Resolució contractual. Heretament derivat de capítols matrimonials. Clàusula penal (5100212/2013)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000039/2019 ORIGEN: 5100212/2013 - 00

NIG: 5300542120150000822

ENTITY_11ARTS:

Apel·lant: A, SA Representant: Sra. ECC Advocat: Sr. Bermudez

Apel·lat: Sra. Badía Representant: Sra. HDB Advocat: Sr. AFMontenegro

COENTITY_10ENTITY_11OSICIÓ DEL TRIBUNAL:

ENTITY_11resident: Sr. Vincent Anière ENTITY_10agistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Resolució contractual. Heretament derivat de capítols matrimonials. Clàusula penal

SENTÈNCIA 156-2021

Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2021. En nom del ENTITY_11oble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 1 d'abril de 2019, la representació processal de la societat A, SA interposà demanda en reclamació de quantitat, pel procediment civil ordinari, contra la senyora Badía, tot sol·licitant:

1.- la declaració de la resolució del contracte de gestió hotelera de data 17 de setembre de 2004, amb efectes a partir del primer de febrer de 2009, per incompliment de la senyora Badía de les seves obligacions.

2.- La condemna de la senyora Badía a satisfer a la societat A, SA:

la quantitat de 111.916,43 EUR, en concepte de retribucions vençudes i impagades per la gestió de gerència fins al 31 de gener de 2009;

la quantitat de 3.132.011,35 EUR en concepte de danys i perjudicis per incompliment del contracte.

l'interès de demora vigent a Espanya en aplicació de l'article 5 de la Ley 3/2004, de 29 de diciembre i, subsidiàriament, l'interès legal vigent a Andorra, de les quantitats detallades en els apartats a) i b), segons el següent detall:

respecte de la quantitat de 35.932 EUR, en concepte de retribució bàsica dels mesos de juny, juliol, agost i setembre del 2008, l'interès a partir del dia 11 de desembre de 2008;

respecte de la quantitat de 2.052,03 EUR, en concepte de retribució participativa del trimestre corresponent als mesos de juliol, agost i setembre de 2008, l'interès a partir del dia 11 de desembre de 2008;

respecte de la quantitat restant de 73.932,40 EUR en concepte de retribucions bàsica i participativa fins al 31 de gener de 2009, l'interès a partir de la contesta a la demanda;

respecte de la quantitat de 3.132.011,35 EUR, en concepte de danys i perjudicis per incompliment del contracte, l'interès a partir de la contesta a la demanda i fins a l'efectiu pagament;

3.- la condemna de la demandada a satisfer les costes processals del present judici, incloses les taxes judicials, honoraris d'advocat i procurador i dels perits que haguessin d'intervenir en el procés.

2.- En data 1 de juliol de 2009, la representació processal de la senyora Badía contestà la demanda articulada de contrari i interposà demanda reconvencional, tot sol·licitant:

ENTITY_11rimer.- que es declarés la nul·litat i ineficàcia i subsidiàriament que s'anul·lessin ex tunc els contractes de gestió de l'Hotel X de 17 de setembre de 2004, dels hotels Y i Hotel Z, i dels altres contractes de gestió de bens que apareguessin atorgats per la senyora Yuste en favor de la societat A, SA. Encara més subsidiàriament si no es pronunciés la nul·litat i no s'anul·lessin, que es declarés l'incompliment greu per part de la societat A, SA dels contractes de gestió i en ambdós casos:

Segon.- condemnar a la societat A, SA a pagar a la senyora ENTITY_2:

1.- Tot allò percebut per la societat A, SA en raó i en ocasió dels esmentats contractes de gestió des del dia de llur celebració, i abans si van tenir efectes amb anterioritat, fins el moment d'execució de Sentència, amb interessos legals des del dia de la percepció de cada quantitat que resultés de proves i especialment i no limitativament:

les retribucions bàsiques les retribucions participatives totes les altres retribucions fos quina fos la seva denominació les sumes percebudes per A, SA a títol de serveis, sous, costos, càrrecs que tot i essent a càrrec de la mateixa han estat cobrats de les senyores Yuste i Badía que resultessin de proves i especialment els conceptes de "comercialització" i "administració", els sous, seguretat social i costos salarials, annexes i complements del senyor Marti i de la senyora J i del senyor K "Director dels directors d'hotels", del Cap de compres i demés personal a càrrec de la Gestora.

les sumes pagades per rappels, comissions, etc.. i altres títols pels proveïdors de mercaderies, serveis i clients dels hotels, de les que s'hagués apropiat la societat A, SA.

els serveis, consums, avantatges en metàl·lic i l'equivalent dinerari dels avantatges en natura dels que haguessin fruit els administradors (família T/A), i el personal de A, SA, pagats pels Hotels, entre els que especialment i no limitativament, la senyora ENTITY_10Montenegro i el seu marit, senyor Montenegro i altres.

les sumes que la societat A, SA hagués rebut i/o de les que s'hagués apropiat de la gestió dels hotels i dels comptes bancaris de la senyora Yuste per a pagar sumes derivades dels contractes d'arrendament dels pisos de l'edifici situat al número 00 de l'Avinguda B d'Escaldes.

totes les sumes rebudes, apropiades, disposades per tot concepte per la societat A, SA i per terceres persones a les quals A, SA hagués fet beneficiar o hagués permès que es beneficiessin, per tot concepte i títol, procedents de la gestió dels hotels, dels béns immobles i mobles i dels comptes bancaris de la senyora Yuste.

totes les sumes de diners que s'haguessin carregat als comptes bancaris específics de l'Hotel X i a l'explotació del mateix, que haguessin estat destinats al pagament d'altres obligacions existents o contretes per la pròpia societat A, SA.

2.- Els danys i perjudicis ocasionats a la usufructuària senyora Yuste, als tres hotels i altres béns immobles i mobles, als fons de comerç i drets incorporals, i a la senyora Badía, que resultessin de proves i especialment i no limitativament:

els costos de refacció, reposició, reparació i posta en normes de tots els edificis i bens que haguessin sofert degradació, pèrdua d'ús, obsolescència i menys valor a causa de l'absència i/o insuficiència del manteniment dels mateixos per part de la societat A SA,

els danys i perjudicis derivats de la pèrdua d'imatge, categoria i clientela dels hotels,

els danys i perjudicis derivats de l'apropiació o del desviament de clientela entre els que els dels documents núm.9 annexat a la present causa,

els danys i perjudicis derivats dels incompliments legals, socials i fiscals d'A, SA consistents en les regularitzacions, penalitzacions, altres pagaments pagats i que s'haguessin de pagar en el futur.

Tercer.- Declarar la nul·litat i ineficàcia i subsidiàriament anul·lar ex tunc els contractes d'arrendament dels cinc pisos del número 00 de l'Avinguda B d'Escaldes-Engordany. Subsidiàriament si no es pronunciava la nul·litat, declarar resolt el contractes amb efectes des de l'inici de l'execució del contracte per haver A, SA incomplert greument el contracte des del seu inici, i en tot cas declarar-lo extingit a la mort de l'arrendatària.

Morillomnar a la societat A, SA a pagar a la senyora Badía les sumes següents:

totes les sumes percebudes per A, SA des de l'inici de cadascun dels contractes per:

lloguers percebuts, recàrrecs, increments i interessos,

despeses de la comunitat,

impostos carregats a la senyora Yuste,

assegurances a càrrec de la propietat i de l'arrendatària,

penalitzacions, entre les quals l'autocobrada de 53.174,44 EUR,

subsidiàriament a la condemna sub 1)a). pel cas que no es pronunciés la nul·litat ni la resolució dels contractes, la condemna sub 1)a) havia de consistir d'una part en el retorn de les rendes percebudes durant el temps en què van durar les obres en els pisos, i pel temps posterior al que la societat A, SA es va obligar davant la Batllia a "treure els treballadors" dels pisos i, d'altra part en el retorn del 66% de les rendes abusives percebudes pel temps en què efectivament gaudí l'arrendatària dels pisos.

totes les sumes que la senyora Yuste hagués pagat a la societat A, SA o directament a constructor, arquitectes, industrials, per les obres fetes en els pisos, les de reforma a partir del 2003, les de demolició de les reformes a partir de les Sentències en la causa B-1615-5/2003, i les de reposició o refacció després de la demolició, així com el cost de mobiliari, contractació de serveis de fluids, i anàlegs, que es provarien a proves quan aquesta part hagués pogut tenir accés als comptes.

totes les sumes pagades per la senyora Yuste a la societat A o directament a professional del dret per costos de tramitació de la causa judicial B-1615-5/2003, i per les costes imposades a la societat A, SA en la mateixa causa.

tots els danys i perjudicis que hagués sofert la senyora Yuste en vida i la senyora Badía posteriorment i que resultin de proves quan aquesta part hagués pogut tenir accés als comptes.

Quart.- Morillomnar a la societat A, SA a pagar a la senyora Badía totes les sumes que hagués rebut i/o de les que s'hagués apropiat, provinents de la persona de la senyora Yuste, dels seus comptes bancaris, dels béns relictes pels difunts pare i mare, tant si tenen com si no tenen origen, causa o pretexte en els contractes objecte de la present causa i en el seu desenvolupament, i en especial totes les gratificacions, primes i regals que hagi rebut la societat directament o a través dels seus administradors.

