Reclamació de saldo descobert en compte corrent, disputa d'interessos i prescripció en procés bancari

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Vincent Aniére Jaume Tor Porta

PARTS:

Apel·lant: ORG_1, i

Sr. Garzón

Representant: Sr. Carretero

Advocat: Sra. Somoza

Apel·lat: B, S.A.

Representant: Sra. Querol

Advocat: Sr. Palomo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sr. Jaume TOR PORTA

OBJECTE: Bancari. reclamacio saldo deutor en compte corrent. liquidacio no detallada dels interessos reclamats. inici de la prescripció. no vinculació del B de les obligacions contractuals de C. condicio de no consumidor del fiador vinculat professionalment a la beneficiaria del crèdit. interessos legals i no el convencionals.

SENTÈNCIA 000157/2024

Andorra la Vella, a 18 de setembre del 2024.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal de la societat ORG_0 va interposar demanda a tramitar pel procediment abreujat contra la societat ORG_1 i el Sr. Garzón, en que sol·licitava que es dictés sentència condemnant solidàriament als defenents a satisfer a la seva principal:

- l'import global de 39.649,81.- euros en concepte de liquidació del ròssec deutor, més els interessos de demora pactats que hagi devengat l'esmentada quantitat a partir del dia 23 d'octubre del 2019 (data del certificat) i els que esdevinguin a comptar d'aquella data fins a l'efectiu pagament del ròssec deutor.

- i les costes judicials i extrajudicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, fins a l'execució total de la sentència..

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 5.12.22 amb la següent part decisòria :

"Primer.- No donar lloc a l'excepció de prescripció de l'acció aixecada per la societat ORG_1 i el Sr. Garzón en el seu escrit de contesta a la demanda.

Segon.- Desestimar la demanda reconvencional efectuada per la societat ORG_1 i el Sr. Garzón contra B i absoldre a aquesta darrera de quantes pretensions en ella s'hi formulaven.

Tercer.- Estimar la demanda formulada per la representació processal de ORG_0 i condemnar consegüentment, i de forma solidària, a la societat ORG_1 i al Sr. Garzón a pagar la quantitat l'import global de 39.649,81.- euros en concepte de liquidació del ròssec deutor, més els interessos de demora pactats que hagi devengat l'esmentada quantitat a partir del dia 23 d'octubre del 2019 (data del certificat) i els que es devenguin a comptar d'aquella data fins a l'efectiu pagament del ròssec deutor.

Quart.- Condemnar als defenents a abonar la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència.

Aquesta resolució no és ferma i contra la mateixa es pot interposar un recurs d'apel·lació davant la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia (art. 250 i 329 Llei 24/2018, del 18 d'octubre, del Codi de procediment civil). El recurs d'apel·lació s'ha d'interposar en el termini dels vint dies hàbils següents al dia en què es notifica aquesta resolució, mitjançant un escrit en què ha de constar la fonamentació del recurs, i s'hi ha d'adjuntar una còpia de la resolució objecte de recurs on consti la data en què s'ha notificat (art. 334.1 i 3 Llei 24/2018, del 18 d'octubre, del Codi de procediment civil). El mateix dia en què s'interposi recurs d'apel·lació davant la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, s'ha de comunicar a aquest Tribunal mitjançant un escrit (art. 334.2 Llei 24/2018, del 18 d'octubre, del Codi de procediment civil)."

3.- La societat ORG_1 i el Sr. Garzón han interposat conjuntament recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments que exposen en el seu escrit demanen que es revoqui la resolució d'instància tot decidint el següent:

"...la desestimació de la demanda formulada per ORG_0 amb motiu de la prescripció de l'acció, i estimant la demanda reconvencional formulada condemnant a l'adversa a satisfer l'import de 19.730,18 euros, i subsidiàriament, de la quantitat de 9.910,88 euros, quantitat que s'haurà de veure incrementada pels seus interessos, calculats al tipus legal i a comptar de la data prevista per a l'acabament de les obres -23 d'abril del 2015-, i subsidiàriament, a comptar de la data de la contesta a la demanda.

Si no s'aprecia la prescripció de l'acció que exercita l'adversa, subsidiàriament la petició que formula es que es dicti sentencia revocant parcialment la de primera instància, decidint que se m'ha d'absoldre de les peticions que contra mi formula l'adversa doncs no vaig signar el contracte de compte corrent i, les clàusules del contracte de crèdit que fan referència al/s fiador/s solidari/s, han de ser declarades nul·les per error en el consentiment, declarant també nul·les les clàusules del contracte de crèdit en compte corrent relatives a l' interès de demora, i subsidiàriament, pel cas que no s'estimés l'anterior petició, s'hauria d'integrar amb l'interès legal, demanant que l'import del benefici deixat d'obtenir, que ascendeix a 19.730,18 euros mes interessos, i subsidiàriament a 9.910,88 mes interessos, sigui compensat amb l'import al qual ascendeixi el principal del deute, essent aquest import, en el seu cas, el deute exigible a la societat.

