Rendició de comptes. Mandat representatiu. Inexistència de causa de nul·litat ni d'anul·labilitat en el contracte. Càrrega probatòria. Costes davant iusta causa litigandi.

Sentència

Magistrats

CARLES CRUZ MORATONES VINCENT ANIERE ALEXANDRA CORNELLA SOLA

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000201/2025

ORIGEN: 1100077/2009 - 0

NIG: 5300542120150001669

SENTÈNCIA 000055-2026 DE 12/05/2026

Ponent : Sr. Carles CRUZ MORATONES

Data : 12/05/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000201/2025

Nig : 5300542120150001669

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00055

SENTÈNCIA 000055/2026

PARTS:

Apel·lant: Sra. Mariem

Representant: Sra. Clara

Advocat: Sr. Alain

Apel·lat: Sr. Efrén

Representant: Sra. Neus

Advocat: Sr. Teodor

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Rendició de comptes. Mandat representatiu. Inexistència de causa de nul·litat ni d'anul·labilitat en el contracte. Càrrega probatòria. Costes davant iusta causa litigandi.

Andorra la Vella, 12 de maig del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal de la Sra. Mariem va formular demanda, a tramitar pel procediment ordinari, contra el Sr. Efrén.

Sol·licitava que fos dictada Sentència amb els següents pronunciaments:

"Primer.- Declarar la nul·litat del contracte de 17/09/2004 i subsidiàriament anul·lar-lo en la seva segona part -tot i constatant que per la primera part del mateix, la meva principal fa reserva d'accions.

Segon.- Condemnar al Sr. Efrén:

1.- A rendir comptes:

a)De tot el per ell actuat en ús del "contracte de representació" de data 17/09/2004.

b)De tot el per ell actuat en ús dels poders a favor d'ell atorgats el 26/07/2001 per davant del Notari Diego, pels difunts Hervé i Feliciana.

Amb tota amplitud, entregant una relació complerta de tots els actes i negocis jurídics efectuats per ell o en els que hagués estat part, o n'hagués tingut coneixement; amb entrega física de tota la documentació sobre els mateixos i un estat de comptes de totes les operacions d'actiu i passiu de deure i haver.

2.- A pagar a la meva principal les sumes de 481.000 Euros més totes les sumes per ell percebudes en concepte de mensualitats de remuneració anteriors al setembre 2004 i posteriors al setembre 2009, més tots els increments que per IPC van incrementar les sumes mensuals de 13.000 Euros, més tot el que sobre dites sumes es cotitzà a la C.A.S.S., més totes les sumes de diners que per qualsevol altre concepte relacionat amb el contracte hagi percebut el Sr. Efrén.

3.- A pagar a la meva principal el cost de reparació de tots els desperfectes, degradacions i obsolescències i mancances ocasionats als béns el Hotel X i Hotel Y per la societat W, S.A. entre 2004 i 2009, a causa de manca de supervisió i control i exigibilitat de les clàusules del contracte de gestió que pesaven sobre W, S.A.

4.- A pagar a la meva principal la pèrdua de valor del fons de comerç de l'Hotel X, soferta entre setembre 2004 i octubre 2008 d'ençà la mort del pare Sr. Hervé.

5.- A pagar a la meva principal totes les sumes de diner per ell disposades sobre els comptes bancaris de la Sra. Feliciana altres que aquelles que consisteixen en:

Pagaments de despeses generals dels hotels, sempre que siguin realment fetes, exigibles, regularment contractades a preus reals, i degudament justificades amb documentació comptable i amb els documents físics-suports de cada una de les despeses:

Personal

Consum de fluids

Proveïdors de mercaderies i serveis

Consums d'agència de viatges

Impostos i taxes

Manteniment

6.- A pagar a la Sra. Feliciana totes aquelles sumes de diners carregades als comptes bancaris sobre els que tenia el poder i que siguin en benefici de si mateix, de les persones de la seva família (esposa, fills i nores), de la societat W, S.A. així com totes les disposicions per xec al portador o a favor de qualsevol tercer que no sigui proveïdor de béns o serveis dels hotels.

