Bancari. Contracte verbal de prescriptor.

Sentència

Magistrats

CARLES CRUZ MORATONES JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000039/2026

ORIGEN: 7000210/2020 - 0

NIG: 5300542120200003518

SENTÈNCIA 000072-2026 DE 03/07/2026

Ponent : Sr. Carles CRUZ MORATONES

Data : 03/07/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000039/2025

Nig : 5300542120200003518

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00072

SENTÈNCIA 000072/2026

PARTS:

Apel·lant: ORG000

Representant: Sr. Eustaqui

Advocat: Sr. Nil

Apel·lat: ORG001

Representant: Sra. Pilar

Advocat: Sr. Armand

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Bancari. Contracte verbal de prescriptor.

Andorra la Vella, a 3 de juliol del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La part agent va interposar demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la defenent en què sol·licitava que fos dictada Sentència amb els següents pronunciaments:

"(...) tot condemnant a l'entitat bancària demandada:

- a pagar i liquidar a la societat " ORG000" la contraprestació relacionada amb els serveis de prescriptora corresponents al segon semestre del 2015, així com als exercicis 2016, 2017, 2018, 2019, 2020 i successius. Unes contraprestacions que seran degudament fixades i quantificades en període probatori.

- més els interessos legals meritats pels ressenyats imports i conceptes des de la data en que s'haurien d'haver tingut que liquidar o, subsidiàriament, des de la data de contesta a la demanda;

- més la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos honoraris d'advocat, procurador i perits."

2.- El Tribunal de primera instància va dictar resolució en data 10/01/2026 amb la següent part decisòria :

"Desestimar íntegrament la demanda interposada per la mercantil andorrana ORG000. contra ORG001. -subrogada en el lloc i drets de ORG002-, tot imposant a la part agent les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

3.- El 9/02/2026, la part apel·lant ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta sentència, considera que ha restat degudament acreditat en autes que:

"- l'entitat " ORG002" es subrogà en els drets i obligacions contractuals que tenia l'entitat " ORG003" amb la societat " ORG000", en tant que clienta i proveïdora de serveis de prescriptora; tot plegat de conformitat amb l'establert en la Resolució de data 21 d'abril del 2026, per la qual s'adoptaren diferents instruments de resolució relatius a l'entitat " ORG003".

- la relació contractual en el seu dia formalitzada entre l'entitat " ORG003" i la nostra mandant és, a dia d'avui, plenament vigent.

- l'obligació de pagament de la contraprestació relacionada amb els serveis de prescripció també és, a dia d'avui, plenament vigent".

4.- El 18/03/2026, la part apel·lada ha presentat el seu escrit d'oposició al recurs d'apel·lació. Entén que la part recurrent fa al·legacions sense acreditar:

"ni son fonaments d'una demanda, mancada de prova (clarament temerària que s'havia de desestimar) com de forma totalment justa va fer la Sentència de Primera Instància, ni son arguments per rebatre una sentència quin contingut no ha estat desvirtuat per la part recurrent, que s'ha limitat a afirmar el que vol, sense fonamentar el seu recurs que, en Justícia, procedeix sigui desestimat"

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Objecte del recurs

El recurs interposat per la ORG000 (en endavant, ORG000) té la finalitat d'obtenir la revocació de la sentència dictada en la instància que va desestimar la demanda interposada per manca de legitimació passiva de ORG002 (avui ORG001).

Considera la part recurrent que va existir una legitimació de ORG002 perquè aquesta es va subrogar en la condició de deutora del contracte de prescriptora de que gaudia ORG000 i que aquest contracte és avui en dia vigent i que se li ha d'abonar la contraprestació pactada amb ORG003 a concretar en execució de sentència.

La part apel·lada s'oposa al recurs i demana la seva desestimació amb imposició de les costes.

Segon.- El contracte de prescriptor/a

Aquest contracte que, com a tal, no està regulat específicament en el nostre ordenament jurídic, amb similitud al que podria ser la figura d'un comissionista, que consisteix en la captació de potencials clients per a una entitat bancària, a canvi d'una contraprestació (variable) si el client decideix contractar serveis bancaris i financers i durant el temps de la relació amb l'entitat. No se li permet actuar en nom de l'entitat ni de realitzar funcions d'intermediació, ni assessorar ni comercialitzar o vendre productes, ni gestionar carteres. No és un agent financer, que degudament registrat i supervisat per l'AFA pot ser autoritzat a algunes d'aquestes funcions de l'entitat. Es pot dir que el prescriptor és simplement un introductor de potencials clients.

