Laboral- desistiment caducitat (118/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-118/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el dia 13 de setembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1475-3/2009, instades per la Sra. Amador contra els Srs. Zurita i Expósito, en data 18 d'abril de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que estimant parcialment la demanda formulada per la Sra. Amador contra els Srs. Zurita i Expósito, respectivament hereus dels Srs. Manso i Villalba -en llur condició de propietaris i titulars administratius de l'Hotel X. de Sant Julià de Lòria-, ha de condemnar i condemna solidàriament a aquests darrers al pagament a la primera de la quantitat global de dos mil dos-cents vuitanta-quatre euros amb setze cèntims (2.284,16.- euros), amb obligació immediata, una volta aquesta resolució esdevingui ferma, d'efectuar la declaració i pagar la cotització corresponent al concepte reclamat prop de la CASS, tot això amb imposició als defenents de les costes processals causades en aquesta instància de conformitat amb allò establert en el V.- Considerant".

II.- Els Srs. Zurita i Expósito han interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els Srs. Zurita i Expósito no es mostren d'acord amb la sentència d'instància pels motius següents: l'acció de la treballadora havia caducat el dia 18 d'octubre de 2009; no havien falsejat les declaracions a la CASS, sinó que, per errors administratius, l'empresa no havia retingut a l'empleada la totalitat de la part de cotització al seu càrrec; els imports no declarats a la parapública eren puntuals i mínims (2,27 EUR/mes).

II.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre el difunt Sr. Villalba i la Sra. Amador, com tampoc la decisió de la treballadora de desistir de la relació laboral per carta del dia 15 de setembre de 2009 (folis 11 i 12).

La sentència de primera instància ha estimat parcialment la demanda, perquè malgrat desestimar les pretensions relatives al pagament d'havers laborals, ha donat lloc a la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals. En efecte, l'Hble. Batlle considera que almenys un dels motius d'extinció del contracte de treball -falsejament de les declaracions a la CASS- ha quedat suficientment acreditat.

La repetida carta de desistiment del dia 15 de setembre de 2009 esmentava el següent:

"Sr. Director Corbacho,

Per la present li comunico, la meva decisió de rescindir unilateralment la relació laboral que m'uneix amb l'empresa "HOTEL X.", com a conseqüència dels esdeveniments que s'han produït darrerament.

Les raons que han ocasionat aquesta decisió són prou conegudes per vostè, concretament les que recull l'article 97.1 de la Llei 35/2008, del Codi de Relacions laborals, apartats b), d), e), g) i h) passant a esmentar-li detalladament les mateixes:

S'ha modificat unilateralment el meu horari i torn laboral en reiterades ocasions. En el seu dia s'acordà un torn de tarda en jornades laborals de 8 hores.

Se m'encomanen feines diferents a l'acordada en el seu dia la quina era de recepcionista, havent desenvolupat feines de cambrera i secretària entre d'altres.

Actualment heu decidit reduir la meva jornada laboral 2 hores de forma unilateral i sense el meu consentiment.

Per altra banda, és costum de l'empresa el mancar al respecte als empleats, en el meu cas, mitjançant injúries, proferint-me crits, males contestacions, i aldarulls i desacreditant-me sense cap fonament a diari, a títol d'exemple, el proppassat dia 15 d'agost, vostè concretament em proferí diversos insults i crits com "burra", "incompetent" i "imbècil", entre d'altres, arrel de que uns clients marxessin de l'hotel sense pagar; el present mes de setembre, fets similars es varen produir arrel d'ésser agradable amb els clients, mantenir una conversació amb els mateixos la quina consistia en informar als clients de les activitats que podien efectuar durant la seva estància. Igualment no escatimeu en adjectius a l'hora de criticar la forma en la quina vesteixo o com em pentino.

Igualment, en sol·licitar un extracte de punts a la CASS i revisar les cotitzacions efectuades, les mateixes no són correctes.

L'empresa m'adeuta a data d'avui dies de vacances dels anys 2008 i 2009, així mateix, quan he demanat un permís per motius personals, com per exemple els dies 7 i 8 de setembre d'enguany, per assistir als exàmens dels estudis que estic cursant, l'empresa ha posat impediments, malgrat que el que disposa l'article 73.b) de l'ans esmentada llei.

Així mateix, si durant la jornada laboral he d'anar al lavabo, i/o dedico uns 20 minuts a berenar o esmorzar, em demaneu explicacions i proferiu males contestacions.

