Successio contractes, frau de llei (TSJC 010/15)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000010/2015 ORIGEN: 6000660/2012 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 16 de juny del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. 6000660/2012, instades per la Sra. Palomo contra l'HBLPalomo COMÚ D'ENCAMP, en data 30 d'octubre del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que estimant substancialment la demanda formulada per la Sra. Palomo contra l'Hble. Comú d'Encamp, he de condemnar i condemno a aquest darrer a pagar a la part actora la quantitat bruta de 41.061,86.-euros, en concepte de la indemnització prevista a l'article 98.4 del Codi de relacions laborals, juntament amb els interessos legals devengats des de la fermesa de la present resolució judicial, fent imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

II.- L'HBLPalomo COMÚ D'ENCAMP ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle, tot condemnant la part adversa a satisfer les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Els arguments revocatoris són els següents: la treballadora coneixia la finitud automàtica de la seva relació laboral amb el COMÚ; l'assalariada anava contra els seus propis actes, doncs coneixia les bases del contracte de treball; la comunicació del seu estat de gestació no tenia cap transcendència; no existia cap acomiadament, sinó extinció prèviament acordada del vincle contractual; l'habilitació per treballar com a personal educatiu en guarderies va expirar el 12 de desembre del 2011, segons resolució del Ministeri d'Educació del dia 11 de maig del 2011; existia interrupció de les contractacions efectuades; l'article 90 de la llei de la funció pública impedia la conversió d'un contracte laboral temporal en contracte indefinit; el servei d'educadora ho era pel compte de la societat "Girona", la qual li donava les instruccions, i no del COMÚ; la Sra. Palomo era declarada a la CASS per part de la societat "Girona"; l'empleada no tenia possibilitat de reconduir contractualment la seva relació laboral, en no obtenir l'habilitació necessària; el COMÚ havia convocat dos processos selectius per proveir places a l'escola bressol (27 de juliol del 2010 i 30 de març del 2011).

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sra. Palomo va formular demanda laboral contra l'HBLPalomo COMÚ D'ENCAMP, sol·licitant la seva condemna al pagament de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals, més les despeses sanitàries i farmacèutiques derivades de la pèrdua de drets prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, interessos legals i costes judicials. La Sra. Palomo manté que la part adversa va incomplir el contracte de treball en assabentar-se del seu embaràs. La part defenent, és a dir l'HBLPalomo COMÚ D'ENCAMP, es va oposar a la demanda, argumentant, per una banda, que no havia acomiadat a la treballadora, sinó que el contracte laboral s'havia extingit en arribar el termini pactat. Per altra banda, el defenent feia valer que no podia renovar el repetit contracte, tota vegada que l'assalariada no gaudia de l'habilitació necessària per exercir la professió d'educadora a comptar del 12 de desembre del 2011. L'Hble. Batlle ha estimat la demanda substancialment.

II.- El nus del present litigi radica en determinar quin tipus de contracte -per durada determinada o per temps indefinit- unia la Sra. Palomo amb l'HBLPalomo COMÚ D'ENCAMP.

El litigi s'origina quan el COMÚ assabenta la Sra. Palomo sobre l'extinció del contracte de treball a la fi del període pactat, és a dir a comptar del dia 31 de març del 2012 (foli 27). La Corporació local invoca, exclusivament, l'expiració del termini establert en el contracte de l'1 de juliol del 2011.

La Sra. Palomo i l'HBLPalomo COMÚ D'ENCAMP van celebrar els següents contractes laborals (folis 8-21):

dos contractes laborals consecutius de 9 mesos cadascun (3 de març del 2008 al 3 de setembre del 2009),

dos contractes laborals consecutius de 9 mesos cadascun (2 de novembre del 2009 al 2 de maig del 2011),

un darrer contracte de treball de 9 mesos (1 de juliol del 2011 al 31 de març del 2012).

Es pot constatar també que durant el temps en què la treballadora no prestava -formalment- els seus serveis pel compte de la Corporació local, era declarada a la Cass per una empresa de T. ("Girona"). Es tracta d'aquests períodes:

setembre i octubre del 2009 (revers del foli 7),

9 de maig a 30 de juny del 2011 (revers del foli 7 i foli 106).

