Sentència 000083/2025 - patents
- Resolució
- Sentència · 16/05/2025
- Sentit
- estima en part (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 37/2025
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2025:37
- Recurs
- 42/2024
- Ponent
- Jaume Tor Porta
- Magistrats
- Jaume Tor Porta, Vincent Aniére, Carles Cruz Moratones
- Àrea
- Civil Mercantil i societats
- Descriptors
- CADUCITAT PATENTS TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DEMANDA PROVA PERICIAL SENTÈNCIA INTERPOSICIÓ (RECURS D'APEL·LACIÓ)
La sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, data del 16 de maig de 2025, resol el recurs d'apel·lació presentat per la societat B, SL i el Sr. Luís contra la sentència de la Batllia de 9 de gener de 2024. El tribunal confirma la major part de la decisió original, però estima parcialment el recurs de B, SL anul·lant només la part que imposava el pagament de costos judicials a la part demandada, i deixa sense pronunciament la qüestió de costos derivats de la demanda principal. En canvi, desestima completament el recurs d'apel·lació del Sr. Luís, confirmant la sentència de la Batllia que l'obligea a complir el contracte de cessió de la llicència del producte "pararrayos desionitzadors de càrrega electrostàtica" i a pagar els costos derivats de la desestimació del seu recurs. La sentència estableix que no es farà pronunciament addicional sobre els costos en la instància de B, SL, i imposa al Sr. Luís el pagament de les despeses de la desestimació del seu recurs.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones
PARTS:
Apel·lant: B, SL
Representant: Sr. Benitez
Advocat: Sra. Benítez
Apel·lant: Sr. Luís
Representant: Sra. Alvarado
Advocat: Sr. Cepeda
Apel·lat: A, SL
Representant: Sra. Martin
Advocat: Sr. Badía
Apel·lat: Sr. Sainz
Representant: Sra. Martin
Advocat: Sr. Viñas
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: Sr. Jaume TOR PORTA
Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE
Sr. Carles CRUZ MORATONES
OBJECTE: patents, càrrega de la prova, costes
SENTÈNCIA 000083/2025
Andorra la Vella, 16 de maig del 2025
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- El 17 de setembre del 2015, la representació processal de la societat B, SL va formular demanda contra la societat A SL i els Srs. Ayuso, Luís, Sainz i Narváez, i va sol·licitar que en el seu dia es dicti sentència que contingui els següents pronunciaments:
- Declari l'obligació solidària de la part demandada de donar compliment íntegre al contracte de cessió única i exclusiva de la llicència d'explotació, comercialització i fabricació a escala mundial, del producte "pararrayos desionizadores de Carga Electrostàtica (PDCE)" del 7 d'octubre del 2013, cessió que ha d'incloure aquella de tots els drets sobre les millores, actualitzacions, evolucions, nous i futurs desenvolupaments d'aquest producte, amb les seves corresponents patents i models d'utilitat, en el cas que aquests es desenvolupin;
- Declari l'obligació solidària de la part demandada d'inscriure a nivell mundial les patents a què fa referència el contracte per assegurar el pacífic exercici dels drets objecte de cessió a la seva mandant;
- Declari l'obligació solidària dels demandats d'abstenir-se de portar a terme directament o a través de tercer interposat, qualsevol activitat que pugui comportar una pertorbació de l'exercici dels drets cedits a la seva principal en mèrits del contracte d'autes;
- Declari l'obligació solidària de la part demandada d'indemnitzar la seva mandant dels danys i perjudicis ocasionats per l'incompliment del contracte, a acreditar en període probatori, i quin import no pot ser inferior a 150.000.-euros doncs la part demandada va fer una cessió de drets manifestant falsament que aquests es trobaven mundialment protegits i que dita circumstància va ser determinant en l'acceptació de les condicions econòmiques del contracte i no pot concórrer per mentre no es procedeixi al registre mundial de les patents;
- Imposi a la part defenent el pagament solidari de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador i de perit intervinent i les taxes judicials ocasionades, en atenció a la seva mala fe.