Cinquè.- Morillomnar a la societat A, SA a pagar els interessos de totes les quantitats a què fos condemnada des del dia de la percepció dels diners a retornar, i des del dia que es produí la causa que obliga a A, SA a indemnitzar, al tipus bancari de descobert, i subsidiàriament al tipus legal.

Sisè.- Morillomnar a la societat A, SA a la integralitat de les costes, inclosos honoraris d'advocat, procurador i perits."

3.- Després d'evacuats els tràmits de rèplica i dúplica, practicades les proves declarades pertinents i formulats els respectius tràmits de conclusions, l'Hble. Tribunal de Batlles, en data 11 de desembre de 2018 dictà Sentència en quina part dispositiva estableix:

"DECIDEIX:

ENTITY_11RIENTITY_10ER.- Estimar molt parcialment la demanda presentada per la representació processal de la societat A contra la Sra. Badía i condemnar a la defenent a satisfer-li a la primera 96.208 EUR, quantitat a augmentar amb l'interès legal vigent al ENTITY_11rincipat a comptar de la data de la present resolució.

SEGON.- Estimar molt parcialment la demanda reconvencional presentada per la representació processal de la senyora Badía contra la societat A i condemnar a la defenent reconvencional a satisfer-li a la primera 65.259,54 EUR, quantitat a augmentar amb l'interès legal vigent al ENTITY_11rincipat a comptar del 23 de setembre de 2009. Efectuada la corresponent compensació de deutes en resulta un saldo creditor a favor de la societat A de 30.948,46 EUR, quantitat que, prèvia regularització a través de l'aplicació dels interessos establerts, la Sra. Badía haurà de satisfer a la societat demandant."

4.- Ambdues parts litigants han interposat recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància. Concretament la representació processal de la societat A, SA formulà les seves conclusions d'apel·lació en data 16 d'abril de 2019, per no estar d'acord amb l'import de les retribucions generades a partir del 23 de setembre de 2009 i els interessos a aplicar sobre aquest import de retribucions degudes, ni amb la desestimació de la indemnització per incompliment del contracte; i tot sol·licitant la revocació de la sentència d'instància, l'estimació de la seva demanda principal i la condemna de la senyora Badía a satisfer a la societat A, SA els següents imports:

la quantitat de 111.916,43 EUR, en concepte de retribucions vençudes impagades per la gestió de gerència fins al 31 de gener de 2009;

la quantitat de 3.132.011,35 EUR, i subsidiàriament la suma de 3.118.289

EUR fixada pel perit, en concepte de danys i perjudicis per incompliment del contracte;

l'interès de demora vigent a Espanya en aplicació de l'article 5 de la Ley 3/2004, de 29 de diciembre i, subsidiàriament, l'interès legal vigent a Andorra, de les quantitats detallades en els apartats a) i b), segons el següent detall:

respecte de la quantitat de 35.932 EUR, en concepte de retribució bàsica dels mesos de juny, juliol, agost i setembre del 2008, l'interès a partir del dia 11 de desembre de 2008;

respecte de la quantitat de 2.052,03 EUR, en concepte de retribució participativa del trimestre corresponent als mesos de juliol, agost i setembre de 2008, l'interès a partir del dia 11 de desembre de 2008;

respecte de la quantitat restant de 73.932,40 EUR en concepte de retribució bàsica i participativa fins al 31 de gener de 2009, l'interès a partir de la contesta a la demanda;

respecte de la quantitat que es fixi en concepte de danys i perjudicis per incompliment del contracte, l'interès a partir de la contesta a la demanda i fins a l'efectiu pagament;

Subsidiàriament, cas de condemnar a satisfer les quantitats fixades per la pericial de ENTITY_11R, que es condemni a satisfer l'interès de demora vigent a

Espanya i, subsidiàriament, l'interès legal vigent a Andorra a partir de la contesta a la demanda i, més subsidiàriament, a partir de la fermesa de la sentència.

Imposant les costes processals del present recurs d'apel·lació a la part apel·lada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de sentència, i, subsidiàriament, no fer especial imposició de costes.

ENTITY_11er la seva banda, la representació processal de la senyora Badía, que formulà les seves conclusions d'apel·lació el mateix dia 16 d'abril, considera errònia la seva condemna a satisfer 96.208 EUR a la part agent, per entendre que el contracte de gestió hotelera era nul des de l'inici i, subsidiàriament, que la contrària en cap moment va actuar de bona fe; creu que correspon la declaració de nul·litat o l'anul·lació dels contractes de gestió de l'Hotel X, del Y i del Z, per estar afectats el dos primers per l'invocat vici de la voluntat, no havent caducat tampoc l'acció d'anul·lació exercida; essent d'aplicació també a l'establiment hoteler Z els arguments relatius al contracte de gestió hotelera, que considera que es troba afectat per un greu incompliment contractual per la societat agent. Considera que són també nuls els contractes que afecten als 5 pisos de l'Av. B, entenent subsidiàriament que els contractes que afecten a 3 dels pisos han estat executats en condicions il·legals i abusives per la societat agent, havent patit la seva representada un perjudici econòmic per la mala gestió de la societat per l'ocupació dels pisos inacabats que va imposar en arrendament a la senyora Yuste, reclamant també el retorn de les obres pagades per la difunta senyora Yuste als pisos llogats, així com d'altres pagaments i indemnitzacions derivats dels mateixos, tot sol·licitant la revocació de la Sentència en els pronunciaments que interessa en la seva demanda, que demana que sigui íntegrament estimada.

ENTITY_11er Altressí sol·licita la pràctica de proves que foren estimades per Aute d'aquesta Sala de data 3 de setembre de 2019, i sobre les quals ambdues parts formularen les pertinents al·legacions, sol·licitant en el Fet Cinquè del seu escrit la representació processal de la societat A, SA la pràctica d'una prova per millor proveir, que fou desestimada per Aute d'aquesta Sala de data 18 de maig de 2021.

5.- La representació processal de la senyora Badía s'ha oposat al recurs de la societat A, SA i sol·licita en relació al mateix la ratificació de la Sentència d'instància amb tots els pronunciaments en ella expressats, i la seva condemna al pagament de les costes derivades de les presents actuacions, amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat i procurador.

ENTITY_11er la seva banda, la representació processal de la societat A, SA sol·licita també la desestimació del recurs d'apel·lació interposat per l'adversa, i que es dicti sentència condemnant-la a satisfer els imports per ella interessats en el seu escrit d'apel·lació, i imposant-li les costes d'aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

També manifesta la seva oposició a la pràctica de la prova interessada per la contrapart en aquesta alçada.

FONAENTITY_10ENTS DE DRET

Fonaments de dret

FONAENTITY_10ENTS DE DRET

ENTITY_11rimer.- Als efectes d'aconseguir una sistematització efectiva de les qüestions sotmeses a recurs per les parts litigants i poder donar àmplia resposta a les mateixes, les dividirem en cinc grans blocs: I) interpretació dels capítols matrimonials de 1975 i conseqüències en relació al contracte impugnat; II) naturalesa jurídica del contracte de gestió hotelera, III) nul·litat o anul·lació del referit contracte; IV) resolució del contracte per causa de l'invocat incompliment de l'obligació de pagament V) els contractes d'arrendament dels cinc pisos arrendats per la societat agent a la difunta senyora Yuste pel personal de l'Hotel X.

Segon.- I.- INTERENTITY_11RETACIÓ DELS CAENTITY_11ÍTOLS ENTITY_10ATRIENTITY_10ONIALS

ATORGATS EN DATA 20 DE GENER DE 1975 i conseqüències en relació al contracte impugnat:

En data 20 de gener de 1975 els consorts senyors Espada i Yuste, juntament amb els també consorts senyors Amorós i Badía atorgaren per davant de l'aleshores Notari del ENTITY_11rincipat, senyor Ramirez, sota el número 00 del seu protocol, capítols matrimonials referents al matrimoni C-T que ja s'havia celebrat en data 22 d'octubre de 1964 a L (Lleida-Espanya), tot efectuant en el seu apartat ENTITY_11rimer "donació i heretament universal pura, simple, perfecte i irrevocable, dita entre vius, a favor de la seva filla Badía, de tots llurs béns i drets mobles i immobles, presents i venidors amb els pactes següents:

"a).- Els donadors o el sobrevivent dels dos, conservant viduïtat, es reserven llur vida durant, tot el ple i integro usdefruit i administració dels referits béns i drets donats, sense tenir que fer inventari, amb obligació que s'imposen amb els mateixos, de mantenir tant en sanitat com en malaltia, mentre treballin uns i altres a utilitat de la casa, als esmentats consorts i família, així com en pagar els gravamen na que dits bens estiguin afectats.

b).- Els donadors que han estat associats de fet en la formació de llur patrimoni, que actualment posseeixen, volen que tots llurs respectius bens i drets, mobles i immobles presents i venidors siguin comuns entre ells dos i a la mort d'un d'ells quedin a favor del sobrevivent conservant viduïtat, salvant emperò qualsevol dret de legítima a favor de llurs fills, podent així mateix vendre'ls, disposar-ne o gravar-los lliurement.

c).- Els donadors conjuntament o separadament al quedar víduo es reserven la facultat de poder, vendre, gravar o empenyar part o totalitat de tot i qualsevol immoble que posseeixin i puguin adquirir així com disposar lliurament dels diners, comptes bancaris i d'estalvi a llur nom.

d).- Els donadors es reserven igualment per testar i lliurement disposar la suma de cent mil pessetes (100.000 pts.), que restarà a favor del sobrevivent, si el premort no en disposa.

e).- Els donadors disposen a favor de llur filla Viñas, la dot o llegat de la meitat de tots llurs propis bens, mobles i immobles, crèdits i accions, existents quan faltin els dos donadors, dels quals bens en disposarà aleshores la legatària a les seves lliures voluntats. ENTITY_11er al cas que aquesta premorís sense haver-ne disposat, criden als seus fills, per parts iguals, amb substitució vulgar a favor dels nets.

f).- Els donadors conjuntament o en son defecte, el sobrevivent conservant viduïtat , es reserven el dret de designar per testament els béns que formaran part del llegat equivalent a la meitat de llur patrimoni per a fer-ne la corresponent entrega. Si morissin sense fer-ho, nomenen des d'ara marmessor-comptador-partidor, al Notari designat per llur filla hereva Badía, amb les més àmplies facultats, valent-se de perits si ho considera necessari, el qual establirà dos lots equilibrats amb els bens de l'herència, i si cal es sortejaran cada lot.

