ENTITATS FINANCERES. Adopció instruments de resolució. No es poden impugnar novament resolucions anteriors ja recorregudes. Procés incidental d'inconstitucionalitat: la Llei 8/2015 no és retroactiva, sinó d'aplicació immediata. Pla de reorganització interna. Correcció d'errors materials. (1000038/2016)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 1000038/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000006/2022

SENTÈNCIA 63-2023

PARTS:

Apel·lant: Srs. Sarabia i Alvarado

i Sra. Romeu

ORG_2

ORG_4

ORG_5

ORG_1

ORG_7

ORG_8

Representant: Montenegro

Advocat: Codina

Apel·lat: Agència Estatal de Resolucions d'Entitats Bancàries (AREB)

Representant: Vendrell

Advocat: Ferrer

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 22 de novembre de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000038/2016.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació dels agents va interposar demanda contra l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB), en què impugnava l'acord del Consell d'Administració de data 21 d'abril de 2016, mitjançant el qual s'adoptaven diferents instruments de resolució relatius a l'entitat X. (X).

La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda, declarant que l'acord impugnat s'ajusta a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

Els agents tenen dret a impugnar directament tots els actes administratius dictats en el marc del procés de resolució de l'entitat X. No es tracta aquí de l'execució d'actes o sentències fermes, sinó de la impugnació de decisions destinades a la resolució d'una entitat bancària, que es regeixen per la llei sectorial.

La sentència del Tribunal Superior de Justícia núm. 18-2021, de 19 de febrer, que cita exhaustivament la sentència apel·lada, es basa en un informe pericial que és de data posterior a l'acord de resolució de X, cosa que determina la nul·litat o anul·labilitat dels actes posteriors.

La Llei 8/2015 és inconstitucional, en la mesura en què suposa una ingerència del poder legislatiu en l'Administració de justícia, als efectes d'influir retroactivament en el resultat d'un procés judicial en curs.

Manca la notificació dels informes de valoració de X i, en particular, de l'informe de l'ORG_6 de 20 d'abril de 2016. El caràcter reservat dels documents en poder de l'AREB no és oponible als destinataris de les decisions adoptades.

No es justifica l'elaboració i aprovació d'un pla de reorganització interna de X.

Sobre les consideracions econòmiques, la sentència admet l'existència d'un error en les xifres, que no pot ser esmenat per la via de l'article 41 del Codi de l'Administració, el qual no és aplicable.

3.- La representació de l'AREB s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions:

L'objecte d'aquest procés versa exclusivament sobre l'acord del Consell d'Administració de l'AREB de 21 d'abril de 2016, i no poden ser impugnats altres actes administratius que ja s'han examinat en d'altres litigis, com succeeix amb el pla de resolució de X, la valoració econòmica del banc, l'obertura del procés de resolució i la creació d'una entitat pont.

La Llei 8/2015 no s'aplica retroactivament, sinó que té una eficàcia immediata, com ja va dir la sentència d'aquesta Sala núm. 18-2021, de 19 de febrer.

No s'inverteix la càrrega de la prova, sinó que els fets que van donar lloc al bloqueig de l'operativa de X, com a conseqüència de la nota del ORG_3, ja han estat determinats en anteriors sentències recaigudes en procediments de caràcter civil i administratiu.

La manca de publicació de l'informe de l'AFA respon al deure de reserva que imposa l'article 47 de la Llei 8/2015, en consonància amb la directiva europea 2014/59/UE.

L'error material que conté la resolució impugnada és esmenable.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, s'impugna en aquest procés la resolució adoptada pel Consell d'Administració de l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) de data 21 d'abril de 2016, pel qual es van adoptar diferents instruments de resolució relatius a l'entitat bancària X (X).

Com a consideració prèvia, s'ha de constatar que aquesta mateixa resolució ja ha estat objecte d'altres recursos, que han estat resolts en sentit desestimatori per diverses sentències d'aquesta Sala (entre d'altres, sentències núm. 49-2018, de 22 de juny; 80-2019, de 26 de setembre; 89-2019, de 24 d'octubre; 12-2020, de 12 de juny; 30-2020, de 15 d'octubre; i 26-2021, de 18 de març). En conseqüència, la decisió que s'adopti en aquest procés ha de tenir en compte, en aplicació del principi d'unitat de doctrina, el contingut de les anteriors sentències.

Tercer.- La primera qüestió que es planteja en aquesta alçada versa sobre la mateixa determinació de l'objecte i abast del procés. En síntesi, la part apel·lant considera que pot impugnar en aquest procediment tots els actes administratius que s'han dictat en el marc del procés de resolució de l'entitat X, mentre que la demandada defensa que només s'impugnen en aquest moment les decisions que s'han adoptat en l'acord que es recorre de 21 d'abril de 2016, i que no es pot tornar a discutir el contingut d'altres resolucions diferents que, d'altra banda, ja han estat objecte de diferents processos, en els quals ha recaigut sentència ferma.

La resolució a adoptar sobre aquest punt ha de partir de l'especial naturalesa que té el procés de resolució d'entitats bancàries que regula la Llei 8/2015. Es tracta d'un procediment complex, que compren diverses fases i que es desenvolupa a través de diferents resolucions, unes de les quals són de mer tràmit, mentre que d'altres tenen la naturalesa de qualificades, i en conseqüència aquestes darreres poden ser objecte d'impugnació separada davant d'aquesta jurisdicció.

Ara bé, el fet que aquestes resolucions successives puguin ser objecte, com és diu, d'impugnació individual, no suposa que, en ocasió de dictar-se cadascun d'aquests actes, es pugui tornar a posar en qüestió la globalitat del procés de resolució, i especialment la validesa de les resolucions prèvies que ja han estat impugnades en altres processos. En cas contrari, es posaria en qüestió el principi de respecte a la cosa jutjada, pel que fa a les resolucions recaigudes en aquests litigis anteriors, i es dividiria la continència de la causa.

D'aquesta manera, la impugnació que formula la part agent s'ha de circumscriure als pronunciaments concrets que conté l'acte impugnat, i no es poden tornar a posar en qüestió les decisions anteriors adoptades en del procés de resolució de l'entitat bancària, especialment quant aquestes ja han estat objecte d'altres recursos i ha recaigut la corresponent resolució.

Quart.- En aquest cas, els arguments en què es fonamenta el recurs d'apel·lació no fan referència, en la seva pràctica totalitat, al contingut específic de la resolució impugnada de 21 d'abril de 2016, ni als diferents pronunciaments que efectua la mateixa, sinó que es torna a posar en qüestió la globalitat del procés de resolució de X, així com algunes de les decisions anteriorment adoptades, que ja van ser examinades en el marc d'altres processos, i en els quals ha recaigut sentència ferma.

En aquestes circumstàncies, resulta obvi que l'apel·lació no pot prosperar. De tota manera, per a una major satisfacció en justícia dels recurrents, es pot assenyalar que els arguments que articulen tampoc podrien donar lloc a l'anul·lació de l'acte impugnat.

En primer lloc, pel que fa a la data de l'informe de valoració elaborat per ORG_0, la sentència d'aquesta Sala núm. 74-2022, de 25 d'octubre, ja va declarar que:

"De tota manera, cal tenir en compte que l'exigència de comptar amb una valoració prèvia dels actius i passius de l'entitat, a càrrec d'experts independents, no és absoluta, ja que l'article 5.4 de la Llei 8/2015 disposa que, en els supòsits d'urgència en què no es puguin obtenir aquests informes, l'AREB pot dur a terme una valoració provisional, la qual serà considerada una base vàlida perquè emprengui accions de resolució.

En aquest cas, la situació d'urgència es desprèn de les circumstàncies concurrents, que ja van ser apreciades en la sentència d'aquesta Sala núm. 30-2017, de 20 d'abril, a les quals es farà referència més endavant. Doncs bé, en aquesta situació d'urgència, la resolució impugnada de l'AREB ja examina la conveniència o no de seguir un procediment concursal (folis 265-266 de les actuacions), qüestió a què respon de forma negativa en base a l'informe de l'ORG_6 de 24 d'abril de 2015 (folis 242 i següents), el qual conté una valoració provisional sobre la solvència de l'entitat bancària, i arriba a la conclusió de que aquesta incomplia la solvència mínima establerta per la normativa andorrana, per les conseqüències derivades de la nota del ORG_3, a què també es farà referència més endavant.

