Recurs d'apel·lació sobre factures-càrrega de la prova

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sra. Amador

Advocat: Sr. JZP

Apel·lat: A SAU

Advocat: Sr. JHH

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE : Factures-càrrega de la prova

SENTÈNCIA 000035/2025

Andorra la Vella, 11 de març del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat A, SAU (GRUP E) es dedica a la prestació de serveis auxiliars a restaurants, hotels, botigues, despatxos, i altres, consistents en la venda, lloguer, neteja i manteniment d'uniformes, catifes, roba de llit, de taula, de bany, vaixelles, coberteries, productes de neteja i d'higiene i mobiliari auxiliar i de decoració.

El comerç B es dedica a prestar serveis en hotels, i apareix inscrit al registre de comerç al nom de la Sra. Amador des del 2014.

En data 29-11-2011, 01-06-2015, 27-11-2015, ambdues societats van concloure sengles contractes d'arrendament de roba d'allotjament, restauració i prestació de serveis en relació als hotels HCT, HAT, HFA PAS DE Amador CASA, HFA CANILLO, i HEE.

El contracte del 2011 fou firmat pel Sr. Bernat com a representant de la societat B mentre els altres foren firmats per la Sra. Amador.

En data 09-09-2019, la societat A, SAU va presentar contra la Sra. Amador una sèrie de 5 peticions d'ordre judicial de pagament en relació a :

- 3 factures emeses al nom de B (HCT) per un total de 109,96.-euros. La defenent s'hi va oposar totalment.

- 4 factures emeses al nom de B (HFA PAS) per un total de 696,93.-euros. La defenent s'hi va oposar totalment.

- 7 factures emeses al nom de B (HAT) per un total de 1.473,75.-euros. La defenent s'hi va oposar parcialment reconeixent deure només l'import de 716,80-euros.

- 4 factures emeses al nom de B (HFA CANILLO) per un total de 1.236,44.-euros. La defenent s'hi va oposar parcialment, reconeixent deure només l'import de 70.-euros, que va consignar i que es va remetre a la demandant.

- 3 factures emeses al nom de B (HEE) per un total de 1.956,25.-euros. La defenent s'hi va oposar.

En els cinc casos, es va obrir el corresponent procediment de mínima quantia però la demandant va desistir de la seva demanda.

2.- Prèvia petició de citació del 02-12-2019, i per escrit del 28-01-2020, la societat A, SAU va formular contra la Sra. Amador demanda en judici verbal civil de reclamació de quantitat a tramitar pel procediment abreujat, sol·licitant la seva condemna a pagar-li l'import global de 5.402,89.-euros (109,96+696,93+1.473,75+(1.236,44-70)+1.956,25), incrementada dels interessos legals meritats a comptar de la data a la contesta, així com les costes processals causades, incloent els honoraris d'advocat i procurador, i les despeses extrajudicials causades - incloent les taxes satisfetes per les peticions d'ordre judicial de pagament.

3.- Per escrit del 11-02-2020, la Sra. Amador va aixecar una excepció d'inadequació de procediment, i subsidiàriament, sobre el fons, va demanar la desestimació de la demanda de la contrapart, i en els dos casos, la condemna a la societat agent a satisfer les costes del procediment.

4.- Per Aute de data 05-03-2020, es va desestimar l'excepció d'inadequació de procediment.

5.- En data 23-08-2024, la Sra. Batlle va dictar sentència decidint :

"Primer.- Estimar majoritàriament la demanda interposada per la societat A, SAU contra la Sra. Amador, i condemnar aquesta darrera a pagar a la part actora la quantitat de 5.089,14.- EUR majorada dels interessos legals a comptar de la contesta a la demanda, a saber el dia 11 de febrer del 2020.

Segon.- Fer imposició de les costes processals ocasionades, en la forma prevista al V.- Fonament Jurídic de la present resolució.".

6.- Disconforme amb aquesta resolució, la Sra. Amador ha interposat recurs d'apel·lació.

Demana la desestimació íntegra de la demanda presentada per A, i la imposició a la contrapart de la totalitat de les costes judicials causades en la primera instància, així com la no imposició de les costes judicials de segona instància.

Fonamenta el seu recurs en un error en la valoració de la prova i/o error en el dret aplicable al supòsit de fet provat en Autes, i en síntesi, exposa que tots els deutes han estat pagats i no queden acreditats.

