Laboral - acomiadament disciplinari - incompliment de les exigències formals TSJC 274/13

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

SENTÈNCIA

TSJC-274/13

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de maig del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Serra va presentar demanda laboral contra la societat Durán, demanant que es condemnés la demandada a pagar-li la suma de 41.159,17.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i improcedent i fet de forma indeguda, la suma de 1.219,37 euros en concepte de vacances impagades, sumes a cotitzar prop de la CASS, més els interessos legals corresponents a partir de la contesta a la demanda, així com a pagar les costes judicials.

II.- En data 15-07-2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència decidint "Estimar substancialment la demanda formulada en data 23 de maig de 2012 per part del Sr. Serra contra la societat ENTITY_5; condemnar la defenent a satisfer la suma neta de 41.159,17EUR en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda i 763'28 euros en concepte d'havers laborals pendents, sumes actualitzades amb els interessos legals a aplicar des de la data de contesta de la demanda, més les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procurador. A més, la demandada haurà de cotitzar a la C.A.S.S. l'import brut de la quantitat esmentada.".

III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Durán demanant la seva revocació íntegra i que es desestimés la demanda, amb imposició de costes d'ambdues instàncies a l'adversa.

Subsidiàriament, sol·licita que s'esmeni l'error que existeix al decideix de la resolució d'instància en relació als imports que ha de satisfer, sense cap condemna en costes.

La representació processal del Sr. Serra demana la confirmació íntegra de la sentència recorreguda, amb imposició de les costes de segona instància a la part defenent.

IV.-Per Aute de data 28-02-2014, aquesta Sala va decidir no donar lloc a la pretensió adduïda per la societat Durán mitjançant l'escrit de greuges, consistent en què es practiquin per a millor proveir les proves V.- Tercera de requeriment, VI.- Quarta de requeriment i X.-Vuitena de requeriment de les per ella proposades en període probatori d'instància i quines havien estat denegades pel jutge a quo.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat establert que el Sr. Serra treballava per la societat demandada des del 02-08-2001, com a xofer, en el marc d'un contracte de durada indeterminada.

En data 17-04-2012, l'empresa va procedir al seu acomiadament mitjançant carta redactada de la manera següent: "Per la present li comunico que hem decidit rescindir la relació laboral que ens unia d'ençà el dia 02 d'agost del 2001.

Com sigui que es tracte d'un acomiadament disciplinari (segons el article 104) no li correspon cap preavís.

A continuació detallem algunes de les faltes comeses: Primera Falta Greu: Carta de Unifor per incomplir les normes de seguretat i per negar-se a complir-les.

Segona Falta Greu: Anar a descarregar mercaderia a un client que no era, violant el secret de documents i dades reservades al nostre client.

Tercera Falta Greu: Passar la Duana Andorrana amb una declaració normal quan tenia que entrar amb una declaració simplificada, ocasionant greus problemes al nostre client. Quarta Falta Greu: L'ús de paraules irrespectuoses a l'empresa.

Cinquena Falta Greu: Marxar de viatge sense la documentació del remolc.

Sisena Falta Greu: Deixar carburant dintre la cisterna. Un cop descarregada la cuba no verifica si està buida o no, incomplint les normes del Transports de Carburants.

Setena Falta Greu: Tombar 8 palets de totxanes, dels quals es van trencar 6.

Vuitena Falta Greu: Abús de confiança en la utilització del mòbil d'empresa.

Finalment, us faig avinent que si no accepteu la liquidació que us serà remesa aquesta serà consignada prop de la Batllia."

II.- Els greuges que fonamenten el recurs són en essència que: 1) el Tribunal Unipersonal ha indegudament refusat la pràctica de proves permetent establir la comissió de faltes molt greus; 2) la carta de comiat respecta els requisits formals de l'article 94 del codi de relacions laborals; 3) el treballador no ha sofert cap indefensió ja que estava totalment assabentat dels fets reprotxats anteriorment a la notificació de la carta d'acomiadament; 4) el Tribunal no podia fer prevaldre les formes davant del fons i 5) les faltes molt greus al·legades queden provades.

Però, la simple lectura de la carta d'acomiadament permet constatar que aquesta no compleix els requisits legals.

El article 94 del codi de relacions laborals disposa que l'avís de comiat s'ha de fer exposant-ne amb concreció la causa que origina el comiat.

Aquesta Sala ha indicat reiteradament que per tal de garantir els drets del treballador i permetre al jutge verificar la realitat dels fets invocats i l'adequació entre aquells fets i la qualificació que els hi va donar l'empresari per motivar la sanció, la carta d'acomiadament ha de contenir una exposició fàctica i concreta dels motius de l'acomiadament. Així, el fons i la forma de la sanció són indissociables.

Per tant, la carta d'acomiadament ha de relatar els fets constitutius d'una falta de manera que pot ser resumida però que ha de ser prou precisa.

En el present cas, força és de constatar que les causes invocades en la carta de comiat ho són de manera general, sense cap precisió factícia o de data. Aquesta imprecisió és incompatible amb les exigències legals. És solament en l'escrit de contesta que l'empresa ha aportat les precisions necessàries.

En cap moment la carta indica a quina falta, definida en el codi de relacions laborals, cada comportament es relaciona.

Insisteix la part recurrent en el fet que el treballador no podia no recordar els fets contemplats en la carta, però, poc importa el coneixement que el treballador pot tenir per altres mitjans dels fets reprotxats ja que és la carta que l'ha d'assabentar amb prou precisió de dits fets.

Són aquests mancaments de la carta que situen el treballador en situació d'indefensió.

A més, en quant a la causa del comiat, es desprèn de la carta que es tracta d'un acomiadament en base a l'article 104 del codi de relacions laborals el qual tipifica les faltes molt greus, quines, en virtut de l'article 105 del mateix codi, són les úniques que poden fonamentar un acomiadament disciplinari.

Però, encara que l'empresari sostingui que és per error, s'ha de constatar que la carta solament es refereix a faltes greus. Al respecte, recordar que la comissió de tres faltes greus dintre d'un període de sis mesos podria constituir una falta molt greu però amb la condició que l'autor n'hagi estat sancionat. En el cas d'autes, aquest supòsit no ha sigut ni establert ni invocat.

Per tot l'exposat, queda demostrat que el comiat fou practicat de manera indeguda. Per conseqüent, no cal entrar en l'examen de les faltes reprotxades i el treballador té dret a la indemnització prevista pel article 98 del codi de relacions laborals.

En aquestes condicions, és amb raó que les proves sol·licitades, consistint en essència en determinar que el xofer va rebre unes formacions sobre el transport de mercaderies perilloses, van ser denegades en primera instància i ho han sigut en aquesta alçada, doncs la pràctica d'aquestes proves no podia canviar els defectes formals de l'acomiadament.

III.- El segon greuge de recurs és subsidiari i en relació amb el fet que existeix un error i/o confusió en el DECIDEIX de la sentència d'instància ja que es parla d'imports nets quan en realitat es tracten d'imports bruts segons resulta de l'escrit de demanda.

És cert que el Tribunal Unipersonal va condemnar a la defenent a satisfer la suma neta de 41.159,17.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda quan es tracta d'una suma bruta, ja que està sotmesa a l'obligació de cotització al càrrec del treballador (articles 98-1 i 97-3 de la Llei 17-08 de la seguretat social), fet que la part agent no contradiu en el seu escrit de contesta als greuges.

Aquest mer error material es pot corregir en aquesta alçada.

IV.- Encara que s'hagi de corregir l'error material contingut en la part decisòria de la Sentència apel·lada, s'ha de considerar que la desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes judicials de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la societat ENTITY_5;

CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 15-07-2013 amb la correcció que la suma de 41.159,17.-euros que la part defenent ha de pagar en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda és una suma bruta;

CONDEMNAR a la societat Durán a pagar les costes judicials de segona instància;

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.