Per començar hem de cenyir-nos als fets acreditats: 1) no hi ha cap document escrit entre ORG003 i ORG000 que reculli aquesta contractació; 2) els documents aportats per l'AREB per acreditar aquesta vinculació no resulten rellevants perquè són documents recollits en un foli en blanc (sense cap identificació corporativa) ni estan signats per ningú, com es pot comprovar en els folis 132, 161 -2005-; 162 -2004-; 163 -2004-; 165 -2009- 166-2006; i 167 -no consta cap data-. Hem de recordar que en la demanda es diu que el contracte de prescriptor es va iniciar en 2013, amb la qual cosa tampoc ens resulta útil cap referència cronològica anterior; 3) Pel que fa als documents aportats amb la demanda referits a l'extracte del compte de ORG000, el número 1 (foli 34) es denomina en un foli en blanc "Annex 1" en el que es detallen les suposades condicions de la contraprestació a rebre per ORG000 però no està assignat per ningú ni identificada cap societat (i resulta paradoxal que s'aporti l'ANNEX i no el contracte al qual devia anar vinculat); el número 2 (foli 35) només hi consta un apunt comptable de 18.999,65€ del 31/1/14 del qual es desconeix l'origen i el concepte; el document 3 (foli 37) hi consta un apunt comptable d'un ingrés en 2/2/15 de 7.251,66€ en les mateixes circumstàncies. Finalment, en el document 4 (foli 39) hi figura un ingrés en 17.5.16 que diu "LIQ.1R SEM.15" per import de 6.597,91€ que admet ORG002 que el va fer aquesta entitat però no ha acreditat el creditor agent a què responia aquest càlcul tan precís, ni s'ha proposat cap testimoni de ORG003 que estigués al corrent d'aquest opac pacte per poder explicar la contraprestació per captació de clients a partir de 2013 que és la data d'inici plasmada en el primer apartat de la demanda.

Tercer.- La suposada subrogació contractual

Sobre aquest ingrés que sembla que si bé permet suposar que hi havia alguna relació contractual verbal entre ORG000 i ORG003 - totalment opaca a tercers per voluntat de les parts-, cal examinar si va existir una subrogació de ORG002 continuadora del compromís de ORG003 per la captació de clientela a partir del segon semestre de l'any 2015.

Per la part recurrent el pilar de la fonamentació de la subrogació contractual de ORG002 en la posició de deutora que abans tenia ORG003, es troba en aquell pagament fet en 17/5/16 "LIQ.1R SEM.15".La sentència ja detalla amb gran encert i precisió que no és suficient per demostrar la subrogació pretesa, doncs per que aquesta es produeixi ha de ser demostrada per proves de la part que l'al·lega i no de simples presumpcions. Era la part agent que havia de demostrar que ORG002 havia volgut subrogar-se a partir del 2º SEM 2015 que volia seguir en les mateixes (o de noves) condicions. Recorda la sentència d'instància i transcriu la nostra sentència de 20/06/2020 (recurs TSJC 331/2019) i especialment :

"Quart.- Per tant, en tals condicions i donat que la societat G no és el deutor inicial, sinó que ho és el Sr. P personalment (solvens), i atès el principi fonamental de relativitat dels contractes, el que era necessari era establir una modificació del pol passiu, en el present cas, una assumpció personal per part de la referida societat del deute contret personalment pel Sr. P.

Aquesta prova la tenia que fer la part agent ("la subrogació en les obligacions d'un altre no es pot presumir i que, per tant, la prova correspon a aquell que l'al·legui" TSJC 082/2013 del 18/07/2013.).

Tal assumpció no es pot presumir i, donat que un tercer pot pagar un deute dinerari, el pagament per part d'una tercera persona no implica per si sola la novació de l'obligació per canvi de deutor (cf sentència del Tribunal de la Mitra 19/05/1987 p 353, "tota vegada que atesa la fonamental importància que té la persona del deutor en qualsevol relació obligatòria, una novació en aquest punt no es pot presumir, sinó que exigeix un animus novandi que...ha d'esser expressum), i ho vam recordar recentment (TSJC 336/2017 del 30/01/2018) i 056/2018 del 29/05/2018 "No pot obviar-se que l'assumpció d'un deute per compte d'un tercer ha de resultar d'actes inequívocs per part d'aquest.").

