Acomiadament disciplinari justificat, article 104 (TSJC-271/13)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova

TSJC-271/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de novembre de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Pla va presentar demanda laboral contra les societats "Cano" i "Gomila", demanant que es condemnés les demandades a pagar-li:

una indemnització per acomiadament injustificat, indemnització que ha de correspondre als 74,5 dies de salari, i que serà degudament i opportunament quantificada una volta escolat el període probatori;

els havers laborals que se li poguessin adeutar.

els interessos legals per la indemnització global reclamada, així com pels havers laborals que se li poguessin adeutar, a comptar de la data de contesta a la demanda;

les costes judicials inclosos honoraris d'advocat i procuradora;

així com a regularitzar a la CASS la declaració i cotització de la indemnització global reclamada, així com dels havers laborals que se li poguessin adeutar.

II.- En data 16 d'abril de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Estimar la demanda interposada per la representació processal de el Sr. Pla contra les entitats bancàries Cano i Gomila, condemnant aquestes darreres a pagar a l'agent l'import de 5.708'02 euros, amb els interessos legals comptadors a partir del dia 15 de desembre de 2.011, i fins al total pagament del deute, així com a cotitzar aquest import a la CASS; imposant a les defenents el pagament de les costes processals causades amb inclusió expressa dels honoraris d'advocat i de procurador.".

III.- La representació processal de les societats "Cano", actualment denominada "Cano" i "Gomila, endavant denominada "Gomila" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució demanant que es dictés una Sentència "desestimant la sentència del Tribunal unipersonal..." amb imposició de les costes del procediment a l'adversa.

La representació del Sr. Pla demana la desestimació del recurs i la condemna de la part apel·lant a pagar les costes de segona instància inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat establert que el Sr. Pla va començar a treballar com a auxiliar temporal per la entitat bancària el 11-01-2010 en el marc d'un primer contracte de durada determinada seguit per un altre contracte de durada determinada amb un termini previst al 30-11-2011.

Ha quedat també establert que l'empleat va estar de baixa mèdica de forma ininterrompuda a partir del 19 de juliol del 2011 i que en virtut de l'últim certificat mèdic de pròrroga havia de reincorporar-se a la feina el dia 2 de setembre de 2011 però que no es va presenciar a la feina el divendres 2, el dilluns 5 i el dimarts 6 de setembre.

L'empresa va acomiadar el Sr. Pla per carta de data del 07 de setembre enviada per conducte notarial i rebuda el mateix dia a les 15:10 hores, redactada de la manera següent: "per la present, li comuniquem que hem decidit prescindir dels seus serveis amb efectes partir de la data de la present.

Les causes que han motivat aquesta decisió, son prou conegudes per Vostè, però complimentant el que disposa l'article 94 de la vigent Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, passo a exposar -les detalladament :

No va informar ni justificar la seva absència a la feina des del dia 2 de setembre de 2011 fins el 06 de setembre de 2011, el que suposa tres o mes faltes d'assistència.

Aquests fets constitueixen, d'acord amb l'article 104,1 una falta molt greu. Conseqüentment, i d'acord amb el que estableix l'article 93, a partir de la recepció de la present Vostè queda acomiadat i pot passar a recollir i signar la quitança."

II.- El primer motiu de recurs és processal ja que la part recurrent sosté que ha sofert indefensió perquè no va conèixer les pretensions econòmiques de l'agent, en particular en relació als havers laborals, fins haver tingut coneixement de l'escrit de conclusions i sense poder al·legar res al respecte.

Aquest motiu no es pot estimar. En efecte, si és cert que és solament en el seu primer escrit de conclusions que la part agent va quantificar les seves pretensions econòmiques que havia formulat com s'ha recordat en el I.- dels ANTECEDENTS DE FET, nogensmenys, la part defenent tenia tots els elements necessaris per a contestar a les pretensions formulades par l'agent.

La part agent no va infringir la prohibició de la mutatio libelli.

A més a més, en data 26-02-2013, és a dir posteriorment als escrits de conclusions de data 18-10-2011, l'Hble. Batlle va emplaçar a les parts per formular unes conclusions complementàries i en aquell moment podia fer la part defenent totes les al·legacions qui li semblava convenients i no ho va fer.

No es pot en aquestes condicions considerar que la part defenent i avui recurrent ha quedat en indefensió.

III.- Els altres greuges del recurs, en relació amb el fons de l'afer, són substancialment que: 1) El Tribunal a quo ha errat en la interpretació de l'article 104,1 del Codi de relacions laborals; 2) l'assalariat no va justificar les seves absències; 3) l'empresa no va actuar amb mala fe com ho diu la sentència i 4) el Tribunal a quo no ha apreciat el fet que la CASS va confirmar l'alta administrativa del Sr. Pla.

Aquests greuges s'han d'estimar per les raons següents.

Segons el què disposa l'article 93 del Codi de relacions laborals, l'empresa pot acomiadar la persona treballadora, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, quan concorri una de les causes previstes a l'article 104. Aquest darrer article estableix que són faltes molt greus en el sentit de l'article 105 del mateix Codi, tres o més faltes d'assistència a la feina sense justificar, en el període d'un mes.

El Tribunal ha considerat il·legal el comiat perpetrat el 07 de setembre de 2011 perquè ha considerat en essència que les absències estaven justificades però, aquesta Sala ha recentment (TSJC 115/13 de data 15-09- 2013) recordat la seva doctrina en un supòsit com el d'autes. Com ressurt de vàries sentències com la sentència TSJC-100/11 de data 30-06-2011 o la sentència TSJC-128/11 de data 19-07-2011, el treballador que invoca el caràcter indegut de l'acomiadament ha de demostrar que el dia del comiat, l'empresa "tenia perfecte coneixement del veritable estat de salut del seu empleat" i "No és suficient per un treballador, informar oralment l'empresa dels motius de la seva absència, sinó que ha de justificar les seves declaracions."

