Desistiment treballador - Caducitat acció - Abonament havers laborals

Sentència

Magistrats

Alexandra CORNELLA SOLÀ Vincent ANIÈRE Carles CRUZ MORATONES

PARTS:

Apel·lant: B, SLU

Representant: Sra. Tur

Advocat: Sr. VMC

Apel·lat: Sr. Escudero

Representant: Sra. Varesc

Advocat: Sra. ELH

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President en funcions : Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: LABORAL. Desistiment treballador. Caducitat acció. Abonament havers laborals. Càrrega probatòria. Valoració.

SENTÈNCIA 000062/2025

Andorra la Vella, el 10 d'abril del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 19 de juliol de 2023, la representació processal del senyor Escudero presentà demanda laboral contra la ocietat B, SL, tot sol·licitant la seva condemna al pagament de l'import de 10.936,80 EUR (5.498,20 EUR en concepte d'indemnització i 5.438,60 EUR en concepte de dies festius i caps de setmana treballats, fent un total de 90 dies), amb els interessos legals devengats des del moment de la contesta a la demanda; a pagar a la CASS la cotització corresponent a la indemnització; i al pagament de les despeses de tot ordre, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

2.- En data 27 de setembre de 2023, la representació processal de la ocietat B, SLU contestà la demanda articulada de contrari oposant-hi l'excepció de caducitat de l'acció d'indemnització per desistiment laboral justificat per part del treballador i, pel que fa al fons, s'oposava a la demanda, demanant la seva íntegra desestimació i se'l condemnés a abonar les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

3.- En data 12 de novembre de 2024, el Tribunal unipersonal del Batlle va dictar Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"Primer.- No donar lloc a l'excepció de caducitat de l'acció aixecada per la part defenent en el seu escrit de contesta a la demanda.

Segon.- Estimar substancialment la demanda interposada pel Sr Escudero contra la ocietat B SL i condemnar aquesta darrera a abonar al Sr. Escudero:

o 5.498,20.- euros en concepte d'indemnització.

o 4.894,74.- euros per dies festius i caps de setmana.

o Declarar a la CASS l'esmentada quantitat com a concepte retributiu meritat.

o Juntament amb interessos devengats des de la data de contesta a la demanda.

Tercer.- Fer imposició a la part defenent de les costes judicials ocasionades, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocat, així com el cost de l'enviament de la carta extrajudicial, a acreditar en període d'execució de sentència."

4.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la ocietat B, SLU, en considerar que la mateixa incorre en error en la valoració probatòria i infringeix la Llei. A mode de resum, el fonamenta en què l'acció de reclamació d'indemnització per desistiment de la part agent es troba caducada per haver transcorregut el termini de 40 dies previst a l'article 9 de la Llei de relacions laborals a comptar del moment en què l'empresari té coneixement del desistiment del treballador. Còmput del termini que no es pot veure modificat per la situació de baixa mèdica en què es trobava el treballador. Subsidiàriament, considera que el desistiment no es pot considerar justificat per quant la persona a la que s'imputen els tractes vexatoris envers el treballador no era el seu superior jeràrquic. Insisteix en negar que el senyor Escudero hagués treballat en caps de setmana i els dies festius que reclama. Demana l'estimació del seu recurs, que s'estimi l'excepció de caducitat de l'acció d'indemnització per desistiment justificat del treballador. Subsidiàriament, demana que es revoqui igualment la resolució per no haver-se acreditat que l'autor de les vexacions fos l'empresari ni que hagués treballat en dies festius ni caps de setmana. Demana que li siguin imposades les costes judicials.

5.- La representació processal del senyor Escudero s'oposa al recurs d'apel·lació interposat demanant la seva desestimació i la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició a la part recurrent del pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

En resum, considera que com sigui que durant el període de baixa mèdica el contracte laboral es troba suspès, el termini de caducitat ha de començar a comptar a partir de la data de l'alta mèdica, que és quan s'ha de considerar que el desistiment justificat es fa efectiu. També considera acreditat que el senyor Vall era el superior jeràrquic del treballador objecte de les seves vexacions. Així mateix afirma haver-se demostrat que el senyor Escudero va treballar els dies festius i caps de setmana que afirma, i que a més ho feia per ordres directes del seu superior jeràrquic, Vall, com es deriva de la prova documental practicada.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació és determinar, d'una banda, si l'acció interposada pel senyor Escudero derivada del seu desistiment laboral es troba caducada i, cas d'entrar-se sobre el fons, la pertinència de l'import imposat en concepte d'indemnització. I, d'altra banda, la procedència del pagament de la quantia determinada per la resolució impugnada en concepte de dies festius i caps de setmana treballats, en considerar la part recurrent que aquest extrem no ha restat degudament acreditat.

