Solidaritat titular administratiu i formal (4000122/2015)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC.- 0000336/2017 ORIGEN: 4000122/2015 - 00

NIG: 5300542120150003564

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener del 2018.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Benitez va interposar, en data 10-09-2015, demanda envers els germans Suárez i Sandoval, segons la qual interessava la condemna solidària d'aquests darrers a satisfer la suma de 4.867,67.- EUR, juntament amb els interessos legals i la totalitat de les costes judicials ocasionades incloses les derivades de la intervenció d'advocat i de procurador.

En data 24-09-2015 la Sra. Sandoval contestava la demanda formulada oposant-se a les pretensions de la part demandant interessant la seva íntegre desestimació amb imposició a la part demandant de les costes ocasionades.

El Sr. Suárez no compareixia a contestar la demanda essent declarat en rebel·lia processal.

II.- L'Hble. Batlle actuant com a Tribunal unipersonal va dictar sentència, de data 15-05-2017, amb la següent part decisòria:

"Que donant lloc a la demanda formulada en data 10 de setembre del 2015 per la procuradora Sra. Nogués, actuant en nom i representació de la societat Benitez, ha de condemnar i condemna solidàriament als Srs. Suárez i Sandoval a pagar a l'agent la quantitat de 4.867,67.- EUR, amb unió dels interessos legals comptadors des del 24 de setembre de 2015; i a l'abonament de les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procurador."

III.- La representació processal de la part defenent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 10-10-2017, va articular escrit de conclusions, en virtut del qual i en mèrits dels arguments exposats sol·licita la revocació de la sentència d'instància, tot i condemnant la part demandant al pagament de les costes processals tant de primera com de segona instància, inclosos honoraris d'advocat i de procurador d'aquesta part.

La representació processal de la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 26-10-2017, sol·licita la desestimació del recurs i la imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jaume Tor Porta.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part recurrent fonamenta el seu recurs al tomb dels següents greuges.

En primer lloc sosté que els representants de la societat demandant eren perfectament coneixedors de que el real propietari de l'establiment comercial indicat era el Sr. ENTITY_5: era amb qui sempre havien tingut les relacions comercials i front a qui s'havien dirigit extrajudicialment reclamant el pagament del deute sense que en cap moment la Sra. Sandoval hagués tingut cap mena de participació o intervenció. En aquest context, indica que desconeixia que les factures es trobessin esteses al seu nom però que aquesta circumstància no determina que en sigui deutora. Afegeix que el Tribunal "a quo" no li pot retreure la manca de comunicació en quant al canvi de titularitat administrativa del negoci.

En segon lloc sosté que la Sra. Sandoval va ser la titular administrativa del negoci "B" fins el 27-11-2013, de tal manera que quan intervenien les factures objecte de les actuacions recorregudes se'n trobava totalment desvinculada. Ensems indica que el fet d'haver efectuat un pagament a la demandant mitjançant transferència bancària des d'un compte de la seva titularitat no podia comportar que se la considerés responsable d'unes obligacions que corresponien en exclusiva al seu germà Suárez.

II.- Resta acreditat a les actuacions el següent. La societat Benitez ha mantingut relacions comercials amb el negoci "B" des de finals del mes de desembre de 2013 al mes de maig de 2014 (cfr. la declaració realitzada pel Sr. Pina obrant en el foli 61). En el marc d'aquestes, els dies 18-12-2013, 11-4-2014 23-4-2014 i 20-5-2014, la mercantil demandant subministrà al negoci indicat diferent mercaderia per valor global de 6.742,67.- EUR, havent-se satisfet exclusivament la suma de 1.870.- EUR mitjançant transferència bancària de data 14-4-2014 amb origen d'un compte corrent titularitat de la Sra. Sandoval (en aquest sentit vegi's la certificació bancària obrant en el foli 83 de les actuacions).

També resulta degudament provat que la Sra. Sandoval figurà com a titular del negoci constantment repetit prop del Registre de comerç fins el dia 27-11-2013 en que s'adoptava per part del Comú d'Andorra la Vella (foli 55) una Resolució acordant el canvi de titularitat del negoci passant el mateix a nom del Sr. Suárez.

La Sentència d'instància assoleix la condemna solidària de la Sra. Sandoval en entendre que la relació fiduciària entre germans no havia estat degudament provada i que tampoc s'acreditava cap comunicació per part d'aquesta informant l'actora de la seva desvinculació del negoci. Ensems es precisa que si bé les comandes eren sempre realitzades pel Sr. Suárez, les factures s'emetien a nom de la Sra. Sandoval i almenys en una ocasió s'havien pagat des del seu compte amb referència al negoci B. Amb fonament a aquestes precisions exposava que la vinculació que la Sra. Sandoval tenia amb el negoci havia portat a l'agent a confusió en quant a la seva titularitat el què per tant s'havia de traduir en la condemna solidària dels seus titulars real i administratiu.

III.- En relació a la responsabilitat solidària davant de tercers entre el titular administratiu i el titular real d'un negoci, és reiterada i constant la nostra jurisprudència alhora d'admetre-la sempre i quan però, es tracti de despeses pròpies a la seva activitat ordinària (del negoci) i que, qui contracta no conegui la relació fiduciària existent (cfr entre altres TSJC- 270/13, TSJC-78/2017).

