MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Acomiadament disciplinari justificat, article 104-1, moment en què s'han de justificar les absències TSJC 0349/13

Resolució
Sentència · 28/02/2014
Sentit
desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 44/2014
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2014:44
Recurs
349/13
Ponent
Pere Pastor Vilanova
Magistrats
Pere Pastor Vilanova, Eulàlia Amat Llari, Vincent Aniére
Àrea
Laboral i Seguretat Social
Descriptors
PERSONA TREBALLADORA SALARI COMPENSACIÓ ECONÒMICA PREAVÍS CASS
Atenció: aquesta resolució cita normativa que avui no és vigent. El criteri pot no ser aplicable al dret vigent.
Resum del CENDOJ

El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Valverde contra la sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle que havia desestimat la seva demanda laboral contra la societat "Somoza, ORG_0". El Sr. Valverde havia estat acomiadat per absència injustificada al treball durant tres dies consecutius, malgrat tenir una baixa mèdica. El tribunal ha considerat que l'acomiadament era procedent, ja que l'empresa havia tingut coneixement de la decisió de la CASS que donava d'alta mèdica al Sr. Valverde, però aquest no havia justificat la seva absència ni havia posat en coneixement de l'empresa els motius de la seva absència. El tribunal també ha decidit no imposar costes judicials al Sr. Valverde degut a la situació d'insolvència que pateix i la naturalesa laboral del litigi.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC-349/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer de 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1534-5/2012, instades pel Sr. Valverde contra la societat "Somoza, ORG_0", en data 15 d'octubre de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "PRIMER.- Desestimar la demanda formulada en data 5 d'octubre de 2012 per part del Sr. Valverde contra la societat Somoza, ORG_0. SEGON.- Condemnar a la part agent a satisfer les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procurador".

II.- El Sr. Valverde ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle i la condemna de la societat defenent al pagament de l'import de 8.897,06 EUR més interessos legals i costes judicials d'ambdues instàncies, com també la cotització de la indemnització a la CASS.

Els arguments revocatoris són els següents: li va resultar impossible d'anar a treballar els dies 3, 4 i 5 de setembre de 2012, tota vegada que l'alta mèdica de la CASS no li va ser comunicada fins el dia 5 de setembre del mateix any; la seva absència quedava doncs justificada; havia presentat la pròrroga de la baixa mèdica el dia 6 de setembre de 2012 a l'empresa; l'empresa no havia tingut la més mínima cura en esbrinar la causa de l'absència del treballador, actuant així de mala fe.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Valverde va formular demanda laboral contra la societat "Somoza, ORG_0", sol·licitant la condemna de l'empresa al pagament de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals per acomiadament injustificat, més interessos legals i l'obligació de cotitzar a la CASS l'import reclamat. L'Hble. Batlle ha desestimat la demanda, en entendre que l'apel·lant no havia justificat la seva absència en temps oportú.

Per tant, el Tribunal ha considerat conforme a dret el comiat adoptat el dia 6 de setembre de 2012 i comunicat l'endemà mitjançant un servei privat de missatgeria.

La lletra litigiosa contemplava el següent:

"Per la present, en la meva qualitat de Director General d'Somoza, ORG_0, lamento comunicar-li la decisió de la nostra empresa de procedir a acomiadar-lo per causes disciplinàries, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer-li cap compensació econòmica, de conformitat amb el què preveu l'article 93 de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de Relacions Laborals per quant Vostè ha comès la falta molt greu que s'indica tot seguit: Tres o més faltes d'assistència a la feina sense justificar, en el període d'un mes (article 104.1 del Codi de Relacions Laborals). Per ésser més exactes, indicar que el proppassat 3 de setembre s'havia d'incorporar al seu lloc de treball per quant la CASS li va donar la corresponent alta mèdica i, en canvi, Vostè no s'ha presentat al seu lloc de treball durant tres dies laborables, sense cap causa justificada, concretament els dies 3, 4 i 5 de setembre, i sense que l'empresa tingui coneixement dels motius pels quals Vostè s'ha absentat del treball. En conseqüència, i donades aquestes faltes d'assistència a la feina sense justificar en el període dl mes, l'informo del seu comiat amb efectes immediats

..." (foli 56).

