Laboral-acomiadament fet de forma indeguda-realització pressupost (0082/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 0082/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Salas va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Sarabia, SL, en reclamació de la quantitat de 15.162,89 EUR, juntament amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i havers laborals pendents; amb imposició de costes a la part adversa.

II.- La societat Sarabia, SL, va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que l'acomiadament del Sr. Salas fou del tot justificat a l'empara del que disposa l'article 93 del Codi de les Relacions Laborals.

III.- Per sentència de data 8 de febrer del 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar en tots els seus termes la demanda del Sr. Salas, fent imposició a la part actora de la totalitat de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Salas ha interposat recurs d'apel·lació

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: la sentència apel·lada considera degudament provat i suficient el motiu d'acomiadament següent: la pèrdua d'un client de l'empresa, per considerar que el treballador havia posat en dubte la solvència econòmica d'aquest client a l'hora de pagar les factures, però ni la conducta imputada al treballador ha estat suficientment provada en autes, ni dita conducta s'emmarcaria dins el supòsit de l'article 104.6 del Codi de les Relacions Laborals; que a més a més l'acomiadament flagrant del treballador és totalment desproporcionat a la gravetat de la conducta; que la sentència es basa en un fax que Vélez hauria enviat a Sarabia, SL, i que aquella empresa no ha reconegut ni tampoc ratificat; que tampoc té suficientment valor probatori els testimoniatges de dos treballadors de la pròpia empresa demandada; que l'únic que va fer aquesta part, seguint instruccions dels seus superiors, va ser demanar un aclariment per saber si la factura dels treballs de reparació la satisfaria Vélez o directament els inquilins dels pisos de Vélez, i res més; que de la lectura de l'article 104.6 del Codi de les Relacions Laborals es desprèn clarament que es tracta de maltractaments de paraula o obra, abús d'autoritat o falta greu de respecte i consideració, i que en cap moment Vélez s'ha queixat d'haver patit d'aquestes conductes greus; que no consta en autes absolutament cap prova que demostri que efectivament Vélez va trencar relacions comercials amb Sarabia, SL, per causa imputable a aquesta part; que no hi ha dubte que no ha existit cap temeritat o mala fe per part del treballador; que el criteri del venciment en matèria de costes no pot ser aplicat automàticament per part dels Tribunals i menys en matèria laboral, havent d'analitzar-se cada cas en particular.

II.- En tràmit d'apel·lació només roman per resoldre la qüestió de l'acomiadament justificat o no del treballador.

Segons contracte de treball escrit, el Sr. Salas va començar a treballar per compte de la societat Sarabia, SL, el dia 16 d'agost del 2005 en qualitat d'enginyer tècnic amb un salari net mensual de 2.000 EUR. En data 23 d'octubre del 2009 el Sr. Salas va rebre una carta de l'empresa notificant-li el seu acomiadament disciplinari per les faltes molt greus següents: "1) Ha actuat amb frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades, així com en el tracte amb els altres treballadors (article 104.2 del Codi de les Relacions Laborals, 2) Ha comès una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delegades per l'empresa, i també als altres treballadors i al públic en general (article 104.6 del Codi de les Relacions Laborals, 3) Ha disminuït voluntària i contínua el rendiment de treball normal o pactat (104.7 del Codi de les Relacions Laborals) i 4) Ha incomplert les ordres i les instruccions de l'empresa i aquest incompliment ha implicat un perjudici notori per l'empresa. Malgrat que la sentència de primera instància s'hagi pronunciat només sobre els motius d'acomiadament segon i primer, s'ha d'examinar cadascuns d'ells per tal de determinar si com ho pretén la part actora, el referit acomiadament fou injustificat.

III.- Per concretar els motius d'acomiadament imputats al treballador contingut en la carta de data 23 d'octubre del 2009, l'empresa exposa dos greuges determinats, a saber, d'una banda, que: "..la nostra empresa ha rebut queixes d'alguns clients que han manifestat que Vostè els ha indicat que dubtava que paguessin les lletres de les reparacions efectuades, quan en realitat aquestes empreses sempre havien pagat en el termini convingut les feines encomanades. Per causa d'aquestes manifestacions realitzades per Vostè, alguns clients han deixat de treballar amb nosaltres això evidentment ha comportat un greu perjudici per la nostra empresa donat, que per causa de la seva conducta, hem perdut un molt bon client, amb el conseqüent perjudici econòmic per la nostra entitat..."; d'altra banda: "Altrament, esmentar que Vostè des de l'any 2005 és el tècnic encarregat de realitzar els pressupostos de serralleria, però, com sap, abans de realitzar qualsevol pressupost està obligat a consultar les hores d'execució de la feina amb l'encarregat del taller, el Sr. Tamarit, la qual cosa ha omès i això ha comportat un greu perjudici econòmic per la nostra empresa, doncs ha realitzat pressupostos en els quals el preu total que havia de satisfer el client és inferior, fins i tot, al preu del cost de la nostra empresa...Es obvi que amb els fets anteriors descrits ha perjudicat greument a la nostra empresa i als seus propis companys de treball ".

Per resumir l'empresa reprotxa al treballador: haver posat en dubte la solvència econòmica d'un client, provocant així el trencament de les relacions comercials entre l'empresa i el dit client; i haver realitzat pressupostos de manera incorrecta, ocasionant d'aquesta manera pèrdues de diners a l'empresa.

IV.- Pel que fa al primer dels fets imputats al treballador, resulta d'un fax de data 26 d'agost del 2009 que la societat Vélez, promotora immobiliària va manifestar a la societat Sarabia, SL, el següent: "Segons conversa amb el Sr. Salas i considerant el gran nombre d'obra que ens heu realitzat i que creiem heu cobrat puntualment, és lamentable i frustrant haver d'escoltar que teniu dubtes de si cobrareu les lletres de les reparacions fetes als nostres inquilins. Per aquesta raó, agrairíem faci extensiu aquest fax a la seva direcció perquè estigui assabentada del motiu pel qual no desitgem seguir comptant amb els vostres serveis vist que sembla ser un desig comú(...)". Encara que sigui donat per bo el contingut del dit fax, això no suposaria que s'hagués complert amb els requisits de l'article 104.6 del Codi de les Relacions Laborals que estableix que són faltes molt greus els maltractaments de paraula o d'obra, l'abús d'autoritat o una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delegades per l'empresa i també als altres treballadors i al públic en general. En efecte, posar en dubte la solvència d'un client pot constituir una malaptesa o una manca de diplomàcia o de sentit comercial evident, però no un maltractament de paraula o una falta greu de respecte, i això tant més a més que no es sap quines paraules va utilitzar el Sr. Salas amb la direcció de la societat Vélez i si aquestes eren despectives o injurioses en elles mateixes, o simplement "frustrant" per la societat Vélez. A més a més, tampoc no es sap si el Sr. Salas va actuar per pròpia iniciativa o segons les instruccions de la direcció de l'empresa, ja que en principi no havia cap interès personal a qüestionar d'aquesta manera un client de l'empresa. En tot cas, sembla molt estrany que desprès del fax de data 26 d'agost del 2009 l'empresa no s'hagi posat en contacte amb la societat Vélez per tal d'explicar-li que es tractava d'un malentès o d'una matusseria per part d'un empleat, i poder així recuperar la seva clientela.

En la carta d'acomiadament l'empresa exposa que ha rebut queixes d'alguns clients que han manifestat que el treballador els havia indicat que dubtava que paguessin les lletres de les reparacions efectuades, nogensmenys, no consta en autes cap prova de que hi ha hagut queixes d'altres clients que la societat ENTITY_8; i encara menys, el Sr. Tamarit va declarar que amb la Immobiliària Vélez van tenir problemes tècnics, sense fer cap referència a problemes de respecte o consideració. D'altra banda, no es pot tenir en compte el testimoniatge de la Sra. Izquierdo, que a més d'ésser la mateixa treballadora de la societat Sarabia, SL, no va ésser present a la conversa litigiosa entre el Sr. Salas i la societat Vélez.