Aquesta donació i heretament universal l'accepta agraïda la donatària qui en podrà lliurement disposar després d'ocorregut l'òbit de l'un i de l'altre donador, respectant no obstant la dot de la seva germana Viñas."

La resta de pactes continguts en els capítols matrimonials es refereixen a la dot aportada pel senyor Amorós a favor dels seus sogres i de la seva esposa (Segon); a la constitució d'un usdefruit i dret d'administració dels béns del premort pel cònjuge vidu sobrevivent dels consorts C-T, sempre conservant viduïtat i tant si tenien successió com no (Tercer); a la donació recíproca entre els mateixos de la suma de 100.000 pta. (Quart); a la promesa d'heretar fill o filla del seu matrimoni i al subsidiari repartiment dels patrimoni entre tots els fills (Cinquè); i a l'expressa submissió a la decisió de dos parents pròxims per la resolució de qualsevol litigi que pogués existir (Sisè).

Finalment, el darrer pacte diu literalment: "Les parts lloen, aproben, i ratifiquen els presents Capítols ENTITY_10atrimonials així com tots els pactes en ells estipulats, amb promesa que fan de complir-los i observar-los, cadascuna de elles per lo que li pertany i de no revocar-los per motiu algun amb esmena de danys i pago de costes".

Tercer.- En relació als esmentats capítols matrimonials les parts litigants discuteixen si els consorts T B efectuaren un heretament simple o bé cumulatiu en relació a la seva filla Badía, per quant aquest extrem incideix en el contracte de gestió hotelera objecte dels presents autes i atorgat per la difunta senyora Yuste i la societat A, SA, com es veurà més endavant.

Al respecte, la Sentència d'instància considera -efectuant una interpretació literal i fragmentada del seu contingut- que amb els capítols matrimonials, els senyors T i B constituïren un usdefruit universal vitalici sobre el conjunt dels seus bens i drets presents i futurs, al seu favor, amb la donació de present de la nua propietat a la seva filla Badía, reservant-se també els esmentats consorts T B la plena facultat de disposició i administració sobre els mateixos.

La representació processal de la senyora Badía comparteix aquest criteri entenent que des del seu atorgament ella era la titular de la nua propietat dels béns objecte de la donació i de l'heretament, mentre que des d'aquell mateix moment els seus progenitors n'eren usufructuaris.

ENTITY_11er contra, la societat A, SA considera que la prova d'instància avala la qualitat de simple de l'heretament constituït en aquell acte pels heretants i, doncs, que la senyora T B no va percebre els béns objecte de la donació i heretament fins després de la mort dels seus progenitors, subrogant-se en la posició del darrer d'ells en relació als mateixos. Considera, d'una banda, que així ho posa de relleu la pròpia senyora B F en l'escrit de contesta a la demanda efectuada en el marc de la causa 0266-3/2004, adjuntat a la present causa, i que es deriva també del fet que ambdós consorts sempre van actuar com a propietaris en tots els contractes i documents públics atorgats amb posterioritat a l'any 1975, sense que ningú es queixés, ni tan sols la senyora Badía.

Certament de l'existència dels pactes relatius a la reserva a favor dels heretants de l'usdefruit i administració dels béns objecte de l'heretament (pacte ENTITY_11rimer a) i de la facultat de poder vendre, gravar o constituir penyora sobre els béns immobles que posseïssin i poguessin adquirir en un futur (pacte ENTITY_11rimer c), es podria concloure que ens trobem davant d'un heretament cumulatiu a favor de la senyora Badía ja que a ningú se li escapa que la reserva d?usdefruit i de la facultat de disposar solien acompanyar aquest tipus d'heretament, per quant comportava la immediata adquisició del domini dels béns objecte del mateix a l'hereu o donatari, essent aquest el motiu d'aquestes reserves per part de l'heretant o donador.

Ara bé, com sigui que els capítols matrimonials objecte d'anàlisi contenen altres pactes dels que sembla derivar-se la voluntat dels heretants de mantenir la propietat dels seus béns fins a la defunció del darrer dels dos, donant lloc a un heretament simple, en el sentit de què únicament atribueix la qualitat d'hereu sense transmetre res de present i essent necessària la mort de l'heretant per l'adquisició de la propietat, procedeix que la Sala determini el tipus d'heretament volgut pels heretants. I amb aquesta finalitat caldrà averiguar la seva veritable voluntat que sempre serà la prevalent, sense que hagi de coincidir forçosament amb la literalitat de tot o part del contingut document analitzat.

Al respecte, els pactes que els heretants donadors van imposar en relació a la transmissió dels seus béns a l'hereva (apartats a), b) i c) del punt ENTITY_11rimer, tendeixen a mantenir la propietat dels béns a favor dels cònjuges donadors o heretants fins a la mort del darrer d'ells: noti's que ens els apartats a) i c) no només es reserven l'úsdefruit, administració i facultats concretes de disposició sobre els mateixos, sinó que en l'apartat b) posen de relleu la seva voluntat de què en cas de mort d'un d'ells, el sobrevivent en mantingui la propietat, podent-ne disposar lliurement, tot conservant viduïtat i salvant qualsevol dret de llegítima a favor dels fills.

És a dir, tot i l'atorgament de l'heretament i el nomenament de la seva filla Badía com a hereva, els heretants van voler reservar-se la propietat dels seu patrimoni fins a la mort dels dos.

El que comporta que l'adquisició de la propietat dels béns objecte de l'heretament per part de la senyora Badía no es podia produir fins a la mort, en aquest cas, de la seva mare, ja que fou la darrera en traspassar, en data 20 de setembre de 2008. Conclusió que es troba ratificada per:

En primer lloc, l'acceptació per part de la senyora Badía de la donació i heretament universal que consta plasmada en els mateixos capítols i on es feu constar textualment "Aquesta donació i heretament universal l'accepta agraïda la donatària, qui en podrà lliurement disposar després d'ocorregut l'òbit de l'un i de l'altre donador, respectant no obstant la dot de la seva germana Viñas". Noti's que es torna a fer referència a què l'hereva no pugui disposar dels béns objecte de l'heretament fins que s'hagués produït l'òbit dels donadors.

Segonament, confirma també que aquesta era la voluntat dels donadors i heretants, les manifestacions efectuades per la senyora Yuste a través de la seva representació lletrada, i en el marc de la causa 0266-3/2004, on feu constar de forma expressa que la intenció d'ella i dels seu espòs en atorgar l'heretament era que a la defunció dels dos, la meitat del seu patrimoni passés a cada filla. No hi ha dubte que la senyora B tenia clar que a la defunció del seu espòs el patrimoni passà a ser de la seva íntegra propietat, per quant la voluntat dels esposos era que els béns objecte de la donació i heretament no serien propietat de la donatària i hereva fins que no morissin els dos.

Al respecte i per evitar suspicàcies que poguessin fer dubtar de la veracitat de les manifestacions que la senyora B va efectuar a través del seu advocat, cal posar de relleu que la senyora B tenia el seu propi advocat i que el mateix actuava de forma absolutament independent de les seves filles, les germanes T, tal i com té expressament reconegut la senyora Badía.

En tercer lloc, no està de més recordar, que també ha restat acreditat que els dos consorts en els nombrosos instruments públics atorgats després del 1975 i referents al seu patrimoni, actuaven en qualitat a propietaris, sense que mai ningú posés en dubte aquesta qualitat.

Finalment, cal també evidenciar que els pactes continguts en els capítols foren expressament acceptats per totes les parts atorgants dels mateixos. Recordem que el seu darrer apartat intitulat "Finalment" dels resa literalment: "Les parts lloen, aproven i ratifiquen els presents Capítols ENTITY_10atrimonials així com totes els pactes en ells estipulats, amb promesa que fan de complir-los i observar- los, cada una de elles per lo que li pertany i de no revocar-los per motiu algun amb esmena de danys i pago de costes". I encara com argument de reforç, cal fer referència a què en supòsits similars al present en què els heretants i donadors no només es reserven l'usdefruit sobre tots els seus béns, sinó també les facultats de disposició i administració sobre els mateixos, buidant gairebé totalment de contingut el dret del nu propietari, que no en podrà disposar lliurement fins a la seva mort, la doctrina de països del nostre entorn proper considera que la interpretació que cal efectuar al respecte és que es tracta d'una donació mortis causa, ja que no pot prendre efectes fins a la mort dels donadors. Tesi que ratifica que els capítols matrimonials d'autes estableixen un heretament simple, és a dir, que l'hereva adquireix els béns a la mort dels heretants i, doncs, en base a les normes que regeixen la successió.