Condemnant a l'adversa a satisfer les costes del present procediment, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador (en el seu cas) i del pèrit intervinent, tant de primera com de segona instància. En efecte,

Tot i que no es donés Hoc a les anteriors peticions, la petició que efectuo es que, respecte de les costes processals, no hi hagi condemna ni en primera ni en segona instància; en efecte, han quedat acreditades les condicions en el marc de les quals es va atorgar el contracte de crèdit, essent la garantís del retorn les obres de J que no van ser executades per causa no imputable a la societat ORG_1; a partir d'aquí, han quedat acreditats els esforços de la meva mandant per saber quina era la manera de procedir en atenció a la suspensió del contracte.

La motivació de la imposició de les costes es, segons la sentencia, l'article 350 del CPC i la llei de l'emperador Marcos. Hi ha circumstàncies en el present procediment que mereixien la no imposició de les costes processals. Es de tota evidència la posició de desemparament d'aquesta part, sense interlocutor vàlid per saber quan i com havien de seguir els treballs contractats; consta acreditat que vaig contactar amb B, tant per escrit com en persona; en el decurs de la reunió presencial representants del banc em van assegurar que els pactes en relació als treballs de J continuaven, tot i que calia negociar de nou els termes i l'abast de dits treballs. Ha quedat acreditat que la meva actitud no ha estat mai passiva. Que enlloc de rebre les noves condicions en relació a l'execució dels treballs, el que rebi sigui una demanda judicial, només es pot qualificar de mala fe per part de l'adversa, i aquesta mala fe no pot ser premiada, com ho ha estat en el present procediment."

4.- El 15.2.23 la societat ORG_2 va sol·licitar la successió processal per transmissió de l'objecte litigiós en tant que ORG_0, i per Aute de 21.6.23, es decidí declarar que ORG_0 continuava essent la part apel·lada.

El 7.7.23 es va interposar recurs de reposició contra l'Aute anteriorment esmentat quin per Aute de 17.11.23 va confirmar la decisió adoptada anteriorment.

5.- El 28.6.23 el president de la Sala Civil del Tribunal Superior va admetre a tràmit el recurs d'apel·lació, i un cop notificat l'Aute de reposició pel quin s'aixecava la suspensió del procediment a fi de presentar les corresponents al·legacions/oposició al recurs.

Malgrat haver estat degudament emplaçada la representació processal de ORG_0 no ha presentat cap escrit, i 9.5.24 es designà el Sr. Carles CRUZ MORATONES com a magistrat ponent, i es declarà el recurs d'apel·lació vist per sentència.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent ORG_3 reclama front la part defenent la societat G,SLU i Garzón en demanda en la que sosté una petició de condemna pel saldo en descobert del compte XXXX per un import de 39.649,81EUR més els interessos de demora pactats a partir del dia 23.10.19, més les costes.

La part demandada va presentar una demanda reconvencional en reclamació de danys i perjudicis per incompliment de contracte d'execució d'obra de J concertat amb l'entitat C.

La sentència d'instància estima íntegrament la demanda amb imposició de les costes. Desestima també la demanda reconvencional amb imposició de costes.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

Segon.- Fets provats

En data 20.10.14, la societat G,SLU va obrir un compte corrent (la indicat) amb la ORG_4 (C);

En el dia en el dia 29.1.15, la dita societat mercantil va obtenir un contracte de crèdit per import 34.500EUR vinculat al compte corrent ja esmentat amb un interès nominal de 8,500% i un interès d'excedit del 18,250% i amb venciment natural del contracte de crèdit en 29.9.15.

Aquesta facilitat creditícia va comptar com a fiador solidari amb el soci únic de la mercantil i administrador únic Sr. Garzón, també codemandat en aquestes actuacions;

Aquest crèdit tenia per finalitat finançar parcialment un contracte d'obra de J que C volia disposar en la planta 6ena de l'edifici de l'Avinguda A de la capital del Principat i que va començar en el mes de desembre de 2014. D'aquesta manera, l'entitat facilitava parcialment el finançament del seu proveïdor. Posteriorment, en el mes de març següent, es va interrompre l'execució de l'obra arran de la intervenció de C;

En no proveir el client a partir del 29.9.15 la cobertura del saldo en descobert en el compte ja sense contracte de crèdit vigent, i un cop el referit compte va ser transferit a l'AREB en 21.4.16, aquesta va traspassar el compte a ORG_3 que va anar requerint de pagament de manera reiterada a la societat acreditada i al fiador solidari, els quals no varen ser atesos pels deutors i en data 23.10.19, l'entitat va tenir per tancat el compte i liquidada la suma de capital i interessos en un total de 39.649,81EUR. En data 18.11.19 va iniciar els tràmits judicials que porten causa de les presents actuacions.