El Sr. Valverde discuteix el raonament realitzat per la instància, insistint en la seva bona fe.

Escau efectuar un breu recordatori dels fets majors i no discutits que envolten aquest litigi:

29 d'agost de 2012: la CASS comunica a l'empresa que el Sr. Valverde serà donat d'alta mèdica el dia 3 de setembre (foli 130)

5 de setembre de 2012: la comunicació anterior és posada en coneixement de l'assalariat (foli 130)

6 de setembre de 2012: la societat "Somoza, ORG_0" adopta la decisió d'acomiadar al Sr. Valverde per absència en el seu lloc de treball i lliura la lletra a una empresa de missatgeria que intenta el lliurament a les 10:05 (foli 125)

6 de setembre de 2012: el Sr. Valverde obté una pròrroga de la seva baixa mèdica (foli 117)

7 de setembre de 2012: la carta de comiat és notificada a l'empleat a les 15:33 (foli 95)

És indiscutible que l'apel·lant no va assistir a la feina durant tres dies feiners consecutius (3, 4 i 5 de setembre de 2012), circumstància que pot donar lloc a un acomiadament disciplinari segons la combinació dels articles 104.1 i 105.c del Codi de relacions laborals.

La llei exigeix efectivament que les faltes d'assistència siguin injustificades. Aquesta Sala ha tingut l'ocasió de posar de relleu, en supòsits similars, que pertoca a la persona treballadora acreditar si en el moment de l'adopció de la decisió d'acomiadament (6 de setembre de 2012 en el nostre cas), l'empresa "tenia perfecte coneixement del veritable estat de salut del seu empleat" (TSJC-0128/11 del 19 de juliol de 2011). Aquesta doctrina queda també recollida en una altra sentència d'aquesta Sala, com ara la TSJC-0100/11 del 30 de juny de 2011 i la més recent TSJC-115/13 del 3 de setembre de 2013. En el litigi present, en base a la notificació de la decisió de la CASS a la societat "Somoza, ORG_0", el cert és que l'empresa estava fundada en creure que el Sr. Valverde havia de reincorporar-se el dia 3 de setembre de 2012. Malgrat l'assalariat no ho sabia aquell dia, el seu coneixement va esdevenir definitiu el dia 5 de setembre, però no va posar en coneixement de la part apel·lada els motius de la seva absència ni aquell mateix dia ni els següents i sense que la seva patologia (lumbociàtica esquerra) ho justifiqui. Si el treballador va acudir al metge el dia 6 de setembre de 2012 (desconeixem l'hora) i fins i tot al Servei de Policia a mig matí (foli 125), no s'entén perquè no va passar pels despatxos de l'empresa o no va notificar la seva situació d'alguna manera. El Sr. Valverde manté que va lliurar la pròrroga de la baixa a la societat "Somoza, ORG_0" el dia 6 de setembre i exhibeix el document del foli 10, on hi consta el segell de "Somoza P.". La societat "Somoza, ORG_0" va explicar en els seus escrits de contesta i de conclusions de primera instància que desconeixia quan s'havia aportat a la recepció de l'hotel (folis 77 i 141). El recurrent podia esvair molt fàcilment aquest dubte, citant en període de proves a la persona que hauria rebut el document. Però no ha fet res, circumstància que no el pot afavorir.

Per tot l'exposat, s'ha de considerar l'acomiadament del Sr. Valverde procedent i confirmar la resolució recorreguda.

II.- Malgrat la desestimació de recurs, compte tingut dels dubtes fàctics que envolten el litigi, de la situació d'insolvència que pateix el treballador i de la matèria laboral del litigi, no procedeix fer especial imposició de les costes judicials de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4; confirmar la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 15 d'octubre de 2013; no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora