I Mitjançant l’Acord monetari entre la Unió Europea i el Principat d’Andorra, del 30 de juny del 2011, el Principat d’Andorra es va comprometre a adaptar la seva legislació interna a la regulació de la Unió Europea, entre altres matèries, pel que fa a la seva legislació financera i bancària.

Aquesta necessària adaptació deriva, bàsicament, de tres circumstàncies: l’euro n’és la moneda de curs legal, té dret a encunyar-ne i el sector bancari andorrà opera en estreta relació amb el de la zona euro.

Com a conseqüència dels compromisos internacionals assumits per Andorra mitjançant l’Acord monetari esmentat, s’ha de reformar l’ordenament jurídic andorrà per introduir-hi el que disposa la Directiva 2014/59/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 15 de maig del 2014, per la qual s’estableix un marc per a la reestructuració i la resolució d’entitats de crèdit i empreses de serveis d’inversió, i per la qual es modifiquen la Directiva 82/891/CEE del Consell, i les directives 2001/24/CE, 2002/47/CE, 2004/25/CE, 2005/56/CE, 2007/36/CE, 2011/35/UE, 2012/30/UE i 2013/36/UE, i els Reglaments (UE) núm. 1093/2010 i (UE) núm. 648/2012 del Parlament Europeu i del Consell.

Tot i que el termini per portar a terme aquesta reforma encara no s’ha esgotat, hi ha motius importants per avançar-ne la transposició parcial.

Recentment han tingut lloc greus esdeveniments que podrien posar en perill l’estabilitat financera del Principat.

La profunda crisi financera que, en l’últim lustre, ha colpejat els països occidentals, incloent-hi també els de la Unió Europea, ha posat de manifest que el sistema financer es troba estretament interconnectat, de tal manera que la crisi d’una entitat financera amb cert pes pot contagiar-se ràpidament i perillosament a altres entitats, al sistema en el seu conjunt i, per descomptat, a tota l’economia.

Es tracta del que s’ha estat denominant risc sistèmic.

Les experiències recents en el nostre entorn han posat en evidència la necessitat de disposar d’eines en l’àmbit administratiu més adaptades, en complement a l’establert en l’àmbit judicial.

El Principat d’Andorra no és immune a aquest risc.

La situació viscuda exigeix adoptar, amb caràcter urgent, mesures fermes i alhora flexibles que evitin el risc que la crisi patida per una entitat bancària impacti en la resta d’entitats i en tota l’economia andorrana.

Precisament la Directiva 2014/59/UE estableix una arquitectura legal que l’experiència europea mostra que és eficaç per aturar un possible contagi.

Les previsions de la Directiva esmentada han inspirat la redacció d’aquesta Llei de mesures urgents, sense perjudici que en un moment posterior es dictin les disposicions legals o reglamentàries que siguin necessàries per complir els compromisos internacionals adquirits pel Principat d’Andorra en virtut de l’Acord monetari subscrit amb la Unió Europea.

Igual que la Directiva 2014/59/UE, el sistema dissenyat per aquesta Llei es basa en quatre grans pilars.

El primer són els seus objectius i principis; el segon, els processos establerts; el tercer, les autoritats encarregades d’administrar aquests processos; i, l’últim, els instruments legals que es poden utilitzar en cadascun dels processos.

El primer pilar l’integren objectius i principis, perquè informen tota la Llei (sense perjudici de la seva aplicació en funció de les circumstàncies del cas concret i de les especificitats legals que s’estableixin).

D’entre els objectius en destaquen tres: en primer lloc, assegurar, quan correspongui, la continuïtat de les activitats la interrupció de les quals podria pertorbar el bon funcionament de l’activitat econòmica; en segon lloc, protegir els dipositants els fons dels quals estan garantits pel sistema de garantia de dipòsits; i, en tercer lloc però amb caràcter essencial, assegurar una utilització òptima dels recursos públics que s’hagin pogut utilitzar per preservar l’estabilitat i el funcionament del sistema bancari; en altres paraules, l’impacte en les arques públiques ha de ser el mínim possible.

D’entre els principis, destaca el referent al fet que els accionistes de l’entitat són els primers que han de suportar les pèrdues.

El segon pilar del sistema dissenyat per aquesta Llei el constitueixen dos processos singulars, de caràcter administratiu, que permeten a les autoritats administratives dotar-se de potestats necessàries per assegurar l’estabilitat financera.

Es tracta de la reestructuració i la resolució.

Aquests processos no s’han de confondre amb els tradicionals procediments de cessació de pagaments i fallida, ni necessàriament han de desembocar en la liquidació de l’entitat bancària.

En efecte, l’experiència comparada ha demostrat que, en termes generals, la legislació tradicional en matèria d’insolvència no s’acomoda bé a les peculiaritats que envolten les entitats bancàries amb risc sistèmic.

Les noves competències que estableix aquesta Llei han de permetre a les autoritats mantenir un accés ininterromput als dipòsits i a les operacions de pagament, així com vendre parts viables d’una entitat, quan sigui procedent, i assignar pèrdues de manera justa i previsible.

D’acord amb els principis de la Directiva 2014/59/UE, un mecanisme de resolució eficaç ha de reduir al mínim la possibilitat que els costos de resolució d’una entitat inviable siguin assumits pels contribuents.

També ha de procurar que les entitats d’envergadura sistèmica siguin objecte de resolució sense posar en perill l’estabilitat financera.

Entre d’altres, l’instrument de recapitalització interna (bail-in) persegueix aquest objectiu fent que es repercuteixin les pèrdues segons l’ordre de prelació previst en aquesta Llei.

El tercer pilar consisteix que gran part de l’administració del sistema dissenyat per la Llei s’atribueix a una Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) com a autoritat competent en matèria de resolució.

També, amb la finalitat de finançar, en la mesura que calgui, les mesures acordades en aplicació d’aquesta Llei, es crea, segons el que preveu la Directiva 2014/59/UE, el Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries (FAREB), entitat sense personalitat jurídica que serà gestionada per l’AREB.

El quart i últim pilar són els instruments que les autoritats competents poden acordar i utilitzar en cas de reestructuració o resolució, i sempre tenint en compte les circumstàncies del cas concret.

Aquesta Llei preveu un ampli ventall de mesures, de les quals convé aquí esmentar-ne dos: d’una banda, l’amortització i conversió d’instruments de capital i recapitalització; i, de l’altra, la transmissió d’accions, instruments de capital, drets, actius o passius a una entitat pont.

Pel que fa referència a la primera d’aquestes mesures, la Llei, seguint la Directiva 2014/59/UE, ha incidit en particular a determinar quins passius són admissibles per a la recapitalització interna, quins en queden exclosos necessàriament i quins, tot i ser admissibles, en poden ser exclosos atenent la concurrència de certes circumstàncies.

Pel que fa referència a l’entitat pont, s’ha estimat oportú cristal·litzar específicament l’objectiu legal general, i per tant aplicable en tots els casos, de minimitzar o neutralitzar l’impacte de la resolució en els recursos públics.

Per aquesta raó, quan hi hagi ingressos derivats de l’entitat pont, aquests ingressos correspondran en primer lloc a la recuperació de totes les despeses en què hagi incorregut l’AREB.

Finalment, tenint en compte la situació especial en què es troba en aquests moments el Principat d’Andorra i la necessitat de salvaguardar els interessos generals d’estabilitat financera i de bon funcionament de l’economia andorrana per tal de preservar el benestar general, la Llei preveu una dotació inicial i extraordinària del FAREB de trenta milions d’euros que realitzaran les entitats bancàries andorranes i l’obertura d’un programa de finançament de fins a cent milions d’euros destinat al finançament d’empreses i negocis.

II Aquesta Llei s’estructura en vuit capítols, a més d’una sèrie de disposicions addicionals, transitòries i finals.

El capítol primer conté les denominades disposicions generals.

Aquest capítol, a més d’identificar l’objecte de la Llei (dotar el Principat d’Andorra dels instruments adequats per fer front de manera eficaç als problemes de solidesa o al perill d’inviabilitat de les entitats bancàries), estableix els objectius i principis legals.

El capítol segon regula el procés de reestructuració, pensat per a les entitats que, sent viables, es troben immerses en dificultats.

El capítol tercer s’ocupa del procés de resolució, que serà procedent quan es compleixin certs requisits que permetin estimar que l’entitat és o resultarà inviable.

Entre aquests requisits hi ha el de la concurrència d’un interès públic per aconseguir els objectius de la Llei.

El capítol quart detalla, de manera minuciosa, l’amortització i conversió d’instruments de capital i recapitalització.

El capítol cinquè està dedicat a l’AREB.

L’extensió d’aquest capítol s’explica, d’una banda, per la novetat de la figura i, de l’altra, pel paper rellevant que, com ja s’ha indicat, ha de complir en l’aplicació d’aquesta Llei, cosa que explica les importants facultats que se li confereixen.

El capítol sisè estableix la regulació del FAREB.

El capítol setè desenvolupa certes qüestions d’índole processal.

El capítol vuitè estableix el règim sancionador.

La Llei es tanca amb les disposicions addicionals, transitòries i finals.

Font : BOPA

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1 derogat des del 20/05/2021 (Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió)

Vigent des del 20/05/2021 · derogació · Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió (BOPA 2021-05-19) · 2 versions · pàgina de l'article ↗ · Font: bopa.mca.ad