7.- La representació processal de la societat A, SA sol·licita la desestimació completa del recurs d'apel·lació i la confirmació en tots els seus extrems de la sentència d'instància, amb imposició a la Sra. Amador de les costes d'aquest recurs d'apel·lació.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- D'antuvi i de manera general, apareix en primer lloc que els arguments de la part apel·lant són essencialment una repetició dels de primera instància, i als quals la Sra. Batlle ha aportat una resposta encertada i suficientment complerta i motivada.

No obstant això, per tal de donar una resposta complerta, passarem a examinar dits arguments, seguint l'ordre de la sentència per una millor claredat expositiva.

En segon lloc, la part apel·lant invoca una infracció de la Llei sense especificar quina Llei o principi legal o quina jurisprudència s'hauria infringit. Dit això, atesos els arguments de la part apel·lant, podem copsar que es refereix a la qüestió de la prova.

Justament, escau recordar al respecte les regles sobre la càrrega de la prova i segons les quals, una vegada establerta la realitat del crèdit per la part que es pretén creditora, és a la part deutora provar que s'ha alliberat del deute o que existeix un motiu que pot contradir o extingir el dret del creditor. Per tant, de cap manera es podia exigir de la demandant que acredités quin import s'havia pagat o no, sinó que és la deutora qui havia de provar quan i quina quantia havia pagat per alliberar-se.

Segon.- Pel que fa a les factures del 2017 en relació a l'Hotel HAT, per un total de 109,96.-euros, la part apel·lant argumenta que aquestes factures no correspondrien a B sinó al Sr. Bernat, qui era treballador de B només fins al novembre del 2016 i qui va firmar els corresponents albarans, que les testificals del Sr. Serra, que era el director de l'Hotel HAT en aquelles dates, i del Sr. Puga que és cap del Centre de treball de la demandant ho confirmen, i que l'últim abonament de B en relació a l'hotel HCT és del 02-12-2016 però que la sentència no ho té en compte.

Però, no s'ha provat que les prestacions que van donar lloc a les factures corresponguin a prestacions al benefici del Sr. Bernat i no pas al benefici de B. El que queda acreditat és que el Sr. Bernat va intervenir pel compte de la societat B fins al punt que la va representar al moment de la firma del contracte del 2011, però no s'ha justificat si era assalariat o quin era la seva posició en la societat. Per tant, s'ha de compartir l'argument de la sentència que l'aportació d'un extracte de la CASS hauria pogut aclarir les coses.

De cap manera, els testimoniatges invocats per l'apel·lant estableixen que només podia ser el Sr. Bernat el beneficiari de les prestacions de A a partir del novembre del 2016. El Sr. Serra es va recordar de tal "separació" però no ha pogut precisar ni les circumstàncies, ni els anys o les dates. El Sr. Puga va indicar que no tenia cap notificació que el Sr. Bernat no treballés a B.

El sol fet que un extracte d'un compte de B no faci aparèixer més pagaments en concepte de l'Hotel HAT a partir de certa data no demostra que B hagi parat d'intervenir en aquest hotel doncs, d'una banda, podrien existir pagaments via un altre compte i, d'altra banda, és a partir del 2017 que es van produir impagaments per part de B.

Quant a la força probatòria que s'ha de donar a la posició comptable aportada per la part agent, la mateixa correspon a la seva obligació d'aportar els elements per acreditar el seu dret de crèdit.

No ha patit cap indefensió la Sra. Amador pel fet que aquest document no es va aportar amb l'escrit de demanda doncs dit escrit contenia el relat de totes les factures reclamades, i per tant sabia de que s'havia de defensar.

La seva valoració es fa conjuntament amb els altres elements i en particular l'estudi de la facturació aportada. I no apareix cap element concret suficient per posar en dubte la seva exactitud, sobre tot quan, la posició de la defenent, qui no presenta la seva pròpia comptabilitat sinó només un extracte d'un compte bancari, va ser essencialment sostenir que ja havia pagat i que no va oposar-se a les factures, com ho preveuen els contractes, al moment on es van emetre i presentar.

Al respecte dels impagaments, és de ressaltar els correus electrònic enviats per la Sra. Amador a A (E) el 06-06-2017 :

"Buenos días, este mes os puedo ingresar 500 euros y lo que pida a partir de ahora pagar al momento, os hago transferencia antes de pedir así no se acumula más, hacemos un total de todo y voy ingresando cada mes, ya que las factures que me tenían que pagar solo me han pagado la mitad, ahora vendrá verano(...) así que quizás os ingreses más...".