De tot l'exposat, la Sala conclou que en aquest supòsit concret els difunts senyors T-B a través dels capítols matrimonials atorgats en data 20 de gener de 1975 efectuaren un heretament simple a favor de la senyora Badía, la qual a la mort dels dos pares obtindria la propietat dels béns que li corresponguessin en mèrits del mateix.

ENTITY_11rocedeix en conseqüència modificar aquest extrem de la Sentència d'instància, en el sentit de què els avui difunts consorts senyors T-B mitjançant els capítols matrimonials de data 20 de gener de 1975 efectuaren un heretament simple a favor de la seva filla Badía, sense però que aquesta modificació tingui eficàcia revocatòria, en no afectar -com veurem- al contingut de la part dispositiva de la resolució d'instància.

ENTITY_11er contra i com hem avançat anteriorment, aquest canvi de criteri en relació amb el sostingut per la Sentència d'instància, incideix directament en el contracte de gestió hotelera, ja que en aquest cas la senyora B en atorgar-lo hauria actuat com a propietària de l'Hotel X -a l'igual que en molts altres actes relacionats amb altres béns, qualitat que ningú li va discutir en cap moment-, i no com a usufructuària.

Donada la qualitat de propietària de la senyora B, no procedirà efectuar cap pronunciament en relació a les qüestions plantejades per la societat gestora en relació a la seva condició d'usufructuària.

Quart.- II.- NATURALESA JURÍDICA DEL CONTRACTE DE GESTIÓ

HOTELERA relatiu a l'Hotel X i conseqüències derivades del mateix:

El contracte de gestió hotelera objecte dels presents autes data del dia 17 de setembre de 2004 i fou atorgat entre la difunta senyora Yuste, d'una banda, i la societat A, SA, de l'altra.

El seu objecte era la gestió exclusiva de l'Hotel X, incloent-s'hi: la seva direcció, control i explotació, l'organització i control de la gestió sòcio- comptable, la direcció tècnica i de les seves activitats publicitàries i de promoció, la contractació dels serveis i subministraments per al seu desenvolupament, la direcció tècnica i formació de tot el personal, així com la direcció tècnica de la totalitat de les obres de reforma, reparacions i obra nova que es puguin realitzar.

En la clàusula 1.2 del contracte, aquest es qualifica de mercantil. Concretament en la mateixa es diu literalment: "La present relació contractual entre la Gestora i la ENTITY_11ropietat té caràcter mercantil i es configura com una relació de gestió entre dues empreses independents sense que, en cap cas, creï relacions arrendatícies de lloguer de negoci o indústria, com tampoc cap vincle societari."

Tot i així, la Sentència d'instància qualifica el contracte de mandat en considerar que el gestor explota en aquest cas un negoci aliè i en benefici del mandant mitjançant l'atorgament d'uns poders a fi que el mandatari pugui actuar en tots els àmbits de gestió ordinària de l'Hotel, i que en aquest supòsit el contracte també és intuitu personae, fonamentat en la mútua confiança entre les parts contractants.

Al respecte, la Sala considera que el contracte de gestió hotelera és un contracte de naturalesa mercantil, i això malgrat la pròpia representació lletrada de la societat A, SA sembla que canvia de criteri en relació al mateix. En efecte, tot i que en el seu escrit de conclusions d'apel·lació insisteix primer en què el contracte s'ha de considerar de naturalesa mercantil, conclou finalment que el mateix és de naturalesa civil i més proper a un contracte d'arrendament de serveis que al de mandat al que, com hem dit, es refereix la sentència d'instància i comparteix amb ella la representació processal de la senyora Badía.

Naturalesa mercantil que deriva del propi contingut del contracte -que és consensual, sinal·lagmàtic i atípic-, tant pel seu objecte com pel caràcter d'empresària de la senyora B -que encara estava implicada en la gestió de l'establiment hoteler i per això en el contracte es diu que "la propietat ha decidit reforçar la direcció i administració de l'explotació de l'Hotel" (punt 3.

Apartat "manifesten"); i, entre altres, en la Clàusula 4.25, "que la propietat i la gestora actuaran i col·laboraran fidelment per a obtenir els millors resultats possibles en l'explotació de l'Hotel", i en la 4.18 "que la gestora haurà de complir les instruccions que li transmeti de forma expressa i escrita la propietat ....". I també pel propi caràcter mercantil de la societat anònima A, SA que malgrat fins al 6 d'octubre no va efectuar el canvi d'objecte social al Registre de Societats per poder explotar establiments hotelers (12 dies després de la signatura del contracte), la mateixa societat es trobava inscrita al Registre de societats des del 6 de setembre de 1990 (f. 1336).

Contracte de gestió hotelera en el que la gestora sol actuar per compte i representació de la propietat, tal i com succeeix en el contracte analitzat i que sol ser intuitu personae, tal i com també succeeix en el referit contracte, fonamentat en la mútua confiança entre les parts, tot i l'obligació de la societat gestora de retre comptes a la ENTITY_11ropietat, recollida en la clàusula 4.17 del contracte, i que també constitueix una evidència de la seva naturalesa mercantil.

ENTITY_11rocedirà, en conseqüència, modificar també aquest extrem de la resolució d'instància, sense que aquesta modificació tingui tampoc eficàcia revocatòria, sense perjudici però dels efectes que produirà en relació al contracte objecte d'autes juntament amb el caràcter simple de l'heretament,

com és que el contracte no es va extingir per causa de la mort de la senyora B.

Cinquè.- III.- NUL·LITAT O ANUL·LABILITAT DEL CONTRACTE DE

GESTIÓ dels Hotels X, Y i Z i dels altres contractes de gestió de béns que apareguin atorgats per la senyora B en favor de la societat A, SA:

ENTITY_11rèviament a valorar les causes de nul·litat o anul·labilitat invocades, caldrà determinar si la senyora Badía té acció o legitimació activa per impugnar també els contractes de gestió hotelera atorgats per la seva difunta mare a favor de la societat agent i referents als Hotels Y i Z. En relació al darrer dels establiments hotelers mencionats, cal dir que la mateixa representació processal de la senyora T reconeix en un primer moment en l'escrit de conclusions de la instància la seva manca de legitimació, tot i que posteriorment afirma tenir-ne, derivant-la de la seva qualitat de propietària del dit establiment hoteler des de l'any 1975. Condició de propietària que ja hem vist que no es va assolir al moment de l'atorgament dels capítols matrimonials l'any 1975, per quant el seu heretament fou simple i no cumulatiu. ENTITY_11er tant, la impugnació del contracte de gestió de l'Hotel Z no pot prosperar. I pel que fa al contracte de gestió hotelera que afecta a l'Hotel Y, del contingut dels presents autes es deriva l'existència de discussió en relació a la titularitat del mateix des de la mort de la senyora B, no podent-se doncs acceptar actualment la legitimació activa de la senyora Badía per impugnar el mateix, ni tampoc resoldre la qüestió sobre la seva titularitat ja que no és objecte dels presents autes.

ENTITY_11er tant, l'acció d'impugnació del contracte de gestió hotelera exercitada per la representació processal de la senyora T en el marc d'aquesta causa es limitarà a l'Hotel X.

Sisè.- La representació processal de la senyora Badía fonamenta la nul·litat del contracte de gestió hotelera amb efectes ex tunc en l'absència total de consentiment de la senyora Yuste al moment d'atorgar-lo al 17 de setembre de 2004, per trobar-se malalta d'alzheimer, impedint-li aquesta malaltia saber i comprendre el que se li feia signar. ENTITY_10anifesta que malgrat en algun dels escrits d'instància es referís a vici de consentiment, el mal que l'afectava va més enllà ja que és un vici de la voluntat, en no poder comprendre el que realitzava.

Al respecte, la resolució d'instància analitza les causes en què la part fonamenta la seva petició (vici de consentiment, dol i existència de clàusules lleonines o abusives) i considera que totes elles són motius de nul·litat relativa o anul·labilitat, però no de nul·litat absoluta. Considera així mateix que l'acció d'anul·labilitat estaria prescrita donat que el dies a quo s'ha de situar al moment de l'atorgament dels contractes, si tenia en aquell moment capacitat suficient per atorgar-lo, en contra del que manifesta la representació processal de la senyora Badía.

Tant per valorar l'existència de la nul·litat invocada per la representació processal de la senyora T, com la localització temporal del dies a quo pel còmput de la prescripció de la nul·litat relativa aplicada per la Sentència recorreguda, procedirà analitzar la documentació mèdica d'autes per determinar si la senyora B gaudia o no de capacitat suficient per contractar al 2004.