Aquesta valoració, elaborada en base a les dades de què es disposava en aquell moment, no ha estat desvirtuada en aquest procés, de manera que en cap cas es podria apreciar la invalidesa de l'acte impugnat pel motiu invocat pels recurrents.

(...)

Sobre aquest punt, els recurrents al·leguen que aquesta valoració definitiva es va aprovar després d'adoptar-se la mesura de resolució. Tanmateix, això no invalida la decisió impugnada, ja que, com abans s'ha dit, l'article 5.4 de la Llei 8/2015 admet que, en supòsits d'urgència com el present, es realitzés una valoració provisional, com la que conté l'informe de l'ORG_6, i després es procedís a la valoració definitiva a càrrec d'experts independents, com es va fer en aquest cas i la mateixa va ser confirmada per la sentència referida.

A més, la manca d'una valoració definitiva abans d'iniciar el procés de resolució no és un obstacle rellevant en el present supòsit, ja que, a més de la previsió legal en aquest sentit (article 5.4 de la Llei 8/2015), la inviabilitat de l'entitat no venia motivada per una anterior situació de crisi financera de la mateixa, sinó que es va originar, tal com s'ha exposat, per factors externs, com són els efectes derivats de la nota del ORG_3, entre els quals s'inclouen el bloqueig de l'operativa de l'entitat i el dany reputacional consegüent, amb les lògiques conseqüències sobre la situació de solvència i liquiditat del banc".

En conseqüència, no es pot apreciar cap motiu d'invalidesa de la resolució impugnada per aquest motiu.

Cinquè.- Quant a la sol·licitud de que es plantegi un procés incidental d'inconstitucional de la Llei 8/2015, la mateixa ja ha estat objecte de diverses resolucions d'aquesta Sala.

Com recull la referida sentència núm. 74-2022, de 25 d'octubre:

"Aquesta qüestió ja ha estat abordada en anteriors resolucions d'aquesta Sala, en què s'ha denegat el plantejament d'un procés incidental d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional, atès que es va considerar que la Llei 8/2015 no ha tingut efectes retroactius, sinó que ha rebut una aplicació immediata.

En aquest sentit, la sentència núm. 30-2020, de 15 d'octubre, després de remarcar que el plantejament d'aquest procés incidental és una facultat dels tribunals i no una acció conferida a les parts, i que l'òrgan jurisdiccional ha de considerar que la norma legislativa aplicable "és" contrària a la Constitució i no que simplement "pot ser-ho", com es desprèn de l'exposició de motius de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, recorda en primer lloc el contingut de l'anterior sentència núm. 87/2013, de 20 de desembre, segons la qual:

"Per contestar aquest argument, cal recordar la distinció entre dos conceptes jurídics: la retroactivitat d'una norma jurídica i l'aplicació immediata de la norma jurídica".

I afirma més endavant que:

"Des d'aquesta perspectiva, la Llei 8/2015 és una norma de procediment no sancionadora, i aquest tipus de normes poden ser aplicades fins i tot de forma retroactiva, com ha avalat el TEDH, que també ha acceptat (Sentència 6/1986, cas LITHGOW) la retroactivitat d'una norma (una llei britànica del 1977) que establia la nacionalització d'indústries aèries i navals i que fixava les indemnitzacions prenent com a base el valor de les accions durant el «període de referència» que s'estenia des del 1 de setembre del 1973 fins el 28 de febrer de 1974:

"422. La Comisión, teniendo en cuenta el conjunto de las circunstancias, entiende, por tanto, que la privación de la propiedad de los demandantes en las condiciones en cuestión se justificaba por la «utilidad pública». La Ley de 1977 estableció estas condiciones con suficiente precisión; el grado de retroactividad de que se trata se podía justificar a la vista de las circunstancias y, por consiguiente, la expropiación se efectuó «en las condiciones previstas por la ley».

En el cas que ens ocupa, quan es va aprovar la Llei 8/2015 X ja es trobava en un procés d'arranjament judicial i estava en la primera fase de liquidació, i l'AREB va acordar l'obertura del procés de resolució específic establert per les entitats bancàries a la Llei 8/2015, i aquest procés específic resulta d'aplicació immediata sense que es pugui taxar d'inconstitucional".

El recurs d'empara interposat contra aquesta resolució va ser desestimat per sentència del Tribunal Constitucional de 15 de març de 2021 (causa 2020-76-RE), la qual afirma que:

"3.8. No obstant això, el Tribunal Constitucional ha de verificar que la decisió dictada per la Batllia, confirmada posteriorment en apel·lació per la Sala Administrativa, mitjançant la qual es desestima la presentació d'una acció incidental d'inconstitucionalitat, no vulnera els drets fonamentals dels recurrents, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.

Ara bé, aquesta decisió està motivada de manera precisa, està fonamentada en Dret i estableix, de manera lògica, racional i sense que es pugui qualificar d'arbitrària, que la Llei posada en qüestió pels recurrents no pot ser sospitosa de cap inconstitucionalitat.

Efectivament, la Sala Administrativa indica molt precisament que, d'acord amb una jurisprudència constant, l'aplicabilitat immediata d'una norma a una situació existent no es pot confondre amb la retroactivitat de la norma, i que l'aplicació diferenciada d'una llei en funció de situacions diferents no infringeix el principi d'igualtat.

Per consegüent, aquestes decisions no vulneren de cap manera els drets dels recurrents que es troben reconeguts als capítols III i IV del títol II de la Constitució".

En el mateix sentit es va pronunciar la sentència d'aquesta Sala núm. 18-2021, de 19 de febrer:

"Cinquè: Sobre la necessitat de deferir la qüestió al Tribunal Constitucional

Les disposicions de la Llei no són retroactives.

La Llei 8/2015 introdueix uns processos inspirats de la Directiva 2014/59/UE: "Les previsions de la Directiva esmentada han inspirat la redacció d'aquesta Llei de mesures urgents, sense perjudici que en un moment posterior es dictin les disposicions legals o reglamentàries que siguin necessàries per complir els compromisos internacionals adquirits pel Principat d'Andorra en virtut de l'Acord monetari subscrit amb la Unió Europea (Exposició de motius)".

Per conseqüent, no és una figura de retroactivitat sinó una aplicació immediata de la Llei. A més, la Llei no estableix un procediment sancionador.

(...)

Per aquests motius, no procedeix deferir la qüestió al Tribunal Constitucional".

El recurs d'empara formulat contra aquesta resolució va ser també desestimat per la sentència del Tribunal Constitucional de 7 de setembre de 2021 (causa 2021-38-RE), la qual declara que:

"3.7. En aquestes coordenades, la Sala Administrativa ha explicitat, en el fonament de dret cinquè de la sentència impugnada, que la Llei 8/2015 introdueix uns processos inspirats en la Directiva 2014/59/UE, que no estableix un procediment sancionador i que no constitueix una figura de retroactivitat sinó d'aplicació immediata de la Llei, alhora que no s'han provat els greuges de discriminació. I són aquests arguments aquells que justifiquen que la Sala Administrativa no consideri adient sotmetre la qüestió sobre la constitucionalitat de la Llei 8/2015 al Tribunal Constitucional.

La motivació emprada no pot ser titllada de no raonable o d'il·lògica, a la vegada que tampoc pot merèixer el qualificatiu d'arbitrària, sinó que es tracta d'una hermenèutica de la Llei 8/2015 i de la diferenciació entre allò que és una figura de retroactivitat i l'aplicació immediata de la llei, per concloure, segons la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia mateix, que ens trobem en aquest darrer supòsit. I aquesta interpretació del dret aplicable correspon a la jurisdicció ordinària, de manera que atès que no es vulnera el cànon de constitucionalitat establert al respecte, el motiu també ha de decaure".