I el 05-09-2017:

"podéis enviarme por favor el plan de pago con lo que queda de la factura(...) enviarme por favor así podré organizarme".

I el 03-12/2017:

"¡¡¡Hola G, acuérdate de enviarme el total y la forma de pago para llevar el control !! gracias.".

Dits correus s'han de correlar amb les manifestacions del Sr. Puga qui va confirmar i explicar que s'havia acordat un pla de pagament verbal consistint en pagar al moment les comandes que es feien, i a final de mes, liquidar una part del deute acumulat, el tot per permetre a B poder seguir treballant, i tot això fins al moment on la Sra. Amador va deixar de pagar res.

Tercer.- Pel que a fa les factures del 2017 en relació a l'Hotel HAT, per un total de 1.956,25.-euros, la part apel·lant argumenta que tot el deute està pagat com ho acreditarien els justificants de pagament aportats amb l'escrit de contesta ; que la part agent aporta la posició comptable posteriorment a la demanda ; que la demandant aporta una sèrie d'albarans no signats i s'ha de considerar la mercaderia com no entregada, i que la posició comptable aportada per la demandant no és fiable.

Però, era a la Sra. Amador provar que les cinc transferències bancàries que invocava havien apagat el deute generat per les tres factures en qüestió.

Com ho hem ressaltat abans, i repetim aquí les consideracions ja efectuades en relació a la posició comptable, als problemes de pagament que va experimentar la Sra. Amador i a les modalitats de pla de pagament atorgat entre les parts, la deutora havia de demostrar que la imputació dels pagaments no era correcta, i no ho va fer.

Així, apareix efectivament, i no s'aporta car argument suficient per contradir-ho, que és amb bon criteri que la Sra. Batlle va considerar que calia imputar dites transferències a altres deutes derivats de subministraments anteriors, i no a les factures reclamades.

Quant a la qüestió dels albarans, malgrat la part apel·lant no ho pot admetre, sí que existeix contradicció en el fet de, front a la reclamació de les factures, al·legar primer que ha pagat les factures fonamentades en aquests albarans i després qüestionar la realitat de l'entrega de les comandes pel fet que no es pot identificar qui ha firmat o que no s'ha firmat l'albarà.

A més, com ressurt de l'exposat anteriorment, la relació comercial tenia al 2017, una durada d'11 anys, havent-se lògicament i naturalment instal·lat una relació de confiança i uns habituds de funcionament. Per tant, s'ha de compartir la conclusió de la Sra. Batlle, conforme a la nostra jurisprudència, que en supòsit com el d'autes i tenint en compte totes les altres circumstàncies del cas, era necessària una relaxació de les exigències de prova.

En el present cas, el conjunt dels elements probatoris acredita el lliurament de les mercaderies, i la simple negativa del deutor a abonar-les no és suficient.

En efecte, és jurisprudència reiterada d'aquesta Sala que en les relacions mercantils donant lloc a contractes de compravenda o de subministrí :

"no solament es produeix una relaxació de les exigències formals sinó que a més la tesi de la proximitat probatòria i el temps del tràfic mercantil exigeixen que, en supòsits de negativa al pagament de la mercaderia, es provi pel deutor la falsedat o l'error en que s'ha pogut incidir respecte dels albarans que proven el lliurament de la mateixa".

En aquest sentit aquest Sala va jutjar que :

"no esdevé suficient amb la negativa del deutor a abonar una mercaderia quan els albarans resten signats, sinó que la tesi de la proximitat probatòria i el tempus del tràfic mercantil, comporten que sigui el deutor qui, amb albarans signats, acrediti la falsedat o l'error en que s'ha pogut incidir en relació als mateixos." (vg TSJC 07/11 del 28-04-11; TSJC 262/10 del 27-01-2011 i TSJC 18/09 del 27-01-2011).

Quart.- Pel que fa a les factures del 2017 en relació a l'Hotel HAT, per un total de 1.160.-euros (es tracta d'una estimació parcial doncs la reclamació era de 1.473,75.-euros), la part apel·lant argumenta que el deute està totalment pagat amb el pagament de l'import de 700.-euros (Document núm. 9 de l'escrit de contesta) ; que es van portar albarans no firmats o firmats per persones desconegudes i es va provar que aquestes signatures no eren de cap treballador de l'Hotel HAT ; que si es reconeix com a prova vàlida un albarà firmat per una persona desconeguda s'hauria de reconèixer com a vàlida la menció "pagado" sobre un albarà encara que no se sap qui la va realitzar, i que la posició comptable aportada per la demandant no és fiable.