2.- El 26 de novembre del 2015, la representació processal de la societat A, SL i dels Srs. Ayuso i Narváez va presentar un escrit, mitjançant el quin va contestar la demanda i va reconvenir, i va sol·licitar que en el seu dia es dicti sentència que desestimi les pretensions objecte de la demanda i estimi la reconvenció plantejada, i declari la nul·litat del conveni atorgat el 7 d'octubre del 2013, tot imposant a l'agent el pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
En la mateixa data, la representació processal del Sr. Sainz va presentar un escrit, mitjançant el quin va contestar la demanda, i es va oposar a la mateixa, i va sol·licitar que en el seu dia es dicti sentència, que desestimi de forma íntegra les pretensions formulades i que imposi a l'agent el pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
La representació processal del Sr. Luís va presentar un escrit, a través el qual va aixecar l'excepció peremptòria de la manca de legitimació passiva i va reconvenir, tot sol·licitant que es dicti sentència que, de forma principal, estimi l'excepció formulada i que de forma subsidiària, desestimi al fons la demanda i estimi la reconvenció en el següent sentit:
- Declari la nul·litat de ple dret, radical i absoluta del contracte atorgat el 7 d'octubre del 2013, per raó d'haver estat convingut per un termini de temps indefinit i que es retrocedeixin les prestacions efectuades per les parts i es condemni a la part demandada a retornar els imports percebuts i a la societat B, SL a fer retorn de la llicència d'explotació, comercialització i fabricació del producte;
- De forma subsidiària, declari en aplicació de la clàusula quarta del contracte, la resolució contractual d'aquest per raó de l'incompliment reiterat de la societat B, SL del contracte del 7 d'octubre del 2013 i en concret dels pactes sisè, epígraf 6.1, i vuitè epígraf 8.3;
- Estableixi que, de resultes de dit incompliment, la part demandada es troba legitimada a restar en propietat dels imports satisfets per part de la societat B, SL en seguiment al contracte en concepte de danys i perjudicis derivats de l'incompliment contractual;
- Imposi a la part demandant el pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador i de perit intervinent si escau.
3.- Les parts litigants replicaven i duplicaven en forma oportuna, reiterant les seves pretensions inicials.
Tanmateix, la representació processal de la societat demandant, contestava la demanda reconvencional que li era adreçada, oposant-se a les pretensions que s'hi contenien demanant es dictés Sentència desestimant-la i imposant a la part que la promovia el pagament de les costes ocasionades.
4.- Seguit el procediment pels seus tràmits, el dia 24 de juny del 2021 va recaure sentència en primera instància en què es desestimava la demanda formulada per la societat B, SL contra els Srs. Ayuso, Luís, Sainz i Narváez i alhora es desestimava la demanda reconvencional articulada per aquests darrers contra la primera.
La societat B, SL va formular recurs d'apel·lació contra la mateixa, recaient sentència el 26 d'octubre del 2022, que va estimar el recurs d'apel·lació articulat i va revocar l'apartat relatiu a
l'apreciació de l'excepció de manca de legitimació passiva dels Srs. Sainz, Luís, Ayuso i Narváez, tot decidint el retorn de les actuacions a la instància a fi i efecte d'examinar al fons les concretes pretensions exercitades per les parts.
Contra aquesta decisió, s'articulava recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional que no s'admetia a tràmit per aute de 20 de desembre del 2022. Contra aquesta decisió es plantejava recurs de súplica que es desestimava per aute de 9 de febrer del 2023.
5.- Retornades les actuacions a la Batllia, el dia 9 de gener del 2024, el Tribunal de Batlles dictava Sentència amb la següent part decisòria:
"Primer.- Desestimar les demandes reconvencionals formulades pel Sr. Luís i la societat A, S.L. i els Srs. Ayuso i Narváez i absoldre la societat B, SL de les pretensions dirigides en contra seva.
Segon.- Desestimar la demanda formulada per la societat B, SL contra els Srs. Ayuso, Sainz i Narváez, i absoldre'ls de les pretensions dirigides en la seva contra.
Tercer.- Estimar parcialment la demanda formulada per la societat B, SL contra el Sr. Luís i declarar l'obligació a càrrec d'aquest darrer de donar compliment íntegre al contracte de cessió única i exclusiva de la llicència d'explotació, comercialització i fabricació a nivell mundial, del producte "pararrayos desionizadores de Carga Electrostàtica (PDCE)" del 7 d'octubre del 2013, cessió que ha d'incloure aquella de tots els drets sobre les millores, actualitzacions, evolucions, nous i futurs desenvolupaments d'aquest producte, amb les seves corresponents patents i models d'utilitat, en el cas que aquests es desenvolupin i d'abstenir-se de portar a terme directament o a través de tercer interposat, qualsevol activitat que pugui comportar una pertorbació de l'exercici dels drets cedits a la demandant en mèrits del contracte d'autes.
Quart.- Fer imposició del pagament de les costes judicials ocasionades de
conformitat amb el que preveu el Novè. Considerant de la present resolució judicial".
6.- La representació processal del Sr. Luís formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió demanant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti nova Sentència en aquesta alçada desestimant la demanda i estimant la demanda reconvencional en el seu dia presentada, imposant a la part actora el pagament de les costes causades.