En conseqüència, en base als mateixos fonaments que ja s'han exposat en els supòsits anteriors a què s'acaba de fer referència, procedeix desestimar de nou el plantejament d'un procés incidental d'inconstitucionalitat sobre la Llei 8/2015, de 2 d'abril.

(...) Una de les parts recurrents afegeix un argument relatiu a una hipotètica ingerència del poder legislatiu en l'Administració de justícia, ja que la disposició transitòria 4ª de l'esmentada Llei 8/2015 preveu que, en cas d'acordar-se l'obertura del procés de resolució de l'entitat bancària, el batlle acordarà la finalització del procediment d'arranjament judicial o fallida que s'hagués iniciat anteriorment, tal com va succeir en aquest cas. Tanmateix, no es pot oblidar que la Llei 8/2015 es dicta per tal d'adaptar la normativa interna a la Directiva 2014/59/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de maig de 2014, per la qual s'estableix un marc per a la reestructuració i la resolució d'entitats de crèdit i empreses de serveis d'inversió, que al seu torn modifica determinades disposicions anteriors. Doncs bé, l'article 3 d'aquesta Directiva preveu que els Estats designin una -o excepcionalment vàries- autoritats de resolució encarregades d'aplicar els instruments de resolució i exercir les competències de resolució. Disposa, a més, que l'autoritat de resolució serà una autoritat o autoritats administratives públiques a les quals s'hagin encomanat potestats d'administració pública.

En conseqüència, l'adaptació del dret nacional a la Directiva europea exigia la designació d'una autoritat de resolució, de naturalesa administrativa. Aquesta exigència es va complir mitjançant la creació de l'AREB, que té atribuïda la competència de gestionar els processos de resolució i les altres facultats que li atribueix la Llei (article 40.1 de la Llei 8/2015). Des d'aquesta perspectiva, la referida Llei es limita a transposar a l'ordenament intern les previsions del dret europeu, conforme a les obligacions assumides en l'Acord monetari entre la Unió Europea i el Principat d'Andorra.

Resulta evident que l'obertura d'un procés de resolució per part de l'AREB és incompatible amb el seguiment del procediment concursal ordinari, i en aquest sentit la disposició transitòria 4ª de la Llei 8/2015, abans referida, disposa que, quan s'acordi obrir el primer, es procedirà a la finalització del procediment d'arranjament judicial o fallida, cosa que es justifica per la major especialització del primer pel que fa a l'àmbit de les entitats financeres. En conseqüència, no s'aprecia cap element de judici que permeti posar en dubte la constitucionalitat de la Llei 8/2015 per l'argument que invoca la part recurrent.

Sisè.- Sobre la manca de notificació de l'informe de l'ORG_6, cal tenir en compte que els recurrents es refereixen, en realitat, a la consulta prèvia no vinculant que preveu l'article 28 de la Llei 8/2015, respecte de l'adopció de mesures d'amortització i conversió d'instruments de capital.

Atesa la seva condició d'acte de tràmit, no resultava exigible un tràmit de notificació específica del resultat d'aquesta consulta, que ja consta reflectida a l'apartat 133 de la resolució impugnada.

En tot cas, com diu la sentència apel·lada, resulta aplicable el deure de secret que preveu l'article 47.1 de la Llei 8/2015, en línia amb l'article 84 de la Directiva 2014/59/UE, sens perjudici de les excepcions que preveu el mateix precepte, entre les quals es comprèn l'existència d'un requeriment judicial, de manera que aquesta previsió no es pot considerar contrària a l'article 10 de la Constitució, com ja ha declarat aquesta Sala amb anterioritat.

Setè.- Quant a l'absència d'un pla de reorganització interna de X, resulta aplicable l'article 37 de la Llei 8/2015, el qual disposa que:

"Pla de reorganització d'activitats

En aplicar la mesura de recapitalització interna, l'AREB ha d'exigir que l'òrgan d'administració de l'entitat, o la persona o les persones que designi a aquest efecte, presenti un pla de reorganització d'activitats que contingui les mesures, atenent la situació de l'economia i dels mercats en què opera l'entitat, destinades a restablir la viabilitat a llarg termini de l'entitat, o de part de les seves activitats al llarg d'un termini de temps raonable.

