MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Bancari interessos ABA no demostrats (6100041-2014)

Resolució
Sentència · 28/02/2017
Sentit
desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 37/2017
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2017:37
Recurs
290/16
Ponent
Joan Manel Abril Campoy
Magistrats
Joan Manel Abril Campoy, Carles Cruz Moratones, Vincent Aniére
Àrea
Civil Mercantil i societats
Descriptors
MORA PAGAMENT BANC COSTES PROCESSALS RECURS D'APEL·LACIÓ
Resum del CENDOJ

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Andrade, S.A. contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 28-01-2016. La sentència original condemnava els Srs. Galan i Valverde a pagar a Andrade, S.A. la quantitat de 307.122,91 euros, augmentada dels interessos legals des de la contesta a la demanda, sense fer expressa imposició de les costes processals ocasionades. El recurs d'apel·lació sol·licitava la revocació parcial de la sentència i la imposició de les costes del procediment a la part adversa. Tanmateix, la Sala Civil ha considerat que la sentència d'instància era ajustada a dret, ja que l'entitat bancària no havia aportat prova suficient per acreditar quins interessos de demora havia aplicat a cada període, i per tant, la substitució de l'inexplicat interès de demora reclamat per l'interès legal era la solució més adequada. Finalment, la Sala Civil ha imposat el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant, derivades d'aquest recurs.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000290/2016 ORIGEN: 6100041/2014 - 00

NIG: 5300542120150000652

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per demanda civil formulada mitjançant escrit presentat en data 27 de febrer del 2014, la Sra. Pera, actuant en la seva qualitat de Procuradora dels Tribunals i de l'entitat bancària Andrade, S.A., posava de manifest substancialment que en data 9 de juny del 2004, els Srs. Galan i Valverde havien obert un compte corrent prop de les oficines de la seva principal de la parròquia de XXXXXAndrade, enregistrat amb el número xxxxxxxxxxx. Que per escriptura pública atorgada el dia 28 de juliol del 2006, per davant del notari Sr. Bermudez, la seva principal havia concedit a la contrapart un préstec, per import de 360.000.euros, que aquests s'havien obligat a retornar en 300 amortitzacions mensuals consecutives, d'un import inicial de 1.849,11.-euros, a comptar del 28 d'agost del 2006 i fins al 28 de juliol del 2031. Que dit préstec havia estat garantit hipotecàriament amb les unitats immobiliàries assenyalades com a apartament número 36, escala A, planta primera, la plaça d'aparcament número 55 i el traster número 28, tot plegat formant part de l'edifici xxxxxxxxx, situat al terme del xxxxxxxxxx. Que la seva mandant havia declarat anticipadament vençut el préstec el dia 25 d'octubre del 2013 i exigia el reemborsament total i immediat del saldo deutor d'un import de 307.122,91.-euros, juntament amb els interessos estipulats a la calendada escriptura.

Per tot l'esmentat, i desprès d'invocar els fonaments de dret aplicables al cas, la representació processal de la part actora sol·licitava que se seguís el present procediment pels seus tràmits, i en el seu dia es dictés sentència, condemnant solidàriament als Srs. Galan i Valverde, a pagar a la seva representada la quantitat total de 307.122,91.-euros, majorada dels interessos pactats contractualment, a comptar del 26 d'octubre del 2013 i fins a la cancel·lació del deute, així com el pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Que finalment demanava que es disposés la realització en pública subhasta de la hipoteca constituïda sobre les unitats immobiliàries ans mencionades, aplicant el preu obtingut a la rebaixa o cancel·lació del deute i l'eventual romanent al pagament de les costes processals ocasionades.

II.- Havent fixat la Cúria del dia 10 de juliol del 2014 per a la celebració del tràmit de contesta a la demanda, el Sr. Galan va manifestar verbalment que reconeixia ésser deutor de les sumes reclamades a la demanda formulada.

El mateix dia, la Sra. Vives, actuant en la seva qualitat de procuradora de la Sra. Valverde va presentar un escrit, mitjançant el quin va manifestar que era cert que s'havia produït un impagament de les quotes hipotecàries i que la seva principal s'havia assabentat de dit impagament al mes de març del 2014. Que els consorts havien assolit uns acords derivats de llur separació matrimonial, consistents en què el marit assumia el pagament de les quotes hipotecàries. Després d'al·legar diversos motius d'oposició a la demanda, la procuradora de la Sra. Valverde, sol·licitava que se seguís el present judici pels seus tràmits i en el seu dia es dictés sentència, que condemnés els Srs. Galan i Valverde al pagament de la suma de 307.122,91.-euros, juntament amb els interessos legals meritats des de la data de la contesta a la demanda, sense fer expressa imposició de les costes processals ocasionades.