La representació processal de la societat B, ORG_0 també ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta Sentència, demanant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti Sentència condemnant solidàriament la part demandada a: 1) donar compliment íntegre al contracte de cessió única i exclusiva de la llicència d'explotació, comercialització i fabricació, a nivell mundial, del producte "Pararrayos Desionizadores de Carga Electrostàtica" (PDCE), incloent a la cessió tots
drets sobre les millores, actualitzacions, evolucions, nous i futurs desenvolupaments d'aquest producte, amb les seves corresponents patents i, models d'utilitat, en el cas que aquests s'hagin desenvolupat, signat per totes les parts avui litigants el dia 7 d'octubre de 2013; 2) inscriure, a nivell mundial, o en el seu defecte als països on han vingut comercialitzant els seus productes a traves de tercers interposats, les patents a que fa referència aquest contracte, per tal d'assegurar el pacífic exercici dels drets objecte de cessió a la meva mandant; 3) l'obligació de tots i cadascun dels demandats d'abstenir-se de portar a terme directament o, a traves de tercer interposat, qualsevol activitat que pugui comportar una pertorbació de l'exercici dels drets cedits a la meva principal en mèrits del contracte d'autes; 4) l'obligació solidària dels defenents d'indemnitzar a la seva mandant en l'import de 294.000-EUR, corresponent als danys i perjudicis que l'hi han estat ocasionats pels seus incompliments tal i com ha resultat acreditat en autes; 5) l'obligació solidària dels demandats d'abonar la totalitat de les despeses que l'hi han estat ocasionades per la tramitació de la present causa, incloent les derivades de la intervenció d'advocat, procurador, perits i taxes judicials.
7.- Les parts litigants s'han oposat al triomf dels recursos d'apel·lació articulats, demanant es dictés Sentència desestimant-los amb imposició a les parts recurrents, de les costes que en resultaven.
No podem, però ometre que en l'escrit presentat el 30 de maig del 2024, la representació processal de la societat B, SL, admetia en seguiment de les indicacions del Sr. Luís que el contracte de cessió d'explotació atorgat entre les parts, s'havia extingit a partir del 16 de gener del 2022, entenent que aquest Tribunal Superior de Justícia "no pot condemnar els demandats a donar compliment al contracte atorgat a favor de la meva mandant, de forma que els pediments 1er, 2on i 3er adduïts per aquesta part a la seva demanda i, reproduïts al recurs d'apel·lació (···) decaurien, restant únicament vigent el dret a percebre la indemnització pels danys i perjudicis ocasionats a la meva principal pels incompliments reiterats i constants del contracte per part dels demandats i, que va donar lloc a la interposició de la demanda, essent el muntant del perjudici el de 294.000.- EUR, tal i com resulta acreditat per la documentació aportada per aquesta part i que no ha estat contestada per la contrapart".
8.- Per aute de 15 de juliol del 2024 es decidia no admetre la prova proposada per la representació processal de la societat B, SL
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En aquesta alçada, i com a resultat de l'escrit presentat per la representació processal de la societat B, SL (en endavant B) en data 30 de maig de 2024 -en el qual es reconeixia que la patent vinculada al producte "pararrayos desionitzadores de càrrega electrostàtica (PDCE)" havia expirat, i que, per tant, el contracte de cessió de llicència d'explotació de patent atorgat el 7 d'octubre de 2013 s'havia extingit-, la part recurrent únicament manté el recurs d'apel·lació inicial pel que fa a la desestimació de la indemnització per danys i perjudicis reclamada (294.000 EUR), així com respecte del pronunciament sobre les costes, les quals sol·licita que siguin imposades a la part demandada en consideració a la seva suposada mala fe manifesta.
D'altra banda, constitueix l'objecte del recurs que es planteja la pretensió revocatòria exercitada per la representació processal del Sr. Luís contra la Sentència dictada per la Batllia quan pretén que es desestimi íntegrament les pretensions articulades per la contrapart i en el seu lloc s'apreciï la demanda reconvencional que es formulava, declarant la resolució del contracte per incompliments atribuïbles a la part demandant, amb imposició de les costes ocasionades en ambdues instàncies a la part actora.
Segon.- Antecedents d'interès
Els Srs. Sainz, Luís i Ayuso van ser els inventors del parallamps desionitzador de càrrega electrostàtica (en endavant el producte), respecte del qual van obtenir les patents d'invenció de les Oficines de Patents i Marques espanyola, americana i francesa (E,SL emetia un llistat (foli 62) destacant que al marge dels anteriors països la patent s'hauria registrat a Argentina i Panama, sense però que s'hagi aportat la patent obtinguda. Per a l'explotació de la patent indicada, aquestes persones fundaven l'any 2003 la societat E, SL, en què a partir del 2007 s'afegia la Sra. Narváez, participant-hi tots ells a parts iguals.
El 7-10-2013 els Srs. Ayuso, Luís, Sainz i Narváez, actuant en nom propi i en representació de la societat E, SL i, d'altra part, els representants de la societat B perfeccionaven un contracte de cessió de llicència d'explotació de patent amb relació al producte, que incorporava les millores, actualitzacions, evolucions, nous i futurs desenvolupaments, amb les seves patents o models d'utilitat, si s'obtenien (part expositiva I). S'afegia que la patent d'invenció sobre el producte estava inscrita en el registre amb el número ESP P20020XXXX/X des del 31-1-2006, trobant-se vigent, afegint-se que també es trobava registrada en altres països, patents que integraven el contracte (II). En aquestes condicions (clàusula 1ª) es definia l'objecte del contracte de la següent manera: "LAS PARTES acuerdan por el presente documento la CESIÓN DE LICENCIA DE EXPLOTACION, COMERCIALIZACIÓN Y FABRICACIÓN DEL PRODUCTO, a nivel mundial con carácter único y exclusivo" (el subratllat no figura com a tal en el contracte inicial).
No existeix controvèrsia que, en execució de les obligacions econòmiques assumides, la societat llicenciatària (B) ha satisfet a la societat llicenciant (E, SL) l'import global de 374.999.- EUR: 1) 314.155,51.- EUR pagats directament entre mitjans de juliol del 2013 i mitjans de gener del 2015 i 2) la quantitat de 60.843,49.- EUR satisfets a la societat C, SA en mèrits d'un negoci de cessió de crèdit atorgat per aquesta amb E, SL.
La controvèrsia entre les parts apareixia quan, d'una banda, la societat B va intentar establir-se en el mercat japonès i que l'empresa que el comercialitzava en aquest país (D) en mèrits d'un contracte previ atorgat el 2010 amb E, SL, s'hi oposa al·legant en essència, que no existia patent registrada al Japó i que, en canvi, l'empresa japonesa disposava dels drets que els atorgava la propietat intel·lectual associada a la denominació "PDCE", sense que B pogués comercialitzar el producte en aquest país. D'altra part, denuncia que el Sr. Luís mantenia una operativa amb relació al producte, que vulnerava els drets de la llicenciatària segons es preveia en el contracte.
En aquest context, formulava demanda judicial contra E, SL i els seus socis, demanant es dictés Sentència declarant llur obligació solidària a donar compliment íntegre del contracte atorgat, declarant la seva obligació a inscriure, a escala mundial, les patents a què fa referència aquest contracte per tal d'assegurar el pacífic exercici dels drets objectes de cessió. D'altra part, demanava que es declarés que els demandats s'havien d'abstenir de qualsevol actuació que, directament o per tercers interposats, pogués comportar una pertorbació de l'exercici dels drets cedits a la societat demandant. També reclamava que es condemnés de manera solidària els demandats a satisfer una indemnització mínima de 150.000.-EUR, amb imposició de les costes ocasionades.
Els demandants contestaven la demanda articulant excepcions de manca de legitimació passiva (Srs. Sainz i Luís), s'oposaven a la demanda i ensems formulaven demanda reconvencional (E, SL, Ayuso, Narváez d'una banda i d'altra el Sr. Luís) demanant la nul·litat radical del contracte atorgat per manca de precisió del seu termini de vigència, i subsidiàriament en resolució contractual per incompliment de la societat demandant (Sr. Luís) de les clàusules 6.1 i 8.3 del contracte. durant la substanciació del procediment, se suspenien les actuacions respecte de la societat E, SL en haver-se declarat la seva cessació de pagament i fallida.
Per Sentència de 24-6-2021, el Tribunal de Batlles estimava l'excepció de manca de legitimació passiva formulada. Aquesta resolució es revocava per Sentència de 26-10-2022 (rotlle TSJC-300/2021) dictada en aquesta alçada. Per això destacàvem que la redacció del contracte de 7-10-2013 respecte de la intervenció dels socis de la societat E, SL en el mateix resultava ambigua atès que tan aviat es mencionava que actuaven en qualitat de propietaris i en representació d'E, SL com més endavant s'afirmava que actuaven en nom propi, com a propietaris de l'empresa. D'altra banda, sosteníem que malgrat que en el contracte s'indiqués que la societat E, SL era la titular de les patents, aquestes pertanyien en realitat als seus socis segons es reconeixia en el certificat de 25-3-2014. En aquesta situació recordàvem que en mèrits de la Llei de patents que resultava aplicable, la intervenció dels inventors en la transmissió resultava necessària, a partir de quina circumstància fàctica es justificava la seva participació en el litigi ateses les concretes pretensions articulades. La representació processal del Sr. Luís formulava recurs d'empara contra aquesta decisió, que no s'admetia a tràmit per aute del Tribunal Constitucional de 20-12-2022.