7.- A pagar a la meva principal totes les sumes de diners per ell disposades sobre els comptes bancaris de la Sra. Feliciana amb la precisa referència Hotel X, qual destí hagi estat el pagar despeses generals, inversions de l'Hotel Y, així com reemborsament dels pagaments de deutes hipotecaris, que gravessin i/o pignoraticis béns immobles, i mobles, altres que l'Hotel X.

8.- A pagar a la meva principal totes les sumes de diners per ell disposades sobre els comptes bancaris del Sr. Hervé i Feliciana, de societats mercantils andorranes, espanyoles i portugueses en ús dels poders a ell atorgats en data 17/09/2004:

A favor de si mateix

A favor dels seus esposa, fills i nores

A favor de la societat W, S.A. i de tota altra societat mercantil o civil en la que tingui participació i interès ell o els seus susdits familiars

A favor de qualsevol tercer que no fos legítim i legal creditor dels mandants.

I a pagar tots els danys i perjudicis causats als poderdants i a Sra. Mariem en ús dels dits poders.

9.- A pagar a la meva principal tots els danys i perjudicis que apareguin en el curs del present plet.

10.- Al pagament de les costes, inclòs taxes, honoraris d'advocat, procurador i perits."

2.- El Tribunal de Batlles, de la secció civil ha dictat resolució en data 17/07/2025 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Desestimar en la seva totalitat la demanda presentada per la senyora Mariem contra el senyor Efrén.

Pel que fa a la rendició de comptes de l'exercici 2008, hagut compte que l'exercici comptable es tanca a finals d'any, apareix prematur que es sol·licités el tancament, i més amb les relacions familiars deteriorades que existien. Aquesta petició no es pot entrar a examinar sense perjudici que la part agent requereixi a la part defenent, i faciliti la documentació comptable de l'exercici 2008 sencera, entre altres.

Segon.- Condemnar en costes judicials i processals a la part agent."

3.- La representació processal de la Sra. Mariem ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta sentència el qual es fonamenta, en síntesi, en l'error en la valoració de la prova en la primera instància i en la manca d'aplicació i/o aplicació incorrecta per part del tribunal de primera instància, quant a alguns extrems de la qüestió controvertida, de les normes de dret substantiu que regulen l'actio mandati i la condemna en costes.

4.- La representació processal del Sr. Efrén s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada. Entén que pels arguments d'aquesta part en primera instància (que dona per reproduïts), i pels fonaments de dret invocats per la sentència d'instància, la desestimació de la demanda és perfectament ajustada a dret i a la valoració de les proves practicades.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Objecte del recurs

La sentència d'instància desestima la demanda interposada per la Sra. Mariem contra el Sr. Efrén en la que li reclamava la rendició de comptes derivat del contracte de mandat representatiu de data 17/09/2004 que li va havia atorgat la mare de la Sra. Mariem (la Sra. Feliciana).

Contra tal decisió s'alça la part agent. El defenent s'oposa al recurs.

Segon.- Ja ha tingut ocasió aquesta Sala de conèixer el llarg conflicte judicial entre les germanes Ingrid i Mariem i en el que també hi ha tingut protagonisme el marit d' Ingrid, el Sr. Efrén. Així podem esmentar els recursos 386/17; 039/19; 387/20 i 338/24. Tots ells han estat vinculats al fet de l'actuació representativa de la Sra. Ingrid i del Sr. Efrén respecte els interessos de la mare i sogre respectivament d' Feliciana.

Convé recordar els fets provats (antecedents d'interès) de la sentència d'instància que no han estat impugnats i que ja han estat en altres ocasions recollits en les nostres decisions del recursos (TSJC 387/2020 i TSJC 039/2019).