III.- Els dies 18 de setembre i 9 d'octubre del 2014, les representacions processals de sengles parts litigants replicaren i duplicaren com és acostumat.

IV.- En el dia 30 d'octubre del 2014, s'obrí el judici de proves en el marc dels presents autes, havent proposat la representació processal de la part actora la pràctica de la prova ÚNICA.-DOCUMENTAL. Que altrament, la procuradora de la part defenent va proposar el mitjà probatori únic consistent I.- DOCUMENTAL.

V.- Per diligència judicial practicada en data 11 de setembre del 2014, es procedí al tancament del present judici, havent assenyalat l'audiència del dia 15 de gener del 2015, per a la presentació dels respectius escrits de conclusions, mitjançant els quals sengles parts litigants van insistir en llurs pretensions respectives.

VI.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 28.1.16 i va decidir : "Que estimant parcialment la demanda formulada per la representació processal de l'entitat bancària Andrade, S.A. contra els Srs. Galan i Valverde, hem de condemnar solidàriament a aquests darrers a pagar la quantitat de 307.122,91.- euros, augmentada dels interessos legals a comptar de la contesta a la demanda, a saber el dia 10 de juliol del 2014 i fins a la total i definitiva cancel·lació del deute, com també la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

VII.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de Andrade, S.A., i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial i que s'estimés íntegrament la demanda interposada, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present litigi la part demandant, Andrade,SA, reclama el pagament de les quantitats derivades d'un préstec hipotecari declarat vençut anticipadament en el dia 25.10.13 (307.122,91EUR) contra el Sr. Galan i la Sra. Valverde més els interessos de demora previstos per l'ABA per descoberts en compte des del 26.10.13. El Galan va admetre la realitat del deute però la Sra. Valverde es va oposar a la demanda per diversos motius que varen ser desestimats, menys el del caràcter abusiu dels interessos de demora pactats sol·licitant que fossin substituïts per l'interès legal.

La sentència d'instància estima aquest motiu d'oposició a la demanda i condemna als defenents al pagament de 307.122,91 EUR més els interessos legals des de la contesta a la demanda (10.7.14) sense pronunciament de condemna sobre les costes de la instància, segons Aute d'aclariment de 17.3.16.

Contra tal decisió s'alça la part agent, Andrade,S.A.

SEGON.- L'únic greuge de l'entitat bancària aixecat contra la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles es centra en el fet que no s'han estimat els interessos de demora pactats en la clàusula X, apartat 3 del contracte que diu: "Sense perjudici de les comunicacions que Andrade, SA pugui adreçar a la part prestatària, la declaració de venciment anticipat es materialitzarà i s'entendrà plenament efectiva carregant en descobert sobre el mateix compte, el principal del préstec pendent d'amortització; el qual generarà juntament amb el saldo derivat de les quotes impagades, de les primes d'assegurances i accessoris, els interessos i comissions de descobert fixats per l'Agrupació de Bancs Andorrans. Aquests tipus seran aplicats fins que el deute sigui definitivament cancel·lat per tots conceptes, i com ja ha estat dit, estaran assegurats per les mateixes garanties reals i personals que s'estipulen en la present escriptura."

Cal doncs analitzar la doctrina de la Sala sobre aquesta classe de supòsits que ja han estat objecte de pronunciament en diverses ocasions.

TERCER.- No hem d'oblidar la reiterada doctrina de la Sala respecte els interessos fixats per l'ABA que ja hem dit que, a manca d'una regulació legal sobre els interessos de demora, aquest pacte no és per se abusiu (STJC de 27.10.16 -TSJC 124/16-; 29.2.16 -TSJC 321/15-; de 27.11.14 -TSJC 148/14; i de 30.1.14 -TSJC 039/13-, entre d'altres) si no que caldrà analitzar en cada cas els interessos efectivament aplicats són o no abusius. En aquest cas en ressurt que l'entitat bancària no ha aportat prova suficient per acreditar quins interessos de demora ha aplicat a cada període com denuncia la sentència d'instància i en el seu recurs tampoc fa cap valoració de la prova documental de la qual es pugui constatar el tipus aplicat per conèixer si ha estat abusiu o no.

