MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

caducitat de l'acció d'anul·labilitat de contracte, determinació del dies a quo per al seu còmput. Legitimació passiva en cas de subrogació de contracte per a respondre de l'acció d'anul·labilitat exercitada via reconvencional.

Resolució
Sentència · 09/06/2026
ROJ
STSJAD 147/2026
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2026:147
Recurs
211/2025
Ponent
JAUME TOR PORTA
Magistrats
JAUME TOR PORTA, VINCENT ANIERE, CARLES CRUZ MORATONES
Descriptors
CADUCITAT NUL-LITAT PAGAMENT RECONVENCIÓ SUBROGACIÓ VICIS DEL CONSENTIMENT
Atenció: aquesta resolució cita normativa que avui no és vigent. El criteri pot no ser aplicable al dret vigent.
Resum del CENDOJ

El Tribunal Superior de Justícia estima parcialment el recurs d'apel·lació de l'entitat bancària recurrent i revoca la sentència d'instància, desestimant la demanda reconvencional de nul·litat per vici de consentiment en acollir els motius de caducitat de l'acció d'anul·labilitat i de manca de legitimació passiva per subrogació contractual. En conseqüència, es condemna la part demandada al pagament del capital pendent, les comissions i els interessos pactats, fixats en un 1,70 per cent el primer any i el Libor a dotze mesos més un diferencial del 0,70 per cent posteriorment amb recàrrec d'excedit, quanties que es determinaran en execució de sentència segons els abonaments efectuats, sense imposició de costes processals en cap de les instàncies.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000211/2025

ORIGEN: 1000090/2020 - 0

NIG: 5300542120200001371

SENTÈNCIA 000068-2026 DE 09/06/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 09/06/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000211/2025

Nig : 5300542120200001371

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00068 A

SENTÈNCIA 000068/2026

PARTS:

Apel·lant: ORG000

Representant: Sra. Enriqueta

Advocat: Sr. Albí

Apel·lat: Sr. Joel

Representant: Sra. Roser

Advocada: Sra. Linda

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: caducitat de l'acció d'anul·labilitat de contracte, determinació del dies a quo per al seu còmput. Legitimació passiva en cas de subrogació de contracte per a respondre de l'acció d'anul·labilitat exercitada via reconvencional.

Andorra la Vella, 9 de juny del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Prèvia petició de citació presentada en data 09/06/2020, la representació processal de l'entitat ORG001 (succeïda processalment més tard per ORG000) va formular demanda de reclamació de quantitat, a tramitar pels tràmits del procediment ordinari, contra els Srs. Joel, la Prima i el Sr. Albert, demanant es dictés Sentència que condemnés solidàriament els demandats a satisfer la suma de 299.615,44 €, en concepte de liquidació del ròssec deutor del compte dels demandats, més els interessos de demora pactats meritats a partir del dia 08/05/2020 i fins l'efectiu pagament, així com les costes judicials extrajudicials i judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

2.- En data 14/06/2021, la representació processal dels Srs. Joel, Prima i Albert va presentar escrit de contestació a la demanda, en el qual, amb caràcter previ i principal, sol·licitava l'estimació de l'excepció peremptòria de prescripció triennal de l'acció exercida per la part agent i, subsidiàriament, en cas que aquesta no fos estimada, l'estimació de l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva de la Sra. Prima i del Sr. Albert. Amb caràcter més subsidiari a les excepcions plantejades, la part demandada contestava al fons, oposant-se íntegrament a les pretensions de la part agent. Addicionalment, formulava demanda reconvencional contra l'entitat demandant. En atenció als arguments introduïts, sol·licitava que es dictés Sentència que 1) estimés l'excepció peremptòria de prescripció triennal i es desestimés la demanda, amb imposició de costes a la part agent, inclosos honoraris d'advocat, procurador i perit; 2) subsidiàriament, estimés l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva de la Sra. Prima i del Sr. Albert, amb condemna en costes de la part agent; 3) més subsidiàriament encara que es desestimessin la totalitat de les pretensions de l'adversa, amb imposició de costes a la part agent; i, quart, que s'estimés la demanda reconvencional, condemnant ORG001 a pagar als seus representats l'import de 200.000 €, incrementat dels interessos legals produïts des del dia 25/08/2005 fins l'efectiu i total pagament, havent d'anul·lar-se igualment les despeses de custòdia, comissions de compravenda, interessos cobrats en mèrits del crèdit i, en general, totes les despeses i comissions percebudes pel banc, així com les costes derivades de la demanda reconvencional. Sol·licitava finalment, que les costes processals causades s'imposessin a la part adversa.