Segon.- No és objecte de controvèrsia entre les parts litigants que el senyor Escudero va començar a prestar els seus serveis per la ocietat B, SLU en data 1 de setembre de 2020. Així mateix, que en data 14 de setembre de 2022 el senyor Escudero va iniciar un atur de treball per malaltia comuna, havent obtingut l'alta mèdica el dia 12 de juny de 2023.

Així mateix, en data 26 de setembre de 2022 el senyor Escudero va remetre una carta a la ocietat B, SLU (folis 188 a 192) tot comunicant-li la seva "decisió irrevocable de desistir de manera justificada del contracte de treball", per incompliment greu del contracte per part de l'empresa, en haver-li exigit treballar en dies festius i caps de setmana, que detalla i quantifica en 90 dies; en no haver-se-li satisfet tots aquests dies festius treballats i haver sofert nombrosos actes vexatoris atemptatoris contra la seva dignitat per part del seu superior, que també procedeix a detallar en la missiva. Reclama 5.498,20 EUR en concepte d'indemnització, la de 5.438,60 EUR en concepte d'havers laborals deguts i altra quantitat en concepte de vacances, que no forma part de la present litis.

Continua dient, en la part que interessa, que "el meu desistiment justificat prendrà efectes per tot el dia que tingui l'alta mèdica. Moment en el que els emplaço formalment mitjançant la present perquè em facin efectiva les sumes esmentades o incrementades en el percentatge que correspongui".

Així mateix, consta al foli 143 un correu electrònic tramés en data 13 de juny de 2023 de la ocietat B, SLU al senyor Escudero, pel que la mateixa acusava recepció de l'e-mail del treballador de data 12 de juny de 2023, pel que aquell els comunicava la seva alta mèdica i reiterava la seva renúncia al seu lloc de treball, segons li havia comunicat el mes de setembre de 2022. Afegia que, segons les seves instruccions, havia procedit a donar-lo de baixa a la CASS, donant per acabada la seva relació laboral amb B. En la mateixa data li abonà la quantitat corresponent a les vacances pendents de 2022 i a les generades al 2023.

La discussió es centra en la data a partir de la qual s'ha de considerar que el desistiment pretesament prenia efectes, en trobar-se de baixa mèdica el treballador, per determinar si l'acció per reclamar la indemnització derivada del desistiment pretesament justificat es troba caducada; si no ho estès, si el desistiment és justificat i, en tot cas, la procedència d'abonar-li l'import reclamat en concepte de dies festius i caps de setmana treballats.

Tercer.- En relació a la caducitat de l'acció indemnitzatòria derivada del desistiment del treballador, la resolució d'instància considera que la mateix no ha caducat per quant la baixa mèdica comporta una suspensió del contracte de treball, no el finalitza i, per tant, el còmput dels dies a quo pel càlcul del termini de caducitat s'inicia a comptar del dia de l'alta mèdica i no del dia de la comunicació de la carta.

Així, la senyora Batlle considera acreditat el caràcter justificat del desistiment del treballador: d'una banda, entén demostrat el tracte vexatori que li infligia el senyor Vall, qui actuava de fet el cap directe del senyor Escudero; i, d'altra banda, considera també que concorre un incompliment greu del contracte en entendre també acreditat que la pròpia ocietat B a través del senyor Vall li ordenava treballar els caps de setmana i festius. Considera, doncs, el desistiment justificat i condemna a la societat a abonar-li la suma reclamada de 5.498,20 EUR en concepte d'indemnització. Altrament, conclou també que el senyor Escudero va treballar 81 dies festius i caps de setmana i, per aquest concepte la condemna a abonar-li la suma de 4.894,74.

