Acomiadament disciplinari injustificat-article 104-3 104-7 i 104-11 TSJC 228/14

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000228/2014 ORIGEN: 2000380/2012

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de novembre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0380-2/2012 (ara 2000380/2012), instades pel Sr. Mercader contra la societat "Carranza", en data 22 d'abril del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que estimant majoritàriament la demanda formulada pel Sr. Mercader condemnar a la societat mercantil andorrana Carranza a pagar a la part agent la quantitat total neta 46.353,20 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat del treballador, i ròssec dels havers pendents de liquidar, incrementada pels interessos legals devengats des de la data de la contesta a la demanda, a saber el dia 10 d'abril de 2012, així com a declarar i cotitzar les quantitats brutes resultants d'aquesta Sentència a la Caixa Andorrana de la seguretat social i a sufragar les despeses processals causades segons allò previst al Considerant IX d'aquesta decisió".

II.- La societat "Carranza" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle i la condemna del Sr. Mercader al pagament de les costes judicials d'ambdues instàncies, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Els arguments revocatoris són els següents: la pretensió del treballador no incloïa la declaració del caràcter injustificat o fet en forma indeguda del comiat, cosa que excloïa la reclamació d'una indemnització; el jutjador havia d'advertir, d'ofici, la vulneració del principi de congruència; la instància interpretava incorrectament l'article 101 del Codi de relacions laborals; els perjudicis havien estat demostrats mitjançant la producció de làmines defectuoses i de targetes que contenien errades; els errors produïts no eren normals; li era impossible provar la intencionalitat de l'assalariat; la disminució del rendiment del Sr. Mercader -encetada el 14 de juliol del 2011- no era deguda a circumstàncies alienes a la seva voluntat, doncs el seu treball anterior era rigorós; la tercera falta de l'article 104.11 quedava constituïda per les quatre greus errades comeses pel Sr. C. després de les vacances de Nadal del 2011; calia descomptar els 3 dies de suspensió de feina i sou dels dies 2, 3 i 4 de novembre del 2011 (407,28 EUR); només devia 4,25 dies de vacances perquè l'empresa concedia 22 dies laborables per any als seus treballadors; la prima de Nadal havia estat abonada i cotitzada; la Sra. Batlle es va negar a identificar-se el dia de la inspecció ocular; l'escrit de demanda contenia falsedats en relació amb les certificacions de les entitats "X.", "X." i "X." anteriors a la seva data d'alta a l'empresa.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Mercader va formular demanda laboral contra la societat "Carranza", sol·licitant la seva condemna al pagament de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals per acomiadament injustificat, distints havers laborals, interessos legals més l'obligació de cotitzar a la CASS l'import reclamat. L'Hble. Batlle ha estimat "majoritàriament" la demanda. En qualsevol cas, el Tribunal ha considerat il·legal el comiat del 30 de gener del 2012.

La missiva litigiosa contemplava el següent:

"Per la present, li comuniquem que, a l'empara de l'establert a l'article 93 (Acomiadament per causes disciplinàries), i de l'article 104 (faltes molt greus), de la Llei 35/2008 del codi de relacions laborals, l'empresa ha decidit rescindir el seu contracte de treball, acomiadant-lo per causes disciplinàries, sense cap tipus de preavís ni compensació econòmica.

De conformitat amb l'article 94 del vigent codi de relacions laborals, a continuació s'exposen amb concreció les causes origen del comiat:

El dia 10 d'Octubre de 2011, la direcció de l'empresa li va lliurar una amonestació escrita per cometre unes errades greus en la producció de tres comandes diferents, que afectaven a un nombre important de targetes i, que les esmentades errades, van ser degudes a la seva manca d'atenció i la seva descurança en el desenvolupament del seu treball habitual. Concretament:

?El dia 21 de setembre, afectant 3.500 làmines d'una important comanda.

?El dia 26 de setembre, afectant làmines d'alt valor afegit.

?El dia 7 d'octubre, afectant el 50% d'una comanda de 100.000 targetes acabades.

Tot i que l'empresa va poder qualificar aquests repetits fets com una falta molt greu, donats els importants perjudicis econòmics causats pel desperfecte que es va produir per la seva descurança, va decidir sancionar- lo únicament amb un (1) dia de suspensió de feina i sou, donant-li així l'oportunitat de corregir i millorar la seva actitud que, des de feia uns mesos palesava una disminució voluntària del seu treball.

Tan sols passats divuit (18) dies des de la sanció anterior, en data 28 d'Octubre l'empresa detecta dues errades greus a dues comandes també realitzades per vostè. Concretament:

?A la comanda 19031-09-11, malgrat haver estat instruït sobre l'eventual descoloriment de lletres durant el procés de impressió i laminació, no va fer cap verificació durant els processos, i va permetre la impressió de la totalitat de la comanda. La seva descurança va implicar haver de produir de nou 10.000 targetes.