3.- Per escrit de data 03/07/2021, la part demandant va presentar escrit de rèplica, reafirmant-se en el contingut de la seva demanda, si bé va desistir parcialment de l'acció contra la Prima i el Sr. Albert. Va contestar igualment l'excepció de prescripció triennal, oposant-s'hi frontalment. Va contestar la demanda reconvencional i va sol·licitar respecte d'aquesta, amb caràcter previ i principal, l'estimació de l'excepció dilatòria de manca de litisconsorci passiu necessari de l'entitat bancària ORG001 i, subsidiàriament, es va oposar al fons de la reconvenció, demanant que les costes s'imposessin a les persones que la promovien. Per altressí, interessava que l'excepció de litisconsorci passiu necessari respecte a ORG001 es tramités pel procediment incidental.

4.- En data 26/07/2021, la part demandada i demandant reconvencional va presentar escrit de dúplica, reafirmant-se en el contingut dels seus anteriors escrits i acceptant el desistiment parcial efectuat per la part agent.

5.- Seguit el procediment pels seus tràmits, el Tribunal de Batlles va dictar, en data 11/08/2025, Sentència amb la part decisòria del tenor literal següent:

"Primer.- Desestimar les excepcions peremptòries de prescripció triennal - per no haver transcorregut aquest període - i de manca de legitimació passiva dels senyors Prima Joel i Albert - per haver decaigut aquestes per raó del desistiment de l'agent - instades per la part defenent contra l'agent.

Segon.- Desestimar la demanda en la seva integritat i estimar la demanda reconvencional instada per la part defenent ( Joel) i demandants reconvencionals ( Joel, Prima i Albert) contra ORG001 en posició de la qual s'ha subrogat ORG000. En aquest sentit es dona lloc a la nul·litat per vici de consentiment dels demandants reconvencionals dels productes financers i contracte bancari següents:

Contracte de crèdit subscrit el 24 d'agost del 2005, en divisa CHF.

operació de compravenda de 285.000 EUROS en el producte HIBRID CAP FUNDING II LP 6%

operació de compravenda de 255.000 € en el producte MAIN CAPITAL FUNDING 5,5 %

es condemna a la part agent i defenent reconvencional a retornar a la part demandant reconvencional el producte existent arran dels 200.000 € ingressats inicialment a ORG002 23/08/2005.

Tercer.- Imposar les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, a la part defenent reconvencional ( ORG001).

Hagut compte el desistiment parcial de la demanda en relació als senyors Prima i Albert, es condemna a la part agent ( ORG001) a fer-se càrrec de les despeses en que haguessin incorregut, el tot de conformitat amb el que preveu l'

article 48.2 del CPC

.

Quart.- Que es notifiqui a les parts."

6.- la representació processal de ORG000 va interposar recurs d'apel·lació contra aquesta resolució, demanant es dicti Sentència en aquesta alçada revocant-la i en el seu lloc acollint íntegrament les pretensions articulades en el seu escrit rector, amb imposició a la part demandada del pagament de les costes causades en ambdues instàncies, segons els motius de greuge que succintament s'exposen a continuació.

En primer lloc, la part apel·lant manifesta la seva conformitat amb els fonaments jurídics Primer, Segon i Tercer de la sentència recorreguda, relatius a la determinació de l'objecte del litigi, als antecedents d'interès i a la desestimació de l'excepció de prescripció triennal. Accepta igualment la imposició de costes derivada del desistiment parcial de l'acció, tot i que en limita l'abast a les costes derivades de la intervenció dels desistits fins al moment del desistiment.

En segon lloc, la part apel·lant al·lega que ORG001 i ORG000 van ser i són totalment alienes a les operacions de compravenda dels productes financers i al contracte de crèdit en compte corrent en divisa CHF, atès que aquests contractes van ser atorgats i gestionats per ORG002, entitat que no és part als autes. Sosté que ni la Resolució de l'AREB ni cap altra disposició trasllada a l'entitat pont les obligacions ni els tractes contrets per ORG002 amb els defenents, més enllà del traspàs dels actius, i que, per tant, la legitimació passiva per respondre de la demanda reconvencional corresponia exclusivament a ORG002.

En tercer lloc, denuncia que la Sentència aplica normativa que no era vigent en el moment de la contractació dels productes financers -concretament la Directiva MIFID, el Comunicat 163/05 de l'INAF i la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en matèria de préstecs multidivisa- de manera que la resolució d'instància incorria en infracció de les disposicions aplicables en aquell moment.

En quart lloc, la part apel·lant al·lega que l'acció d'impugnació per anul·labilitat exercida pels agents reconvencionals hauria caducat, en la mesura que el termini de quatre anys aplicable hauria transcorregut des d'almenys l'abril de 2017 -data en la qual les compensacions practicades per ORG001 haurien evidenciat objectivament la posició deutora dels defenents- fins a la interposició de la demanda reconvencional el 14/06/2021, caducitat que hauria d'haver estat apreciada d'ofici per la Batllia, referint ensems, que el còmput del termini havia de realitzar-se des de la data de consumació del contracte i no de la seva perfecció.

En cinquè lloc, sosté que la valoració probatòria efectuada per la Batllia resultava errònia, en particular pel que fa a la confessió en judici dels defenents i als documents aportats per la part agent, entenent que la seva valoració acord als principis rectors en aquest àmbit haurien d'haver conduït a l'estimació de la demanda principal i a la desestimació de la reconvenció.

7.- La representació processal dels Srs. Joel, Prima i Albert s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat demanant es dictés Sentència desestimant-lo i confirmant la Sentència del Tribunal de Batlles amb imposició a la part recurrent de les costes causades, segons els següents motius:

En primer lloc, la part apel·lada sosté que la Sentència recorreguda valorava correctament els elements probatoris i era plenament conforme a la legislació andorrana i a la jurisprudència d'aquesta Sala, trobant-se la resolució impugnada abastament fonamentada i essent el resultat d'una anàlisi acurada i exhaustiva dels elements de prova aportats per les parts.

En segon lloc, la part apel·lada al·lega que el contracte de crèdit no va ser atorgat de forma aïllada, sinó que formava part d'una operació financera complexa que incloïa l'obertura d'un compte corrent, la transferència de 200.000 € pels seus representats, la contractació de productes financers estructurats i la subscripció de diversos contractes d'inversió; tot plegat, en el marc de les pràctiques comercials de ORG002 que van garantir als clients la percepció de beneficis sense cap risc de pèrdua de capital.

En tercer lloc, la part apel·lada s'oposa a la tesi de la manca de legitimació passiva de ORG001 i de ORG000, i sosté que la transmissió d'actius i passius operada a favor de l'entitat pont va comportar la plena subrogació en la posició de l'entitat objecte de resolució en tots els drets i obligacions inherents als elements patrimonials transmesos, de conformitat amb l' article 19.5 de la Llei 8/2015 i amb la jurisprudència reiterada d'aquesta Sala.

En quart lloc, s'oposa a l'al·legació de caducitat de l'acció, tot sostenint que va ser únicament a través de la recepció de la demanda que els seus representats van tenir coneixement de l'abast real de la pretensió de l'entitat agent i de la complexitat de la relació contractual a la qual havien estat induïts a entrar; i que, en tot cas, la data de liquidació del compte que la Sentència fixava el 8 de maig de 2020 hauria d'operar igualment com a dies a quo de qualsevol còmput de caducitat.

En cinquè lloc, subsidiàriament, per al cas que s'estimés parcialment el recurs, la part apel·lada reitera la seva pretensió que s'apreciï el caràcter abusiu dels interessos reclamats per la part apel·lant, els quals representen més d'un 27% del total reclamat i han estat calculats a tipus molt superiors al tipus d'interès fixat contractualment de l'1,70%.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Objecte del recurs

La present resolució té per objecte resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de ORG000 contra la Sentència núm. 44/2025 dictada pel Tribunal de Batlles en data 11/08/2025.

L'objecte del recurs se circumscriu a quatre qüestions principals sotmeses a la revisió d'aquesta Sala. En primer lloc, la part apel·lant qüestiona la seva legitimació passiva en relació amb la demanda reconvencional, sostenint que les obligacions derivades dels contractes d'inversió i del crèdit en compte corrent en divisa CHF no li eren transmissibles en virtut del traspàs d'actius operat per l'AREB. En segon lloc, denuncia l'aplicació retroactiva de normativa -en especial la Directiva MIFID i les normes de l'INAF- que no era vigent en el moment de la contractació dels productes financers l'any 2005. En tercer lloc, al·lega la caducitat de l'acció d'impugnació per anul·labilitat exercida per via reconvencional, defensant que la mateixa resultava apreciable d'ofici. En quart lloc, impugna la valoració probatòria efectuada per la Batllia i la correlativa desestimació de la demanda principal.

En canvi, no es discuteixen més en aquesta alçada, els pronunciaments relatius a la desestimació de l'excepció de prescripció triennal de l'acció principal, ni la qüestió relativa a la manca de legitimació passiva dels Srs. Prima i Albert, tot i que els mateixos continuen apareixent en l'encapçalament de l'escrit presentat per la seva representació processal en aquesta alçada.

Cal destacar finalment que la part apel·lada no es limita a defensar la confirmació de la sentència, sinó que formulen, subsidiàriament, una pretensió relativa al caràcter abusiu dels interessos reclamats per la part apel·lant, en cas que s'estimés parcialment el recurs, pretensió aquesta que no s'ha articulat a través d'un recurs d'adhesió que seria la via més acurada que correspondria però que en incidir en l'àmbit de la protecció el consumidor i ser apreciable d'ofici haurà, si escau, de ser verificada en el moment que correspongui per part del Tribunal.

Segon.- Fets provats

El 23/08/2005, el Sr. Joel va efectuar una transferència per import de 200.000 € des d'un compte radicat a l'estranger en benefici de ORG002. L'endemà, 24/08/2005, els Srs. Joel i Prima varen subscriure amb aquesta entitat un contracte d'obertura de compte corrent de titularitat indistinta. Posteriorment, el 25/08/2005, el Sr. Joel va formalitzar un contracte de crèdit en compte corrent, amb un límit de disposició de 622.000 francs suïssos (CHF).

Sobre la base de l'aportació inicial efectuada pel demandat i de la facilitat creditícia concedida per ORG002, es varen dur a terme les inversions següents:

D FONS DOLPHIN EQUITIES (2/2/2007)......................60.262,26 €

HYBRID CAP FUNDING II LP6% (19/06/2007)................300.139,77 €

MAIN CAPITAL FUNDING 5,5% (30/08/2005)..................262.926,65 €

D FONS MERCAT MONETARI (1/12/2008)...................23.895,75 €

El 03/12/2008 es va signar un contracte assistit entre ORG002 i els demandats, al qual s'incorporava, com a annex, un document subscrit pel defenent mitjançant el qual assumia els riscos que es poguessin derivar de l'execució o de la manca d'execució de les ordres de venda. Així mateix, els demandats aporten, com a document núm. 5 de la contesta -folis 114 i següents-, còpia d'un document intitulat "contracte marc de comptes de valors i de serveis d'inversió", que, segons consta en la seva darrera pàgina, hauria estat atorgat el 17/07/2014. Tanmateix, en aquest document no s'aprecia la signatura ni de Banca Privada d'Andorra ni dels demandats en prova de conformitat, a diferència del que succeeix amb la resta de documentació contractual incorporada a les actuacions, circumstància que permet qüestionar-ne l'eficàcia obligacional.

En un altre ordre de consideracions, el Tribunal de Batlles declara provat -i aquesta afirmació no ha estat combatuda en aquesta alçada- que els demandats tenien la condició de clients minoristes i no disposaven de coneixements financers especialitzats. D'acord amb el dictamen pericial practicat en autes a instància de la part defenent, i elaborat pel perit judicial designat pel Tribunal quines afirmacions tampoc es qüestionen, les inversions efectuades es varen materialitzar en productes financers complexos, adequats únicament per a inversors sofisticats, amb una elevada tolerància al risc i amb una comprensió completa de les estructures societàries, creditícies i fiscals que hi eren associades, de manera que no resultaven aptes per a clients minoristes.

Aquesta conclusió el Tribunal "a quo" l'estén també al contracte de crèdit en compte corrent denominat en francs suïssos, d'acord amb la Recomanació de la Junta Europea de Risc Sistèmic de 21/09/2011 (JERS/2011/1). Segons s'argumenta, la seva complexitat no deriva únicament de l'eventual fluctuació del tipus d'interès, sinó també del risc específic vinculat a la variació del tipus de canvi entre la divisa del préstec i la moneda en què el prestatari percep els seus ingressos, en aquest cas l'euro. Aquesta oscil·lació comporta un recàlcul constant del capital pendent d'amortitzar, amb la conseqüència que, malgrat el pagament regular de les quotes, el capital degut expressat en € pot arribar a ser superior a l'import inicialment disposat.

El 06/05/2016, el compte corrent titularitat dels demandats va ser traspassat a ORG001, en virtut de la resolució del Consell d'Administració de l'AREB mitjançant la qual s'adoptaren diversos instruments de resolució respecte de l'entitat bancària ORG002. En aquella data, el compte presentava un saldo favorable a l'entitat bancària de 229.124,52 francs suïssos, l'equivalent en € del qual, a data 08/05/2020, ascendia a 218.433,83 €.

Finalment, no és controvertit que, mitjançant escriptura pública de 31/01/2022, el crèdit derivat del deute contret per la part demandada fou escindit a favor de la societat ORG000, la qual fou subrogada en la posició jurídica i processal de ORG001 per aute de 26/03/2024.

Tercer.- De la legitimació passiva de la part apel·lant en relació amb la demanda reconvencional.

La part apel·lant sosté que ORG001 -i, per successió processal, ORG000- no podien ser cridades a respondre, per via reconvencional, de les obligacions nascudes de la comercialització dels productes financers complexos ni del contracte de crèdit en divisa CHF. Fonamenta aquesta al·legació en el fet que els referits negocis jurídics varen ser concertats, documentats i gestionats inicialment per ORG002, entitat que no ostenta la condició de part en el present procediment. Des d'aquesta perspectiva, la Resolució de l'AREB de 21/04/2016 hauria comportat únicament el traspàs de determinats actius i passius de naturalesa dinerària, però no la transmissió de les eventuals responsabilitats contractuals, extracontractuals o quasi contractuals derivades d'un eventual incompliment dels deures d'informació imputable a l'entitat originària.

Aquest plantejament no pot ser compartit.

En efecte, la tesi de la part apel·lant parteix d'una dissociació interessada entre, d'una banda, la posició creditora derivada dels contractes transmesos i, de l'altra, les excepcions, càrregues, vicis o responsabilitats inherents a aquella mateixa relació jurídica. Ara bé, quan allò que es transmet no és un actiu abstracte o desconnectat de la seva causa, sinó una concreta posició jurídica vinculada a un compte, a una facilitat creditícia i als productes financers que l'integraven o la condicionaven, la transmissió no pot ser entesa en termes purament parcials, com si el cessionari adquirís només el vessant favorable de la relació jurídica i no es pogués veure afectat davant les conseqüències jurídiques negatives que hi són inseparablement associades.

Aquesta conclusió resulta especialment clara si es posa en relació amb l' article 19.5 de la Llei 8/2015 , del 02/04/2015, de mesures urgents per a la reestructuració i resolució d'entitats bancàries, que disposava que, amb caràcter general, l'entitat pont o la societat de gestió d'actius se subroga en la posició de l'entitat objecte de resolució "en tots els drets i les obligacions inherents als elements patrimonials objecte de transmissió". La norma no es limita, per tant, a preveure una mera cessió comptable de saldos o una transmissió aïllada d'actius dineraris, sinó que articula una autèntica subrogació legal en la posició jurídica vinculada als elements patrimonials transmesos, amb inclusió dels drets, però també de les obligacions que els siguin inherents.

Així, si el compte corrent, el saldo deutor, la relació creditícia i les posicions contractuals associades varen ser objecte de transmissió a ORG001, aquesta transmissió no pot ser interpretada com una adquisició depurada de tota càrrega o excepció nascuda de la mateixa relació contractual. La part que reclama el compliment del deute transmès no pot, alhora, desvincular-se de les circumstàncies que afecten la validesa, l'eficàcia o l'exigibilitat d'aquell mateix deute. Admetre el contrari comportaria permetre que l'entitat successora exercís els drets derivats dels contractes transmesos, però impedint als deutors oposar-li les defenses, excepcions o pretensions reconvencionals íntimament connectades amb la formació i execució d'aquells mateixos negocis jurídics.

Des d'aquesta perspectiva, la reconvenció articulada pels demandats no introdueix una responsabilitat aliena o desvinculada dels elements patrimonials transmesos, sinó que es projecta directament sobre la relació jurídica que fonamenta la reclamació principal. Els demandats no dirigeixen una pretensió abstracta contra ORG001 o ORG000 per fets completament independents, sinó que oposen, en el si del mateix litigi, les conseqüències jurídiques derivades de la comercialització dels productes financers i del crèdit en divisa que expliquen, condicionen i determinen el saldo reclamat.

Per aquesta raó, la subrogació prevista legalment no pot ser concebuda com una successió selectiva en benefici exclusiu de l'entitat adquirent. La transmissió dels drets inherents als elements patrimonials porta aparellada, en els termes de l' article 19.5 de la Llei 8/2015 , la transmissió de les obligacions igualment inherents a aquells elements. I entre aquestes obligacions s'hi inclouen, necessàriament, les conseqüències derivades de l'eventual incompliment dels deures d'informació, diligència, lleialtat i adequació exigibles en la contractació dels productes i instruments financers que integraven la relació transmesa.

En conseqüència, es confirma la legitimació passiva de la part apel·lant en relació amb la demanda reconvencional, i es desestima aquest motiu del recurs.

Quart. De la pretesa caducitat de l'acció d'impugnació per anul·labilitat.

La part apel·lant sosté que l'acció d'impugnació per vici del consentiment exercida per via reconvencional es trobava caducada en el moment de la seva interposició, atès que el termini de quatre anys aplicable a l'acció d'anul·labilitat per error-vici s'hauria escolat amb escreix.

Per resoldre aquest motiu del recurs, convé recordar, en primer lloc, que el termini de caducitat aplicable a l'acció d'impugnació per error en el consentiment és de quatre anys, per aplicació analògica del remei de la restitutio in integrum -Codi 2,53,7-1-, tal com aquesta Sala ha vingut precisant de manera reiterada, entre d'altres, en la Sentència de 27/10/2016 -rotlle TSJC 170/2016-. Igualment, cal tenir present que la caducitat, a diferència de la prescripció, no admet interrupció, suspensió ni renúncia, i pot ser apreciada d'ofici pels òrgans jurisdiccionals. Així ho ha recordat expressament la Sentència de 17/07/2023 -rotlle TSJC 204/2022- amb remissió a la doctrina ja continguda en la Sentència TSJC 291/2009, segons la qual la mateixa naturalesa de la caducitat en permet l'apreciació d'ofici, en la mesura que n'hi ha prou amb comprovar si el dret o l'acció s'han exercitat dins el seu termini de vigència o si, per contra, aquest termini ja havia transcorregut.

Ara bé, la qüestió essencial no rau en la durada del termini, sinó en la determinació del seu dies a quo. En aquest punt, no pot compartir-se la tesi de la part recurrent quan pretén situar l'inici del còmput en la mera consumació formal del contracte. En supòsits de contractació bancària complexa, i especialment quan es tracta de productes financers que presenten riscos tècnics no fàcilment perceptibles per un client minorista, el termini no pot començar a córrer abans que el perjudicat hagi pogut tenir coneixement raonable de l'existència de l'error o del dol invocat. El moment inicial del còmput s'ha de situar, doncs, quan el client es troba en condicions objectives de comprendre, amb la diligència que li és raonablement exigible, que les característiques i els riscos del producte contractat no es corresponien amb la representació que en tenia en el moment de prestar el consentiment.

En el present cas, aquesta data es pot fixar amb prou precisió. Els mateixos agents reconvencionals varen incorporar a les actuacions una composició de cartera valorada de data 04/12/2008 -document núm. 3 de l'escrit de contesta, foli 109-, de la qual resulta que, en aquella data, les inversions efectuades havien patit pèrdues de valor de mercat d'entre el 43% i el 75% del seu valor nominal. En termes globals, els prop de 620.000 € inicialment invertits havien quedat reduïts a poc més de 200.000 €. Aquesta dada resulta decisiva. El fonament de la pretensió reconvencional rau en el fet que els agents reconvencionals haurien prestat el seu consentiment sota una representació errònia de la naturalesa i del risc dels productes adquirits, en la mesura que se'ls haurien comercialitzat productes financers complexos, altament volàtils i d'elevat risc, que ells no haurien acceptat d'haver-ne conegut les característiques reals. Doncs bé, una pèrdua de valor d'entre el 43% i el 75% és, per la seva pròpia magnitud, radicalment incompatible amb la percepció d'un producte segur, conservador o dotat d'un risc moderat. La dimensió de la pèrdua posava de manifest, de manera immediata i objectivament perceptible, que allò que els clients tenien a la seva cartera no responia a la representació que, segons sostenen, se'ls havia transmès en el moment de la contractació.

Per tant, el 04/12/2008 els agents reconvencionals ja disposaven, a partir d'un document que ells mateixos han aportat al procediment, d'una informació objectivament clara per advertir que els productes contractats presentaven un risc substancialment diferent del que afirmen haver assumit. No calia, en aquell moment, cap ulterior advertiment de l'entitat bancària, ni cap informe pericial, ni cap assessorament jurídic especialitzat per comprendre que una inversió que havia perdut les 2/3 parts del seu valor nominal no es corresponia amb una inversió de risc limitat. El resultat econòmic visible en la cartera valorada era, per ell mateix, prou significatiu perquè qualsevol persona, fins i tot sense coneixements financers especialitzats, pogués prendre consciència de l'existència d'una clara discordança entre el producte contractat i el que creien haver adquirit.

Fixat, doncs, el dies a quo el 04/12/2008, el termini de quatre anys per exercitar l'acció d'impugnació per error-vici en el consentiment va finalitzar el 04/12/2012. La demanda reconvencional, però, no fou interposada fins al 14/06/2021, és a dir, més de vuit anys després del venciment del termini de caducitat. En conseqüència, en el moment de la seva formulació, l'acció d'anul·labilitat es trobava àmpliament caducada.

La sentència d'instància a l'hora de resoldre sobre l'anul·labilitat per vici del consentiment articulada, va centrar la seva anàlisi en la complexitat dels productes i en la situació d'asimetria informativa entre l'entitat bancària i els clients. Aquests elements són, sens dubte, rellevants i poden justificar que, en matèria de contractació financera complexa, el còmput del termini no s'iniciï automàticament amb la subscripció del contracte. Tanmateix, no poden servir per neutralitzar indefinidament els efectes de la caducitat quan la mateixa documentació aportada per la part que invoca el vici acredita que, en una data concreta, els clients ja havien pogut constatar objectivament que els productes adquirits no tenien el perfil de risc que els hi van associar quan els van contractar.

El fet que l'acció no s'articulés fins més de vuit anys després d'haver transcorregut el termini legal no pot ser imputat a l'entitat bancària sinó que revela l'exercici tardà d'una acció que ja havia perdut la seva virtualitat jurídica per l'efecte propi de la caducitat.

Aquesta conclusió és, a més, coherent amb la funció institucional de la caducitat. La caducitat no té per finalitat sancionar arbitràriament el titular d'un dret, sinó garantir la seguretat jurídica i evitar que determinades situacions contractuals romanguin indefinidament exposades a impugnació. Un termini de quatre anys des del moment en què el vici resulta objectivament perceptible constitueix un període suficient i raonable perquè el titular de l'acció pugui reaccionar amb la diligència exigible. Exhaurit aquest termini sense que l'acció hagi estat exercitada, ha de prevaldre l'estabilitat de les relacions jurídiques i la confiança legítima en la consolidació de la situació contractual. La solució contrària comportaria, en la pràctica, buidar de contingut la caducitat en l'àmbit de la contractació financera complexa, ja que permetria impugnar contractes formalitzats l'any 2005 mitjançant una acció exercitada l'any 2021, malgrat que el risc i la pèrdua substancial del capital eren objectivament apreciables pel client des del desembre del 2008. Aquesta no és la solució que resulta del nostre ordenament ni de la doctrina consolidada d'aquesta Sala.

Les mateixes conclusions han de projectar-se sobre el contracte de crèdit en compte corrent denominat en francs suïssos. Per la seva pròpia naturalesa, aquest negoci jurídic respon a una estructura contractual fàcilment comprensible: l'entitat posa a disposició del client una determinada línia de crèdit fins a un límit pactat, el client en pot disposar dins d'aquell marge i resta obligat a retornar les quantitats utilitzades, amb els interessos corresponents.

El fet que el crèdit estigués denominat en moneda estrangera -CHF- no altera, en aquest cas concret, aquesta conclusió ni permet sostenir que els demandats no poguessin comprendre'n la sistemàtica essencial de funcionament. És cert que la contractació en divisa comporta un risc addicional vinculat a l'evolució del tipus de canvi; però aquest risc, en la seva formulació bàsica, no és aliè a l'experiència ordinària de qualsevol persona acostumada a operar o residir en entorns econòmics diferents. I en el present cas no pot obviar-se que els demandats residien a Veneçuela, de manera que el trànsit entre monedes diferents i l'exposició a possibles variacions o devaluacions entre elles no constituïen una realitat estranya o incomprensible, sinó una circumstància amb la qual havien d'estar particularment familiaritzats.

A més, la contractació del crèdit en francs suïssos responia de manera evident a l'atractiu que, en aquell moment, presentava aquesta divisa pels seus tipus d'interès especialment baixos. Aquesta dada es veu confirmada pel mateix tipus aplicat al préstec examinat, fixat en l'1,70%, que posa de manifest que l'elecció de la divisa no fou desinteressada, sinó vinculada a unes condicions financeres que resultaven aparentment favorables en termes de cost del finançament.

En qualsevol cas, fins i tot si s'acceptés la premissa dels demandats segons la qual la contractació del crèdit en compte corrent estava estretament relacionada amb l'adquisició dels productes d'inversió anteriorment examinats, la conseqüència jurídica no seria diferent. Precisament per aquesta connexió funcional entre la línia de crèdit i les inversions efectuades, l'eventual acció d'anul·labilitat per vici del consentiment relativa al contracte de crèdit havia d'haver estat exercitada de manera coetània a l'acció referida als productes financers complexos. No es pot perdre de vista, en aquest sentit, que el document de composició de cartera de 04/12/2008 no només reflectia la situació dels productes d'inversió adquirits, sinó que també incorporava informació relativa al contracte de crèdit. Per tant, en aquella mateixa data els demandats disposaven ja dels elements objectius necessaris per advertir, si així ho consideraven, la incidència que la contractació del crèdit en divisa tenia sobre el conjunt de l'operativa financera.

Així doncs, el termini de quatre anys per impugnar el contracte de crèdit en compte corrent per eventual error-vici en el consentiment havia de computar-se, a tot tardar, des del 04/12/2008, motiu pel qual, escau estimar aquest motiu del recurs i declarar caducada l'acció d'impugnació per anul·labilitat exercida pels demandats per via reconvencional amb relació als productes financers adquirits, el què comportarà l'estimació del recurs articulat per l'entitat demandada, amb la correlativa desestimació de la demanda reconvencional.

D'altra part, l'estimació del greuge relatiu a la caducitat de l'acció d'anul·labilitat exercida pels demandats per via reconvencional determina que els restants motius del recurs quedin privats d'objecte.

Cinquè.- Fons de la qüestió: estimació parcial de la demanda.

Quant al fons de l'acció exercitada resulta degudament acreditat que el contracte de descobert en compte corrent atorgat el dia 25/08/2005 preveia uns interessos inicials del 1,70% (interès nominal deutor) més un interès per l'excedit del 1'70% (foli 42) preveient-se una revisió anual del tipus d'interès nominal equivalent a l'índex Libor a 12 mesos + 0,75 punts, sense preveure però cap mena de revisió sobre el tipus d'interès per l'excedit.

En canvi, ORG002 aportava en les actuacions (foli 180) certificació dels interessos aplicats apreciant-se que foren els següents:

Segons resulta del requadre precedent, els interessos aplicats per l'entitat bancària, almenys pel que fa als interessos corresponents a l'excedit, no coincideixen amb el tipus inicialment pactat de l'1,70%. Aquesta divergència no és menor, perquè incideix directament sobre la quantificació del saldo reclamat i, per tant, sobre la mateixa consistència de la pretensió dinerària exercitada per la part demandant. Si el deute que es reclama es fonamenta en l'aplicació d'uns interessos que no es corresponen amb els contractualment pactats, la liquidació presentada no pot ser acceptada sense una justificació precisa, clara i suficient de l'origen i fonament d'aquells tipus superiors.