1.- El 28/09/1979, els senyors Hervé i Mariem convingueren amb el demandat senyor Efrén i llur filia Ingrid la gerència de I'HOTEL Y sota una remuneració que quedava determinada en el 25% dels beneficis nets anyals de l'Hotel i annexes i un salari mensual a determinar per ambdós consorts contractants; salari o remuneració que havia de seguir cada any l'evolució del cost de la vida a les Valls. (objecte dels autes 4100482/2009, ja sentenciats , folis 6 i sg. )

2.- En data 11/10/2000, els consorts senyors Hervé i Mariem i el senyor Efrén van atorgar una escriptura intitulada de "reconeixement de deute" per davant de la Notària del Principat, senyora Isilda, sota el número 1264 del seu protocol, foli 305. En mèrits de la mateixa les parts acordaren prorrogar la liquidació que corresponia al senyor Efrén segons el contracte abans referit per un termini de 10 anys, passat el qual o a la mort dels senyors Hervé i Mariem podria reclamar la quantitat que resultés o Ill d'actualitzar les dites participacions amb un requeriment notarial, en el termini màxim de 6 mesos. El TSJC va decidir en la sentència 214-2021 del 20/12/2021 corregir la remuneració pactada en aquesta escriptura com el 25% dels beneficis nets de l'establiment hoteler del 1979 al 2000 més IPC.

3.- El dia 22/08/2001, el senyor Hervé -representat en aquell acte per la seva filla i esposa del senyor Efrén, senyora Ingrid, en mèrits de poders generals al seu favor atorgats per davant del Notari de Cambrils (Tarragona-Espanya), sota el número 2081 de protocol (f. 74 a 85)-, la senyora Feliciana i el senyor Efrén atorgaren una altra escriptura per davant de la Notaria senyora Isilda, sota el número 1006 del seu protocol (f.69 a 85), per la qual es protocol·litzava el compte de pèrdues i guanys de l'hotel a l'any 2000 i fixaven la forma d'actualitzar les quantitats endeutades des del 1979 i contemplades en l'escriptura de reconeixement de deute abans referida, mitjançant capitalització de l'import segons inflació anyal i interessos legals dels diners a I 'àrea de la pesseta. Aquesta escriptura ha estat declarada nul.la per sentència 214-2024 de data 20/12/2021 (foli 15 de la sentència)

4.- El 26/07/2001 es perfeccionava un contracte de representació conferit per la Sra. Feliciana en favor del Sr. Efrén (foli 344);

5.- En data 28/08/2002, el senyor Hervé -representat en aquell acte per la seva filla i esposa del senyor Efrén, senyora Ingrid en mèrits de poders generals (...) -, la senyora Feliciana i el senyor Efrén atorgaren una altra escriptura per davant de la Notaria i sota el número 1308 del seu protocol, per la que fins l'exercici 2000 declaraven vigents els pactes continguts en les escriptures anteriors i protocol·litzaven un document amb el logotip "A", acompanyat de tres annexes i declaraven que el deute que en resultava a favor del senyor Efrén es faria amb els interessos calculats segons els termes i condicions establertes en les escriptures anteriors. I fixaven la forma de satisfer-se el percentatges sobre els beneficis a partir de l'any 2001. Aquesta escriptura ha estat declarada nul·la per sentència 214-2024 de data 20/12/2021 (TSJC 387/2020)

6.- Finalment, en data 17/09/2004, la senyora Feliciana i el senyor Efrén atorgaren un contracte de resolució de la relació contractual de gestió existent entre ambdós per haver-se encarregat la mateixa a una societat mercantil, i de nomenament del mateix com a representant de la propietat en relació al mateix negoci, havent percebut aquell any 2004 l'import corresponent a la seva participació en els beneficis, i renunciant a res més reclamar al respecte.

7.- El 26/07/2004: la Sra. Feliciana atorgava un poder general en favor del Sr. Efrén (foli 356);

8.- El 26/07/2004: la Junta de socis de la societat EL W, SA revocava del càrrec de vocal del Consell d'administració el Sr. Efrén (foli 242);

En data 17/09/2004 es revocaven els poders atorgats per la societat W SA a favor del demandant senyor Efrén i senyora Ingrid. foli 246 i seg., foli 3169.

9.- El 17/09/2004: atorgament d'una escriptura pública de revocació dels poders que el Sr. Efrén ostentava respecte de la societat EL W (foli 71 i 244); En representació de la suara citada societat, hi compareixia com a representant el senyor Belmiro, foli 73.

10.- El 17/09/2004: perfecció d'un contracte de representació conferit per la Sra. Feliciana en favor del Sr. Efrén (foli 35);

11.- El 3/02/2005: atorgament per part de la Sra. Feliciana d'una escriptura pública amb una acta de manifestacions d'acceptació i autorització de tots els càrrecs comptables i/o bancaris que el mandatari Sr. Efrén va realitzar des de l'any 1979 (foli 286).

12.- En data 29/10/2021 va recaure la sentència 156-2021 dictada pel Tribunal Superior de Justícia (TSJC 039/2019), en el Belmiro dels autes 5100212/2013, respecte a problemàtiques vàries sorgides en el sí de la família Hervé i Mariem, en el qual s'interpretaven els capítols matrimonials de 1975 en el sentit que constituïen un heretament simple a favor de l'hereva; Pel que fa a la valoració efectuada amb les regles de la sana critica, considerà que havia de prevaldre el criteri del doctor Claude (foli 23) que la senyora Feliciana tenia a l'any 2004 capacitat suficient per contractar i doncs per prestar el seu consentiment; s'hi posava de relleu ensems que el mateix doctor considerava que almenys fins el 2005 la capacitat de judici de la senyora Feliciana es trobava degudament conservada per testar i decidir sobre la distribució dels seus béns (foli 22).

13.- En data 20/12/2021, va recaure la sentència 214-2021 dictada pel Tribunal Superior de Justícia, en el Belmiro del recurs TSJC 387/20, amb el resultat que ha estat introduït en els diferents apartats d'aquest fonament, pel que interessa al cas.

Tercer.- Establerts aquests antecedents, cal examinar els tres motius del recurs de la part demandada i ara apel·lant. Es centren en tres punts: 1) La nul·litat o anul·labilitat del contracte de representació de 17/09/2004; la rendició de comptes i 3) la imposició de les costes.

Quart.- El contracte de representació de 17/09/2004

Aquest contracte es va produir per part de la Sra. Feliciana com a conseqüència que la gestió hotelera (X i Y) va passar en aquella època a una societat familiar del matrimoni Mariem i Efrén (W,SA) i aquest últim se'n va desvincular com administrador i soci quan va rebre el mandat representatiu i remunerat atorgat per la seva sogra Sra. Feliciana. La seva funció era la de supervisió de la gestió hotelera duta a terme per la societat familiar indicada i percebre els emoluments que li corresponien a la seva sogra com a propietària dels hotels. A canvi, es va pactar una retribució en favor del mandatari (que li va reclamar a la Sra. Mariem i que vàrem resoldre en el rotlle número 387/20).

En el present procediment la hereva de la Sra. Feliciana, la seva filla Mariem, reclama la rendició de comptes duta a terme pel Sr. Efrén durant el període de setembre 2004 fins al 20/09/2008, en que es va produir el traspàs de la Sra. Feliciana i que va quedar extingit el contracte de representació.

Ja admet la recurrent que la capacitat de la Sra. Feliciana en el moment de l'atorgament del mandat (2004) ja és cosa jutjada per haver estat abordada en els recursos TSJC 039/2019 i TSJC 387/2024. El que ara qüestiona la Sra. Mariem és que el contracte no podia ser vàlid i eficaç perquè li mancava una "manca d'alteritat" i una "manca absoluta d'idoneïtat". Però aquesta impugnació de la que s'arriba a proclamar la nul·litat per manca de causa no té cap suport jurídic per sostenir-la. Es diu per la recurrent que no pot existir un vàlid contracte de mandat sense "un vincle objectiu d'interès". És a dir, que la causa no existia, segons la recurrent. Però això no és així perquè la causa o vincle (subjectiu i objectiu) està ben justificat: la Sra. Feliciana ja d'avançada edat no es va oposar a que la gestió hotelera fos duta a terme pels fills de la família Mariem i Efrén però atès que des de 1979 la gestió l'havia dut a terme principalment el seu gendre, va voler que aquest en fes la supervisió per ser una persona de la seva confiança com havia demostrat durant 25 anys.

Pel que fa al consentiment de la Sra. Feliciana la recurrent manifesta que podia estar influïda per la seva filla Ingrid per afavorir al seu marit. Això sens dubte és una suposició interessada però no es pot negar que la Sra. Feliciana havia pres al llarg de la seva vida decisions empresarials recolzada pel seu gendre i la seva filla sobre la direcció dels hotels. Aleshores, no es d'estranyar que mantingués aquella confiança acreditada durant tant anys. I a l'avançada edat en que va atorgar el mandat de supervisió al seu gendre tingués plena confiança en ell i no es pot esperar que es fes càrrec dels detalls de la gestió de manera meticulosa pròpia d'una edat més jove. A l'any 2004 ja tenim establert que la senyora Feliciana tenia plena consciència dels seus actes i d'expressar la seva voluntat.

Es queixa la recurrent en aquest motiu de que el Sr. Efrén cotitzava a través del Y i al temps rebia transferències de EL W,SA (concretament dues transferències, una de 150.000€ el 23/11/2005 i una altra de 7.930,30€ el 23/03/2005) cosa que hauria de demostrar una actuació defraudatòria vers la propietària i mandant Sra. Feliciana. Però això és una mera suposició de la part agent que no es pot qualificar de prova de tal ànim defraudatori, doncs a part del document exculpatori de 04/03/2008 que tenia el valor i abast que ja vàrem analitzar en el rotlle TSJC 338/2024, el Sr. Efrén tenia altres activitats vinculades a altres societats vinculades amb l'hostaleria (com ja detalla la sentència d'instància en el FJ Cinquè) la qual cosa no permet suposicions o conjuntures.

Tampoc resulta rellevant el fet que si bé en la sentència del recurs TSJC 338/2024 ja detectarem que l'evolució decadent de l'estat mental de la Sra. Feliciana del 2004 al 2008 en que va traspassar, perquè en el present litigi només ens pertoca la situació del 2004.

Tampoc és acceptable l'argument de que el Sr. Efrén no ha justificat la retribució mensual de 13.000€, perquè la seva tasca de supervisió i control de la gestió hotelera la va realitzar correctament des del moment que la prova pericial d'aquest procediment ha conclòs que va ser encertada la gestió a la vista de les circumstàncies concurrents. I si la gestió ho va ser, també permet deduir (presumpció judicial) que la supervisió i control va ser eficaç.

I en el recurs TSJC 387/2020 vàrem concloure que dues escriptures atorgades en nom del Sr. Feliciana i que resultaven perjudicials pels seus interessos ja es va corregir en la suma que reclamava el Sr. Efrén i, per tant, no permet fer una extrapolació al cas present per sembrar dubtes sobre la tasca encomanada al dit senyor per la Sra. Feliciana en 2004.

Pel que fa a la suma de 206.000€ que la part agent vol percebre del defenents i que ara en el recurs diu que "com reconeix la sentència" hem de dir que es tracta de que recull la versió de l'agent, però no ho afirma com fet no controvertit. Afegirem que respecte aquesta suma afegida al sou percebut pel defenent pels seus serveis entre 2004 i 2008, que la part agent no ha pogut identificar les transferències per aquell global de 206.000€, com ja reconeix. En conclusió, no hi ha cap motiu per considerar nul per manca de causa (existia una causa perfectament identificada com ja hem dit abans) ni anul·lable (per vicis de la voluntat de la Sra. Feliciana que ja vàrem resoldre en la sentència de 29/10/2021 -TSJC 039/2019- que estarien prescrites) el contracte de mandat representatiu i remunerat que els vinculava.

El motiu ha de ser rebutjat.