Conclusió de l'òrgan d'instància que no podem compartir per quant ja hem tingut ocasió de fixar doctrinalment que el desistiment pren efectes a partir de la comunicació a l'empresari de la voluntat del treballador, sense perjudici que aquest darrer es trobi en situació de baixa mèdica. Així ens hem pronunciat per exemple en la Sentència de data 13 de setembre de 2012, rotlle numero TSJC-118/12 -que tot i aplicar el Codi anterior, el contingut de l'article és bàsicament idèntic al de la llei actual, modificant-se només el termini de la caducitat que va passar de 30 a 40 dies-:

"A més, la suspensió que predica la Sra. ... tampoc té cap fonament legal. En primer lloc, perquè si bé és cert que el contracte queda suspès en cas d'incapacitat temporal (article 34.1.a del Codi), l'article 8 disposa clarament que la reclamació d'indemnitzacions per desistiment unilateral s'ha d'efectuar dins els 30 dies "a comptar del moment en què l'empresari té coneixement del desistiment unilateral" i no a partir de la data d'extinció del contracte. En segon lloc, la Sra... no pot recolzar la seva tesi en el seu estat de salut, puix si va ser capaç de dimitir mitjançant escrit signat el 15 de setembre de 2009 i personar-se desprès al despatx d'un Notari el 18 de setembre de 2009 als efectes de lliurar-li l'esmentada carta per notificació als defenents (foli 9), havia de poder presentar demanda en el termini establert per la llei, sense que enlloc s'albiri cap empitjorament de la seva patologia psíquica des de l'obtenció de la baixa mèdica l'11 de setembre (foli 58). Escau, per tant, estimar l'excepció de caducitat de l'acció, essent innecessari l'examen del fons de l'assumpte."

I en la més recent Sentència de data 14 d'octubre 2024, rotlle TSJC-55/2024:

"Primer.- Abans de determinar el règim de prescripció o caducitat d'una acció és imprescindible qualificar l'acció exercitada.

En el present cas, ens trobem en el marc de l'acció laboral d'una assalariada que, d'una part, reclama la indemnització corresponent al seu desistiment justificat i, d'altra part, reclama uns havers laborals.

Quant a la indemnització per desistiment justificat, de manera general, denuncia un maltractament rebut per part del director de l'A.., el Sr....., a partir del final del 2016 i fins al dia 26-03-2018, dia on s'hauria produït l'incident que li va provocar un atac d'angoixa i va justificar la baixa mèdica, i que aquest assetjament li va causar un Trastorn Depressiu per Estrès Posttraumàtic.

Quant als havers laborals reclama vacances i el retorn de retencions tributàries.

En el Fonament de Dret Quart.- criticat, el Sr. Batlle ha tractat de la qüestió de la prescripció de l'acció per desistiment justificat mentre que la part defenent havia aixecat la prescripció dels fets o infraccions atribuïdes al Sr. ...en la carta de desistiment.

Ha conclòs que, malgrat la suspensió del contracte per causa de la baixa mèdica de l'assalariada, i en aplicació de la nostra jurisprudència al respecte, el termini general d'un any de l'article 8 CRL aplicable a les accions derivades del contracte de treball s'havia escolat el 26-03-2019 doncs l'últim fet era el de 26-03-2018.

(..)

Cinquè.- Pel que fa a la Llei aplicable en relació a la prescripció i a la caducitat, al moment on la Sra. .. es va trobar de baixa (26-03-2018) era en vigor l'article 8 CRL:

"Les accions derivades del contracte de treball prescriuen al cap d'un any.

Excepcionalment, la reclamació d'indemnitzacions per acomiadament té un termini de caducitat de 60 dies a comptar del moment en què la persona treballadora té coneixement de l'acomiadament, ja sigui per comunicació escrita, ja sigui perquè se li ha impedit treballar o accedir al lloc de treball o per qualsevol altra actuació de l'empresari que ho indiqui així.

La reclamació d'indemnitzacions per desistiment unilateral de la persona treballadora té el termini de caducitat de 30 dies a comptar del moment en què l'empresari té coneixement del desistiment unilateral, ja sigui perquè ha rebut comunicació escrita, ja sigui per absència injustificada al treball de la persona treballadora durant almenys tres dies de treball seguits.".