Certament, es podria sostenir -encara que la part actora no ho ha articulat de manera expressa al llarg del procediment- que aquesta diferència obeiria a la cancel·lació o no renovació del crèdit en compte corrent per iniciativa de l'entitat bancària, de manera que, un cop extingida la pòlissa, el saldo deutor hauria passat a integrar-se en el compte corrent ordinari, amb subjecció al règim d'interessos, comissions i despeses aplicable als descoberts o excedits en aquesta mena de comptes.

Tanmateix, aquesta eventual explicació no pot ser acollida en els termes en què es planteja la reclamació. En primer lloc, perquè la pòlissa de descobert o crèdit en compte corrent era renovable per tàcita reconducció. Això significa que, llevat de denúncia expressa dins el termini i en la forma escaient per alguna de les parts, el contracte havia de considerar-se prorrogat en els seus propis termes. I, en el present cas, no consta incorporada a les actuacions cap comunicació adreçada per l'entitat bancària als seus clients mitjançant la qual se'ls fes saber la voluntat de no renovar la pòlissa o de donar-la per extingida a partir d'una determinada data.

En segon lloc, tampoc no resulta suficient invocar abstractament la facultat contractual de resoldre la pòlissa per superació dels límits pactats o per insuficiència de les garanties. És cert que el contracte podia preveure una facultat resolutòria en favor de l'entitat en supòsits d'incompliment o de desbordament del risc assumit. Però l'exercici d'aquesta facultat no pot desvincular-se dels principis generals que informen el dret contractual, i molt especialment del principi de bona fe, que exigeix que els drets siguin exercitats de manera lleial, coherent i no sorpresiva respecte de la contrapart.

En aquest sentit, no pot passar desapercebut que la situació deutora dels demandats fou tolerada durant un període prolongat per la pròpia entitat bancària. Aquesta tolerància sostinguda en el temps podia generar en els clients la confiança raonable que la relació creditícia continuava operant sota el règim pactat o, si més no, que qualsevol alteració substancial d'aquell règim els seria comunicada de manera expressa i prèvia. Per això, l'entitat no podia, després d'haver admès durant temps aquella situació, exercir de manera intempestiva la facultat resolutòria o aplicar unilateralment un règim d'interessos més onerós sense advertir-ho abans als clients i sense oferir-los una oportunitat real de regularitzar la seva posició.

Per tant, en absència d'una denúncia formal de la pòlissa, d'una comunicació clara de no renovació o d'una notificació expressa de resolució contractual, no resulta jurídicament admissible que l'entitat reclami el saldo deutor sobre la base d'uns interessos diferents i sensiblement superiors als pactats inicialment. Aquesta manca de correspondència entre el tipus contractual i els interessos efectivament aplicats afecta la fiabilitat de la liquidació aportada i impedeix acollir la reclamació en els termes formulats per la part demandant.

En aquesta situació s'ha de compartir les indicacions de la part demandada quan de manera subsidiària defensa que els interessos aplicats al llarg del contracte per part de l'entitat bancària no es corresponen als pactats. En aquesta eventualitat, escaurà establir que tant el capital com els interessos s'hauran de determinar en període d'execució de Sentència, en atenció al capital inicialment deixat, aplicant-se els interessos en cada moment aplicables (1,70% el primer any i després Libor a 12 mesos + 0,70%) incrementat en cas d'excedit d'altre 1,70% el tot incrementat de les comissions corresponents i aplicant els diferents abonaments produïts segons figura en l'extracte de comptes incorporat a les actuacions.

Sisè.- costes

Compte tingut de l'estimació parcial del recurs articulat i la demanda formulada, no ha de fer-se pronunciament respecte de les costes ocasionades en cap d'ambdues instàncies, confirmant-se no obstant la decisió de la Batllia respecte de les costes ocasionades als Srs. Prima i Albert.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació articulat per la societat ORG000 contra la Sentència 44/2025 dictada per la Batllia el dia 11/08/2025, revocant el punt segons de la seva part decisòria, disposant en el seu lloc la desestimació de la demanda reconvencional formulada pels Srs. Joel, Prima i Albert i estimant la demanda formulada per la societat demandant contra el Sr. Joel, condemnant-lo a satisfer l'import que serà fixat en període d'execució de Sentència en atenció al capital inicialment deixat, aplicant-se els interessos en cada moment aplicables (1,70% el primer any i després Libor a 12 mesos + 0,70%) incrementat en cas d'excedit d'altre 1,70% el tot incrementat de les comissions corresponents i aplicant els diferents abonaments produïts segons figura en l'extracte de comptes incorporat a les actuacions, i sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en cap d'ambdues instàncies als vull recurrents.

Per la resta de pronunciaments, es confirma la resolució de la Batllia en tots els seus extrems.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Proposeu una millora