Aquests fets, malauradament han provocat que a data d'avui estigui de baixa mèdica com a conseqüència del que considero un presumpte assetjament laboral al quin estic sotmesa, situació que ha fet que em replantegi la meva vida i la meva situació laboral.

Per aquest motiu, i en estricte compliment dels articles 97.1 i 2 la Llei 35/2008, de 18 de desembre, del Codi de Relacions Laborals, a partir de la recepció de la present els comunico que tan aviat estigui d'alta laboral, rescindeixo unilateralment els meus serveis com a recepcionista en la seva empresa, raó per la quina agrairé procedeixin a efectuar el corresponent pagament de salaris i demés conceptes que em corresponguin, tal i com preveu la Llei del Codi de Relacions Laborals".

Compte tingut que els recurrents tornen a plantejar, en aquesta alçada, l'excepció de caducitat de l'acció d'indemnització per desistiment, cal examinar aquest obstacle amb caràcter prioritari.

Aquesta qüestió ha estat examinada precedentment. Així, en la sentència d'aquesta sala 57/09 del 18 de juny de 2009, es va afirmar que: "el termini de caducitat de 30 dies de l'article 7 apartat tercer de la Llei s'aplica (...) igualment a les reclamacions dels treballadors en indemnització de l'article 76 per desistiment justificat". Més recentment, una altra sentència del 22 de març de 2010 (rotlle 291/09) concloïa en el mateix sentit. És cert que les esmentades resolucions es recolzaven en l'article 7 de la llei sobre el contracte de treball. Nogensmenys, l'article 8 del Codi de relacions laborals és gairebé idèntic a la normativa anterior. Per tant, la reclamació d'indemnització per desistiment justificat ha caducat, tota vegada que la carta de desistiment es comunica el dia 18 de setembre de 2009 (foli 10) i la demanda s'interposa desprès dels preceptius 30 dies, és a dir el 26 d'octubre de 2009 (foli 1).

Malgrat aquesta excepció va ser formulada en contestar la demanda, l'avui recurrent no va efectuar incomprensiblement cap mena d'al·legació durant la instància. És només en aquesta alçada quan la Sra. Amador invoca que el termini de caducitat s'havia de computar des del 13 d'octubre de 2009, data de finalització de la seva baixa mèdica. Aquest argument és extemporani i vulnera la màxima "pendente appellatione nihil erit innnovandum" que impedeix l'estudi d'al·legacions que no s'han efectuat en els escrits rectors del procediment i que han estat introduïdes, per primera vegada, en l'escrit de contesta de la Sra. Amador als greuges formulats pels recurrents. En aquestes condicions, els Srs. Zurita i Expósito es troben dins la impossibilitat de rebatre les noves al·legacions ni de proposar proves, essent situats en una clara situació d'indefensió. A més, la suspensió que predica la Sra. Amador tampoc té cap fonament legal. En primer lloc, perquè si bé és cert que el contracte queda suspès en cas d'incapacitat temporal (article 34.1.a del Codi), l'article 8 disposa clarament que la reclamació d'indemnitzacions per desistiment unilateral s'ha d'efectuar dins els 30 dies "a comptar del moment en què l'empresari té coneixement del desistiment unilateral" i no a partir de la data d'extinció del contracte. En segon lloc, la Sra. Amador no pot recolzar la seva tesi en el seu estat de salut, puix si va ser capaç de dimitir mitjançant escrit signat el 15 de setembre de 2009 i personar-se desprès al despatx d'un Notari el 18 de setembre de 2009 als efectes de lliurar-li l'esmentada carta per notificació als defenents (foli 9), havia de poder presentar demanda en el termini establert per la llei, sense que enlloc s'albiri cap empitjorament de la seva patologia psíquica des de l'obtenció de la baixa mèdica l'11 de setembre (foli 58). Escau, per tant, estimar l'excepció de caducitat de l'acció, essent innecessari l'examen del fons de l'assumpte.

III.- La revocació de la sentència d'instància aconsella no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10). Per contra, es manté el pronunciament condemnatori de la instància, tota vegada que no es discuteix la incorrecta cotització del salari de la Sra. Amador durant uns mesos (15 segons la sentència i 5 segons els recurrents), circumstància que justificava la interposició d'una demanda laboral.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs dels Srs. Zurita i ENTITY_6; revocar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 18 d'abril del 2012, en el sentit de deixar sense efecte el pronunciament relatiu al pagament i cotització de l'import de 2.284,16 EUR, confirmar la condemna en costes judicials dels defenents; no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.