Laboral-acomiadament disciplinari- justificacio de l-absencia TSJC 0324/13

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

SENTÈNCIA

TSJC-324/13

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener de 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Girona va presentar demanda laboral contra la societat Olmo, SL, demanant que es condemnés la demandada a pagar-li en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda i subsidiàriament per acomiadament injustificat, l'import total de 72.255,03.- euros, més els interessos legals a partir de la contesta a la demanda, import a cotitzar prop de la CASS, i les costes processals i extra processals inclosos honoraris d'advocat i de procurador a avaluar en període d'execució.

II.- En data 31-07-2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència decidint desestimar la demanda, sense fer pronunciament en relació a les costes processals.

III.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

La representació del Sr. Girona demana la seva revocació íntegra i que s'estimés la seva demanda, tot i condemnant la part defenent a pagar les costes d'ambdues instàncies.

La representació processal de la societat Olmo, SL demana que es dictés una Sentència revocant la de primera instància en el sentit d'imposar a la part agent les costes de primera instància, imposant-li també les de segona instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat establert que el Sr. Girona va treballar com a mecànic automòbil per la demandada fins al moment del seu acomiadament mitjançant carta redactada de la manera següent: "..d'acord amb el que estableix l'article 106 del Codi de Relacions Laborals, li notifiquem que vostè ha comés una falta molt greu consistent en tres o més faltes d'assistència a la feina sense justificar, en el període de un mes prevista a l'article 104 del referit Codi de Relacions Laborals. Els fets que motiven aquesta falta són: La falta d'assistència a la feina sense justificar els dies 17,18 21 i 22 de novembre de 2011. En conseqüència i d'acord amb el que disposa l'article 105 del Codi de Relacions Laborals, l'imposem la sanció següent: acomiadament disciplinari."

II.- Els deures de motivació i de congruència fan necessari analitzar en primer lloc el recurs del Sr. Girona, quin concerneix el fons, i en segon lloc el recurs de la societat Olmo, SL quin recau sobre la qüestió de les costes.

III.- El primer greuge del recurs del Sr. Girona, és en relació amb la forma de l'acomiadament. Argumenta que:

1) malgrat que s'hagi presentat a les oficines de la societat el dia 23-11-2011, no va ser informat del seu acomiadament i no se li va lliurar cap carta o còpia de la carta en aquell moment; 2) es va assabentar de la decisió quan va descobrir la transferència feta al seu compte bancari per l'empresari en concepte de liquidació dels havers laborals i 3) no fou fins al dia 26-11-2011 que va conèixer la motivació de l'acomiadament.

Aquest greuge no es pot estimar.

L'article 94 del Codi de Relacions Laborals sobre les formalitats del comiat per causes disciplinàries precisa que « 1. L'avís de comiat s'ha de fer exposant-ne amb concreció la causa que origina el comiat, mitjançant carta certificada amb avís de recepció, per conducte notarial o lliurant-la directament a la persona treballadora, que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data, o en presència de testimonis, un dels quals no ha de tenir relació de dependència amb l'empresari, si es nega a signar».

L'article 106 del mateix precisa que «la notificació de les faltes requereix una comunicació escrita a la persona treballadora en la qual s'ha de fer constar la data i cal exposar els fets que la motiven, mitjançant una carta certificada amb avís de recepció o mitjançant l'entrega directa a la persona treballadora, que n'ha de signar la recepció amb la menció de la data i, si aquesta persona es nega a signar, en presència de testimonis...».

En el cas d'autes, és innegable que l'empresari va respectar aquestes formes ja que la carta d'acomiadament, quina precisa els fets i el motiu que fonamenten el comiat, va ser enviada per correu recomanat amb avis de recepció del 23-11-2013, remès al servei postal el 23-11- 2013, l'avís essent rebut el 26-11-2011 però la carta essent recollida pel destinatari només el 28-11-2013.

És cert que el dia 23-11-2013 a les 11:03 hores, el banc del treballador va realitzar a la demanda de l'empresari l'operació a favor del Sr. Girona amb referència "FINIQUITO TOTAL". Però, el fet que l'assalariat s'hagi assabentat del seu acomiadament en primer lloc perquè va descobrir l'existència de dita transferència no canvia res al fet que l'empresari va respectar les formes imposades pel Codi de Relacions Laborals.

IV.- El segon greuge del Sr. Girona és formulat de manera subsidiària i rau en el fet que el Tribunal a quo no podia considerar l'acomiadament com a justificat ja que existien unes raons justificant la seva absència al seu lloc de treball. Afegeix que l'empresari va aprofitar d'un mer descuit administratiu per acomiadar un empleat amb més de 20 anys d'antiguitat quan coneixia les raons de salut justificant la seva absència i que l'article 104.1 del Codi de Relacions Laborals només exigeix que el treballador doni un motiu per justificar la seva absència.

Aquest greuge tampoc es pot estimar per les raons següents.

Segons l'article 93 del Codi de Relacions Laborals, l'empresa pot acomiadar la persona treballadora, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, quan concorri una de les causes previstes a l'article 104. Aquest darrer article estableix que són faltes molt greus en el sentit de l'article 105 del mateix Codi, tres o més faltes d'assistència a la feina sense justificar, en el període d'un mes.

La part recurrent considera que el comiat seria il·legal perquè les absències estaven justificades però, aquesta Sala ha recentment (TSJC 115/13 de data 15-09-2013 i TSJC-271/13 de data 28-11-2013) recordat la seva doctrina en uns supòsits com el d'autes. Com ressurt de vàries sentències com la sentència TSJC-100/11 de data 30-06-2011 o la sentència TSJC-128/11 de data 19-07-2011, el treballador que invoca el caràcter indegut de l'acomiadament ha de demostrar que el dia del comiat l'empresa "tenia perfecte coneixement del veritable estat de salut del seu empleat".

Si apliquem aquestes consideracions al present cas, apareix que l'empleat va estar de baixa mèdica de forma ininterrompuda a partir del 19-08-2011 i que en virtut de l'últim certificat mèdic de pròrroga havia de reincorporar-se a la feina el dia 17-11-2011, però que no es va presentar a la feina el 17, el 18, el 21 ni el 22 de novembre de 2011.

L'empresa estava legitimada en pensar que l'empleat s'havia de presentar-se a la feina el dia 17-11-2011.

No ho va fer i no va donar cap explicació ni cap justificació.

No és pas fins al dia 23-11-2013 que el Sr. Girona es va presentar a les oficines de l'empresa.

A més, l'empleat reconeix el seu descuit i que no és fins al dia 23-11-2011, desprès de descobrir el seu acomiadament mitjançant la transferència bancària, que va ser visitat pel seu metge de capçalera per tal que li prorrogui la baixa. Va enviar aquest certificat mèdic a l'empresari per fax el mateix 23-11-2011 a les 17:18 hores.

Al respecte, ressurt de les actuacions que el 23-01-2012, la CASS va resoldre suspendre el pagament de la baixa mèdica pel període comprès entre el 17 i 24 de novembre del 2011 ja que l'assegurat ha presentat fora de termini un certificat de pròrroga de la baixa mèdica que havia finalitzat el 16 de novembre, extrem confirmant que els dies 17,18,21 i 22 de novembre el treballador no era de baixa mèdica. Però, força és de constatar que el treballador no va informar l'empresari de les seves absències.

Per tant, al moment on decideix l'acomiadament, és a dir el 23-11-2011, les tres absències sense cap justificació a l'empresa existeixen i per conseqüent la falta està constituïda. A partir d'aquest moment es tractava d'una decisió a discreció de l'empresari.

Cap element objectiu permet afirmar que en aquell moment l'empresari tenia coneixement de la situació del seu empleat i no es tracta de determinar si l'empresari podia sospitar o imaginar que l'empleat estava malalt. No es pot considerar que l'empresari tenia coneixement suficient del veritable estat de salut del seu empleat.

Per tot l'exposat, s'ha de considerar l'acomiadament del Sr. Girona del tot procedent i confirmar la resolució recorreguda.

V.- El recurs de la societat Olmo, SL és en relació a les costes ja que sosté que el Tribunal a quo ha desestimat totes les pretensions de l'agent i, en virtut del principi del venciment objectiu, no podia decidir no efectuar especial pronunciament en relació a les costes, sinó que havia de condemnar l'agent vençut a pagar les costes. Afegeix que el treballador ha actuat amb mala fe i temeritat.

Però, si quan es desestima íntegrament la demanda del treballador, s'aplica el criteri objectiu del venciment, és amb la precisió que d'acord amb el què disposa la Novel·la 82 capítol 10 el tribunal pot considerar que unes circumstàncies particulars justifiquen no fer especial pronunciament respecte a les costes.

Contràriament a l'asseveració de la part defenent, no queda establert que l'actuació del Sr. Girona seria caracteritzada per la mala fe o la temeritat.

Al contrari, entenem que, compte tingut del fet que el comportament del treballador, ja ha portat al seu acomiadament sense cap compensació malgrat tenir molts anys d'antiguitat en la societat, aquests extrems constitueixen unes particularitats justificant no efectuar cap imposició de costes.

VI.- La desestimació del recurs del Sr. Girona i del recurs de la societat Olmo, SL determina la seva condemna a pagar les costes de segona instància en relació amb el seu recurs.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs del Sr. ENTITY_4;

DESESTIMAR el recurs de la societat Olmo, SL;

CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 31-07-2013 en tots els seus pronunciaments;

CONDEMNAR al Sr. Girona i a la societat Olmo, SL a pagar les costes de segona instància en relació amb el seu recurs;

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.