Correspon a l'AREB, amb consulta no vinculant prèvia a l'ORG_6, aprovar el pla de reorganització, així com les seves modificacions.

Si l'AREB, amb consulta prèvia a l'ORG_6, considera que el pla no assolirà els objectius previstos a l'apartat 1, ho ha de notificar a l'òrgan gestor de l'entitat o a les persones designades en aquest apartat, i ha de requerir que es modifiqui el pla de tal manera que permeti complir aquests objectius. Aquesta modificació s'ha de presentar en el termini màxim de 15 dies naturals des de la notificació esmentada.

L'AREB, en col·laboració amb l'ORG_6, ha d'avaluar i pot adoptar les mesures necessàries o convenients per garantir el compliment del pla de reorganització aprovat.

Reglamentàriament, es podran determinar el termini i el procediment per a la presentació dels plans esmentats, així com el seu contingut mínim, la seva execució i la seva eventual revisió".

Com es desprèn clarament del propi tenor literal i de la finalitat del precepte, l'elaboració i aprovació d'aquest pla de reorganització d'activitats constitueix una obligació de futur, que subsegueix l'adopció de les mesures de recapitalització interna. Així resulta de l'apartat 1r d'aquest article, quan afirma que l'òrgan d'administració de l'entitat bancària ha de presentar el pla de reorganització en aplicar la mesura de recapitalització interna. En el mateix sentit, l'apartat 4t disposa que el termini i el procediment per a la presentació dels plans esmentats es determinarà reglamentàriament.

En conseqüència, és obvi que l'aportació del pla de reorganització d'activitats no constitueix un requisit previ de l'adopció dels instruments de resolució de l'entitat bancària, sinó una conseqüència de la mateixa. D'aquesta manera, no es pot apreciar cap motiu d'invalidesa de la resolució impugnada per aquest motiu.

Vuitè.- En darrer terme, els recurrents al·leguen que la sentència impugnada reconeix l'existència d'un error material en la transcripció en lletres de l'import de les pèrdues a absorbir, al qual ja va fer referència la sentència d'aquesta Sala núm. 30-2020, de 15 d'octubre.

Sobre aquest particular, el recurs es lamenta de que la sentència admeti la possibilitat de corregir els errors materials que contempla l'article 41 del Codi de l'Administració, quan, segons els agents, aquesta norma no és aplicable ni tan sols supletòriament, en virtut de l'article 11.3 de la Llei 8/2015.

Com va dir la referida sentència núm. 30-2020:

"En qualsevol cas, l'error en la indicació d'aquesta xifra en lletres que es conté a l'apartat 166 de la Resolució no invalida aquesta, i, a més, l'art. 41 del Codi de l'Administració estableix que l'Administració sempre pot corregir els errors materials que siguin advertits".

Aquest pronunciament ha de ser íntegrament mantingut i reproduït en aquest procés, ja que la interpretació que cal donar a l'article 11.3 de la Llei 8/2015 és la de que aquest text legal regula un procediment administratiu especial, que exclou l'aplicació del procediment general previst al Codi de l'Administració. Ara bé, aquesta previsió no suposa que no siguin aplicables, entre d'altres, les disposicions generals del Codi sobre l'exercici de les potestats administratives, les formes en què s'han de dictar els actes de l'Administració, els motius de nul·litat o anul·labilitat dels mateixos o la possibilitat de corregir els errors materials, com succeeix en aquest cas. En definitiva, la previsió d'un procediment especial i l'exclusió del general no implica que no se segueixin aplicant les restants disposicions del Codi de l'Administració que contemplen les normes generals sobre l'exercici de les competències administratives.

Per tot això, procedeix desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada en els seus propis termes.

Novè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la part agent contra la sentència núm. 49/2021 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.