Bancari. Acció personal i hipotecària. Requeriment previ. (1000038-2015)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC.- 0000263/2016 ORIGEN: 1000038/2015 - 00

NIG: 5300542120150002109

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia petició de citació a judici de data 22-1-2015, en l'Audiència del dia 2-3-2015, la representació processal de l'entitat Codina formulà demanda en judici verbal civil, pel procediment ordinari, en reclamació de quantitat contra els Srs. Manzanares i Pombo, tot sol·licitant es dictés Sentència condemnant aquests darrers a satisfer de manera solidària a la seva representada la suma de 213.007,85.- EUR, derivada de les quotes impagades del préstec hipotecari i del principal pendent de pagament, majorada amb els interessos pactats en l'escriptura de préstec amb garantia hipotecària, i que es generin a comptar del dia 4-11-2014 -dia següent a la darrera liquidació d'interessos- i fins a la total i definitiva cancel·lació del deute. Import garantit hipotecàriament. Així mateix procediria condemnar els demandats a satisfer de manera solidària les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, que es produeixin en la present reclamació.

I pel cas que no complissin voluntàriament amb la condemna, es volgués disposar la realització en pública subhasta de la hipoteca constituïda.

II.- En data 23-3-2015, els demandats contestaven la demanda articulada de contrari oposant-se a les pretensions del demandant articulant excepcions peremptòries de manca de comunicació de la resolució anticipada del contracte de préstec i de manca de comunicació del saldo deutor i les conseqüències que es deriven de la resolució anticipada del contracte de préstec, sol·licitant es dictés Sentència estimant les excepcions formulades i subsidiàriament desestimant la demanda fent imposició de les costes a la contrapart.

III.- En dates 27-4-2015 i 18-5-2015, les parts han replicat i duplicat reproduint les seves pretensions inicials.

IV.- Obert el judici a proves en data 8-6-2015, han estat practicats els diferents mitjans de prova proposats per les parts litigants amb el resultat que figura en autes.

V.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 31.3.16 i va decidir: "Desestimar íntegrament la demanda interposada per Codina contra els Srs. Manzanares i Pombo, absolent aquests darrers de les pretensions de la part agent i imposant a l'entitat demandant el pagament de les costes processals causades, amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat dels defenents."

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de Codina i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que entrant en el fons de l'assumpte s'estimi íntegrament la seva demanda, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present procediment la part agent Codina interposa l'acció principal de reclamació de quantitat i també l'acció hipotecària contra les unitat immobiliàries donades en garantia del préstec. La sentència d'instància desestima íntegrament la demanda en considerar que no s'ha fet degudament el requeriment previ extrajudicial abans de procedir a la resolució anticipada del contracte de préstec.

Contra tal desestimació s'alça la part agent.

SEGON.- Per tant, el fet nuclear d'aquest recurs es situa en la valoració del requeriment previ que la part agent va enviar als defenents abans de procedir a la resolució unilateral del contracte de préstec que tenien concertat. Farem en primer lloc un recordatori de la doctrina de la Sala sobre la necessariat de fer un requeriment extrajudicial abans de prendre la decisió d'una resolució unilateral i anticipada d'un contracte, posteriorment un repàs sobre la forma en que les entitats bancàries estan obligades a comunicar-se amb els seus clients i finalment l'examen del requeriment efectuat en aquest cas i les conseqüències adients a tal valoració.

TERCER.- Aquesta Sala ha establert una doctrina, continguda, entre d'altres, en les sentències números de rotlle 18/15; 155/12; 125/13 i 175/13), segons la qual el deure d'informació i comunicació que correspon a les entitats financeres envers els seus clients, encara que no estigui previst explícitament en el contracte es justifica en el deure de bona fe o d'equitat. A més, s'ha d'indicar que aquest deure troba una de les seves manifestacions en la resolució de la relació contractual, de manera que una actuació amb conseqüències tant greus i rellevants pel deutor, com és el venciment avançat de l'obligació a termini, requereix la comunicació al deutor amb anterioritat a l'exercici d'una acció judicial del saldo deutor i de la decisió d'exercitar la facultat unilateral de resolució.

QUART.- Convé aprofundir una mica més en aquesta exigència del requeriment previ extrajudicial en aquest casos tan greus pel client d'una entitat bancària en el sentit d'aplicar les exigències que la legislació bancària exigeix. Recordem que ja l'article 7 de la Llei de regulació del règim administratiu bàsic de les entitats financeres de 30.6.98 (vigent fins el mes de juny de 2010 que va entrar en vigor 14/2010) obligava a les entitats a mantenir en les seves estructures tècniques i d'organització administrativa uns estàndards de qualitat internacionalment homologable en el sector . I aquests estàndards internacionals venen definits en les Directives de la UE (especialment la 2004/39/CEE) i del Consell de 21.4.04 conegudes com MIFID (MARKETS IN FINANCIALS INSTRUMENTS DIRECTIVE) que han estat implementades al Principat pels comunicats de la IAF (en especial el 165/05) i per la Llei 14/2010 de 13 de maig de règim jurídic de les entitats bancàries i règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer. Això significa que les entitats bancàries andorranes havien d'implementar les normes MIFID des del mes d'abril de 2004 i el comunicat esmentat de l'IAF número 163/05 de 23.2.16 en vigor des del 31 de març següent. En aquest Comunicat es fa esment precisament de la "Informació relacionada amb els clients" en el seu Apartat 5 i es diu: " Les entitats hauran d'assegurar una correcta informació als clients amb l'objectiu de permetre que aquest formin les seves decisions amb coneixement de causa dels riscos i de les costes a les quals s'exposen..."