Als efectes de determinar el seu estat mental, que és el que es posa en entredit, la Sala analitzarà els informes mèdics d'autes però sobre tot els efectuats pels Drs. Morillo i Gutierrez, en ser ambdós especialistes en neurologia. Els dos doctors coincideixen, a l'igual que el seu metge tractant, Dr. Vendrell, en què a l'agost del 2004 la senyora B patia un síndrome amnèsic. ENTITY_11erò mentre el Dr. Gutierrez considera que la seva malaltia ja al 2004 li impedia tenir les capacitats suficients per contractar ja que la medicació que prenia ja era per un alzheimer en estadi moderat (cfr. Informe que obra als folis 1109 a 1112 i respostes a la testifical practicada que es troben transcrites als folis 2609 i 2610), el Dr. Morillo, per contra, en l'informe que obra al foli 187, considera que al mes d'agost de 2004 la mateixa presentava un síndrome amnèsic de llarga evolució, amb un empitjorament molt lent i subtil, sense altra afectació de les funcions cognitives, amb escassa repercussió en les activitats de la vida diària i amb una capacitat de judici conservada. Considera així mateix que el síndrome és compatible amb el diagnòstic de deteriorament cognitiu lleu. I en el que obra al foli 186, de data 3 de març de 2008, confirma el diagnòstic anterior i afegeix que almenys fins el 2005 la seva capacitat de judici es trobava suficientment conservada per testar i decidir sobre la distribució dels seus béns.

I tot i que ambdós especialistes mèdics tinguin un gran bagatge professional, en aquest cas les regles de la sana crítica condueixen a la Sala a donar una major credibilitat a les conclusions mèdiques del Dr. Morillo per quant ell era el metge tractant de la senyora B des de l'any 2000 i el propi Dr. Gutierrez en respondre a les repreguntes efectuades a instància de la part agent va manifestar que ell mai no havia visitat, ni tan sols conegut a la senyora B, havent ell mateix posat de relleu que aquest extrem podia haver estat la causa de les discrepàncies diagnòstiques existents entre ambdós.

ENTITY_11el que fa a la documentació mèdica adjuntada per la presentació processal de la senyora Badía en aquesta alçada, com és el dictamen pericial efectuat a instància de la Batllia pel Dr. Macias (en el marc de la causa 1100077/2009), conclou (folis 96 i ss) que al 17 de setembre de 2004 la senyora B tenia una demència de grau moderat i que no estava capacitada per entendre el contingut dels documents signats ni a llarg ni a curt termini. Considera que des del agost 2004 no estava capacitada per prendre decisions sobre els seus negocis i patrimoni. El mateix Dr. Macias per informe de data 13 de novembre de 2018 complementa el primer i encara afegeix que amb tota seguretat la senyora B, a partir del moment que hi ha constància d'un deteriorament cognitiu lleu, no estava capacitada per entendre el contingut d'escriptures públiques ni prendre decisions patrimonials complexes, i afirma que hi ha deteriorament cognitiu lleu des del 1999, que és quan es deriva a ser visitada pel Dr. Morillo.

En relació a la valoració probatòria que cal atribuir a l'esmentat informe, del que ja existeixen les conclusions definitives de data 16 d'octubre de 2020, la Sala tindrà present que, almenys en els previs al definitiu des del que també s'hi remet, parteix d'una conclusió que atribueix erròniament al Dr. Morillo, ja que aquell considera que el deteriorament cognitiu de la senyora B fins al 2005 era lleu -havent entès el Dr. Macias que el mateix era moderat-, que tampoc va visitar ni conèixer a la senyora B, que la seva especialitat no és la neurologia.

En conseqüència i tal i com hem dit anteriorment, de conformitat amb els criteris de la sana crítica segons els que l'autoritat judicial ha de valorar els informes que s'aporten a les actuacions, siguin pericials o no, tenint-los en compte de manera conjunta i tenint en compte el seu criteri, la Sala continua considerant prevalent el criteri del Dr. Morillo, quant a metge tractant de la senyora B i especialista en neurologia, i considera que la mateixa gaudia de capacitat per contractar. Conclusió que ve avalada per, d'una banda, el fet de què tothom li va pressuposar aquesta capacitat -fins i tot les parts avui litigants-, de conformitat amb què la capacitat es pressuposa i, sobre tot, perquè varis notaris públics que van intervenir en escriptures atorgades per la pròpia senyora B van valorar també la seva capacitat, considerant-la suficient. Valoració que constitueix una important presumpció iuris tantum per quant la persona que l'efectua tot i no ser metge està capacitada per efectuar un judici de valor sobre el discerniment de la persona que atorga l'instrument públic. I cap altra prova ha demostrat el contrari.

Conseqüència de l'anterior és que la senyora B a l'any 2004 tenia capacitat suficient per contractar i, doncs, per prestar el seu consentiment.

En no poder-se, doncs, acollir la nul·litat, no procedirà que li siguin abonades les quantitats reclamades per la representació processal de la senyora Badía.

Així mateix, en haver-se acreditat que la senyora B tenia capacitat per contractar, l'anul·labilitat del contracte exercitada de forma subsidiària per la representació processal de la senyora T es troba efectivament prescrita, no procedint en conseqüència, la valoració dels arguments en què la fonamenta.

Setè.- ENTITY_11retén encara, la representació processal de la senyora Badía que si el contracte de gestió de l'hotel X no és declarat nul, aquest s'ha d'entendre greument incomplert per la societat gestora, i pretén que l'adversa li retorni qualsevol benefici obtingut a través del mateix, sol·licitant en alguns casos o bé que se li aboni una quantia o bé que se li reconegui el dret a ser indemnitzada.

Al respecte, la Sentència d'instància considera que la representació processal de la senyora T no pot demanar la resolució d'uns contractes que ella mateixa ja havia considerat resolts -i que com bé fa constar la mateixa representació processal en aquesta alçada qui va instar la resolució contractual va ser la societat A i no la senyora T- no podent sol·licitar en conseqüència la restitució de les prestacions rebudes.

En tot cas, com sigui que la resolució d'instància analitza els pretesos incompliments i no els considera de suficient gravetat com per emparar una eventual resolució contractual i la representació processal de la senyora Badía impugna aquest extrem, procedirem al seu anàlisi:

1.- En relació a la percepció per part de la societat A de 153.914 EUR de més en els seus honoraris durant el quart trimestre del 2004 i l'any 2007, en concepte de retribució bàsica i participativa en la gestió dels Hotels X i Y:

El resultat de les proves pericials practicades conclouen que és discutible que els honoraris s'haguessin de calcular sobre les vendes netes o les vendes brutes, tot i ser més habitual que l'import de base de la retribució bàsica s'apliqui sobre el de vendes netes i no el de vendes brutes.

El perit judicial als folis 4072 i 4094 deixa clar quina és la seva interpretació de la clàusula del contracte que ho preveu, que és la 5.2, i també que el seu contingut pot ser interpretat d'altra manera. ENTITY_11er tant no és un incompliment pròpiament dit, i no procedeix l'abonament de cap quantitat per aquest concepte.

2.- En relació a la invocada manca de còmput com a despeses d'explotació dins els comptes dels hotels, dels emoluments del senyor Izquierdo, com a representant de la propietat en el control de la gestió dels Hotels X i Y:

Ja s'ha avançat anteriorment que els pronunciaments d'aquesta resolució afecten només a l'Hotel X.

En tot cas, la pretensió de la part no ha resultat acreditada, no obrant en autes cap mena de prova que determini com calia comptabilitzar aquesta despesa.

3.- Sobre el pretès incompliment de l'obligació de manteniment de l'Hotel X, entre els anys 2004 i 2008:

La prova pericial practicada al respecte en la instància (folis 4189 a 4217) evidencia que la societat A, SA va efectuar tasques de manteniment en l'establiment hoteler durant tot el període de l'any 2004 al 2008.

Així mateix, al foli 4203 efectua un llistat dels diferents apartats que requereixen manteniment (estructura, altres elements constructius, instal·lació elèctrica, instal·lació de seguretat contra incendi, instal·lació de calefacció, instal·lació de lampisteria, aparells elevadors, instal·lació de gas i condicions higiènica sanitàries), tot valorant el manteniment efectuat en cadascun d'ells i concloent que en cap cas no s'ha produït cap manca de manteniment, com a màxim fa referència a un manteniment insuficient en els apartats estructura (referint-se en aquest cas a un manteniment de caire preventiu, f. 4196), altres elements constructius (el mateix f. 4196 es refereix a defectes no urgents que segurament ja existien abans del 2004), instal·lació de seguretat contra incendi (el perit reconeix que durant el període del 2004 al 2008 es van fer diferents instal·lacions per part de Q per mantenir-la en bon estat i que un certificat del 8/05/2008 de l'empresa que efectuava el manteniment de la instal·lació de seguretat contra incendis afirma que la mateixa es trobava en correcte estat, f. 4197), instal·lació de lampisteria (en aquest cas als comentaris obrant als f. 4197 i 4198 s'aprecien discrepàncies entre diferents professionals del sector en relació amb l'extrem analitzat en el marc del mateix, havent de considerar-se també com un manteniment de caire preventiu, si s'hagués d'efectuar) i condicions higiènic sanitàries (dels comentaris es deriva que efectivament calia millorar). Al respecte cal fer notar que justament a sota d'aquest quadre el propi perit explicita que quan diu "manca de manteniment" es refereix a "manteniment insuficient", donant a entendre que aquest és l'argot que es sol usar en el seu àmbit professional.

En tot cas, tot i constatar-se un manteniment insuficient també s'ha acreditat que tot i que no es va invertir el que correspondria a un Hotel de 4 estrelles, que ha de ser de l'ordre del 4%, s'hi va invertir a raó del 3%, el que representa que en lloc de la suma invertida de 111.000 EUR en manteniment se n'haurien d'haver invertit 125.000 EUR.

De l'anterior es deriva que no es va produir una manca de manteniment.

