Laboral-acomiadament disciplinari 102-1NO-103.5NO-104.2NO-1047SI (7000156/2015)

Sentència

Magistrats

Vincent Anière Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000118/2019 ORIGEN: 7000156/2015 - 00

NIG: 5300542120150003892

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 25 de juliol del 2019.

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del Sr. Vincent Anière, i els magistrats Sr. Carles Cruz Moratones i Sr. Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En el procediment laboral número 7000156/2015, el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència del 27-02-2019 decidint :

“Desestimar íntegrament la demanda formulada per la Sra. Diez contra la mercantil Bonet, a qui s’absol de totes les peticions contingudes a la demanda, fent expressa imposició de les costes a la part agent, inclosos els honoraris d’advocat i procurador.”.

II.- Contra aquesta resolució la representació processal de la Sra. Diez ha presentat un recurs d’apel·lació demanant la seva revocació i que es dictés una estimant la seva demanda i imposant les costes d’ambdues instàncies a l’empresa.

Subsidiàriament, demana que es revoqui la sentència en el sentit de no fer especial condemna de les costes processals de primera instància, i no fer especial condemna de les costes processals d'aquesta alçada.

La representació processal de la societat Bonet demana la desestimació del recurs i la confirmació íntegra de la resolució recorreguda així com la condemna de l’apel·lant a pagar les costes de segona instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix la relació laboral que existia entre les parts des de l’any 2002 ni que la Sra. Cañellas ocupava el lloc de comptable i a partir del 2008 de responsable administrativa i comptable, essent el seu salari anyal de 34.556,99.- euros bruts al 2015.

Per carta del 05-01-2015, l'empleada va reclamar el pagament d'hores extres.

Per carta del 14-01-2015, l'empresa la va sancionar amb una amonestació en base a l'article 103.5 del Codi de relacions laborals pel fet d'haver incomplert les instruccions i ordres de l'empresa en no ensenyar al seu assistent com tancar els comptes ni el procés informàtic i deixar l'extracte de balanços rectificat malament, en base a l'article 104.2 per haver actuat de forma deslleial en no ensenyar al seu assistent com tancar els comptes ni el procés informàtic, i en base a l'article 104.11 per haver mancat de respecte a la directora durant una conversa amb aquesta.

Finalment, l'empresa va decidir posar fi a la relació el 05-02-2015, decidint un acomiadament disciplinari mitjançant una extensa carta que ens veiem obligats a reproduir atès que determina la comprensió de la resolució del litigi :

Fonaments de dret

I.- El primer que cal mencionar per poder resoldre el litigi, és que en la carta d’acomiadament l’empresa invoca el cúmul de tots els incompliments que detalla per considerar que són constituïdes 4 faltes disciplinàries que justificarien l’acomiadament, és a dir :

la falta greu de l’article 102.1 (descurança i demora en l’execució de la seva feina amb la conseqüent pertorbació important dels funcionament de l’empresa),

la falta molt greu de l’article 103.5 (incompliment reiterat de les ordres i les instruccions de l’empresa al no seguir els procediments establerts ni els calendaris fixats causant un perjudici notori per l’empresa),

la falta molt greu de l’article 104.2 (actuació fraudulenta, deslleial i amb abús de confiança en les gestions encomanades per l’empresa)

la falta molt greu l’article 104.7 (disminució voluntària i contínua del rendiment de treball).

Però això porta a tres consideracions.

La primera és que una falta greu no pot fonamentar un acomiadament.

La segona és que la carta no atribueix un comportament específic a cada falta sinó que, a l’invocar el cúmul de tots els fets reprotxats ens obliga a verificar si els fets en qüestió podien fonamentar una de les tres faltes molt greus invocades, exercici encara més imprescindible puix la carta barreja una falta greu amb tres faltes molt greus.

La tercera és que la descripció d’un comportament general negatiu, deficient o inadaptat de l'empleat no és suficient per a fonamentar el seu acomiadament ja que, i atès la coloració penal de la matèria disciplinària, el que cal establir és si una falta tipificada com a molt greu invocada en la carta queda provada.

Com motivàvem en la sentència TSJC 200/16 del 29-11-2016 :

“ens trobem en seu disciplinària i la funció dels òrgans jurisdiccionals és, sempre emprant els principis d’interpretació estricta i de proporcionalitat, de determinar si la sanció del comiat fou pronunciada de manera conforme a dret, és a dir aplicant a uns fets certs la qualificació i la sanció que corresponen, seguint el procediment adequat.”.

II.- El primer que cal mencionar per poder resoldre el litigi, és que en la carta d’acomiadament l’empresa invoca el cúmul de tots els incompliments que detalla per considerar que són constituïdes 4 faltes disciplinàries que justificarien l’acomiadament, és a dir :

la falta greu de l’article 102.1 (descurança i demora en l’execució de la seva feina amb la conseqüent pertorbació important dels funcionament de l’empresa),

la falta molt greu de l’article 103.5 (incompliment reiterat de les ordres i les instruccions de l’empresa al no seguir els procediments establerts ni els calendaris fixats causant un perjudici notori per l’empresa),

la falta molt greu de l’article 104.2 (actuació fraudulenta, deslleial i amb abús de confiança en les gestions encomanades per l’empresa)

la falta molt greu l’article 104.7 (disminució voluntària i contínua del rendiment de treball).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR molt parcialment el recurs presentat per la representació processal de la Sra. Diez en contra de la Sentència del 27-02-2019 que revoquem només en el sentit de no efectuar cap imposició de les costes de primera instància, tot i mantenint la resta dels seus pronunciaments.

NO EFECTUAR cap imposició de les costes de les costes d’aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.