Això no obstant, no és negat que entre els dies 3 de març del 2008 i 31 de març del 2012, la Sra. Palomo va dur a terme ininterrompudament la tasca d'educadora a l'escola bressol "M." del Pas de la Casa. La pròpia Directora de l'escola ho ha confirmat (resposta 2, foli 133). Aquesta confusió de "contractants" arriba al seu paroxisme el mes de setembre del 2009, moment en què la treballadora va ser declarada a la Cass, alhora pel COMÚ i per l'empresa de T., en uns imports molt propers al seu salari habitual. Per tant, la intervenció de "Girona" es pot perfectament concebre com una maniobra destinada a eludir la prohibició legal de perfeccionar contractes laborals successius per durada determinada i bona prova és, en particular, que "Girona" no ha aportat el preceptiu contracte escrit de l'any 2009. En efecte, segons l'article 19 del Codi de relacions laborals: "1. S'entén que hi ha successió de contractes quan entre un contracte i l'altre no ha transcorregut un termini mínim de 60 dies naturals. 2. En el cas de successió de contractes, l'antiguitat, el dret a vacances i tots els altres avantatges que corresponguin al treballador es computen des de l'inici del primer contracte. 3. La successió de més de dos contractes per una durada determinada resta prohibida. En cas de nova contractació, és a dir, en cas d'un tercer contracte, aquest contracte s'entén per temps indefinit i es considera, a tots els efectes, que la data d'inici de la relació laboral és la de l'inici del primer contracte ...". Aquesta ficció, concebuda en FRAU DE LLEI, és contrària a una disposició imperativa i d'ordre públic, de manera que no podia ser derogada contractualment.

Així les coses, el contracte de treball va esdevenir indefinit, com a molt tard, a partir del dia 2 de novembre del 2009, data de signatura del tercer contracte amb el COMÚ. Efectivament, aquesta successió ininterrompuda de contractes durant 4 anys, relacionada amb un lloc de treball idèntic, suposa que la Sra. Palomo va ocupar, almenys de fet, una plaça permanent dins l'escola bressol "M." del Pas de la Casa. En cap cas, es pot entendre que, al cap de 4 anys, la treballadora romania encara "vinculada temporalment amb el Comú d'Encamp" (article 6 de l'Ordinació de la Funció Pública del Comú d'Encamp), qualitat que revesteixen els agents de l'Administració de caràcter eventual del COMÚ D'ENCAMP.

III.- La recurrent invoca l'article 91 de la llei de la funció pública: "La continuïtat en la prestació de serveis per l'empleat eventual, una vegada conclosa la duració màxima, no implica, en cap cas la seva integració com a funcionari ni la transformació del contracte temporal en indefinit ...". L'article 86 de l'Ordinació de la Funció Pública del Comú d'Encamp té el mateix redactat. Ara bé, la treballadora no persegueix el seu reintegrament, sinó el reconeixement dels seus drets laborals. Resoldre altrament, suposaria una violació desproporcionada del seu dret de propietat (article 1 del Protocol núm. 1 del CEDH) o, com a mínim, d'un interès patrimonial legítim, sense cap finalitat pública (Beyeler c. Itàlia [GC], nº33202/96).

IV.- Un altre greuge de la recurrent consisteix en defensar que no se li va renovar el contracte per durada determinada, perquè no estava habilitada a exercir la funció de personal educatiu en guarderies infantils des del 12 de desembre del 2011. És cert que segons resolució del Ministeri d'Educació del dia 11 de maig del 2011, la Sra. Palomo va ser habilitada temporalment fins el 12 de desembre del 2011. Tot i així, l'acte administratiu referia que la interessada obtindria la "validació permanent" en "presentar la titulació original degudament legalitzada" (foli 44). Aquesta autorització va ser lliurada el 3 de setembre del 2012 (foli 62). Més enllà de que en cap moment se la requerir de regularitzar la seva situació administrativa, com exigia la bona fe contractual, força és de constatar que la carta del 29 de març del 2012 no basa l'extinció del contracte laboral en aquell motiu, sinó en motiu de l'expiració del termini convingut. Per conseqüent, aquesta causa no és admissible en seu judicial.

V.- Arribats a aquest punt, la requalificació jurídica del contracte de treball en contracte indeterminat suposa, en cas de ruptura, l'aplicació del procediment escaient per extingir el vincle contractual. L'empresa, en aquest cas el COMÚ D'ENCAMP, no pot justificar l'acomiadament per l'esgotament temporal del pretès contracte temporal. La missiva del 29 de març del 2012 s'assimila, en aquest cas, a un escrit d'acomiadament. Resta clar que l'extinció del contracte de treball de la treballadora no va seguir cap dels canals apropiats. Es conclou, per via de conseqüència, en un acomiadament fet en forma indeguda.

El muntant de la indemnització no es discuteix, de manera que escau confirmar el càlcul de la instància.

La sentència de la instància, molt ben motivada, s'ha de confirmar.

VI.- La desestimació del recurs d'apel·lació de l'HBLPalomo COMÚ D'ENCAMP condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de l'HBLPalomo COMÚ D'ENCAMP; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 30 d'octubre del 2014; condemnar l'HBLPalomo COMÚ D'ENCAMP a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador de la Sra. Palomo..

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.