Laboral-desistiment justificat-retards en el pagament del salari (TSJC 310/14)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000310/2014 ORIGEN: 3001255/2012

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de febrer del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Águila va presentar demanda laboral contra la societat Plana, sol·licitant que es condemnés a la demandada a satisfer-li la suma total de 33.801,61.-euros en concepte de salaris impagats, vacances i festius, i d'indemnització per desistiment justificat, al pagament dels interessos legals corresponents, a declarar i cotitzar prop de la CASS, i al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La societat demandada va oposar-se a la demanda, tot i formulant una demanda reconvencional sol·licitant la condemna de la treballadora a pagar-li l'import de 1.455,49.-euros en concepte de indemnització per incompliment del preavís, al pagament dels interessos legals corresponents, i al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

La representació processal de la Sra. Águila va formular excepció peremptòria de caducitat de l'acció i sobre el fons va oposar-se a la demanda reconvencional mantenint que el seu desistiment sense preavís era justificat.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 23-07-2014, decidint "que estimant parcialment la demanda principal interposada per la Sra. Águila contra la societat mercantil andorrana per participacions "Plana", i desestimant la demanda reconvencional en tots els seus termes, he de condemnar i condemna a la societat referida a pagar a la Sra. Águila la suma global neta de trenta-un mil vuit-cents seixanta-nou euros amb seixanta-set cèntims (31.869,67.- EUROS) per la indemnització per desistiment justificat de la treballadora, augmentada dels interessos legals corresponents des de la data de la contesta a la demanda, això és d'ençà el dia tres d'octubre del dos mil dotze, i fins que sigui íntegrament satisfeta, així com a les costes judicials ocasionades en aquesta instància a l'instant d'aquest plet, inclosos honoraris d'advocat i procuradora de la darrer, de conformitat amb el VI.- Considerant."

IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

La representació processal de la Sra. Águila demana la seva revocació, en el sentit de condemnar a la societat defenent a declarar i cotitzar prop de la CASS la indemnització per import de 31.869,67.-euros bruts, amb imposició de costes a l'agent .

La representació processal de la societat Plana, demana la revocació parcial de la Sentència en el sentit de desestimar la demanda i d'estimar la seva demanda reconvencional, amb imposició de les costes judicials d'ambdues instàncies a l'altra part.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat establert que la Sra. Águila treballava des del 03-08-2009 pel compte de la societat Plana, com a recepcionista del XXXX. relació contractual que donà lloc a la formalització d'un contracte escrit en gener del 2004.

La treballadora es va trobar de baixa mèdica del 09-04-2012 al 27-07-2012.

En data 27-07-2012, la Sra. Águila va remetre a l'empresari una carta de desistiment justificat redactada de la manera següent:

"Distingit senyor,

Per la present, li comunico la meva decisió de rescindir unilateralment i sense preavís el contracte laboral que m'uneix a la societat Plana, en atenció a l'establert a l'article 97.1, apartats c) i e), de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals. En aquest sentit, passo a detallar els fets concrets que motiven la meva decisió:

En el contracte de treball signat per les parts al mes de gener de 2004 s'especifica, en el seu atorgament setè, que "el salari es veurà incrementat automàticament segons l'IPC fixat pel Govern d'Andorra a partir del mes següent a la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra". Tanmateix, l'empresari no ha respectat aquest pacte, incomplint el contracte, d'ençà de l'any 2009.

Al mes de gener de 2009 el meu salari brut mensual era de 1.540,20.- EUR. Per tant, en aplicació del pacte dalt ressenyat, en els darrers anys havia de percebre les quantitats següents:

Febrer 2009 a gener 2010.- 1.570,70.- EUR (IPC 1,98%, BOPA 23-1-09) - Febrer 2010 a gener 2011.- 1.570,70.- EUR (IPC 0%, BOPA 21-1-10)

Febrer 2011 a gener 2012.- 1.595,83.-EUR (IPC 1,6%, BOPA 26-1-11)

Febrer 2012 a juliol 2012.- 1.635,73.- EUR (IPC 2,5%, BOPA 18-1-12)

No se m'ha pagat una part dels salaris dels mesos de febrer de 2009 a abril de 2012, ambdós inclosos.

El salari del mes desembre de 2011 se m'ha abonat el dia 5 de gener de 2012.

El salari del mes gener de 2012 se m'ha abonat el dia 7 de febrer de 2012.

El salari del mes febrer de 2012 se m'ha abonat el dia 7 de març de 2012.

El salari del mes març de 2012 se m'ha abonat el dia 11 d'abril de 2012.

El salari del mes d'abril de 2012 se m'ha abonat el dia 8 de maig de 2012.

En atenció al previst a l'article 97.3 del Codi de relacions laborals, exigeixo la indemnització corresponent al comiat injustificat, així com l'abonament dels salaris pendents de pagament, de les vacances no realitzades i dels festius de calendari treballats. "

L'empresari va contestar a l'assalariada en data 31-07-2012 que aquesta darrera havia acceptat que el seu salari no fos incrementat de l'IPC, que no existia cap concepte pendent de pagament i que invoca amb mala fe els retards en els pagaments ja que aquells eren mínims i justificats per la situació econòmica de l'empresa, i que per tant considerava que la resolució de la relació laboral era un desistiment unilateral i sense causa.

El mateix dia, l'empresari va dipositar prop de la Batllia l'import de 1.348,66.- euros.

II.- Els deures de congruència i de motivació fan necessari examinar en primer lloc el recurs de l'empresari qui concerneix la validesa del desistiment justificat ja que la seva estimació faria inútil examinar el recurs de la treballadora que concerneix la qüestió de la indemnització de dit desistiment.

III.- El recurs de la part empresarial recau sobre la qüestió del caràcter justificat del desistiment per raó de retards en el pagament dels salaris, tota vegada que considera que el Tribunal ha errat en la valoració de les proves al respecte. Argumenta en essència que: 1) mai la treballadora havia plantejat la problemàtica; 2) l'empresari ha complert totes les seves obligacions, ja que els ordres de pagament van ser donats al banc i carregats al compte de l'empresa dins dels 3 primers dies del mes, i només és una qüestió de transferències bancaries que la treballadora hagi rebut efectivament els seus salaris uns dies més tard; 3) no es tracta d'uns retards injustificats puix són justificables per raons de transferències bancàries, circumstància totalment aliena a l'empresa, i que són mínims i sense cap transcendència; 4) l'empresari ha fet esforços personals per nodrir el compte de l'empresa i els treballadors eren pagats puntualment; 5) es tracta d'una relació laboral de més de 13 anys i 6) essent injustificat el desistiment, s'havia d'estimar la seva demanda reconvencional relativa al preavís.

Recordarem que l'article 97 del codi de relacions laborals disposa que la per- sona treballadora pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte, en els supòsit de falta o de retards injustificats i reiterats en el pagament del sa- lari.

En el present cas, les parts van pactar que el salari s'havia de pagar el 3 del mes següent, i això de conformitat amb l'article 84 del Codi de relacions laborals el qual disposa que l'empresa està obligada a pagar puntualment el salari, en la forma descrita a l'article anterior, amb la periodicitat convinguda, mensual, quinzenal, setmanal o diària, i com a molt tard dins els tres dies naturals següents a la fi del període considerat. Aquesta disposició té un caràcter imperatiu i inderrogable en virtut de l'article 4 del Codi de relacions laborals.

Força és de constatar que, de manera reiterada, el salari mensual de la Sra. Águila no va ser pagat amb puntualitat.

Així, queda establert que el pagament del salari de desembre va ser efectiu el dia 9 de gener, el de gener el dia 8 de febrer, el de febrer el 8 de març, el de març el dia 12 d'abril, i el d'abril el dia 09 de maig, és a dir uns retards de 5 a 9 dies durant 5 mesos seguits.

Al respecte, poc importa en quina data l'empresari va donar les instruccions al seu banc ja que li pertoca organitzar-se de tal manera que el pagament de la paga sigui efectiu el dia pactat amb el treballador i previst per la llei.

No es pot acceptar que l'efectivitat del pagament sigui sotmesa a contingències materials, siguin bancàries o altres, i tals retards no es poden qualificar de mínims o sense procedència.