Aquesta jurisprudència es justifica en l'aparença creada i en aquest sentit hem tingut l'oportunitat de precisar "resulta important la protecció al tercer de bona fe que confia en l'aparença d'un registre públic (com és el cas del Registre de Comerç del M.I. Govern d'Andorra) i, en conseqüència, confia en la solvència dels titulars formals que hauran de respondre de les obligacions del negoci i si a més resulta l'existència de titulars reals aquests també es faran responsables solidaris de les obligacions contretes en la gestió del negoci" (TSJC-434/14).

Aquesta doctrina però no és d'aplicació en el supòsit que s'examina com sia que de la valoració global dels mitjans de prova obrant en les actuacions s'extreu una solució diferent a aquella que s'assoleix en la instància per les raons que seguidament s'exposen. No es pot perdre de perspectiva que el propi representant de la societat demandant (Sr. ENTITY_8) situa exactament les relacions comercials entre les parts en els mesos de desembre de 2013 a maig del 2014 (foli 61). En aquestes dates, la Sra. Sandoval ja no era la titular administrativa del negoci i no figurava com a tal prop del registre corresponent de tal manera que, no es pot entendre que la societat actora hagi pogut incórrer en confusió per raó d'una inscripció registral que ja no existia quan s'iniciaren les relacions objecte de les actuacions.

Tampoc és de rebut l'argument de la part recorreguda quan en el seu escrit de contesta a les conclusions, sosté que la seva representada no té accés al Registre de societats del M.I. Govern d'Andorra i refereix que la seva actuació ja hauria estat validada per aquest Tribunal en un supòsit anàleg al d'autes (TSJC-349/10). En efecte, no s'ha d'oblidar que el registre de comerç és un registre públic (art. 26 de la Llei 12/2013 del comerç) quina finalitat és la de permetre a tota persona obtenir informació essencial dels diferents comerços oberts al Principat d'Andorra (representants, titulars, eventual situació concursal). En aquesta eventualitat, la manca de verificació de les anotacions figurant en dit Registre no pot ser invocada com sia que en definitiva ningú pot invocar la seva pròpia descurança ("nemo auditur propiam turpitudinem allegans"). Pel que es refereix al pronunciament jurisprudencial que s'invoca, aquest no pot ser extrapolat al supòsit que s'examina en correspondre a un supòsit de fet distint al present. En aquell va ser la pròpia actuació de l'administrador de la societat demandada qui va crear una aparença general (davant de proveïdors i àdhuc la pròpia administració) de que un treballador podia actuar per compte del negoci i en aquesta eventualitat la societat havia de respondre dels deutes contrets malgrat no trobar-se el treballador expressament habilitat per a contractar-los alleugerint-se les obligacions de control exigibles al venedor en atenció a la imatge creada. Aquí però, el propi representant de la societat venedora (Sr. ENTITY_8) admet (folis 70 i ss), no haver tingut cap mena de relació amb la Sra. Sandoval d'on cal extreure que la persona del deutor es va configurar exclusivament a través del Sr. Suárez i el que aquest va poder exterioritzar. En aquesta situació no es pot considerar que la Sra. Sandoval hagi pogut crear cap tipus de confusió a Benitez. Pel contrari els elements de prova obrant en les actuacions permeten considerar que va ser el venedor qui, en iniciar les relacions mercantils amb el Sr. Suárez, no es cerciorà el més mínim de la realitat jurídica del seu interlocutor i per tant adoptà un comportament que no s'adequa al grau de diligència mínim que li és exigible.

Tampoc es pot compartir la motivació avançada per la societat demandant i que reprodueix la Sentència d'instància en quant a la confusió que s'hauria pogut crear per raó del pagament realitzat per la part recurrent amb diners propis. No es pot oblidar que els deutes dineraris poden ser pagats per tercers (Digest 46, 3, 53), sense que això comporti per sí una novació de l'obligació en el seu pol passiu o considerar que la Sra. Sandoval esdevenia deutora de la demandant i podia obeir a un pagament efectuat per compte del seu germà.

Pel que es refereix a l'absència de comunicació de la desvinculació de la recurrent del negoci de constant referència o que les factures s'emetessin al seu nom, res li pot ser retret. Cal insistir aquí en que les relacions comercials entre la part actora i el negoci de constant referència varen aparèixer una volta la recurrent ja no tenia cap relació amb aquest darrer i sense que la Sra. Sandoval participés de les mateixes de tal manera que s'ignora com podia advertir la contrapart.

En conseqüència no es pot considerar que la Sra. Sandoval sigui deutora de la societat demandant en relació a la quantitat econòmica reclamada: en cap moment la mateixa era la titular administrativa del negoci en que es subministrava la mercaderia i tampoc la mateixa va tenir cap tipus de conducta que pogués ocasionar una qualsevol confusió prop dels responsables de la societat demandant.

IV.- Per tot l'exposat, escaurà estimar el recurs interposat en relació a la Sentència dictada per l'Hble Tribunal unipersonal del Batlle que revoquem disposant la desestimació de la demanda al respecte de la recurrent.

En relació a les costes d'instància i com sia que el pagament realitzat per la part recurrent amb fons propis podia generar un dubte en quan a la seva eventual assumpció del deute que sols podia ser definitivament resolt a traves del procediment judicial escaient, no ha de fer-se pronunciament en costes de la instància, en atenció a la Novel·la 82, cap. X.

V.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Sandoval contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle en data 15-5-2017, que revoquem, disposant la desestimació de la demanda al respecte de la recurrent, sense que sigui procedent efectuar pronunciament en relació a les costes resultants de l'acció interposada contra la Sra. Sandoval, mantenint no obstant els restants pronunciaments en la relació al Sr. Suárez.

No procedeix efectuar pronunciament en relació a les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-