En aquest sentit exigeix una assentada jurisprudència de la Sala al respecte de la modificació del pol passiu i es pot citar la Sentència 392-2014 del 09/04/2015 que confirma la Sentència de data 170/07/2003 que va establir que :

"La modificació del pol passiu de la relació obligatòria pot tenir lloc de diferents formes, admeses per l'ordenament jurídic andorrà (cfr. D. 46,2,8-5 i C.8,42,6 i SSTM de 16/12/1986 i 22/03/1993 i TSJC de 27/01/2000 i 11/05/2000). Així una primera forma és l'anomenada expromissió, segons la qual i degut a un acord entre el nou deutor i el creditor, resta obligat aquest nou deutor, alliberant a l'anterior o bé assumint de forma cumulativa amb l'antic deutor el deute existent. La segona modalitat és la que es coneix amb el nom de delegació del deute. En virtut de la delegació l'antic deutor, anomenat delegant, designa un nou deutor, conegut amb el nom de delegat per tal de complir amb el deute existent front al creditor o, fins i tot, per assumir una nova obligació. En el cas de nomenament pel pagament d'una prestació ja existent ens trobem davant la delegació solutòria, mentre que quan el nomenament té per objecte el compliment d'una nova prestació estem davant la delegació promissòria, I, la tercera modalitat és el negoci d'assumpció de deute, a través del qual, amb el consentiment del creditor o bé el primitiu deutor es reemplaçat pel nou o bé aquest s'obliga de forma cumulativa amb aquell".

En conseqüència en no haver cap pacte o acord en que ORG002 volgués assumir el paper de ORG003 no es pot considerar que existeixi cap d'aquests supòsits de subrogació contractual, sinó exclusivament un pagament únic del deute per part d'un tercer ( ORG002).

Quart.- La negada subrogació administrativa o legal

Es justifica aquesta subrogació administrativa per la part recurrent en la Resolució de 21/04/2016 que porta causa de la Llei 8/2015 (art. 16.6 ) que establia que:

"6. La transmissió total o parcial d'actius no constitueix per a l'adquirent un supòsit de successió d'empresa ni d'assumpció de responsabilitats per deutes, sancions o obligacions de qualsevol tipus, en què hagi incorregut l'entitat objecte de resolució o que se li hagin imposat. Els accionistes o creditors de l'entitat objecte de resolució i els tercers els actius, drets o passius dels quals no siguin objecte de transmissió no poden reclamar cap dret respecte als actius, drets o passius transmesos."

Per la seva banda, els únics creditors comercials a conservar i traspassar a ORG002 eren, segons la Resolució de 21, 4.16 article 32.1 lletra g) apartat ii), entre d'altres, :

"(ii) Creditors comercials, pel subministrament a l'entitat afectada de béns i serveis que són essencials per al desenvolupament quotidià de les seves activitats, inclosos els serveis de tecnologies de la informació, els subministraments públics de caràcter bàsic, i el lloguer, el manteniment i la neteja de locals.

Per altra banda, la mateixa Resolució recull:

"203. En els termes que més endavant s'expliciten, l'AREB, mitjançant aquest acte, acorda el traspàs a ORG002 dels passius de ORG003 derivats de contractes de dipòsit i comptes corrents subscrits amb els Clients Traspassables

(...)

206. La resta de contractes de clients de ORG003 anotats en els comptes que tinguin la consideració de traspassables, es mantindran en les seves condicions, subrogats amb aquestes condicions a ORG002, tret que es digui expressament el contrari a la present Resolució."

Com es pot comprovar s'està referint als contractes amb clients de ORG003 i no amb els seus proveïdors (amb l'excepció del que afecti a serveis essencials per a l'activitat) i, a més, aquests contractes han d'estar "anotats en els comptes" i el suposat contracte no consta que existís ni per escrit i per aquesta raó no podia estar anotat.

Cinquè.- Conclusió final

Resulta, doncs, que la part agent i apel·lant demana que s'acompleixi un pacte verbal del qual es desconeixen els detalls de la contraprestació per part de ORG002 la qual ni es va subrogar ni podia fer-ho, doncs no es tractava de cap servei (captació de clients) essencial per l'activitat de ORG003, com podien ser els serveis de tecnologies de la informació, els subministraments públics de caràcter bàsic, i el lloguer, el manteniment i la neteja de locals. En un cas similar que tractava de serveis de jardineria, ja ens varen pronunciar en el mateix sentit de la manca de subrogació i, per aquesta raó, de la manca de legitimació passiva de ORG002 (TSJC 016/2023).

Sisè.- Costes

D'acord amb el que disposa l' article 354.2 en el seu darrer incís del CPC , hem d'imposar les costes d'aquesta alçada a la part apel·lant.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs interposat per ORG000 (en endavant, ORG000) contra la sentència de 10/01/2026 que confirmem plenament.

SEGON.- Imposar les costes del recurs a la part apel·lant.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.