En seguiment a aquesta Sentència, el Tribunal de Batlles dictava la resolució que avui s'impugna on en essència desestima les demandes reconvencionals articulades, així com la demanda articulada contra els Srs. Ayuso, Sainz i Narváez, estimant parcialment però la demanda formulada contra el Sr. Luís, declarant l'obligació que aquest tenia de donar compliment íntegre al contracte de cessió única i exclusiva de la llicència d'explotació, comercialització i fabricació a escala mundial del producte, cessió que havia d'incloure aquella de tots els drets sobre les millores, actualitzacions, evolucions, nous i futurs desenvolupaments d'aquest producte, amb les seves corresponents patents i models d'utilitat, en el cas que aquests es desenvolupin i d'abstenir-se de portar a terme directament o a través de tercer interposat, qualsevol activitat que pugui comportar una pertorbació de l'exercici dels drets cedits a la demandant en mèrits del contracte d'autes.
I contra aquesta resolució formulaven recurs d'apel·lació la representació processal de la societat B i la representació processal del Sr. Luís, en què sostenien l'acolliment de les seves pretensions inicials. Aquesta pretensió en el que concerneix la societat B s'ha reduït de manera significativa amb l'escrit presentat el 30 de maig de 2024: s'admetia que el contracte de cessió de llicència d'explotació de patent atorgat el 7 d'octubre de 2013 s'havia extingit i en aquesta eventualitat únicament mantenia el recurs d'apel·lació inicial en allò relatiu a la desestimació de la indemnització per danys i perjudicis (294.000 EUR), així com respecte del pronunciament sobre les costes, les quals sol·licita que siguin imposades a la part demandada en consideració a la seva suposada mala fe manifesta.
Tercer.- Exposició dels motius de recurs.
A.- Luís
En primer lloc, argüeix que la patent atorgada hauria caducat durant el procediment: segons el registre, la data de dipòsit és del 16.12.2002, i per tant la protecció expirava el 17.12.2022. Considera així que la condemna al recurrent a complir un contracte sobre una patent caducada es trobava mancada de fonament legal.
D'altra part, denuncia que el Tribunal condemna únicament al recurrent i no a la resta de cotitulars de la patent.
Discrepa, tanmateix, de la valoració que es realitzava respecte de la prova pericial, considerant que l'activitat pel perit realitzada era parcial atès que no valorava tots els treballs fets (a tall d'exemple es referia a la torre T, que segons el recurrent, incomplia els requisits del manual d'instruccions), essent un punt essencial per valorar l'incompliment de B en què es fonamentava l'acció resolutòria articulada per via reconvencional.
Sosté també que B hauria infringit la clàusula 13.3 del contracte en registrar un dispositiu similar ("dispositivo equilibrador de campos eléctricos variables"). El perit no descarta que pugui ser una imitació i en aquesta eventualitat, considera que es justificaria l'estimació de la demanda reconvencional.
Per això demana que es dicti Sentència que revoqui la sentència d'instància i, en el seu lloc, es desestimi en la seva integritat la demanda de B S.L., i s'estimi la demanda reconvencional, imposant a B al pagament de les costes processals de totes dues instàncies.
B.- B:
En atenció a les indicacions realitzades en l'escrit de 30 de maig del 2024, s'ha de considerar que els motius de recurs que es mantenen tenen a veure amb la desestimació de la indemnització per danys i perjudicis que es reclamava (294.000 EUR), afirmant que la prova documental i testifical aportada resultava suficient per acreditar aquest perjudici econòmic.
Considera, d'altra part, que el Tribunal realitzava un pronunciament adequat en relació amb les costes, considerant que el criteri del venciment objectiu no resultava aplicable i que en tot cas, la conducta dels demandats era de mala fe.
Quart.- Per raons sistemàtiques abordarem, en primer lloc, el recurs que la societat B manté respecte de la indemnització per danys i perjudicis que fixa en l'import de 294.000.- EUR.
Abans d'analitzar la concreta motivació revocatòria introduïda per la part recurrent sobre aquesta qüestió, no podem passar per alt que la pretensió inicial articulada per la societat B respecte d'aquesta qüestió es quantificava en un import no inferior a 150.000.- EUR que des d'una perspectiva causal s'atribuïa a què els demandats havien fet una cessió del producte, manifestant que era d'àmbit mundial quan en realitat no ho era, el que havia estat determinat per a l'acceptació de les condicions econòmiques del contracte, sense, però introduir, en cap moment un raonament mínim sobre la quantificació del pretès dany que s'articulava.
Aquesta quantificació no es realitzava fins al definitiu escrit de conclusions on ampliant la reclamació inicial la situava en l'import de 294.000.- EUR, argumentant que corresponien als drets ("royaltis") que una empresa japonesa amb conveni previ amb els defenents havia de pagar per la fabricació i comercialització dels equips patentats (1.470 equips a raó de 200.- EUR cadascun) que la societat recurrent no havia pogut obtenir tot i el contracte constantment referit que li reconeixia en exclusiva el dret d'explotació de la patent a nivell mundial.
Aquesta pretensió no pot ser admesa i això per dos motius principals. En primer lloc, i com hem pogut argumentar, no ha estat fins al definitiu escrit de conclusions en què la part demandant quantificava la seva reclamació, introduint ensems, el fonament fàctic que la recolzava que recordarem era divers d'aquell que s'introduïa en l'escrit inicial, el que sens dubte ha impedit a les contraparts poder-se oposar amb ple coneixement de causa a les pretensions que s'articulaven i proposar mitjans de prova per a combatre-les, patint una clara situació d'indefensió que no té cabuda en el dret al procés degut previst en l'art. 10 de la Constitució. D'altra banda, tampoc es pot obviar que corresponia a la part demandant, justificar oportunament la seva reclamació i en el present supòsit no es pot considerar que la prova proveïda amb aquesta finalitat adveri degudament les seves pretensions. En efecte, la reclamació articulada es fonamenta en un correu electrònic (foli 468) de B (Sr. Gaya) adreçat a la seva direcció lletrada, on referia que segons el contracte amb E, l'empresa japonesa pagava una llicència de 200.- EUR per producte fabricat, i que els anys 2014 i 2015 aquesta hauria venut un total de 1.470.- EUR equips. Per a sostenir aquestes afirmacions s'aporta una traducció del què sembla ser el material d'una reunió informativa de presentació entre B i D (empresa japonesa), on s'incorpora un document (foli 491) on apareix la menció dels anys 2013 a 2016, amb unes quantitats assignades a cadascun d'ells que pels anys 2014 i 2015 correspon a 570 i 900. Ara bé, totes les mencions que figuren en aquest document es troben redactades en una llengua que no entenem (ens imaginem que correspon al japonès), sense que se n'hagi proveït la traducció corresponent, tasca aquesta que a la part demandant corresponia. En aquesta eventualitat, les indicacions de la part demandant amb relació al dany que refereix haver patit no es poden considerar degudament acreditades, el que també impedia el triomf de les seves pretensions.
Cinquè.- El motiu de recurs residual que es planteja per la representació processal de la societat B ho és respecte a la decisió d'imposar-li el pagament de les costes ocasionades en la instància i relacionades amb la demanda principal.
Aquest extrem del recurs ha de ser acollit i això per les raons següents. Mitjançant la diferent documentació que s'ha acompanyat per la part demandant al llarg del procediment queda acreditat de manera inqüestionable no tan sols que el Sr. Luís ha mantingut un comportament que menystenia els drets de B respecte del producte tal com apunta la resolució d'instància, sinó que tampoc podem obviar que aquesta actuació irregular va ser comunicada a la societat E, SL i als seus socis, els quals en tot moment admetien la realitat dels fets relatats per B, i tot i reprovar l'actitud del Sr. Luís (vegeu en aquest sentit la carta del Sr. Ayuso de 25-7-2014 folis 210 i ss), en cap moment articulaven el més mínim procés seriós encaminat a defensar els interessos del llicenciatari com la Llei de patents ho avala (cfr. L'art. 35.3 de la Llei de patents de 10-6-1999 o l'art. 48.3.a) de la vigent Llei 26/2014 de patents), obligant B a actuar tot sol per a defensar els seus interessos. En aquest sentit, ja hem indicat: "la Novel·la 82, cap X va determinar una excepció a les costes processals i Vinnius va interpretar la referida Constitució en el sentit que sí existeix iusta causa per a litigar, com passa en ocasions si la cosa és obscura, per una probable ignorància del fet o per la incertesa del dret derivada de les diferents opinions dels Doctors, malgrat el venciment, no s'escau efectuar imposició de les costes processals" (Sentència de 9-4-2015, TSJC-293/14)
En aquesta eventualitat, s'ha de considerar que concorria una justa causa de litigar per part de B enfront de l'absoluta passivitat mostrada pels demandats, sense que puguem obviar que en definitiva la manca d'anàlisi dels fons de les concretes pretensions articulades en la demanda resulta d'un fet sobrevingut durant l'extensa durada del present litigi (pràcticament 10 anys): la caducitat de la patent i de retruc del contracte d'explotació atorgat, essent absolutament inqüestionable l'atac frontal patit per la demandant als seus drets contractuals. En aquesta eventualitat, s'ha de considerar que concorria una justa causa de litigar quan s'iniciava el procediment que impedeix que tot i la desestimació de la demanda no se li hagin d'imposar les costes ocasionades.