En efecte, el salari no és qualsevol deute, ja que constitueix per l'assalariat un caràcter vital i un element de la seva dignitat personal, raó per la qual queda protegit només per la Llei sinó pels convenis internacionals. La protecció del salari constitueix un dret indisponible d'ordre públic.

És evident que el fet de respectar la data de pagament del salari té gran transcendència pel treballador, per qui dit salari és en general la seva única font d'ingressos, i qui també ha de fer front a uns pagaments mensuals a data fixa com són el lloguer o les quotes dels préstecs bancaris.

Per tant, siguin quines siguin les dificultats de l'empresa i els esforços de l'empresari per assegurar la tresoreria d'aquesta, o sigui quin sigui l'antiguitat de la relació laboral, semblants consideracions no poden anar en contra de la natura pròpia del salari i de la seva protecció legal.

Al respecte, si la part recurrent sosté que no hi cap manca de liquiditat en l'empresa i que els treballadors eren pagats puntualment, s'ha de posar de relleu, però, que en la carta de data 31-07-2011 enviada a la treballadora, l'empresa indicava "en cas d'existir els indicats mínims retards, es trobarien del tot justificats per la realitat econòmica de l'empresa i de la crisi generalitzada".

Pel que fa a l'argument segons el qual la treballadora mai s'havia queixat de la problemàtica dels retards, només poden constatar que dits retards són dels mesos de desembre del 2011 fins al mes d'abril del 2012, i que la treballadora es va trobar de baixa mèdica del mes d'abril al mes de juliol del 2012, període en el qual la relació laboral estava suspesa en virtut de l'article 35 del codi de relacions laborals, i en el qual difícilment podia queixar-se prop de l'empresa.

En aquestes condicions, sí que estava justificat la dimissió de l'assalariada sense preavís, i és amb raó que el primer jutjador ha estimat la seva demanda i desestimat la demanda reconvencional de l'empresari.

IV.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada en relació al seu recurs.

V.- L'únic motiu del recurs de la Sra. Águila és en relació amb la cotització de la seva indemnització per desistiment justificat, ja que considera que aquesta s'ha de cotitzar, de conformitat amb l'article 98-1 de la llei 17/2008 de la seguretat social, i aquest motiu de recurs s'ha d'estimar.

En efecte, el Tribunal Unipersonal ha considerat que, en virtut de l'article 98-1 de la llei 17/2008 de la seguretat social, la quantitat deguda en concepte d'indemnització per comiat injustificat no s'havia de cotitzar al no tractar-se d'un haver laboral.

Però, dit article relatiu a la base de cotització de les persones assalariades disposa que aquesta està constituïda pel salari global, en els termes definits a la legislació laboral, les indemnitzacions i quitances i qualsevol altra remuneració, que, amb caràcter mensual, tingui dret a percebre la persona assalariada o la que efectivament percebi de ser aquesta superior, per raó del treball que realitzi per compte de l'empresa on presta serveis.

Per tant, i com ho ha recordat recentment per aquesta Sala ( TSJC-274/13 i TSJC 11/14), la suma que resulta del càlcul previst de l'article 98.1 del codi de relacions laborals en relació a la indemnització per comiat injustificat (aplicable al cas de desistiment justificat en virtut de l'article 97.3) s'ha de considerar com una suma bruta, ja que està sotmesa a l'obligació de cotització de conformitat als articles 98-1, 97-2 i 97-3 de la Llei 17-08 de la seguretat social.

VI.- L'estimació del recurs de la Sra. Águila justifica no efectuar cap especial imposició de les costes d'aquesta alçada en relació a dit recurs en aplicació de la facultat prevista per la NOVEL.LA 82 Capítol 10.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la societat Plana,

ESTIMAR el recurs de la Sra. Águila contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 23-07-2014 que revoquem parcialment en el sentit de dir que la suma de 31.869,67.-euros al pagament de la qual s'ha condemnat a la societat Plana, s'haurà de declarar i cotitzar prop de la CASS;

IMPOSAR a la societat Plana, les costes judicials d'aquesta alçada pel que fa al seu recurs.

NO EFECTUAR cap imposició de costes judicials d'aquesta alçada pel que fa al recurs de la Sra. Águila.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.