En conseqüència, no es pot considerar que s'hagin complert els requisits exigits per la constitució de la falta molt greu contemplada en l'article 104.6 del Codi de les Relacions Laborals.

V.- Respecte als fets de realització incorrecta de pressupostos imputats al Sr. Salas per la societat Sarabia, SL, l'empresa reprotxa concretament al treballador la realització del pressupost relatiu a l'obra E.T., encara que afegeix que hi ha hagut altres pressupostos mostrant una situació similar al primer. Atès que l'avís de comiat no dóna cap mena de precisió sobre els altres pressupostos presumptament realitzats de manera incorrecta pel treballador, i, a més a més, no fa cap menció de la data dels referits pressupostos, que hagués permès de verificar que les dites faltes no havien prescrit d'acord amb les disposicions de l'article 107 del Codi de les Relacions Laborals, i no es poden tenir en compte per justificar l'acomiadament.

S'ha de posar prèviament de manifest que la realització incorrecta d'un pressupost no té res a veure amb la disminució voluntària i contínua del rendiment de treball normal contemplada en l'article 104.7 del Codi de les Relacions Laborals, i per tant, s'ha de descartar aquest motiu d'acomiadament justificat.

En el marc d'aquesta realització defectuosa del pressupost relatiu a l'obra E.T., l'empresa reprotxa essencialment al treballador de no haver consultat les hores d'execució de la feina amb l'encarregat del taller, i per tant haver pressupostat 158 hores per un total de 7.555,10 EUR, quan en definitiva s'han emprat 371,50 hores per executar els treballs amb un cost de 10.959,21 EUR. Nogensmenys, no consta en autes la prova suficientment significativa de que el Sr. Salas tenia obligació de consultar les hores d'execució de la feina pressupostada amb l'encarregat del taller. A més a més, encara que hagués estat el cas, l'encarregat del taller, Sr. Tamarit va declarar que malgrat ésser cert, "tot i que no feia", el que suposa que el Sr. Salas no tenia costum de fer aquesta consulta i que, no obstant això, l'empresa mai va sancionar disciplinàriament el treballador, tolerant, per tant, aquesta manera d'actuar. Per conseqüent no està acreditat en autes un incompliment patent i deliberat de les ordres i instruccions de l'empresa per part del Sr. Salas Equivocar-se en la realització d'un pressupost, sempre que no sigui de manera voluntària i amb ànim de perjudicar a l'empresa, circumstàncies que no han estat acreditades en autes, no pot ésser equiparat a una actuació amb frau, deslleialtat o abús de confiança que suposa una intenció d'ocasionar danys a l'empresa que no resulta del cas d'autes.

VI.- En conseqüència, no essent acreditats cap dels motius d'acomiadament contemplats en la carta de data 23 d'octubre del 2009 s'ha de declarar l'acomiadament il·legal i condemnar a la societat Sarabia, SL, a satisfer al Sr. Salas, la indemnització de l'article 98 del Codi de les Relacions Laborals que ascendeix a l'import no discutit de 14.953,83 EUR.

VII.- L'estimació del recurs, així com de la demanda inicial del Sr. Salas, imposa les costes judicials d'ambdues instàncies a càrrec de la part recorreguda, en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Revocar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 8 de febrer del 2011;

Estimar en part la demanda de la part actora en el sentit de condemnar a la societat Sarabia, SL, a pagar al Sr. Salas la quantitat de 14.953,83 EUR, amb els interessos legals a comptar de la contesta a la demanda, en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat; així com les costes processals d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-