Sisè.- Quant al recurs del Sr. Luís
Una volta modulat l'abast del recurs romanent ateses les indicacions de la societat B en l'escrit definitiu que ha presentat en el present procediment, l'àmbit del recurs que el mateix planteja se circumscriu a la desestimació de la demanda reconvencional que plantejava. A través d'aquesta acció, recordarem que al marge de la nul·litat del contracte per indefinició del termini de vigència -que ha resultat examinada i rebutjada per la Sentència d'instància sense que s'hi formuli recurs de cap mena- es perseguia la resolució del contracte de 7 d'octubre del 2013, segons dos arguments principals: 1) l'incompliment de les especificacions tècniques del producte (epígraf 6.1 del contracte) i 2) la modificació o ajust del producte per la llicenciatària, sense prèvia deliberació i aprovació de la llicenciant (es tractaria del producte "Dispositivo equilibrador de campos elèctricos variables" patentat per B).
La Sentència d'instància desestima tals incompliments fonamentant-se en la tasca acomplerta pel perit judicial destacant que el mateix referia que les instal·lacions examinades complien amb les especificacions del manual d'instruccions i, d'altra part, que els productes "parrarayos desionizadores de carga electroestàtica (PDCE)" i "Dispositivo equilibrador de campos elèctricos variables" patentat per la societat B no eren creacions iguals o similars.
En aquesta alçada, la part recurrent refereix que la prova pericial no era completa, referint que existien instal·lacions que no s'havien analitzat i que no complirien el manual, referint-se precisament a una torre T que estava situada al costat d'una de les torres d'il·luminació del camp U, que no superava l'alçada de 2 metres sobre qualsevol element de l'estructura. Respecte d'aquest aparell argumental, hem de ressaltar que segons s'indica en el foli 23 del manual del producte: "para validar la altura del pararrayos se verificarà que la altura del cabezal del pararrayos supere los 2 metros sobre cualquier elemento de la estructura" i que en el supòsit examinat succeiria que entre el capçal del parallamps i la balisa de senyalització que es troba instal·lada al seu voltant no concorreria la distància assenyalada. Ara bé, com bé destaca el perit judicial, la interpretació literal de la condició esmentada, no avala la conclusió de la part recurrent atès que la distància assenyalada es determina en relació amb l'estructura sobre la qual el parallamps s'instal·la, i no respecte d'altres elements que es poguessin instal·lar en aquesta. Ensems tampoc podem ometre que el manual tècnic indicat va ser redactat pels llicenciants, sense que per tant qualsevol imprecisió que pogués existir respecte de les característiques d'instal·lació pugui oposar-se a la llicenciatària ("interpretatio contra proferentem").
D'altra part, no podem ometre que l'esmentada balisa lluminosa no integra l'estructura de les columnes d'il·luminació de l'estadi nacional sinó que es tracta d'un element propi a la seguretat aèria quina instal·lació s'ha realitzat a posteriori seguint la normativa d'aplicació (vegeu per això la Disposició Addicional Segona Llei de navegació aèria de 9-11-2000, que es remet als annexos i normes del conveni de l'organització d'aviació civil internacional OACI entre els quals l'annex 14 volum 1, capítol 6 "aides visuelles pour signaler les obstacles"). En aquesta eventualitat, i essent el parallamps una instal·lació fixa que constitueix un obstacle a la llum de la normativa indicada, la seva instal·lació ha de ser necessàriament compatible amb la balisa lluminosa instal·lada, sense que l'incompliment tècnic que es relata es pugui admetre.
