ENTITATS FINANCERES - Constitucionalitat de la Llei 8/2015. Obligació de confidencialitat. No procedeix l'excepció a de l'art. 47.1 (1000009/2017)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 1000009/2017 Núm. Rotlle: TSJA-0000019/2018

SENTÈNCIA 68-2019

PARTS:

Apel·lants: Srs. Sancho i Quesada i Sra. Quesada

Representant: Sra. Sainz

Advocat: Sr. Girona

Apel·lant: AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB)

Representant: Sr. Bueno

Advocat: Sr. Sainz

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Bernard Plagnet

Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, el dinou de juliol de dos mil dinou.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000009/2017.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Els agents va interposar demanda jurisdiccional contra la carta de l'Agència Estatal de Resolució d'entitats Bancàries (en endavant ENTITY_8) de data 14/12/2016, en resposta a dues peticions formulades els dies 5 i 6 de desembre de 2015.

2.- En la sentència 5/2018, del 26 de gener, el Tribunal de Batlles es va estimar parcialment la demanda.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 11/04/2018, els Srs. Sancho i Quesada, i la seva mare, la Sra. Quesada, estimen en substància que:

-És necessari sotmetre la Llei 8/2015, de 2 d'abril, al control del Tribunal Constitucional;

-AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) ha actuat amb abús de la seva posició dominant en el procés;

-El Tribunal de Batlles no pot reinterpretar la motivació de l'acte impugnat.

4.- En la seva contesta de data 9/05/2018, AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) estima en substància que:

-Els agents formulen en el seu recurs d'apel·lació al·legacions que no es contenien al escrit de demanda, per la qual cosa ni varen ser analitzades pel Tribunal de Batlles, ni tampoc es poden al·legar en aquesta segona instància;

-AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) no pot divulgar les dades sol·licitades en via administrativa per impedir-ho la Llei 8/2015.

-Procedeix que s'imposin les costes als agents, en haver fet un abús notori del dret de recurs.

5.- Al recurs d'apel·lació de AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB), presentat el 11/04/2018, l'esmentada agència va al·legar que:

-La carta remesa als agents no és un acte administratiu, sinó que es la resposta a una carta enviada pel seu advocat per obtenir informació amb la finalitat de procedir a sustentar altres procediments judicials, i, en conseqüència, no pot ser impugnada davant la jurisdicció.

-La sentència del Tribunal de Batlles és contradictòria i errònia, ja que manté que no és necessari elevar una qüestió incidental d'inconstitucionalitat tot i afirmar que la lectura literal de l'art. 47.1 de la Llei 8/2015 és contrària a la Constitució.

-No és possible proporcionar l'Annex I adjunt a la Resolució del 21 d'abril de 2016.

-Els agents han de ser condemnats en costes per la seva temeritat i mala fe processal.

6.- Els Srs. Sancho i Quesada, i la seva mare, la Sra. Quesada, estimen que cal desestimar el recurs d'apel·lació interposat per AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB), pels motius següents:

-AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) ha negat de forma sistemàtica la informació requerida, la qual cosa els situa en clara indefensió, i aquesta actuació vulnera el principi d'igualtat d'armes;

-No pot recórrer allò que no coneix, per la qual cosa obtenir la informació sol·licitada és imprescindible per la seva defensa;

-El Tribunal Constitucional s'ha de pronunciar sobre la constitucionalitat de l'art. 47.1 de la Llei 8/2015;

-Han interposat recurs contra tots els actes que vulneren els seus drets, sense que en cap cas aquesta actuació pot ser considerada com incursa en mala fe processal ni tampoc temerària;

-Les costes s'han d'imposar a AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB).

7.- Els agents i AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) van confirmar els seus respectius arguments a l'acte de la vista celebrada el 20 de juliol de 2018.

8.- Per sentència 74/2018 d'aqueix Tribunal, de data 28 de setembre, es va desestimar el recurs d'apel·lació interposat pels agents, i es va estimar parcialment el recurs de AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB), tot revocant la sentència recorreguda únicament en la part que estima el recurs dels agents.

9.- Els agents van presentar incident de nul·litat, que fou desestimat per aute 63/2018, de 22 de novembre.

10.- Interposat recurs d'empara pels Sr. R i la seva mare, causa 2018-61-RE, i havent estat admès a tràmit pel Tribunal Constitucional, el procediment va finalitzar per sentència de 8 d'abril de 2019 que el va estimar parcialment, tot anul·lant la sentència d'aquesta Sala Administrativa.

11.- Retornades les actuacions, procedeix novament resoldre el recurs dels agents.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha dit, la sentència del Tribunal Constitucional va estimar parcialment el recurs d'empara interposat pels agents.

Tanmateix, cal destacar que l'Alt Tribunal rebutja les al·legacions relatives a la inconstitucionalitat de la Llei 8/2015, tot declarant que el recurs d'empara estableix un control in concreto de la protecció dels drets fonamentals, i no pot ser utilitzat per impugnar in abstracto la constitucionalitat d'una llei o d'alguns dels seus preceptes, i que el fet que els recurrents sol·licitessin als tribunals ordinaris el plantejament d'una acció incidental d'inconstitucionalitat en relació amb la Llei esmentada, el qual va ser desestimat per la no concurrència dels requisits formals necessaris, no els autoritza a utilitzar de manera ulterior la presentació d'un recurs d'empara per continuar impugnant la constitucionalitat de la Llei en qüestió.

Per això, els fonaments de la nostra sentència 74/2018 es mantenen de forma íntegra.

Així, l'única qüestió que el Tribunal Constitucional va examinar és la de saber si la interpretació que va fer aquesta Sala Administrativa de l'article 47.1 de la Llei 8/2015 -que integra en l'ordre jurídic andorrà allò que disposa l'article 84 de la Directiva 2014/59/UE- ha tingut com a conseqüència la vulneració del dret a la jurisdicció dels recurrents fins al punt de situar-los en indefensió material en termes del dret a la defensa i de l'equitat del procés.

L'Alt Tribunal va considerar que a la sentència 74/2018 va interpretar les disposicions de l'article 47.1 de la Llei 8/2015 a la llum de l'article 84 de la Directiva esmentada i va considerar que l'exigència de la confidencialitat, necessària en el marc de les reestructuracions bancàries i financeres complexes, induïa la impossibilitat de lliurar als recurrents les dades a mans de AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) per tal d'assegurar exclusivament la seva defensa, però sense debatre en cap moment l'existència de les excepcions a aquest principi, contingudes en aquesta mateixa disposició.

Dons bé, és cert que l'apartat 6 de l'article 84 de la Directiva estableix que les previsions sobre la confidencialitat s'han d'entendre sense perjudici de la normativa nacional en relació a la difusió de la informació a efectes dels procediments jurídics, i que l'article 47.1 de la Llei 8/2015 disposa que les dades, els documents i les informacions en poder de AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB), en virtut de les funcions que li encomana la pròpia Llei, tenen caràcter reservat amb excepció de requeriment judicial o altres supòsits previstos en la normativa vigent, però, pel que fa el requeriment judicial, cal que es faci en cada procés particular però no permet demanar una informació general sobre l'estat del banc, que és la petició que van formular els agents.

En definitiva, la excepció prevista en l'article 47.1 de la Llei 8/2015 no permetia als agents veure estimada la seva petició d'informació.

Per això, la decisió d'aquest Tribunal necessàriament ha de ser la mateixa que a la sentència 74/2018.

Decisio

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pels Srs. Sancho i Quesada, i la Sra. Quesada.

Segon.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació presentat per AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) i revocar la sentència recorreguda únicament en la part que estima el recurs dels agents.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.