Finalment, la Llei 14/2010 ja esmentada en la seva Exposició de Motius llegim "Així, el capítol primer estableix els requisits que s'exigeixen de totes les entitats referides, destacant com a novetats els requisits relatius a les obligacions de transparència amb la clientela, alguns dels quals figuren actualment regulats mitjançant comunicats vinculants de l'INAF, i, sobretot, l'aplicació dels requisits exigits a les entitats financeres d'inversió també a les entitats bancàries i a les societats gestores d'organismes d'inversió col·lectiva.

En el seu article 37.1 ja disposa que "1. Qualsevol informació que les entitats operatives del sistema financer dirigeixen als seus clients, actuals o potencials, o difonen de tal manera que probablement sigui rebuda pels mateixos clients ha de ser transparent, imparcial, clara i no enganyosa i ha de resultar comprensible per a qualsevol integrant mitjà del grup al que es dirigeix o per als probables destinataris."

Per acabar, l'article 39 de la mateixa llei preveu "Article 39 Normes de conducta. 1. Les entitats operatives del sistema financer han de vetllar pel bon funcionament i estabilitat del sistema financer i, a aquest efecte, estan obligades a evitar qualsevol pràctica que pugui infringir els bons usos i costums que puguin posar en perill els principis ètics i de conducta acceptats a escala internacional. 2. L'INAF dicta els comunicats específics dirigits a definir les regles ètiques i de conducta aplicables a les entitats operatives del sistema financer andorrà d'acord amb els principis establerts pels reguladors internacionals."

En conclusió el nostre legislador insisteix en la necessariat de que les entitats bancàries i d'inversió del nostre país siguin perfectament homologables a nivell internacional i que en matèria d'informació als clients s'exigeix que sigui transparent, clara, imparcial, no enganyosa i comprensible.

CINQUÈ.- Examinat el cas present per veure si l'actuació de l'entitat bancària en el seu requeriment extrajudicial abans de procedir a la resolució unilateral del contracte, declarant el seu venciment anticipat d'acord amb la previsió contractual, i notificar el saldo deutor als seus clients, ha actuat d'acord amb aquestes exigències normatives en el sector.

La comunicació dirigida pel Banc demandant adreçada als demandats porta data del 8-8-2014 (foli 109 de les actuacions) i disposa "per la present fem referència al ròssec deutor que presenta el compte que vostè manté obert a les nostre oficines, i que deriva del descobert del compte i de les quotes impagades del préstec atorgat al seu favor, segons posició del compte que s'acompanya.

Atès el temps transcorregut des de la generació d'aquest ròssec pendent, l'emplacem per a liquidar la suma deguda en el termini de quinze dies. En cas contrari l'informem que Codina exercitarà la facultat de declarar anticipadament vençut el préstec i procedirà a reclamar, si escau judicialment, la totalitat de l'import del descobert i del préstec (incloent les quotes pendents i el principal). (···)"

De la lectura d'aquesta comunicació es constata clarament que és una comunicació purament estandarditzada, formulària, rutinària, i dubtosament comprensible. No és diu ni el 1) el saldo deutor; 2) ni com es desglossa aquest;

3) ni quina pot ser la conseqüència unida a la declaració anticipada del venciment (tan considerable com és la reclamació de tot el capital pendent de venciment que arriba al final a una xifra tan elevada com de 231.000EUR); 4) ni com es desglossa el total del deute que se li reclamarà (capital pendent, interessos ordinaris i quin percentatge, interessos de demora i quins percentatge aplicat, i les comissions, en el seu cas). Aquesta és la informació que un client ha de conèixer i comprendre "amb l'objectiu de permetre que aquest formin les seves decisions amb coneixement de causa dels riscos i de les costes a les quals s'exposen..." (Comunicat de l'INAF abans transcrit).

En conclusió, la reclamació extrajudicial exigible en aquest casos, com ja hem explicat, no ha acomplert els requisits mínims per a complir amb l'objectiu perseguit amb la seva exigència. La decisió de l'Hble. Tribunal de Batlles ha de ser confirmada.

SISÈ.- Pel que fa la conseqüència que es deriva de la valoració negativa del requisit del requeriment extrajudicial, hem de dir que la decisió de l'Hble. Tribunal de desestimar la demanda i no entrar en el fons de l'assumpte, sense perjudici que pugui l'entitat agent tornar-ho a reclamar fent les coses ben fetes, és la doctrina d'aquesta Sala en casos similars (ja hem esmentat algunes decisions similars dictades). I atès que el recurrent fa esment d'una sentència nostra (TSJC 186/12) resolia en sentit de mantenir l'exonerabilitat del saldo deutor malgrat la manca de requeriment previ extrajudicial, hem de dir que aquest criteri no s'ha mantingut en les nostres decisions posteriors de 29.10.13 (dos de la mateixa data TSJC 125/13 i 175/13) i de 23.7.15 (TSJC 018/15), entre d'altres. Per tant, la doctrina consolidada passa en aquests casos per la desestimació de la demanda, sense perjudici que pugui reiniciar-se amb un requeriment previ realitzat amb la deguda transparència i facilitat de comprensió pel deutor.

SETÈ. En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Codina contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 31 de març de 2016, que confirmem íntegrament.

Condemnem la part recurrent al pagament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-