La Sentència TSJC-071/12 de data 29-06-2012, esmentada per la part agent, no contradiu aquesta jurisprudència, sinó que en constitueix una aplicació a contrario.

Si apliquem aquestes consideracions al present cas hem de recordar que l'empleat havia de presentar-se a la feina el dia 2 de setembre i l'empresa estava legitimada en pensar que ho faria.

Si és veritat que l'empleat ha acreditat que en data 01 de setembre va pagar per una consulta mèdica a Barcelona, és també cert que no va justificar quina era la seva situació el dia 2 de setembre ( i al respecte la declaració de la seva parella sentimental és insuficient).

No és fins al dia 6 de setembre per la tarda que el Sr. Pla va veure la seva metgessa andorrana habitual, la Dra. Yuste, quina li va prorrogar la baixa mèdica per 20 dies més, sense però precisar a partir de quina data.

Les diligències del Sr. Pla per tal de justificar les seves absències són dues.

La primera és que queda establert que en data 05-09-2011, a les 21:39 hores, va enviar un missatge text al telèfon personal del Sr. Gaya, apoderat de la oficina del Pas de la Casa (on treballava el Sr. ENTITY_4) per fer-li saber que "anava al metge i que li diria alguna cosa" sense dir-li però que s'estava sotmetent a proves funcionals.

La segona és que, el dia 07 de setembre 2011, la seva companya sentimental va portar el certificat de la Dra. Yuste a les oficines del ORG_0, sense que s'hagi acreditat en autes a quina hora precisament.

És cert que l'empresa va remetre la carta d'acomiadament el mateix dia que va rebre el certificat mèdic per part de l'empleat.

Però, res permet afirmar que el banc va actuar amb "premeditació i mala fe" com ho ha sostingut l'agent.

En efecte, al moment on decideix l'acomiadament, és a dir el 07 de setembre, les tres absències sense cap justificació a l'empresa existeixen i per conseqüent la falta està constituïda. A partir d'aquest moment es tractava d'una decisió a discreció de l'empresari.

Cap element objectiu permet afirmar que en aquell moment l'empresari tenia coneixement de la situació del seu empleat i no es tracta de determinar si el Banc podia sospitar o imaginar que l'empleat estava malalt i de baixa. El fet d'enviar un missatge tant imprecís al telèfon del Sr. Gaya és insuficient per considerar que l'empresari tenia coneixement suficient del veritable estat de salut del seu empleat.

D'altra banda, força és de constatar que cap element ha acreditat que el Sr. Pla es va trobar en la impossibilitat, per raó mèdica o altra, de presenciar-se a una oficina del Banc, almenys per justificar de la seva situació, als dies 2, 5 i 6 de setembre, és a dir abans de l'emissió de la carta de comiat.

Potser no va poder demanar hora abans del dia 6 a la seva metgessa habitual, per raons propis a la consulta, però res li impedia consultar un altre metge i no queda demostrat cap impossibilitat de fer constatar medicalment el seu estat de salut.

Pel que fa de la qüestió de la baixa prop de la CASS, ressurt de les actuacions que el Sr. Carranza, director del departament de recursos humans del banc, admet que va rebre el certificat de pròrroga el dia 7 de setembre però que no el va portar a la CASS ja que en aquell moment s'havia decidit d'acomiadar a l'empleat. Però no és aquest fet que va provocar la decisió de la CASS de donar d'alta al Sr. Pla.

En efecte, apareix que el dia 01 de setembre de 2011, la CASS va notificar al Sr. Pla que com a conseqüència de no haver-se presentat a la revisió mèdica del 30 d'agost de 2011 a la qual se l'havia convocat se'l donava d'alta administrativa. Una altra vegada, el dia 29 de setembre de 2011, la CASS va notificar al Sr. Pla que com a conseqüència de no haver-se presentat a la revisió mèdica del 26 de setembre de 2011 a la qual se l'havia convocat se'l tornava a donar d'alta administrativa.

El Sr. Pla va presentar un recurs i va presentar un certificat de la Dra. Yuste de data 20-09-2011 indicant que ha estat de baixa des del 19 de juliol (sense però precisar les altres dates).

Nogensmenys, constatant que la Comissió de valoració mèdica va considerar que el seu estat de salut no acredita la baixa mèdica, el Consell d'Administració de la CASS va resoldre el 28-11-2011 confirmar l'alta administrativa a data 01-09-2011.

Per tant, és en consideració de la realitat de l'estat de salut i de les pròpies actuacions de l'assegurat, i no com a conseqüència de l'actuació del banc, que la CASS va decidir donar-lo d'alta. En tot cas, aquests elements no permeten afirmar que les absències estaven justificades puix la CASS considera que a partir del 01-09-2011, l'estat de salut del Sr. Pla no justifica una baixa.

Per tot l'exposat, s'ha de considerar l'acomiadament del Sr. Pla del tot procedent i revocar la resolució recorreguda.

IV.- Malgrat l'estimació del recurs, compte tingut de la matèria laboral del litigi i de la situació personal del Sr. Pla, no procedeix fer especial imposició de les costes judicials ni de primera ni de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs de les societats "Cano" i "Gomila" ; REVOCAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 16-04-2013 i desestimar la demanda del Sr. Pla sense efectuar especial condemna en costes judicials ni de primera instància ni de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.