Però, el primer que cal ressaltar és que en un primer moment, és a dir al moment d'oposar parcialment a l'ordre judicial de pagament, B no va qüestionar la realitat de les prestacions objecte de les factures sinó que va sostenir que ja havia pagat (acta del 28-10-2019 del procediment 1000476/19), i fins al present procediment no havia mai qüestionat les factures en qüestió ni els albarans en que es fonamenten.

En tot cas, apareix que el pagament de 700.-euros fou destinat a liquidar el deute anterior acumulat.

En segon lloc, repetim aquí les consideracions ja efectuades en relació a la posició comptable, als problemes de pagament que va experimentar la Sra. Amador i a les modalitats de pla de pagament atorgat entre les parts, així com a la relaxació de les exigències de la prova, que aquí també han de portar a considerar acreditat el lliurament de les mercaderies.

A més, no és cert que queda provat que cap de les signatures és d'un treballador de l'Hotel HAT, sinó que els treballadors que es van citar com a testimonis, dels quals no sabem les funcions exactes, no van reconèixer la seva firma, ço és diferent.

Quant a l'argument que, seguint la lògica que porta a admetre els albarans litigiosos, s'hauria de tenir en compte i com a vàlida la menció "pagado" sobre un altre albarà encara que no se sap qui la va realitzar, el mateix no és de rebut a partir del moment on la Sra. Amador no indica qui hauria pogut efectuar dita menció (vg folis 188 i 189), i sobre tot a partir del moment on els elements comptables aportats contradiuen la realitat de dit pagament.

Cinquè.- Pel que a les factures del 2017 en relació a l'Hotel HFA PAS DE Amador CASA, per un total de 696,93.-euros, la part apel·lant argumenta que, segons els seus càlculs aquestes factures ja estan pagades.

Però, és obvi que no són pas els propis càlculs de la part deutora que s'han de tenir en compte si els mateixos no es recolzen sobre uns justificants de l'efectiu pagament. I força és de constatar que no s'ha aportat cap documentació o element de prova que acrediti el pagament del les factures en qüestió.

Sisè.- Pel que a les factures del 2017 en relació a l'Hotel HFA CANILLO, per un total de 1.1166.-euros, la part apel·lant argumenta que el deute esta pagat doncs es va fer un ingrés a la Batllia dels 70,44.-euros que s'ha de considerar juntament amb el rebut de 700.-euros presentat per la part agent (Document núm. 117 ter), i que la posició comptable no és fiable.

Però, repetim les consideracions ja efectuades en relació a la posició comptable, als problemes de pagament que va experimentar la Sra. Amador i a les modalitats de pla de pagament atorgat entre les parts.

Quant al pagament de 700.-euros era a la part deutora provar que el mateix s'havia d'imputar al deute en qüestió, cosa que no ha fet. I una altra vegada, apareix que dit pagament es va imputar als impagaments anteriors acumulats.

Quant al pagament de 70,44.-euros ja s'havia descomptat de la reclamació, essent la mateixa correcta, sia per 1.1166.-euros (1.236,44 -70).

Setè.- Pel que fa a les costes de primera instància la part apel·lant repeteix el seu argument segons el qual no se li podrien imposar perquè no se li va efectuar cap requeriment de pagament previ, ni abans dels ordres de pagament ni abans d'interposar la present demanda. Però només podem confirmar la sentència al respecte.

En efecte, la mateixa és conforme a Llei i cita la nostra jurisprudència, doncs la imposició de les costes es regeix pel principi del venciment objectiu i la qüestió del requeriment previ només s'ha de tenir en compte en cas d'aplanament.

Vuitè.- Per tot l'exposat, no adverem cap error en la valoració de la prova i cap error en el desenvolupament dels principis legals aplicables al cas.

Per consegüent, el recurs s'ha de desestimar i la sentència d'instància s'ha de confirmar.

Novè.- La desestimació total del recurs comporta la imposició de les costes de segona instància a la Sra. Amador.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs d'apel·lació de la Sra. Amador en contra de la sentència de data 23-08-2024 que confirmem íntegrament.

SEGON.- Imposar a la Sra. Amador les costes processals de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.