Cinquè.- La rendició de comptes

Aquest segon motiu el fonamenta en la discrepància en la valoració de la prova que efectua la sentència d'instància respecte aquesta qüestió. Però abans de constatar la valoració de la prova hem de fer una precisió. La part agent vol que el Sr. Efrén demostri totes les actuacions que va efectuar al llarg dels anys 2004 a 2008 en compliment de les funcions encomanades per la Sra. Feliciana sobre la gestió hotelera que s'havia encomanat en aquell any de 2004 (17/09/2004) a la societat familiar EL W,SA. És a dir, una mena de causa general contra l'actuació del mandatari difusa i imprecisa. Resultaria una prova diabòlica que s'exigís al Sr. Efrén que fes un recull de totes les gestions, intervencions, recomanacions, controls etc. sobre la societat gestora dels hotels esmentats. El dit defenent ha acomplert amb el que es podia exigir a un mandatari: que la gestió hotelera va ser bona malgrat les dificultats del moment (segons la prova pericial de la part defenent de MT (folis 493 a 597) que conclou: "Tenint en compte l'anàlisi realitzat de la gestió del actius, podem afirmar que la societat El W ha desenvolupat una correcta gestió dels dos establiments que opera al Principat d'Andorra durant el període 2004 - 2007,generant una renda positiva per a La Propietat" (foli 530); es van presentar els comptes anyals de la societat; es va desvincular com vocal del Consell d'Administració i soci de la societat familiar gestora abans de començar el seu mandat; li van ser revocats, en aquest moment, els poders de la societat familiar (a l'igual que a la seva esposa Ingrid); no va tenir cap incident com a gestor dels comptes bancaris de la Sra. Feliciana ni d'altres familiars; mai va contradir la voluntat de la Sra. Feliciana que s'hagi acreditat i en 03/02/2005 aquesta va atorgar davant Notari una acta de manifestacions d'acceptació i autorització de tots els càrrecs comptables i/o bancaris que el mandatari havia realitzat des de 1979; les auditories de 2005 a 2007 no van detectar cap anomalia remarcable. En la sentència de 29/10/21 del rotlle TSJC 039/2019 ja vàrem tenir ocasió de fer un anàlisi sobre l'activitat gestora de la societat EL W,SA en aquests termes:

"1.- En relació a la percepció per part de la societat EL W de 153.914 € de més en els seus honoraris durant el quart trimestre del 2004 i l'any 2007, en concepte de retribució bàsica i participativa en la gestió dels Hotels Panorama i Roc Blanc:

El resultat de les proves pericials practicades conclouen que és discutible que els honoraris s'haguessin de calcular sobre les vendes netes o les vendes brutes, tot i ser més habitual que l'import de base de la retribució bàsica s'apliqui sobre el de vendes netes i no el de vendes brutes.

El perit judicial als folis 4072 i 4094 deixa clar quina és la seva interpretació de la clàusula del contracte que ho preveu, que és la 5.2, i també que el seu contingut pot ser interpretat d'altra manera. Per tant no és un incompliment pròpiament dit, i no procedeix l'abonament de cap quantitat per aquest concepte.

2.- En relació a la invocada manca de còmput com a despeses d'explotació dins els comptes dels hotels, dels emoluments del senyor Efrén, com a representant de la propietat en el control de la gestió dels Hotels X i Y:

Ja s'ha avançat anteriorment que els pronunciaments d'aquesta resolució afecten només a l'Hotel X.

En tot cas, la pretensió de la part no ha resultat acreditada, no obrant en autes cap mena de prova que determini com calia comptabilitzar aquesta despesa.

3.- Sobre el pretès incompliment de l'obligació de manteniment de l'Hotel X, entre els anys 2004 i 2008:

La prova pericial practicada al respecte en la instància (folis 4189 a 4217) evidencia que la societat EL W, SA va efectuar tasques de manteniment en l'establiment hoteler durant tot el període de l'any 2004 al 2008.

Així mateix, al foli 4203 efectua un llistat dels diferents apartats que requereixen manteniment (estructura, altres elements constructius, instal·lació elèctrica, instal·lació de seguretat contra incendi, instal·lació de calefacció, instal·lació de lampisteria, aparells elevadors, instal·lació de gas i condicions higiènica sanitàries), tot valorant el manteniment efectuat en cadascun d'ells i concloent que en cap cas no s'ha produït cap manca de manteniment, com a màxim fa referència a un manteniment insuficient en els apartats estructura (referint-se en aquest cas a un manteniment de caire preventiu, f. 4196), altres elements constructius (el mateix f. 4196 es refereix a defectes no urgents que segurament ja existien abans del 2004), instal·lació de seguretat contra incendi (el perit reconeix que durant el període del 2004 al 2008 es van fer diferents instal·lacions per part de VS per mantenir-la en bon estat i que un certificat del 08/05/2008 de l'empresa que efectuava el manteniment de la instal·lació de seguretat contra incendis afirma que la mateixa es trobava en correcte estat, f. 4197), instal·lació de lampisteria (en aquest cas als comentaris obrant als f. 4197 i 4198 s'aprecien discrepàncies entre diferents professionals del sector en relació amb l'extrem analitzat en el Belmiro del mateix, havent de considerar-se també com un manteniment de caire preventiu, si s'hagués d'efectuar) i condicions higiènic sanitàries (dels comentaris es deriva que efectivament calia millorar). Al respecte cal fer notar que justament a sota d'aquest quadre el propi perit explicita que quan diu "manca de manteniment" es refereix a "manteniment insuficient", donant a entendre que aquest és l'argot que es sol usar en el seu àmbit professional.

En tot cas, tot i constatar-se un manteniment insuficient també s'ha acreditat que tot i que no es va invertir el que correspondria a un Hotel de 4 estrelles, que ha de ser de l'ordre del 4%, s'hi va invertir a raó del 3%, el que representa que en lloc de la suma invertida de 111.000 € en manteniment se n'haurien d'haver invertit 125.000 €.

De l'anterior es deriva que no es va produir una manca de manteniment.

4.- En relació a la pretesa deficient gestió econòmica:

Cap acreditació existeix de què la causa de l'evolució negativa de l'establiment hoteler derivi de la deficient gestió econòmica de la propietat a través dels serveis de la societat EL W. En tot cas el perit judicial posa de relleu que la millora econòmica que s'hauria produït al 2009 és només aparent i deriva d'un canvi en la política d'amortitzacions.

Tot i que aquesta explicació no sigui del grat de la representació processal de la senyora Mariem, aquesta únicament aporta prova dels resultats econòmics objectius però no de la causa que els hagi produït, sense que la percepció dels ingressos acordats per part de la societat acreditin cap deficiència en la seva gestió. El compte de resultats d'un negoci no sols va unit a una millor o pitjor gestió, doncs són molts altres els elements que poden incidir en el resultat econòmic.

5.- Sobre la pretesa gestió discriminatòria de l'Hotel Y en perjudici del Panorama:

Novament la representació processal de la senyora Mariem no aporta cap prova que acrediti que els resultats bruts d'ambdós establiments hotelers derivin d'una voluntària gestió defectuosa d'un establiment hoteler en relació a l'altre. Moltes poden ser les causes dels seus diferents resultats econòmics, sense que li correspongui a la Sala efectuar cap mena de presumpció al respecte.

6.- En relació a la invocada imputació irregular dels costos d'administració i comercials:

La pròpia representació processal de la senyora Mariem reconeix que el contracte de gestió no és clar en relació a la part que ha d'assumir les despeses derivades d'aquests conceptes. En tot cas, cap canvi s'ha produït en la seva execució des de l'atorgament del contracte.

7.- Sobre les irregularitats en la gestió de personal:

La manca de cotitzacions a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de les remuneracions dels treballadors per part de l'entitat gestora no poden tenir cap mena de justificació, però no consta en autes que la mateixa hagi comportat cap perjudici per la propietat, que havia encomanat específicament la gestió del personal a la gestora. Aquest argument certament podia haver produït un canvi de criteri de la propietat envers la gestora a la que havia confiat l'explotació del seu negoci. En tot cas cal ressenyar que verificat el contingut dels folis indicats per la representació processal de la senyora Mariem: NUM000, NUM001 i NUM002, es deriva que l'empresa auditora conclou favorablement la seva auditoria, efectuant una simple recomanació sobre la realització de les declaracions no efectuades a la CASS. La part podia haver proposat i practicat prova per a l'aclariment d'aquest extrem i les conseqüències que se'n van derivar per les parts afectades.