4.- En relació a la pretesa deficient gestió econòmica:

Cap acreditació existeix de què la causa de l'evolució negativa de l'establiment hoteler derivi de la deficient gestió econòmica de la propietat a través dels serveis de la societat A. En tot cas el perit judicial posa de relleu que la millora econòmica que s'hauria produït al 2009 és només aparent i deriva d'un canvi en la política d'amortitzacions.

Tot i que aquesta explicació no sigui del grat de la representació processal de la senyora Badía, aquesta únicament aporta prova dels resultats econòmics objectius però no de la causa que els hagi produït, sense que la percepció dels ingressos acordats per part de la societat acreditin cap deficiència en la seva gestió. El compte de resultats d'un negoci no sols va unit a una millor o pitjor gestió, doncs són molts altres els elements que poden incidir en el resultat econòmic.

5.- Sobre la pretesa gestió discriminatòria de l'Hotel Y en perjudici del X: Novament la representació processal de la senyora Badía no aporta cap prova que acrediti que els resultats bruts d'ambdós establiments hotelers derivin d'una voluntària gestió defectuosa d'un establiment hoteler en relació a l'altre. ENTITY_10oltes poden ser les causes dels seus diferents resultats econòmics, sense que li correspongui a la Sala efectuar cap mena de presumpció al respecte.

6.- En relació a la invocada imputació irregular dels costos d'administració i comercials:

La pròpia representació processal de la senyora Badía reconeix que el contracte de gestió no és clar en relació a la part que ha d'assumir les despeses derivades d'aquests conceptes. En tot cas, cap canvi s'ha produït en la seva execució des de l'atorgament del contracte.

7.- Sobre les irregularitats en la gestió de personal:

La manca de cotitzacions a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de les remuneracions dels treballadors per part de l'entitat gestora no poden tenir cap mena de justificació, però no consta en autes que la mateixa hagi comportat cap perjudici per la propietat, que havia encomanat específicament la gestió del personal a la gestora. Aquest argument certament podia haver produït un canvi de criteri de la propietat envers la gestora a la que havia confiat l'explotació del seu negoci. En tot cas cal ressenyar que verificat el contingut dels folis indicats per la representació processal de la senyora ENTITY_2: 14785, 8841 i 3181, es deriva que l'empresa auditora conclou favorablement la seva auditoria, efectuant una simple recomanació sobre la realització de les declaracions no efectuades a la CASS. La part podia haver proposat i practicat prova per a l'aclariment d'aquest extrem i les conseqüències que se'n van derivar per les parts afectades.

8.- En relació al pretès abús en la contractació i pagament dels directors dels establiments hotelers

A banda de què el contracte de gestió hotelera estableix clarament que el salari del director havia de ser abonat per la propietat, no existint en autes prova de la posició de la propietat en relació amb aquest extrem, del foli 3683 invocat per la representació processal de la senyora T (formant part de l'Auditoria de AUD) no es deriva que la societat hagués contractat a dos directors amb les mateixes funcions o càrrecs, sinó que en cada hotel, en l'apartat "Direcció" hi consten dos membres, sense que s'expliciti la funció de cadascun d'ells.

En conseqüència la Sala no pot confirmar l'existència de l'abús pretès en el sentit interessat.

9.- Finalment, en relació a la queixa dels auditors sobre el control de l'immobilitzat derivat de la remodelació de l'hotel l'any 2005, en relació a no haver pogut obtenir les factures de remodelació de l'immoble:

Aquest extrem no constitueix un incompliment que pugui donar lloc a cap conseqüència jurídica en relació al contracte sotmès a anàlisi.

A banda doncs de la improcedència de cap mena d'indemnització per la prèvia resolució contractual, cap dels pretesos incompliments hauria donat lloc a la mateixa.

Vuitè.- IV.- RESOLUCIÓ DEL CONTRACTE instat per la societat A, SA per causa de l'incompliment de l'obligació de pagament:

Determinada la naturalesa mercantil del contracte de gestió hotelera i com sigui que en els Capítols matrimonials de l'any 1975 s'estipulà un heretament simple a favor de la senyora Badía, a la mort de la seva causant, senyora B, la senyora T es subrogà en la seva posició, tot assumint les relacions jurídiques existents en aquell moment, essent una d'elles el contracte impugnat en aquesta causa que atorgà la senyora B en qualitat de propietària de l'Hotel X.

En no haver-se doncs extingit el contracte a la mort de la senyora B, procedirà analitzar la concurrència de la causa de resolució invocada per la representació processal de la societat A, SA i les conseqüències indemnitzatòries derivades, en el seu cas, de la mateixa.

Al respecte, és pacífic entre les parts litigants que una vegada produïda la defunció de la senyora B, en data 20 de setembre de 2008, l'hereva, la senyora Badía deixà de satisfer a la societat A la retribució pactada en el contracte atorgat en data 17 de setembre de 2004, sense per contra utilitzar la facultat de desistiment voluntari previst en el mateix. Ben a la inversa, fou la societat gestora qui, mitjançant carta de data 23 de gener de 2009, després de tres mesos sense cobrar la remuneració pactada, advertí de la seva voluntat de resoldre el contracte que vinculava a les parts, amb efectes a partir de l'1 de febrer de 2009. Així la societat gestora exercità amb la demanda la facultat resolutòria prevista en el contracte, fent ús de les previsions contractuals contingudes en la seva clàusula 6.3; i efectuant la seva reclamació en base a les previsions de la clàusula 6.5, quin contingut literal és del tenor següent: "En els casos (i) i (ii) de la subclàusula 6.3 anterior i en els de la subclàusula 6.4 anterior, la ENTITY_11art que ha incomplert haurà d'indemnitzar a la ENTITY_11art perjudicada per tots els danys i perjudicis ocasionats, inclús en cas d'absència de dol o de mala fe, essent la indemnització no només el valor de la pèrdua que hagi patit sinó també el del guany que hagi deixat d'obtenir. La indemnització que es determini a favor de la Gestora no podrà ser en cap cas inferior a la quina resultaria per aplicació de les regles convingudes en la subclàusula 6.2 anterior."

I la subclàusula 6.2, que es troba inclosa en l'apartat "Desistiment voluntari", a diferència de la 6.5 que es troba inclosa en l'apartat "Resolució per causa justificada"; després de fixar un termini de notificació prèvia de manifestació de la voluntat de desistir de 6 mesos en l'aparta (i), estableix de forma literal: "(ii) Si la part que pretén desistir és la ENTITY_11ropietat, haurà de satisfer a la Gestora una suma equivalent a la mitjana de les retribucions obtingudes per tots els conceptes en els tres (3) anys anteriors multiplicada pel nombre d'anys que quedin fins a l'extinció del contracte. La indemnització convinguda haurà de ser satisfeta al comptat i amb un únic pagament dintre dels vint (20) dies següents a la data de notificació previst en l'apartat (i) anterior. Si el desistiment es produeix sense que hagin transcorregut tres (3) anys "

És a dir, en exercitar la facultat resolutòria, la societat es troba sotmesa a l'apartat 6.5 que remet al 6.2 únicament als efectes d'assegurar el mínim a percebre una vegada calculada i acreditada la indemnització fixada que a diferència de la prevista al 6.2, no es troba pre-establerta.

I tal i com reconeix la pròpia societat a l'escrit de demanda d'instància i es deriva també del resultat de la prova pericial practicada, la societat A, SA sol·licita directament l'aplicació del previst a la clàusula 6.2 abans referida sense, doncs, acreditar el lucrum cessans realment produït (i referit al 6.5). Clàusula 6.2, que en contenir ja de forma predeterminada la indemnització de danys i perjudicis en previsió d'un incompliment contractual, és una clàusula penal, segons també té reconegut la societat agent i avui recurrent.

Al respecte de les clàusules penals ha tingut l'ocasió de pronunciar-se aquesta Sala en, entre altres, la Sentència de data 26 de març de 2009 (rotlle TSJC-274/08), que diu "Una clàusula penal és la clàusula comminatòria que preveu la indemnització o altra prestació a la qual estarà obligada aquella part que incompleixi o demori l'obligació principal. És evident que la referida clàusula cinquena del contracte, que preveu el pagament d'un lloguer exponencial relacionat amb la durada de l'excedència del termini previst pel retorn de les pel·lícules, correspon perfectament a una clàusula penal. Dit això, la clàusula penal no està prohibida en el dret andorrà i els tribunals sempre l'han acceptada. Nogensmenys, la clàusula penal pot ésser moderada pels tribunals per adequar el quantum de la pena a les circumstàncies de l'incompliment produït i al perjudici realment sofert pel creditor, i en particular quan dita clàusula pot ésser considerada com a lleonina i/o quan pot provocar un clar enriquiment injust del creditor."

I en la Sentència de 21 de maig de 2009 (rotlle número TSJC-038/09), que manifesta : "No obstant, la facultat de moderar una clàusula penal si el Tribunal la considerar desproporcionada amb el dany patit per la part que reclama el seu compliment s'ha reconegut reiteradament pels Tribunals andorrans. Així la Sentència d'aquesta Sala de 22 de setembre de 2000 posa de relleu que aquesta clàusula és "un instrument per garantir el compliment de les obligacions o, si es vol, per satisfer l'interès del creditor però sense que això suposi una aplicació automàtica de la clàusula penal en qualsevol cas, ja que la satisfacció de l'interès del creditor s'ha de connectar amb el sacrifici que pot suposar pel deutor l'aplicació íntegra de la clàusula penal i per aquest motiu s'introdueix la tesi favorable a la moderació judicial de les clàusules penals" per tal de "ajustar el seu import als danys reals que ha experimentat el creditor".

Novè.- Segons el contingut del pactat al contracte i de conformitat amb l'informe pericial obrant en autes (folis 3963 i 4075) per aquests conceptes correspondria abonar les sumes de 96.208 EUR en concepte de quantitat endeutada fins al 31/01/2009 i de 3.118.829 en concepte d'indemnització en concepte de guanys deixats d'obtenir durant més de 15 anys, per causa de la resolució contractual exercitada.

Ara bé, en relació a la indemnització i donades les circumstàncies especials del supòsit d'autes, procedirà que la Sala determini i moderi la indemnització dels danys i perjudicis que realment hagi sofert la societat a conseqüència de l'incompliment contractual de la senyora T, als efectes d'evitar un enriquiment injust pel creditor.

I per efectuar aquesta valoració la Sala tindrà en compte tant la vinculació entre la manca de pagament i la complexitat jurídica de la interpretació del tipus d'heretament contingut en els Capítols matrimonials de 20 de gener de 1975 efectuat per les parts, com les pròpies circumstàncies de la resolució contractual -produïda després de la mort de la senyora B i en un clima de desconfiança entre les parts- i la voluntat de què el perjudici reclamat sigui raonat i legítim; havent d'afegir encara que el servei no s'ha prestat a partir del febrer de 2009, incloent doncs l'import reclamat diferents despeses que no té perquè assumir la propietat, que a més en aquell moment desconeixia

-com tothom- l'evolució futura dels mercats i, doncs, l'existència de crisis o fins i tot pandèmies com la que ens ha afectat i que ha obligat a tancar els establiments hotelers.

En conseqüència, la Sala considera que en aquest supòsit per causa de la resolució contractual no correspon abonar una indemnització en base a

15,63836 anys que faltaven per acabar el contracte, per quant donaria lloc a una indemnització exorbitant, abusiva i sense cap proporció amb el perjudici que hagi pogut sofrir la societat gestora -que en cap cas ha estat acreditat-, sinó que procedeix fixar el termini de durada de la indemnització en un període de 3 anys.

ENTITY_11er tant, en concepte d'indemnització, la senyora T haurà de satisfer a la societat agent i recurrent la suma de 598.200 EUR (199.400 EUR x 3 anys), segons l'informe pericial abans referit.

Desè.- I en relació a la suma de 96.208 EUR fixada per la l'informe pericial efectuat a instància de la Batllia per l'empresa ENTITY_11R en concepte de retribucions degudes, front als front als 111.916 EUR reclamats per la societat agent pel mateix concepte, la representació lletrada de la societat impugna tant la seva quantificació com la data de generació dels interessos al tipus legal que fixa la resolució d'instància.

D'una banda, en relació a la prova pericial practicada, considera que ha de ser valorada segons criteris de la sana crítica i que les seves conclusions no es corresponen al deute real per aquest concepte, ja que el propi perit manifesta que la xifra suara referida i a la que el condemnen a pagar és aproximada.

En relació al contingut de la prova pericial elaborada per la societat ENTITY_11R, SL (ENTITY_11R) i, concretament pel senyor Cañete, la Sala ha de confirmar el seu contingut per quant no hi ha cap element objectiu que permeti fer dubtar de la bondat de la mateixa. El propi perit argumenta de forma coherent el procediment utilitzat per analitzar la informació de què disposava; l'origen de l'esmentada informació, els criteris utilitzats per la seva interpretació; els conceptes sobre els que ha calculat l'import obtingut (vendes netes front a les brutes) i el motiu pel qual utilitza l'expressió conforme el resultat obtingut considera que "reflexa raonablement la realitat". En tot cas, com a mínim els conceptes a valorar en relació al càlcul de la retribució bàsica (vendes netes) són compartits per la resta de perits que han intervingut a instància de part, que consideren que calcular-la en base a les vendes brutes és contrari als usos del sector. I en relació a les correccions que efectua dels seus dictàmens, la Sala no considera que suposin una manca de fiabilitat de les seves conclusions, sinó que deriven de la complexitat dels treballs encomanats que van dur a les parts a efectuar moltes al·legacions i precisions.

La pràctica d'una altra pericial no es troba de cap manera justificada.

En relació a la valoració que cal atribuir a la pericial practicada a instància de la Batllia, en la Sentencia de data 27 d'abril de 2015, numero de rotlle TSJC.- 358/2013, vam dir:

"ENTITY_11el que fa a la valoració dels informes pericials, és a dir tant el realitzat pel Sr. .. en el marc dels present autes com l'elaborat per la pèrit nomenada judicialment Sra.

..... i aportats en els presents autes segons Aute de data 26-01-2015, s'ha de precisar que quan s'afirma que el jutge és "peritum peritorum", això significa que l'autoritat judicial ha de valorar amb els criteris de la sana crítica els informes que s'aporten a les actuacions tenint-los en compte de manera conjunta i atenent el seu criteri, ja que si el jutge no té els coneixements tècnics, raó per la qual ha designat un tècnic que les té, sí que disposa de la capacitat per determinar la correcció de les operacions pericials i de les seves conclusions.

En el cas d'autes, és cert que les conclusions dels dos informes són difícilment compatibles, però el seu estudi acurat permet donar millor força probatòria al del Sr pel que fa a la qüestió de l'origen de les filtracions."

Així mateix, en altres resolucions com per exemple, la dictada en data 27 d'octubre de 2015, rotlle número 337/2014, vam afegir:

"II.- En quant a la valoració de la prova pericial i a la necessitat de practicar una nova, recordarem que l'autoritat judicial ha de valorar amb els criteris de la sana crítica els informes que s'aporten a les actuacions tenint-los en compte de manera conjunta i atenent el seu criteri, ja que si el jutge no té els coneixements tècnics, raó per la qual ha designat un tècnic que les té, sí que disposa de la capacitat per determinar, d'una part, la correcció de les operacions pericials i de les seves conclusions i, d'altra part, les conseqüències jurídiques de les constatacions tècniques del pèrit.

(...)

"ENTITY_11el que fa al reprotxe relatiu a la manca de fiabilitat i fins i tot de rigor del pèrit judicial, el mateix no és justificat, doncs de l'estudi acurat dels informes provisionals i definitius, i de les precisions aportades pel pèrit per contestar a les al·legacions de les parts, ressurt clarament que dit pèrit ha examinat tots els documents aportats per les parts, i ha establert les conclusions en base a les seves pròpies constatacions prenent en compte els elements i consideracions aportats per les parts.

En relació a les variacions en la valoració de les desviacions denunciades, no considerem que es tractaria d'una manifestació de la manca de fiabilitat de Montenegro. Al contrari, aquestes s'expliquen d'una part per la complexitat i a una certa confusió que van envoltar la realització dels treballs (en particular pel fet de no existir llibre d'obra i pel fet de fer realitzar nombroses modificacions sense sempre formalitzar- ho), i que van fer més difícil la missió del pèrit i va dur les parts a aportar-li nombroses al·legacions i precisions. Justament, i d'altra part, aquestes variacions corresponen al funcionament normal del principi del contradictori, doncs, com era la seva obligació, el pèrit va prendre en compte les consideracions tècniques de les parts al llarg del procediment per tal de proposar la valoració que se li demanava.

Així les coses, no podia el Tribunal i no pot aquesta Sala, només prendre en compte l'informe de B com ho pretén la part agent i ara recurrent, sinó que s'han de prendre en consideració preferentment els informes del pèrit judicial, essent del tot injustificat ordenar una nova pericial."

I encara en la nostra Sentència de data 20 de setembre de 2016, rotlle número 38/2016, vam posar de relleu:

"L'altre motiu del recurs consisteix en la discrepància de la valoració judicial sobre la prova pericial feta per l'Hble. Tribunal d'instància. Com dèiem recentment en la nostra STJC 271-2015, hem de recordar els següents principis que la nostra jurisprudència ha vingut reiterant conforme que a) la prova pericial no és vinculant per al Jutge, que pot apreciar-la lliurement ; b) quant al dictamen pericial no acredita de manera irrefutable un fet, sinó més aviat el judici personal de qui l'emet, c) es pot afirmar que els perits no subministren al Jutge la seva decisió sinó que la il·lustren sobre les circumstàncies del cas i li donen una opinió, però aquest pot arribar a consideracions diverses, d) si bé el jutge ha d'indicar les raons per les quals no accepta els arguments especialitzats aportats pel perit i perquè estima incoherents i il·lògiques les seves explicacions; e) sent evident que el jutge no pot incórrer en l'arbitrarietat, haurà de motivar la seva decisió quan aquesta resulti contrària al dictamen pericial, sobretot, quan es decideixi per una de les alternatives de les diverses que hi hagi, i encara més, si és la minoritària i quan es decideixi per un els dictàmens contradictoris optant pel que li resulti més convenient i objectiu; f) queda, en canvi, dispensat de justificar el seu rebuig quan el dictamen tampoc doni les raons del resultat al qual arribi.

