Reclamació de saldo en descobert i interessos sobre compte corrent: apel·lació de la demandant contra l'acusat

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Vincent Aniére Jaume Tor Porta

PARTS:

Apel·lant: ORG_4

Representant: Sra. Guerrero

Advocat: Sr. Martin

Apel·lat: Sr. Diez

Representant: Sra. Gálvez

Advocat: Sra. Sarabia

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sr. Jaume TOR PORTA.

OBJECTE: Reclamació descobert en compte corrent. Saldo deutor prova suficient.

SENTÈNCIA 000198/2024

Andorra la Vella, 12 de novembre del 2024

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- L'entitat ORG_0, succeïda processalment per la societat ORG_4, va interposar demanda de reclamació de quantitat a tramitar pel procediment ordinari contra el Sr. Diez, en què sol·licitava que es dictés Sentència amb els següents pronunciaments:

"...condemnant a la demandada a satisfer a la meva principal: a) L'import global de 3.851.205,21EUR corresponent al ròssec deutor del compte del demandat, més els interessos corresponents que hagi devengat l'esmentada quantitat a partir del dia 24.04.2019, i els que es devenguin a comptar d'aquella data fins a l'efectiu pagament del ròssec deutor. b) Les costes judicials i extrajudicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, fins execució total de Sentència."

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat resolució en data 9 de febrer del 2024 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Desestimar la demanda formulada per part de la societat ORG_1 contra el senyor Diez.

Segon.- Fer imposició a la part agent de les costes judicials ocasionades a la part defenent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

3.- Per escrit de data 3 d'abril del 2024, la representació processal de la societat ORG_4 ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia i segons els arguments que hi exposa demana que es revoqui la sentència recorreguda i es substitueixi per altra ajustada a dret en el sentit interessat per a aquesta part.

4.- En data 22 de maig del 2024, la representació del Sr. Diez s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent ORG_1 (succeïda processalment per B,SL) reclama front la part defenent Sr. Diez en demanda en la que sosté una petició de condemna per 3.051.973,06EUR (xifra final fixada en conclusions de la part agent) en concepte del saldo en descobert en el compte corrent XXXX (compte numerat 000000) més els interessos pactats des del 24.4.19 fins al total pagament del deute, així com les costes.

La sentència d'instància desestima la demanda.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

Segon.- En el present procediment es reclama el saldo deutor d'un compte corrent obert a D pel Sr. Diez en data 11.10.10 i que es trobava vinculat a una pòlissa de crèdit per import de 6.500.000EUR contractada en el dia 12.10.10 amb venciment anual (12.10.11) renovable automàticament per anualitats i a un interès 1,720 % i posteriorment al primer any, l'EURIBOR més un diferencial de 0,250 punts. Aquest crèdit va anar meritant interessos fins al seu venciment que va tenir lloc en el dia 11.10.18. El crèdit que tenia l'AREB contra el Sr. Diez derivat d'aquesta facilitat creditícia després del 10.3.15 (Nota del FinCEN) que va comportar la pràctica paralització de l'activitat bancària de D, va ser traspassat a ORG_3 en el dia 7.7.17 (amb efectes del 5.7.17 dia en el que el BOPA va publicar la Resolució del 26-6-2017 del Consell d'Administració de l'AREB per la qual s'adopta, entre d'altres, l'acord de transmissió seqüencial de diferents actius i passius de l'entitat bancària D, ORG_2). En el dia 7.7.17, el saldo del compte corrent a D del dit senyor tenia ja un import de 6.564.477,55EUR per acumulació dels interessos pactats fins la dita data.

D'aquí que es va traspassar a ORG_0 aquest import com a crèdit que aquesta entitat -recentment creada el 17.7.15 pel Consell d'Administració de l'AREB- la qual va enviar fins a tres requeriments certificats al defenent i client. El primer, en 17.10.17, en el qual el requerien de pagament del saldo en descobert del seu compte corrent que ja ascendia a 6.576.421,25EUR i li anunciaven la decisió de que no seria renovada ala pòlissa de crèdit en data 12.10.18; el segon, en 16.10.18 en el qual li recordaven que la pòlissa ja havia estat vençuda i que el saldo ja ascendia a 6.581125,21EUR en aplicació dels interessos pactats; finalment, un tercer requeriment, en data 23.4.19, en el qual li comunicaven que després de les diferents compensacions d'altres actius del client que havien estat imputats al deute, el saldo quedava reduït a 3.851.205,28EUR en l'esmentada data.

Cap d'aquests requeriments va merèixer cap resposta per part del destinatari. Tampoc quan en 26.4.19 els advocats de ORG_3 li trameteren una comunicació escrita per intentar una solució que eviti la reclamació judicial, al temps que li fan saber que hi han altres actius que estan bloquejats i que si es desbloquegen seran compensats del ròssec deutor.

Posteriorment, en fase de conclusions, la part agent ha reduït el saldo que reclama deixant-lo en 3.051.973,06EUR a data 22.4.20 perquè va aplicar noves compensacions amb actius del Sr. Diez.

Tercer.- La sentència d'instància fa aplicació de la nostra doctrina continguda en els rotlles TSJC 33/22; 240/22 i 112/23 però el cas present no és similar al que recullen aquestes sentències. La diferència essencial és que en aquest cas sí consta el saldo deutor del compte a la data del 10.3.15 que era de -6.500.000EUR que es corresponia amb la pòlissa de crèdit atorgada al Sr. Diez. Per contra en aquelles altres situacions, el saldo a la indicada data era de ZERO euros i posteriorment quan es va traspassar l'actiu de l'AREB a ORG_3 en 7.7.17 apareixia una xifra negativa amb l'apunt de l'article 36 de la Llei 8/2015, sense que s'expliquessin els càlculs efectuats per arribar a aquella superior xifra. Així doncs no és el cas present en el qual en la data del 10.3.15 hi havia un descobert en el compte corrent per import del crèdit concedit (6.500.000EUR), el qual es mantenia des del 2010 i que tenia uns interessos anuals que anava meritant. I quan va estar vençut, els interessos ja varen ser els corresponents al descobert del compte que tenia l'entitat (clàusules 1ª i 16ena del contracte de compte corrent) i que es corresponien en el 8,69% (foli 45). Cap esforç ha fet la part defenent en demostrar que els interessos havien de ser altres o que estaven mal calculats doncs ja hem dit en altres ocasions que als temps actuals ja no és suficient l'antiga presumpció de veracitat dels "llibres dels bancs" (recollida en la clàusula contractual 18ena. del compte corrent) perquè ja no es pot suportar en resultar contrària als fonaments del dret de defensa (art. 10.2 de la Constitució) si no pot ser qüestionada. La seva passivitat probatòria es culmina quan es queixa de que no se li fessin més compensacions, però ni diu ni quins eren els altres comptes dels quals en tenia la titularitat.

QUART.- Cal fer especial consideració a la al·lusió de que els interessos pactats podien ser abusius, com en altres casos ja ha abordat aquesta Sala, (per tots el TSJC 138/2020). Aquesta preocupació perquè els interessos no puguin ser abusius (siguin o no els de l'ABA) està vinculada a la condició de consumidor del client el qual precisament per aquesta condició davant una entitat bancària està clarament en situació de desigualtat material (com ja hem vingut reiterant en la nostra doctrina sobre els testos d'informació MIFID en línia amb la jurisprudència europea que tantes vegades hem posat de referent per estar en el nostre entorn social, econòmic i cultural).

Doncs bé en aquest cas, catalogar al defenent com a simple consumidor davant de D pot resultar francament forassenyada, doncs el Sr. Diez ha estat president de l'entitat; vicepresident i conseller (certificació al foli 248), a més de soci majoritari juntament amb la seva família que ja es pot qualificar com un fet notori. Per tant, no es pot portar a col·lació el caràcter de si els interessos podien ser abusius quan era la seva "pròpia" entitat la que li oferia la facilitat creditícia ni tampoc resulta raonable afirmar que desconeixia les condicions de la pòlissa pel que fa als interessos quan aquests estan perfectament recollits en el contracte de crèdit, concretament en la clàusula 7ena. recull la possibilitat de fer compensacions amb saldos deutors o creditors.

Pel que fa a la menció de que podia haver cancel·lat la pòlissa l'entitat abans de quan ho va fer (clàusula 8ena) i així minorar el risc del client, hem de recordar que les vicissituds de la situació legal de D des del 10.3.15 van ser complexes i novedoses per a tot el sistema financer, i fins que l'actiu no va ser traspassat a ORG_3 (amb efectes del 5.7.17 data de la publicació en el BOPA) no es podia altra cosa que la que es va fer i en el moment immediatament posterior amb una diligència pròpia del sistema bancari i financer. És a dir, que no es pot parlar de cap "agreujament del risc" com articula la part defenent.

També sembla queixar-se la part defenent i ara apel·lada de que es podien haver efectuat altres compensacions d'actius, però resulta que això és el que ha vingut fent ORG_3 mentre els actius eren liquidables i d'aquí que el rossec deutor hagi pogut ser disminuït fins i tot durant el procediment. El defenent quan rebia els requeriments no va optar per assenyalar aquelles possibles compensacions (en el foli 211 afirma que disposava de tota la documentació fins al bloqueig del compte), va optar per la passivitat total. I així d'aquesta manera ja li va comunicar C al Sr. Diez que tenien una actius a Suïssa bloquejats i que quan quedessin alliberats serien objecte de compensació (requeriment de 23.4.19, foli 47).

Cinquè.- En conclusió, l'entitat demandant té dret a rescabalar-se de la resta del saldo deutor per descobert en el compte corrent (vinculat a una pòlissa de crèdit no liquidada a temps per la part acreditada) i que ja ha quedat fixada (després de les corresponents compensacions previstes en la clàusula 9ena. del contracte de compte corrent i en la clàusula 7ena. del contracte de crèdit) en 3.051.973,06EUR, perquè se li han aplicat els interessos pactats en el contracte de crèdit fins a la seva resolució i posteriorment els interessos per descoberts en el compte corrent fixats per ORG_3 fins al 22.4.20 (foli 175) i el que es meritin a partir de la dita data fins al total pagament, que haurà de ser liquidats en execució de sentència.

La demanda ha de ser estimada.

Sisè.- Costes de la instància

Com a conseqüència de l'estimació íntegra de la demanda, hem d'imposar el pagament de les costes a la part defenent en aplicació de que disposa de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5, en no resultar d'aplicació el CPC per haver-se iniciat el procediment d'instància abans de la seva entrada en vigor (1.5.21), segons al seva disposició transitòria primera.

Setè.- Costes d'aquesta alçada

L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada, en aplicació de l'article 354.2 primer incís del CPC que en aquesta fase processal ja era aplicable per la mateixa disposició transitòria.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de B,SL (successora processal de ORG_3) contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 9 de febrer de 2024, número 016/24, que revoquem i ESTIMEM la demanda interposada i condemnem al Sr. Diez al pagament de la suma de 3.051.973,06EUR més els interessos de saldo en descobert establerts per ORG_3 a partir del dia 23.4.20 fins al total pagament, els quals es liquidaran en execució de sentència. Imposem al condemnat al pagament de les costes de la instància.

SEGON.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.