Subministrament de mercaderies - prova (0262/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-262/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 27 de gener de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 22 de setembre del 2009 la representació processal de la societat “Diez” va formular demanda contra la societat “Mercader”, en la seva qualitat de titular administrativa i propietària del negoci “E.H.”, en reclamació de la suma de 21.791,52 euros, import de diverses mercaderies que la seva mandant va subministrar a la defenent i que aquesta no li havia pagat, més interessos i costes.

II.- El Sr. Conde, actuant en nom de la societat “Mercader”, sense contestar la demanda, va formular excepció dilatòria de manca de competència de la jurisdicció civil del Principat d’Andorra, que va ser rebutjada per l’Aute de l’Hble. Tribunal de Batlles de data 19 de gener del 2010.

III.- La representació processal del Sr. Conde, actuant en nom de la societat “Mercader”, va contestar la demanda en data 15 de març del 2010 negant haver encomanat i, en conseqüència, haver rebut, la mercaderia l’import de la qual se li reclamava, sol·licitant, per aquest motiu, la desestimació de la demanda formulada contra la seva mandant i la imposició de les costes de la instància a l’adversa.

IV.- L’Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència el dia 30 de juny del 2010 estimant la demanda formulada per la societat “Diez” contra la societat “Mercader” i condemnant a la defenent a pagar a l’agent la suma de 21.791,52 euros, junt amb els interessos legals meritats per aquesta quantitat des de la data de la contesta a la demanda, així com la totalitat de les costes judicials.

V.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal de la societat “Mercader” i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació íntegra de la demanda formulada contra la seva mandant, imposant a l’adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Consta a les actuacions que en dates 8, 15 i 18 d’abril el transportista “Mercader” va enviar 8 palets amb mercaderies a la obra que el negoci denominat “E.”, propietat de la societat “Mercader”, portava a terme al XXXX per ordre de “Diez”, signant el transportista el document corresponent amb el segell de l’empresa (folis 22, 24 i 26), aportant el corresponent albarà de transport signat pel Sr. Vaquero (foli 28) i certificant l’entitat encarregada de transportar la mercaderia la veracitat de les anteriors dades (foli 27). S’ha acreditat igualment que els albarans corresponents al lliurament d’aquestes mercaderies van ser signats per alguna persona de l’obra en les dates citades (folis 21, 23 i 25) i que el dia 18 d’abril la societat “Diez” va emetre la corresponent factura per l’import de 21.791,52 euros que reclama en la demanda que dóna origen al present procediment (folis 19 i 20). D’altra banda, amb l’escrit de rèplica la societat agent aporta dos faxs mitjançant els quals la defenent encarregava a l’agent diverses mercaderies i, si bé no són aquestes les que es recullen a la factura que es reclama, aquests documents mostren que en un cas l’agent va enviar a la mateixa adreça de Badalona (Barcelona) diverses mercaderies (foli 180) i, en un altre, es van servir algunes a Badia del Vallès també província de Barcelona (foli 181), raó per la qual s’ha d’entendre acreditat que no era la primera vegada que l’agent enviava a la defenent comandes a una obra que aquesta portava a terme fora del Principat.

En aquestes circumstàncies, la Sentència d’instància considera suficientment acreditada la procedència de la reclamació de la societat “Diez”, tenint en compte que la defenent s’havia limitat a negar haver encomanat, o rebut, les dites mercaderies, sense aportar cap prova de la manca de veracitat de les asseveracions de l’agent que adjuntava a la seva demanda proves suficients de l’existència del deute i aquesta Sala comparteix aquest criteri abastament argumentat per l’Hble. Tribunal de Batlles.

II.- Com a primer argument del seu recurs la representació processal de la societat “Mercader” defensa que per tal de que pogués ser estimada la demanda hauria estat precís que l’agent aportés un contracte signat entre les parts, un pressupost, o una comanda formal de les mercaderies que afirma que li va subministrar a la seva mandant. No obstant, en el mateix sentit que la Sentència recorreguda, entenem que la mateixa dinàmica de les relacions mercantils comporta en ocasions una relaxació dels requisits formals que són exigibles en altres supòsits, de tal manera que els contractes entre les parts poden ser verbals i els acords no necessàriament documentats, sense que això resulti rellevant quan s’aporten a les actuacions proves suficients de que una determinada mercaderia ha estat lliurada al domicili de la persona contra la qual es gira una factura concreta, admetent aquesta tàcitament la seva conformitat mitjançant la signatura per part d’un empleat seu dels albarans de lliurament.

III.- Tampoc es pot admetre l’argument de la recurrent en el sentit que l’agent no explica per què va lliurar la mercaderia a una obra a Espanya, ja que, tenint en compte que no nega que era ella qui portava a terme l’obra en qüestió i considerant que altres vegades s’havia fet el mateix sense protesta, el fet què el lliurament es fes fora del Principat no és obstacle per la procedència de la reclamació efectuada.

IV.- Pel que fa al greuge que exposa la recurrent en el sentit que no sap qui va ser la persona que va transportar la mercaderia i que, en tot cas, les relacions entre el Sr. Vaquero i l’agent són res inter alios acta, cal destacar que la documentació que s’aporta a les actuacions acredita en principi que el contingut de la factura reclamada es va lliurar al domicili de la defenent i aquesta no ha aportat cap mena de prova que desvirtuï aquesta presumpció. Si bé és cert que la prova negativa d’un fet és en ocasions difícil, també ho és que en la majoria dels supòsits és possible aportar dades que permetin desvirtuar les afirmacions de l’adversa i en el cas present, entre altres coses, la defenent hauria pogut citar al citat Sr. Vaquero per tal que manifestés en quines circumstàncies va lliurar els palets a l’obra de Badalona i qui va signar la seva recepció i aquestes declaracions li haurien permès a la recurrent oposar-se a la versió dels fets del transportista i de l’agent, si fos el cas, cosa que no ha fet.

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de la societat “Mercader” contra la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en data 30 de juny del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d’aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.