Quant l'eficàcia probatòria de la prova pericial, la doctrina de la Sala ja ha indicat, de manera reiterada, que la força probatòria dels dictàmens pericials rau essencialment, no en les seves afirmacions, ni en la condició, categoria o nombre dels seus autors, sinó en la seva major o menor fonamentació i raó de ciència. ENTITY_11er això, cal considerar com a prevalents, en principi, aquelles afirmacions o conclusions que estan dotades d'una superior explicació racional, sense oblidar altres criteris auxiliars, com el de la majoria coincident o el de l'allunyament a l'interès de les parts.

En definitiva, la prova pericial ha de ser apreciada pel jutge segons les regles de la sana crítica, sense estar obligat a subjectar-se al dictamen, i com que les indicades regles no estan previstes en cap norma valorativa de prova, això equival, en la majoria dels casos, a declarar la lliure valoració d'aquest mitjà probatori, sense que sigui permesa una impugnació oberta i lliure de l'activitat apreciativa, llevat que el procés deductiu realitzat xoqui d'una manera evident i manifesta amb el raciocini humà o pot arribar-se a un resultat contrari a la perícia amb la valoració conjunta de les altres proves."

D'altra banda, pel que fa als interessos reclamats sobre la suma de 96.208

EUR, procedeix confirmar també la Sentència d'instància en el sentit de què cal aplicar l'interès vigent al ENTITY_11rincipat a comptar de la data de la Sentència d'instància i fins a la seva íntegra liquidació, per quant l'import a abonar fou fixat en aquella resolució mitjançant la pràctica d'una prova pericial.

En conseqüència, s'estima parcialment el recurs de la societat A, en el sentit de considerar-se resolt el contracte de gestió hotelera amb efectes a partir de l'1 de febrer de 2009 i fixar la indemnització a satisfer-li per aquest concepte per la senyora T en la suma de 598.200 EUR no podent prosperar els arguments relatius a l'import fixat per les retribucions impagades, que es continua fixant en la suma de 96.208 EUR.

Així l'import que caldrà abonar a la societat A, SA és de 694.408 EUR, que haurà de ser majorat amb els interessos al tipus legal des de la data de la present resolució pel que fa a la suma de 598.200 EUR i des de la resolució d'instància pel que fa a l'import de 96.208 EUR.

Onzè.- VI.- ELS CONTRACTES D'ARRENDAENTITY_10ENT DELS CINC ENTITY_11ISOS

radicats a l'av. B, 00 d'Escaldes-Engordany

La Sentència d'instància considera, i aquesta Sala comparteix, que els cinc contractes d'arrendament referits a les unitats immobiliàries porta A planta 3, porta E planta 3, porta A planta 4, porta E planta 4 i porta E planta 6 de l'Edifici E, radicat a l'Av. B 00 d'Escaldes-Engordany, atorgats per la difunta senyora B, en qualitat d'arrendatària, entre el febrer de 2003 i el juliol de 2004 amb la societat A, SA, en qualitat d'arrendadora aquesta darrera, per atendre les necessitats d'allotjament del personal de l'Hotel X; considera que la pretensió de nul·litat interessada en la instància per causa de vici de consentiment i dol imputable a la societat gestora, per contravenir els contractes un precepte legal a la data de l'atorgament i per contenir falsedats i un contingut lleoní, no pot prosperar per quant ja s'ha acreditat que en aquella època la senyora B gaudia de capacitat per contractar i, malgrat alguns dels pactes beneficiaven a l'arrendadora, la senyora B no els va impugnar.

En conseqüència no és cert el que afirma la representació processal de la senyora Badía en relació a què la Sentència d'instància ignora les seves al·legacions sobre la nul·litat o anul·lació dels dits contractes. En tot cas, i malgrat no ser d'aplicació en el supòsit que ens ocupa donat que s'ha donat resposta per l'òrgan judicial, obvia que el Tribunal no té obligació de donar resposta expressa a totes les al·legacions de la part.

En aquesta sentit s'ha pronunciat en múltiples ocasions el Marti.I. Tribunal Constitucional, com per exemple en l'Aute de data 14 de juliol de 2021, dictat en el marc de la causa 2021-45-RE, on diu "(..) el Tribunal Constitucional, de conformitat amb la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia, ha precisat en diverses ocasions que les jurisdiccions no estan vinculades a la literalitat de la demanda, sinó al seu contingut en el fons, i que els hi corresponia examinar-lo en virtut de la legislació aplicable (..)".

I l'Aute de 7-5-2018, Causa 2018-5-RE, estableix al respecte:

"3.3. ENTITY_11el que fa a la possible lesió del dret a obtenir una resolució fonamentada en Dret a partir d'una suposada incongruència omissiva, per no haver tingut en compte, valorat o esmentat les al·legacions formulades, cal recordar que aquest Tribunal Constitucional va afirmar que "la congruència de les resolucions judicials forma part del dret a la jurisdicció en el sentit ( ) que els jutges i tribunals han de donar resposta a les peticions o pretensions de les parts i a les raons adduïdes per basar les referides pretensions, malgrat que no és necessari donar resposta expressa i detallada a tots i cadascun dels arguments que han emprat. De fet, atès que el bé constitucional protegit pel dret a no sofrir incongruències omissives és el de garantir que els jutges i tribunals valorin les pretensions formulades i els motius en les quals aquestes es fonamenten i que les parts coneguin els motius de la seva decisió, es poden donar supòsits en què la resposta tàcita a determinades pretensions i al·legacions sigui constitucionalment legítima; això succeiria, per exemple, quan del conjunt dels raonaments continguts a la resolució judicial es pugui deduir raonablement que l'òrgan judicial ha valorat les pretensions i, a més, es dedueixin els motius en els quals es fonamenta la seva resposta tàcita" (fonament jurídic segon de la sentència del 12 d'octubre del 2009, recaiguda en la causa 2009-9-RE)."

I encara en la Sentència del 12 d'octubre de 2020, Causa 2020-14-RE, diu: "3.4. ENTITY_11el que fa a la incongruència omissiva comesa ja sigui per la jurisdicció de primera instància, ja sigui per la de la segona, la jurisprudència constitucional al respecte és ben coneguda i estableix de manera constant que aquesta hauria de derivar de la incongruència que pogués existir entre el contingut del petitum de les parts i la resolució de l'òrgan judicial. No es pot al·legar incongruència pel fet de no haver obtingut una resposta detallada a cadascun dels arguments de les parts i quan el petitum ha estat resolt d'acord amb les proves i els indicis a disposició de l'òrgan judicial, elements que fonamenten la seva decisió (veg. ENTITY_11er ex. l'aute del 7 de setembre de 2018, causa 2018-29-RE, i de manera més general, les sentències del Tribunal Constitucional del 12 d'octubre de 2009, causa 2009-9-RE, del 2 d'abril de 2012, causa 2011-37-RE, del 3 de desembre de 2012, causa 2012-13-RE i les sentències del 14 de maig de 2019, recaigudes en les causes 2018-67-RE i 2019- 16-RE, així com l'aute del 13 de juliol de 2020, recaigut en la causa 2020-44-RE, el qual en fa una síntesi detallada).

ENTITY_11er tant, l'al·legació del recurrent relativa al fet que la manca de resposta per part de la primera instància a un dels seus arguments duria a privar-lo del doble nivell de jurisdicció ha de ser desestimat."

Dotzè.- Conseqüència de l'anterior és, la desestimació del recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Badía i l'estimació parcial dels recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat A SA, en el sentit de ratificar la resolució del contracte de gestió hotelera amb efectes a partir de l'1 de febrer de 2009 i condemnar a la senyora Badía a satisfer-li els imports de 96.208 EUR amb els interessos legals des de la data de la resolució d'instància en concepte de retribucions vençudes i impagades i de 598.200 EUR en concepte d'indemnització per guanys deixats de percebre amb els interessos legals des de la data de la present resolució, havent-se també modificat el contingut de la resolució d'instància en el sentit de què l'heretament derivat dels Capítols matrimonials de data 20 de gener de 1975 a favor de la senyora Badía és simple i no cumulatiu, tal i com hem avançat en el Fonament de Dret Quart i que el contracte de gestió hotelera és de naturalesa mercantil.

Tretzè.- ENTITY_10algrat la desestimació del recurs d'apel·lació interposat per la senyora T i l'estimació parcial de l'interposat per la societat A, SA, en aplicació de la Novel·la 82, Capítol 10, no s'efectuarà cap condemna al pagament de les costes generades en aquesta alçada, donada la complexitat del cas.

DECIDEIX

Decisio

DECIDEIX

ENTITY_11rimer.- DESESTIENTITY_10AR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Badía contra la Sentència dictada en data 11 de desembre de 2018 per l'Hble. Tribunal de Batlles.

Segon.- ESTIENTITY_10AR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat A, SA contra la Sentència dictada en data 11 de desembre de 2018 per l'Hble. Tribunal de Batlles, en el sentit de ratificar la resolució del contracte de gestió hotelera amb efectes a partir de l'1 de febrer de 2009 i condemnar a la senyora Badía a satisfer-li els imports de 96.208 EUR amb els interessos legals des de la data de la resolució d'instància en concepte de retribucions vençudes i impagades i de 598.200 EUR en concepte d'indemnització per guanys deixats de percebre amb els interessos legals des de la data de la present resolució, tot mantenint la resta de pronunciaments de la resolució d'instància amb l'excepció del relatiu al pagament de les costes judicials, a les que ens referim en l'apartat següent.

Tercer.- NO FER especial imposició a cap de les parts recurrents de les costes processals generades ni en la instància ni en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.