?A la comanda 18836-09-11, consistent en la producció de 11.000 targetes amb efecte "nacarina", la seva descurança va provocar que aquest efecte, especialment acordat amb el client, fos pràcticament imperceptible.

En aquest cas l'empresa el tornà a amonestar i el va sancionar amb tres (3) dies de suspensió de feina i sou. Una altra vegada l'empresa, tot i poder qualificar les faltes com a molt greus, li tornà a aplicar una sanció en un grau menor al corresponent a la falta, donant-li un altra oportunitat de reflexionar i modificar la seva actitud

Malgrat l'empresa li ha atorgat diverses oportunitats per a modificar la seva negativa actitud, que ja ha causat importants perjudicis econòmics, durant el poc temps que l'empresa ha reprès la seva activitat productiva desprès de les vacances de Nadal, ja s'han detectat novament fins a quatre (4) importants errades greus en comandes per vostè realitzades, que han estat ocasionades per la seva manca d'atenció i descurança en el desenvolupament de la seva feina habitual. Concretament:

A la comanda 19193, que es realitzava amb una tinta que requeria una atenció important i que vostè ho sabia, va deixar assecar la tinta en vàries ocasions, fet que va ocasionar que es fessin malbé un total de 750 làmines de la cara d'aquesta comanda. L'empresa el va avisar verbalment de l'errada en la cara d'aquesta comanda i que s'estava intentant arreglar-la, i vostè, sabent això, no va avisar als seus superiors que la mateixa errada també s'havia pogut produït al dors de la targeta també imprès per vostè, per la qual cosa l'errada del dors afecta a la totalitat de la comanda 1.800 lamines.

A la comanda 19387, s'han detectat unes errades greus en el registre realitzat per vostè, que ha fet que un total de 260 làmines s'imprimissin mogudes i que sortissin imatges desquadrades.

A la comanda 19390, comanda de característiques que vostè ja ha imprès més d'un cop, s'han detectat taques importants en la impressió que ha fet que el departament de revisió hagi de realitzar una tasca extraordinària de revisió exhaustiva i, tot i així, la minva ha estat molt elevada per aquesta comanda.

A la comanda 13982, comanda de 1.000 targetes comercials, tasca relativament fàcil de realitzar per vostè, el departament de revisió ha detectat, a la gran majoria de targetes, parts no impreses en la imatge principal de la targeta. Aquesta errada a l'igual que l'anterior, a banda dels greus perjudicis materials i econòmics causats, ha provocat una càrrega important al departament de revisió.

Aquestes greus errades han causat greus perjudicis econòmics a l'empresa, a banda de l'evident retard afectant la producció.

Aquestes faltes, contemplades a l'article 104 (Faltes molt greus) del vigent Codi de Relacions Laborals, que disposa :

"3. Fer desaparèixer, inutilitzar o causar desperfectes en material, eines, aparells, instal·lacions, edificis, estris i documents de l'empresa.

7. La disminució voluntària i continua del rendiment de treball normal o pactat.

La comissió de tres faltes greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dintre d'un període de sis mesos des de la primera, i l'autor n'hagi estat sancionat."

L'Article 105 (Sancions disciplinàries), del vigent codi de relacions laborals disposa :

"Les sancions que es poden imposar en cada cas, en funció de la graduació de la falta comesa, són les següents:

Per faltes lleus:

Amonestació escrita.

Per faltes greus:

Suspensió de feina i sou fins a deu dies.

Per faltes molt greus:

Suspensió de feina i sou d'onze dies a un mes o acomiadament disciplinari."

L'empresa, vista la gravetat dels fets, la reincidència en la comissió de les faltes, i els greus perjudicis econòmics ocasionats, tipifica les faltes per vostè comeses com a molt greus.

Per tot l'exposat, l'empresa entén que no pot continuar la relació laboral que ens vincula a vostè, ja que aquests fets constitueixen faltes molt greus que han causat uns perjudicis molt greus per l'empresa tant econòmics com materials. En conseqüència, ha decidit acomiadar-lo pels motius disciplinaris, amb escrupolós compliment del que disposen els articles 93, 94, 103, 104.3, 104.7, 104.11 i 105 del Codi de Relacions Laborals, amb efecte del dia d'avui, 30 de gener de 2012, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica.

L'empresa posa a la seva disposició en aquest acte la liquidació i quitança corresponents" (folis 26-28).

II.- En un primer temps, la funció d'aquesta Sala consistirà en verificar si l'Hble. Batlle ha conclòs, correctament, en la producció d'un comiat injustificat.

Com és de veure en la missiva, l'empresa considera que els errors comesos en les comandes 19193, 19387, 19390 i 13982 són constitutius de les faltes molt greus dels articles 104.3 i 104.7 del Codi de relacions laborals. Es recrimina la comissió de greus negligències al treballador, de professió tècnic en serigrafia, en el procés de producció de targetes plàstiques.