Hem insistit recentment (TSJC 263/16) que ja l'article 7 de la Llei de regulació del règim administratiu bàsic de les entitats financeres de 30.6.98 (vigent fins el mes de juny de 2010 que va entrar en vigor 14/2010) obligava a les entitats a mantenir en les seves estructures tècniques i d'organització administrativa uns estàndards de qualitat internacionalment homologable en el sector . I aquestes estàndards internacionals venen definits en les Directives de la UE (especialment la 2004/39/CEE) i del Consell de 21.4.04 conegudes com MIFID (MARKETS IN FINANCIALS INSTRUMENTS DIRECTIVE) que han estat implementades al Principat pels comunicats de la IAF (en especial el 165/05) i per la Llei 14/2010 de 13 de maig de règim jurídic de les entitats bancàries i règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer. Això significa que les entitats bancàries andorranes havien d'implementar les normes MIFID des del mes d'abril de 2004 i el comunicat esmentat de l'IAF número 163/05 de 23.2.16 en vigor des del 31 de març següent. En aquest Comunicat es fa esment precisament de la "Informació relacionada amb els clients" en el seu Apartat 5 i es diu: " Les entitats hauran d'assegurar una correcta informació als clients amb l'objectiu de permetre que aquest formin les seves decisions amb coneixement de causa dels riscos i de les costes a les quals s'exposen..."

Finalment, la Llei 14/2010 ja esmentada en la seva Exposició de Motius llegim "Així, el capítol primer estableix els requisits que s'exigeixen de totes les entitats referides, destacant com a novetats els requisits relatius a les obligacions de transparència amb la clientela, alguns dels quals figuren actualment regulats mitjançant comunicats vinculants de l'INAF, i, sobretot, l'aplicació dels requisits exigits a les entitats financeres d'inversió també a les entitats bancàries i a les societats gestores d'organismes d'inversió col·lectiva."

En el seu article 37.1 ja disposa que "1. Qualsevol informació que les entitats operatives del sistema financer dirigeixin als seus clients, actuals o potencials, o difonguin de tal manera que probablement sigui rebuda pels mateixos clients ha de ser transparent, imparcial, clara i no enganyosa i ha de resultar comprensible per a qualsevol integrant mitjà del grup al que es dirigeix o per als probables destinataris."

Per acabar, l'article 39 de la mateixa llei preveu "Article 39 Normes de conducta. 1. Les entitats operatives del sistema financer han de vetllar pel bon funcionament i estabilitat del sistema financer i, a aquest efecte, estan obligades a evitar qualsevol pràctica que pugui infringir els bons usos i costums que puguin posar en perill els principis ètics i de conducta acceptats a escala internacional. 2. L'INAF dicta els comunicats específics dirigits a definir les regles ètiques i de conducta aplicables a les entitats operatives del sistema financer andorrà d'acord amb els principis establerts pels reguladors internacionals."

En conclusió, el nostre legislador insisteix en la necessitat de que les entitats bancàries i d'inversió del nostre país sigui perfectament homologables a nivell internacional i que en matèria d'informació als clients s'exigeix que sigui transparent, clara, imparcial, no enganyosa i comprensible.

Doncs bé, entrats ja en un procés judicial, el principi de la càrrega probatòria encara exigeix en major grau que les entitats bancàries ja facilitin de bon començament tota la informació necessària perquè la part contrària pugui conèixer amb detall i de manera precisa tot el que se li reclama. I si els reclamants els interessos de demora pactats caldrà que s'indiqui quins són aquests (capital pendent, interessos de demora, tipus de l'interès de demora, període concret, capital vençut i quotes impagades, com a mínim). No es pot oblidar que des de la data de venciment anticipat (25.10.13) fins la data de la interposició de la demanda 22.1.14, ja ha pogut conèixer l'entitat de quina suma d'aquest període d'interessos de demora està reclamant i per aquesta raó, i a la vista del greuge de la part contrària en la seva contesta de no saber què se li reclama havia d'haver justificat quins interessos reclama.

Així doncs, la solució adoptada per la sentència d'instància de substituir l'inexplicat interès de demora reclamat, per l'interès legal és ajustada a dret, vista la conformitat expressada per la Sra. Valverde.

En conseqüència el recurs ha de ser desestimat.

QUART.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Andrade, S.A., contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 28-01-2016 que confirmem íntegrament.

Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant, derivades d'aquest recurs.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora