr. Conde han incorregut en un frau per tal de poder indemnitzar a aquest darrer malgrat l'existència d'una prescripció de l'acció en responsabilitat extracontractual, li pertocava provar tal fet, i no ho ha fet.

Per tant, la companyia demandant té perfecta legitimació activa.

La part demandada no ha sofert cap indefensió pel fet que no s'hagi aportat la pòlissa amb l'escrit de demanda perquè sabia quina acció exercita la part agent, i que podia discutir la responsabilitat del Sr. Carranza o la realitat del pagament de les indemnitzacions al Sr. Conde, cosa que no ha fet.

En aquestes condicions, s'havia de desestimar l'excepció de manca de legitimació activa i aquest aspecte de la sentència s'ha de confirmar.

III.- El segon aspecte del recurs rau en la qüestió dels conceptes indemnitzats i es fa valer que: 1) al llegir la pòlissa ha descobert que el contracte limitava la indemnització de la "invalidesa permanente" en consideració d'un capital de 11.000.-euros i per tant el percentatge d'IPP de 5% fixat pel forense s'ha d'aplicar al capital assegurat, i per conseqüent l'import a indemnitzar és de 550.-euros i no 5.500.-euros i 2) tampoc el pretium doloris era cobert pel contracte, i en tot cas un pretium doloris de 2,5/7 ha de ser indemnitzat en 2.500.-euros i no 4.000.-euros.

Però, del que s'acaba de raonar en el FONAMENT.-III, s'ha d'extreure la conclusió que, atès que els drets de la companyia agent es fonamenten sobre la cessió de drets feta consecutivament al pagament per part de l'assegurat, el fet que la companyia ha pagat perquè existia un contracte entre ella i l'assegurat, no significa que dita companyia ha de veure limitada o condicionada els seus drets en funció del contracte.

L'acció de repetició és autònoma i per conseqüent, la companyia defenent no pot invocar al seu benefici les suposades limitacions que conté el contracte, ja que només es tracta de qüestions interns a les relacions contractuals entre la companyia demandant i el seu assegurat.

Per conseqüent, la discussió s'ha de centrar sobre la qüestió de la valoració dels perjudicis, puix és evident que el dret de rescabalament de la companyia que ha indemnitzat el seu assegurat dels perjudicis soferts no pot portar a un enriquiment injust essent recordat que, segons els principis de la matèria, s'ha d'avaluar tot perjudici sofert en relació amb el sinistre per tal de permetre la seva indemnització sense guany ni pèrdua.

Pel que fa a l'IPP i al perjudici de lleure, la companyia demandada ha reconegut en el seu escrit de contesta que la part agent els havia fixat de conformitat amb "els criteris orientadors del nostres tribunals", i així és .

Pel que fa a la indemnització del quantum doloris de 2,5/7, la part defenent sosté que no s'hauria de fixar en 2.500.-euros en base a un punt a 1.000.-euros, i no en 4.000.-euros.

Però, la noció de valor del punt, que té la seva utilitat quan es tracta d'IPP, no té gaire sentit a l'hora d'indemnitzar el patiment sofert.

El fet de xifrar per un metge el patiment sofert en 2,5 sobre una escala que compta amb 7 graus només està destinat a donar una referència objectiva per tal de permetre una certa coherència i fins i tot evitar tota arbitrarietat al moment de fixar la indemnització. Però, de cap manera ha de portar a una aplicació mecànica o comptable, doncs no s'ha de perdre de vista que es tracta d'indemnització del perjudici d'una persona en particular i que cada cas és diferent.

Al respecte, i en aquesta òptica, els reculls de decisions que es poden establir, com és el recull elaborat pel M.I. Tribunals de Corts, tenen un gran valor, però no poden tenir el valor d'un barem imperatiu sinó un valor indicatiu, ja que, al final, és l'òrgan jurisdiccional qui té la responsabilitat de fixar la indemnització en funció dels elements propis de cada sinistre, devent motivar en quins elements fonamenta la seva valoració.

Així les coses, i pel que fa al pretium doloris destinat a indemnitzar tots els patiments tan físics com morals del perjudicat, i sabent gràcies a l'informe del forense (realitzat en el marc del procediment 89-6/10 i aportat amb l'escrit de demanda), que el Sr. Conde, qui tenia 43 anys al moment de l'accident , i va sofrir una fuetada cervical provocant una baixa laboral de 3 mesos i mig, cervicàlgies amb lleugera rigidesa i cefalees residuals, que van fer necessàries sessions de rehabilitació funcional, i atenent-nos a la jurisprudència de les jurisdiccions andorranes, considerem que si bé el Tribunal d'instància ha considerat que no existia "cap desviació reprovable", nogensmenys l'import de 4.000.-euros no correspon al perjudici del Sr. Conde que acabem de detallar, i que el mateix s'havia de fixar en 3.000.-euros.

Per conseqüent, escau reformar la sentència d'instància sobre aquest punt.

IV.- El tercer greuge recau sobre la qüestió de les costes de primera instància tota vegada que sosté, d'una part, que no ha existit cap requeriment previ a la demanda, i d'altra part, que existia una iusta causa litigandi pel fet de no haver aportat la pòlissa amb l'escrit de demanda.

Ja hem indicat que s'havia de pensar del fet que no s'hagi aportat la pòlissa amb l'escrit de demanda, i tal circumstància no constitueix cap iusta causa litigandi.

Pel que fa al segon argument, malgrat la part agent afirma en el seu escrit de demanda que havia dut a terme vàries iniciatives amicals amb la representació processal de la demandada, força és de constatar que no ho ha acreditat de cap manera, quan la part demandada té afirmat en la conclusió del seu escrit de contesta (foli 51) -i per tant no és nou argument-, que la companyia adversa no li havia fet cap requeriment previ per tal de solucionar el present afer de forma amistosa i extrajudicial.

Nogensmenys, no és cert que la falta de requeriment previ ha de portar per si sola a imposar les costes al demandant, i de fet té més importància en cas d'aplanament. Al contrari la manca de reclamació prèvia no impedeix una condemna en costes processals si la demanda ha estat estimada de forma íntegra o substancial (vg. TSJC-163/14).

En el nostre cas, atès que l'estimació fou íntegra pel primer jutjador i substancial per aquesta Sala, escau mantenir la condemna en costes de primera instància de la companyia demandada.

V.- L'estimació parcial del recurs determina no efectuar cap imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel.la 82,10).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR molt parcialment el recurs de la representació processal de la companyia Machado, SA contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 11-03-2015, que revoquem parcialment en el sentit de condemnar dita companyia a pagar a la companyia Sanz la suma global de 9.500.-euros enlloc de la de 10.500.-euros, tot i confirmant la resta dels seus pronunciaments;

NO EFECTUAR cap imposició de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-