Laboral-acomiadament per falta assistència a la feina-justificar fefaentment (0128/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

SENTÈNCIA

TSJC- 0128/11

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 19 de juliol de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Cañellas va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Ropero, SA, en reclamació de la quantitat de 20.355,04EUR, en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent, amb pagament de la totalitat de les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i procurador, així com la regularització de l'esmentada quantitat prop de la CASS.

II.- La societat Ropero, SA, va oposar-se a totes les pretensions de la part agent contestant que el Sr. Cañellas va ser donat d'alta mèdica per tot el dia 21 de setembre de 2010 i el treballador no es va reincorporar mai al seu lloc de treball, motiu pel qual l'empresari va resoldre acomiadar-lo per carta datada del dia 24 del mateix mes de setembre, essent concretament el motiu la falta d'assistència al lloc de treball els dies 21, 22 i 23 de setembre.

III.- Per sentència de data 23 de març del 2011 l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar íntegrament la demanda de la part agent contra la societat demandada, fent imposició de les costes judicials causades al Sr. Cañellas, segons disposa el darrer Considerant.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Cañellas ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que va deixar d'acudir al seu lloc de treball els dies 21, 22 i 23 de setembre del 2010, per una causa justificada derivada del seu estat de salut i que dita causa fou comunicada a l'empresa; que existeixen dos informes mèdics de data 20 de setembre del 2010 que foren lliurats a la CASS que posaven de manifest que el treballador no podia reiniciar la seva activitat laboral el dia 21 de setembre a causa del seu estat de salut; que el treballador va telefonar a l'empresa el dia 21 de setembre i va comunicar a la Sra. Castrillo que no podia reincorporar-se al seu lloc de treball per motius mèdics; que la decisió de l'empresa que va aplicar la sanció disciplinària màxima prevista en l'article 105c del Codi de Relacions laborals, fou excessiva i desproporcionada.

II.- Són fets pacífics que en data 9 de novembre del 2000, el Sr. Cañellas va començar a treballar per compte del negoci ORG_0, esdevingut posteriorment la societat Ropero, SA, en qualitat de comercial d'alimentació; que en data 14 de setembre del 2010 el treballador va iniciar una baixa per malaltia; que el dia 20 de setembre del 2010 la CASS va donar l'alta mèdica al Sr. ENTITY_4; que aquest darrer va formular recurs contra l'esmentada decisió de la CASS i no va reincorporar-se a la feina; que el dia 24 de setembre l'empresa va enviar al treballador un burofax notificant- li el seu acomiadament disciplinari per 3 faltes d'assistència a la feina sense justificar, en el període d'un mes; que el Sr. Cañellas no va anar a recollir el referit burofax, raó per la qual l'empresa li va fer comunicar el seu acomiadament amb els motius corresponents per l'Hble. Batllia.

III.- L'article 104.1 del Codi de les Relacions Laborals estableix que són faltes molt greus 3 o més faltes d'assistència a la feina sense justificar, en el període d'un mes. La CASS va atorgar l'alta mèdica al Sr. Cañellas a comptar del dia 21 de setembre del 2010, i malgrat això, el treballador no va presentar-se al seu lloc de treball els dies 21, 22 i 23 de setembre del 2010. Ara bé, per determinar si l'acomiadament del Sr. Cañellas fou justificat, s'ha de recercar si aquesta absència de 3 dies, motiu del seu acomiadament, es pot excusar o si era legitimada.

Es cert que a la vista dels certificats mèdics realitzats pels Drs. Pombo i Vall, el dia 20 de setembre del 2010, la CASS, per decisió del dia 13 d'octubre del 2010 va acordar deixar sense efecte l'alta mèdica de data 21 de setembre del 2010. Per tant, el fet cabdal que el Sr. Cañellas ha d'acreditar, és si el dia 24 de setembre, quan l'empresa va enviar el burofax notificant l'acomiadament del treballador, la mateixa tenia perfecte coneixement del veritable estat de salut del seu empleat.

Aquesta prova força és de constatar que la part que recorre no la fa de manera suficientment significativa. En efecte, si no és negat que el dia 21 de setembre, el Sr. Cañellas va trucar a la Sra. Castrillo responsable del Departament de Recursos Humans de l'empresa, per assabentar-la que havia fet un recurs contra la decisió d'alta mèdica de la CASS perquè el seu estat de salut encara no li semblava consolidat, en canvi el treballador no va lliurar a l'empresa cap document justificatiu de les seves afirmacions i particularment els informes mèdics de data 20 de setembre dels Drs. Pombo i Vall o la còpia del seu recurs de la decisió de la CASS. No és suficient per un treballador, informar oralment l'empresa dels motius de la seva absència, sinó que ha de justificar les seves declaracions. En el present cas, el Sr. Cañellas pretén que quan va trucar a la Sra. Castrillo el dia 21 de setembre, la mateixa li va dir que no hi havia cap problema i que aportaria la decisió de la CASS quan tot seria resolt. Però això no és més que una suposició, insuficient per exonerar el treballador de la seva obligació de justificar concretament de la seva absència.

IV.- En conseqüència, s'ha de considerar l'acomiadament del Sr. Cañellas del tot procedent i confirmar la resolució recorreguda, però, compte tingut de l'estat de salut del treballador i de la matèria laboral del litigi, sense fer especial imposició de les costes processals de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs interposat pel Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 23 de març del 2011 en tots els seus extrems sense fer especial condemna en costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.