Una mesura tan dràstica com l'acomiadament equival a una pena i aquesta s'ha de regir pel principi de proporcionalitat. Força és de constatar, fins i tot si els errors fossin imputables al Sr. Mercader que el comiat exigia una entitat mínima que no s'assoleix en el cas que ens ocupa, com molt bé assenyala el Tribunal a quo. En efecte, en cap moment la recurrent quantifica els perjudicis econòmics derivats de la destrucció o inutilitat de les targes defectuoses. Per tant, sense necessitat de majors arguments, no queda constituïda la falta molt greu de l'article 104.3 del Codi de relacions laborals, consistent en "Fer desaparèixer, inutilitzar o causar desperfectes en materials, eines, aparells, instal·lacions, edificis, estris i documents de l'empresa".

L'empresa recrimina, també, la falta molt greu de l'article 104.7 ("La disminució voluntària i contínua del rendiment de treball normal o pactat"). En la sentència TSJC 165/11 del 29 de setembre del 2011, es precisava que l'article esmentat requeria una actuació del treballador "amb l'expressa voluntat de perjudicar a l'empresa en esguerrar intencionalment la seva feina". Més endavant, les resolucions d'aquesta Sala TSJC 119/12 del 18 d'octubre del 2012 i 279/12 del 2 d'abril del 2013, corroboraven que la falta de disminució voluntària i contínua del rendiment normal o pactat, pressuposava una actuació expressa, una certa prolongació en el temps i un terme de comparació, mínimament objectiu, que serveixi de referència. Com bé adverteix el Tribunal a quo, cap element objectiu demostra la rebaixa deliberada en el rendiment laboral, de manera que la falta no queda provada.

La falta 104.11 posa efectivament problema com subratlla l'Hble Batlle. Aquesta requereix: "La comissió de tres faltes greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dintre d'un període de sis mesos des de la primera i l'autor n'hagi estat sancionat". A banda del fet que aquesta falta no es relaciona expressament amb unes actuacions concretes, una lectura benèvola -tampoc admesa en matèria sancionadora on s'exigeixen moltes garanties formals- conduiria a deduir que les dues primeres interessen les faltes greus castigades els dies 10 i 28 d'octubre del 2011 (folis 22-24 bis). Ara bé, manca una tercera falta greu que, incomprensiblement, no apareix en la carta de comiat. "Carranza" al·lega que la tercera falta de l'article 104.11 quedava constituïda per les quatre greus errades comeses pel Sr. C. després de les vacances de Nadal del 2011. Aquest plantejament no resulta pertinent, perquè la recurrent les va qualificar de "molt greus" i no pot alterar ara aquella graduació. Per tot plegat, es confirma el plantejament de la instància que conclou en l'absència de comissió de la falta molt greu de l'article 104.11.

III.- A banda de defensar la correcció del comiat, la recurrent fa valer que la demanda havia de decaure, tota vegada que el "Demano" de l'escrit de demanda no contemplava la declaració de producció d'un comiat injustificat. En el cos del repetit escrit, l'assalariat qualificava el seu comiat com injustificat, de manera que l'empresa era perfectament coneixedora del plantejament jurídic de l'adversa i no ha estat mai situada en indefensió. El fet que la pretensió no contempli aquella pretensió és indiferent perquè la part apel·lant, insistim, ha pogut oposar els arguments i proves que ha estimat oportuns.

IV.- La recurrent tampoc es mostra d'acord amb la seva condemna a satisfer determinats havers laborals.

En primer lloc, la recurrent pretén el descompte de 3 dies de suspensió de feina i sou (2, 3 i 4 de novembre del 2011) i per import de 407,28 EUR. Aquest greuge s'ha de desestimar perquè el compte d'hores que produeix "Carranza" evidencia que el Sr. Mercader va estar de baixa mèdica tot el mes de novembre del 2011 (foli 229).

En segon lloc, la part apel·lant afirma ser deutora de 4,25 dies de vacances -i no 5,5 dies com reclama el treballador- perquè l'empresa concedia 22 dies laborables per any als seus treballadors. Es tracta d'un mitjà de defensa no invocat en l'escrit de contesta i, per conseqüent, no es pot examinar actualment segons l'apotegma "pendente apellatione, nihil innovetur".

En tercer lloc, discuteix la condemna al pagament de la prima de Nadal (837 EUR), puix havia estat abonada i cotitzada amb anterioritat. Si bé la suma consta declarada (revers del foli 19), enlloc s'acredita el seu pagament efectiu.

Per acabar, es desconeix si la Sra. Batlle es va negar o no a identificar-se el dia de la inspecció ocular realitzada en els locals de "Carranza". Però si fos el cas, tampoc se'n extreu cap conseqüència jurídica digna d'interès.

V.- La desestimació del recurs d'apel·lació de la societat "Carranza" condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat "Carranza"; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 22 d'abril del 2014; condemnar la societat "Carranza" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador del Sr. Mercader.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.