La representació processal del Sr. Luís discrepa de la Sentència de la Batllia quan descarta l'incompliment del contracte subscrit per l'enregistrament de la part demandant prop de l'oficina espanyola de patents i marques d'una invenció de característiques idèntiques, similars o una imitació del producte objecte de cessió. Ara bé, el perit judicial arriba a una conclusió contrària segons un argument raonable: en primer lloc, refereix que el fet que l'oficina espanyola de registre de les patents hagués validat la patent presentada per B tot i existir la patent anterior dels demandats, ja suposava que es tractava de dispositius diferents. D'altra banda, referia que el principi de funcionament d'ambdós productes era diferent:
"el "dispositivo equilibrador de campos eléctricos variables" patentat per la societat mercantil B S.L es tracta d'un dispositiu format per un element conductor de recepció connectat a terra i carregat positivament i un element conductor de captació connectat a l'aire (separat per un aïllador) i carregat negativament. En augmentar el camp elèctric es produeix un efecte d'atracció de càrregues, de positiu a negatiu, induint a pujar les càrregues positives (terra) cap a element de recepció. D'altra banda, l'augment del camp elèctric per sobre de l'element de captació indueix a dipositar càrrega negativa (núvol) sobre el mateix. En aquest moment es produeix una diferencia de potencial variable en funció de la velocitat d'augment del camp elèctric entre els dos elements, apareixent de forma instantània una fuita de corrent a terra, conseqüència de la compensació de camp elèctric generat de forma contínua seqüencial a l'interior del dispositiu.
Aquest procés està regulat per una vàlvula d'expansió i compressió que serà responsable de les fases de pas de corrent i/ o de l'absorció de les sobretensions induïdes externes. La vàlvula s'expandeix quan hi ha una fuita de corrent i expulsa la sobrepressió generada en el procés. Una vegada que el dispositiu ha finalitzat la compensació del camp de forma
transitòria, la vàlvula es comprimeix i deixa d'actuar.
El principi del funcionament del "pararrayos desionizadores de carga electrostática (PDCE)"es basa en la desionització de la carga electrostàtica present en qualsevol ambient, s'aconsegueix facilitant a les càrregues presents en l'ambient trobar l'equilibri sense saturació o diferencia de potencial entre elles, el PDCE transforma les carregues que es representen en l'estructura en febles corrents a terra, gràcies al seu disseny mecànic i elèctric que el caracteritzen per controlar la diferència de potencial en tot moment invertint la polaritat del camp present que apareix dintre dels dos
elèctrodes. La seva forma li facilita ordenar les càrregues internament, donant l'aparició d'un flux controlat d'electrons internament, que fugen pel cable de terra, en forma d'una feble corrent de microampers a miliampers a la toma de terra de la instal·lació. L'aparició de aquestes febles corrents de miliampers que fugen pel baixant, deixen sense efecte la descarrega espontània del llamp.
Per tant, el sistema de funcionament és diferent, es pot concloure que el "pararrayos desionizadores de carga electrostática (PDCE)" que ha estat patentat com titulars pels Srs Luís, Ayuso i Sainz i el producte anomenat "dispositivo equilibrador de campos eléctricos variables" patentat per la societat mercantil B S.L i el Sr. Gaya no són creacions iguals o similars".
En aquesta alçada la part recurrent sembla aquietar-se a aquesta darrera conclusió del perit; això no obstant, sosté que en la comesa realitzada no es descartava que es pogués tractar d'una imitació. Aquest argument, però no pot prosperar atès que en realitat els conceptes "igual", "similar" o "imitació" resulten equivalents, tenint per denominador comú la similitud que ha de concórrer entre els productes. Així si un perit expert en l'àmbit en què intervenim descarta que els productes patentats no siguin iguals ni tampoc similars, necessàriament no es pot considerar que ens trobem davant d'una imitació perquè en definitiva no concorre la identitat necessària entre ells. En qualsevol cas, corresponia al Sr. Luís que invocava que el producte patentat per B era una imitació d'aquell dels demandats acreditar aquest fet, i en el present supòsit s'ha de considerar que no concorre cap mena de prova que avali el seu posicionament.
En conseqüència, el recurs d'apel·lació que articula s'ha de veure abocat al fracàs.
Setè.- Atesa l'estimació parcial del recurs articulat per B no ha de fer-se pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada. Respecte del recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Luís, s'han d'imposar al recurrent les derivades del refús del seu recurs amb relació a la demanda reconvencional, sense fer-se pronunciament de les costes derivades del recurs respecte a l'acció articulada per B.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
PRIMER.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació articulat per B, SL contra la Sentència de la Batllia de 10 de gener del 2024 que es revoca exclusivament en el punt 4rt de la seva part decisòria, en el sentit que no ha de fer-se pronunciament respecte de les costes ocasionades en la instància i derivades de la demanda formulada per la societat B. Per la resta es confirma la resolució adoptada en tots els seus extrems.
SEGON.- Desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Luís contra la Sentència indicada, que es confirma íntegrament en relació amb les pretensions reconvencionals que el mateix exercitava.
TERCER.- No ha de fer-se pronunciament amb relació a les costes ocasionades en aquesta alçada respecte del recurs articulat per la societat B, SL, i imposant al Sr. Luís el pagament de les costes derivades de la desestimació del recurs d'apel·lació sobre les seves pretensions reconvencionals.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.