8.- En relació al pretès abús en la contractació i pagament dels directors dels establiments hotelers

A banda de què el contracte de gestió hotelera estableix clarament que el salari del director havia de ser abonat per la propietat, no existint en autes prova de la posició de la propietat en relació amb aquest extrem, del foli 3683 invocat per la representació processal de la senyora Mariem (formant part de l'Auditoria de KPMG) no es deriva que la societat hagués contractat a dos directors amb les mateixes funcions o càrrecs, sinó que en cada hotel, en l'apartat "Direcció" hi consten dos membres, sense que s'expliciti la funció de cadascun d'ells.

En conseqüència la Sala no pot confirmar l'existència de l'abús pretès en el sentit interessat.

9.- Finalment, en relació a la queixa dels auditors sobre el control de l'immobilitzat derivat de la remodelació de l'hotel l'any 2005, en relació a no haver pogut obtenir les factures de remodelació de l'immoble:

Aquest extrem no constitueix un incompliment que pugui donar lloc a cap conseqüència jurídica en relació al contracte sotmès a anàlisi.

A banda doncs de la improcedència de cap mena d'indemnització per la prèvia resolució contractual, cap dels pretesos incompliments hauria donat lloc a la mateixa."

Atesa aquesta conclusió de que no hi havia cap conseqüència jurídica en relació al dit contracte, cal considerar que no existeix cap actuació individual errònia o negligent atribuïda al controlador i supervisor de la societat gestora hotelera (en realitat referida al Hotel X que és el que va passar a ser propietat de la Sra. Mariem per disposició testamentària de la seva mare a partir del seu traspàs, mentre que l'Hotel Y va passar a propietat del Sr. Efrén) se li ha pogut imputar. I aquesta era la càrrega probatòria que la part agent havia de suportar i no la pretensió de que el Sr. Efrén s'hagués de justificar de manera difusa, més enllà de la prova practicada que corrobora que ha fet tot el que estava a les seves mans per demostrar que tot havia estat correctament realitzat en la seva tasca de mandatari supervisor i controlador de la societat gestora que el va succeir a partir del setembre de 2004. I pel que fa al període entre gener 2008 i el 20/09/2008 (moment del traspàs de la Sra. Mariem i d'extinció del contracte de mandat) cal veure que el tancament de l'exercici ja no era responsabilitat de supervisar pel mandatari per raons de temporalitat, ni tampoc se li ha imputat res específic en aquest limitat període.

La conclusió final sobre aquest motiu del recurs és que no pot ser atès.

Sisè.- La imposició de les costes de la instància

Finalment com a tercer i últim motiu o greuge, discrepen de la imposició de les costes de la instància per considerar que existia una iusta causa litigandi atesa la complexitat de les relacions contractuals entre membres d'una mateixa família que presentaven uns fets controvertits i que ja porten un rosari de reclamacions judicials entre ells que dificulta els desitjables acords. En aquest sentit, ja hem indicat: "la Novel·la 82, cap X va determinar una excepció a les costes processals i Vinnius va interpretar la referida Constitució en el sentit que sí existeix iusta causa per a litigar, com passa en ocasions si la cosa és obscura, per una probable ignorància del fet o per la incertesa del dret derivada de les diferents opinions dels Doctors, malgrat el venciment, no s'escau efectuar imposició de les costes processals" (cita recollida en la Sentència de 16/05/2025, TSJC 042/2024 i recordada en la sentència 16/05/2025 TSJC 042/2024).

En aquest cas creiem que és just i pertinent fer una excepció al principi general del venciment objectiu de l' article 350 del CPC pels dubtes de fet que envoltaven el litigi i per aquesta raó cal acollir aquest motiu.

Setè.- Costes d'aquesta alçada

En compliment de l' article 354.2 primer incís del CPC i en haver estat parcialment el recurs, no és procedent fer imposició de les costes a cap de les parts.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat per la Sra. Mariem contra la sentència de la Batllia de 17/07/2025 que revoquem parcialment en el sentit de deixar sense efecte la imposició de les costes de la instància. Mantenim la resta del pronunciament.

SEGON.- No fem imposició de les costes d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.