Tercer.- Prescripció

Aquesta excepció aixecada per la part demandada ha estat desestimada per la sentència d'instància per considerar que el contracte de compte corrent és un contracte de tracte successiu (el client pot anar operant amb el compte corrent) i que fins que l'entitat no posa fi a l'obertura del compte amb el seu tancament no es pot iniciar el còmput de la prescripció del saldo deutor.

Compartim plenament la motivació de la sentència d'instància. Al contracte d'obertura de compte de 20.10.14 (amb el que estava vinculat l'operació de crèdit concertada el 29.1.15) té la seva pròpia regulació concertada entre les parts contractants i en la seva clàusula 16 (Resolució del contracte) es pot llegir que la durada del contracte és indefinida i s'extingirà per la voluntat unilateral de qualsevol de les dues parts. I en el contracte de crèdit de 29.1.15 també es preveu en la seva clàusula 8ena que en qualsevol del casos previstos en la mateixa clàusula, que C ( a l'igual que en el cas de venciment anticipat) podrà reclamar judicialment el cobrament del saldo que doni el compte pel procediment que estimi més convenient. Així doncs, a partir del moment en que malgrat els requeriments de compliment de pagament efectuats al seu client, va decidir el tancament del compte en 23.10.19 i la posterior reclamació judicial. Serà a partir d'aquest moment de la resolució contractual quan es pot iniciar el còmput del termini de prescripció triennal i resulta obvi que no havia transcorregut quan el 18.11.19 va instar la citació judicial.

En conseqüència aquest motiu ha de ser rebutjat.

Quart.- Demanda reconvencional. Manca de legitimació passiva de ORG_3

Com molt bé resol la sentència impugnada, cal ratificar que la vinculació contractual per treballs de J que van concertar C i G,SLU no va ser traslladada de C a B perquè expressament ja es preveu en l'apartat NOVÈ de la Resolució de 21.4.16 del Consell d'Administració de l'AREB dictat en compliment del que preveia l'article 16 apartat 6 de la Llei 8/2015 el qual ja va excloure les obligacions de qualsevol tipus, incorregudes o imposades a C i que els creditors de C que no siguin objecte de transmissió no podran ser reclamats a B,SA. I tampoc podria estar-se present davant l'excepció prevista en l'article 32 de l'esmentada Llei, epígraf 3.6.2, apartat 153, lletra g) perquè els serveis encarregats (treballs de J de la planta 6ena de l'edifici de l'Avinguda A) no es poden considerar "essencials per al desenvolupament diari" de les activitats de C.

Això comporta que la demanda reconvencional ha de ser desestimada perquè els suposats incompliments contractuals de C no li poden ser reclamats a B.

Decau el motiu.

Cinquè.- No condició de consumidor del fiador solidari vinculat a la beneficiària de la facilitat creditícia.

La part recurrent sembla apuntar que el soci únic i propietari i administrador de la societat G,SLU tenia la condició de consumidor i per això calia que l'entitat hagués acreditat que dit propietari podia saber l'abast del seu compromís quan va signar la pòlissa de crèdit com a fiador solidari.

Com dèiem en la nostra sentència TSJC 112/2016 la Sala ha entès aplicables, com a principis que informen el dret privat andorrà, l'anàlisi d'ofici de les clàusules abusives, com a deure que s'imposa als jutjadors i d'acord amb les exigències processals que evitin la indefensió, i ha emprat criteris similars als determinats pel Tribunal de Justícia de la Unió europea en la seva tasca de protecció efectiva del consumidor (cfr. SSTSJA de 27-11-2014 i 29-02-2016).

Això bé a tomb per definir la condició de consumidor en els nostre entorn europeu. El TJUE ja ha tingut ocasió de fer l'abordatge de la situació en la que es troben alguns fiadors respecte de contractes de préstec o crèdit envers les entitats financeres. El Tribunal europeu en la seva sentència de 14 de març de 2013, C- 419/11 estableix que:

"En efecte, consta que l'avalador en el litigi principal es va oferir com a garant d'obligacions de la societat de la qual és gestor i en la qual posseeix una participació majoritària.

Per tant, encara que l'obligació de l'avalador tingui un caràcter abstracte i, en conseqüència, sigui independent de l'obligació de l'emissor de la qual és garant, la veritat és que, tal com va assenyalar l'Advocat General en el punt 33 de les seves conclusions, l'aval d'una persona física atorgat en el marc d'un pagaré emès per a garantir les obligacions d'una societat mercantil no pot considerar-se atorgat fora i independentment de qualsevol activitat o finalitat professional si aquesta persona física té estrets vincles amb aquesta societat, com la seva gestió o una participació majoritària en ella.

En qualsevol cas, la mera circumstància que l'avalador sigui una persona física no basta per a determinar la seva condició de consumidor en el sentit de l'article 15, apartat 1, del Reglament núm. 44/2001."

En el present cas, no pot haver-hi cap mena de dubte de la vinculació del fiador solidari amb la societat que afiança doncs és el seu propietari únic.

En conseqüència, l'apel·lació a la protecció del consumidor envers el fiador no resulta encertada. El motiu no pot reeixir.

Sisè.- Interessos de demora i interessos legals

L'entitat B SAU reclama la devolució del crèdit disposat per la part defenent en el que inclou l'import nominal de 34.500 més interessos de demora fins al 23.10.19, data de tancament del compte corrent. La part defenent impugna la manca de prova dels interessos de demora i demana de manera subsidiària que siguin els legals el que calgui aplicar al principal del crèdit.

Resulta evident que era a la part agent que li corresponia acreditar el saldo deutor (capital i interessos) que reclama i per fer-ho es fonamenta en allò que s'ha calculat en els diversos extractes bancaris que ha aportat des del 7.5.16 en el que hi figuren unes sumes per interessos sense més especificacions. Però no és suficient aquesta documentació quan la part contrària nega l'existència de cap interès de demora pactat i només subsidiàriament que s'integri amb el pagament de l'interès legal de cada moment.

No ha indicat en cap moment si està B aplicant l'interès nominal del crèdit més 5 punts (13,500%) com semblaria de l'annex que acompanya a cada requeriment de pagament informant dels de descoberts del compte (punt 2.4), o bé el pactat de l'excedit del límit (18,250%).

En definitiva, no podem compartir la valoració de la prova documental de la sentència perquè ha mancat prova de la part agent per demostrar allò que afirma: l'existència d'un saldo deutor (capital i interessos aplicats).

Com recordàvem en la nostra STJC 112/23, als temps actuals ja no es suficient l'antiga presumpció de veracitat dels "llibres dels bancs" perquè ja no es pot suportar en resultar contrària als fonaments del dret de defensa (art. 10.2 de la Constitució) si no pot ser qüestionada. Ja dèiem en la nostra STJC 112/17 respecte la no especificació dels interessos de demora reclamats per una entitat bancària en l'escrit d'al·legacions que:

"Hem d'exposar que si la part agent exercita una pretensió relativa al cobrament d'uns interessos de demora, caldria que acredités amb detall, a la fase d'al·legacions, el capital sobre el que es calculen els interessos, si s'aplica un interès compost o anatocisme, la diferenciació per anys dels diferents càlculs i això per cada operació creditícia. D'aquesta manera la part defenent es podria defensar i proposar prova en relació al càlcul efectuat per a impugnar les partides preses en consideració, el mode d'aplicació de l'interès o el simple càlcul matemàtic."

Cap detall dels indicats ens ha presentat B per poder sotmetre a contradicció de la part defenent el càlcul dels interessos que reclama. Es per aquesta raó que, no trobant-nos davant de cap consumidor que ens impediria integrar el contracte amb el pagament dels interessos legals, hem d'estimar parcialment el recurs i fixar el pagament dels interessos legals des de la data del venciment natural del contracte (29.9.15) fins al total pagament, liquidació que haurà de presentar la part agent en la fase d'execució.

Així doncs s'estima parcialment el recurs de la part apel·lant.

Setè.- Costes

L'èxit parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada d'acord amb l'article 354.2 primer incís del CPC.

L'estimació parcial de la demanda, també obliga a no fer imposició de les costes de la instància a cap part exclusivament (art. 350.3 del CPC).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de G SL i del Sr. Garzón contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 5 de desembre de 2022, que revoquem parcialment en el sentit que la suma de principal de condemna haurà de ser la de 34.500EUR més els interessos legals des de la data del 29.9.15 fins al total pagament del ròssec deutor. Mantenim la resta del pronunciament.

Segon.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.