Al moment de la notificació del seu desistiment (28-04-2021) era en vigent des del 31-01-2019 l'article 9 LRL :

"1. Les accions derivades del contracte de treball prescriuen al cap d'un any.

Excepcionalment, la reclamació d'indemnitzacions per acomiadament no causal i per causes objectives o disciplinàries té un termini de caducitat de quaranta dies hàbils a comptar del moment en què la persona assalariada té coneixement de l'acomiadament, ja sigui per comunicació escrita, ja sigui perquè se li ha impedit treballar o accedir al lloc de treball, ja sigui per qualsevol altra actuació de l'empresari que ho indiqui així.

2. La reclamació d'indemnitzacions per desistiment de la persona assalariada té un termini de caducitat de quaranta dies hàbils a comptar del moment en què l'empresari té coneixement del desistiment unilateral, ja sigui mitjançant comunicació escrita, ja sigui per absència injustificada al treball de la persona assalariada durant almenys tres dies de treball seguits.".

Justament, la jurisprudència de la Sala és consolidada en considerar que el règim específic de la caducitat des les accions per reclamar una indemnització en cas de desistiment de l'assalariat s'aplica no només a les reclamacions de l'empresari que considera que el desistiment no és justificat o no conforma a Llei, sinó també a les reclamacions de l'assalariat per reclamar la indemnització que preveu l'article 97.3 LRL (abans 91.3 CRL) sobre el desistiment justificat.

En aquest sentit, ens remetem a la nostra sentència de data 30-11-2021 (rotlle 240/2020) que es remet al seu torn a de data 13-09-2012 (rotlle 118/2012).

En aquests casos, ens trobem front a un termini de caducitat ( de 40 dies hàbils quan era abans de 30 dies) i és la Llei que fixa el dies a quo, és a dir el moment en què l'empresari té coneixement del desistiment.

Així les coses, hem de convenir amb la part apel·lant que és d'aplicació l'article 9.2 LRL, en tot cas pel que fa a la reclamació per la indemnització de l'article 97.3, ja que l'acció en reclamació d'havers laborals queda sotmesa al principi general de prescripció d'un any.

Per tant, essent la carta de desistiment del 28-04-2021 (no queda acreditada la data de la seva recepció però sabem que l'empresari la va contestar el 30-04-2021) el termini de caducitat de 40 dies hàbils no s'havia escolat el dia 25-06-2021 quan es va presentar la demanda."

(..)

Sisè.- Abans però, hem de pronunciar-nos sobre la qüestió dels efectes de la suspensió de la relació laboral ja que aquesta problemàtica conserva la seva transcendència per resoldre la qüestió de la prescripció de la reclamació dels havers laborals.

El Sr. Batlle ha citat la nostra jurisprudència al respecte.

Vam poder establir que la suspensió per baixa mèdica no comporta la suspensió del termini de prescripció per reclamar hores extraordinàries (rotlle 271/2014), per reclamar vacances (rotlle 403-2018); que no comporta tampoc la suspensió de l'acció disciplinària de l'empresari i no impedeix a una part posar fi al contracte (rotlle 486/2015) ; que la solució val mutatis mutandis per l'acció per desistiment justificat (rotlle 273/2018)

(...)

És veritat que la mateixa jurisprudència admet la possibilitat d'excepcions i que en situacions extraordinàries la baixa mèdica justifiqui suspendre el termini.

Però això ha de correspondre a situacions on l'assalariat no pot absolutament pas actuar, sigui per raons materials o jurídiques."

Precisament, en la Sentència dictada en el marc del rotlle TSJC-273/2018, referida en la Sentència suara parcialment transcrita, vam establir que la suspensió per incapacitat temporal no posa fi a l'eficàcia del contracte de treball, sinó que només suspèn la seva execució restant el contracte vigent durant la suspensió. Les parts queden sempre lligades convencionalment i cada una d'elles pot resoldre aquesta relació laboral en qualsevol moment, sempre que respecti les disposicions legals aplicables. El fet que el treballador es trobi en situació d'incapacitat per a treballar comporta la suspensió de les obligacions contractuals respectives de les parts però no impedeix l'exercici d'un procediment sancionador per una falta comesa abans de la suspensió i que no té relació amb la baixa en curs. Solució que mutatis mutandi val pel desistiment.

I encara afegíem que, a partir del moment on existeix una causa de desistiment justificat, el mateix té, per definició, com a objecte de rescindir unilateralment i sense preavís el contracte de treball, de tal manera que l'assalariat es troba immediatament alliberat de les seves obligacions, entre elles la de romandre a disposició de l'empresa per executar la tasca pactada.

I si traslladem el contingut d'aquesta nostra jurisprudència al cas d'espècie no podem més que concloure que, en haver transcorregut més de 40 dies entre la carta de desistiment del treballador i l'acció interposada per reclamar indemnització derivada del mateix, aquesta s'ha de considerar caducada. Noti's que resulta d'aplicació l'article 9.2 de la Llei de relacions laborals que diu: "La reclamació d'indemnitzacions per desistiment de la persona assalariada té un termini de caducitat de quaranta dies hàbils a comptar del moment en què l'empresari té coneixement del desistiment unilateral (..)".

I això sense perjudici de què el treballador manifestés que el seu desistiment prendria efectes a partir de la seva alta mèdica, donat que és la llei la que estableix que els seus efectes són immediats a partir de la comunicació al patró, donat que el treballador immediatament resta alliberat de les seves obligacions, com hem vist.

I tampoc el fet d'haver-li abonat els havers laborals al moment de la seva alta mèdica i haver-lo donat de baixa a la CASS aquell mateix dia, no es poden considerar d'entitat suficient com per modificar la presa d'eficàcia del desistiment, que només depèn de la voluntat del treballador, afectant aquesta forma de procedir a qüestions més administratives.

Per tant, l'excepció de caducitat invocada ha de prevaldre.

Quart.- Conseqüència de la caducitat de l'acció exercida és que no ens haguem de pronunciar sobre el caràcter justificat o no del desistiment del treballador, hagut compte que en tot cas la relació laboral s'ha de considerar finalitzada des de la data de la carta de desistiment, com hem vist.

Cinquè.- Sobre el que sí que ens hem de pronunciar, en canvi, és sobre la procedència de la condemna de la societat recurrent a abonar al senyor Escudero la quantitat de 4.894,74 EUR per dies festius i caps de setmana treballats durant el període de vigència de la relació laboral i que no li foren abonats.

Al respecte, convenim amb la resolució d'instància que havent aportat el senyor Escudero un mínim de prova sobre la realització de les hores extraordinàries per ell reclamades, com instruccions fins i tot escrites al respecte per part del senyor Vall qui, segons es deriva de la prova documental i testifical practicada, era qui donava instruccions als treballadors, exercint de fet les funcions de superior de tots ells i, per tant també del senyor Escudero. Instruccions que contradiuen l'afirmació de la societat recurrent de què prohibia directament aquests treballs; així com les captures de pantalla de l'agenda professional informàtica que també obra aportada als autes, on consten cites de clients en caps de setmana; sense que el patró hagi aportat, a més, cap prova que acrediti els horaris efectivament executats pel senyor Escudero.

Precisament, i confirmant en aquests cas el criteri de la instància, hem de concloure que cal donar lloc a la reclamació dels dies que efectua el treballador excepte els 9 que exclou la resolució d'instància per no tenir un mínim de prova que acrediti la seva realització, i això per haver-se demostrat l'existència de connexió informàtica els dies que li han estat reconeguts, sense que la recurrent hagi acreditat el contrari.

Confirmem, en conseqüència, aquesta argumentació de la resolució recorreguda.

Sisè.- L'estimació parcial del recurs d'apel·lació interposat per la ocietat B, SLU ha de comportar igualment que no s'efectuï una especial imposició en relació al pagament de les costes processals generades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la ocietat B, SLU contra la Sentència dictada en data 12 de novembre de 2024 pel Tribunal unipersonal d'instància, en el sentit de declarar caducada l'acció de reclamació d'indemnització derivada del desistiment del seu contracte laboral, tot mantenint la seva condemna a abonar al senyor Escudero la suma de 4.894,74 EUR en els termes continguts en la resolució d'instància, tot confirmant el contingut relatiu al seu pagament.

SEGON.- No efectuar especial imposició en relació al pagament de les costes processals generades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.