Reclamació quantitat - prova lliurament mercaderia (0007/11)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0007/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 d'abril de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Salas va interposar demanda, de data 21-06-2010, envers la mercantil Gálvez, segons la qual sol·licita la condemna de la defenent a l'abonament de la quantitat de 12.145,85 euros, més els interessos legals i les costes processals.

La societat defenent fou declarada en situació de rebel·lia processal.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 18-10-2010, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Estimar íntegrament la demanda formulada per la societat Salas contra la societat Gálvez, condemnant-se aquesta darrera, en rebel·lia processal, a satisfer a l'agent la suma de 12.145,85.- EUR més els interessos legals devengats a comptar del dia 12-07-2010 i fins el dia del seu total pagament; i a pagar la totalitat de les costes processals ocasionades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de Sentència".

III.- La societat defenent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data 4-02-2011, ha articulat llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la sentència dictada. Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 24-02-2011, sol·licita la confirmació de la resolució dictada, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els greuges o motius que justifiquen la interposició del recurs són, a criteri de la part defenent, els que segueixen. En primer terme, considera que la part agent no ha aportat els albarans de lliurament de la mercaderia i no hi ha testimonis que acreditin el lliurament de la mercaderia, de forma que solament amb factures elaborades unilateralment, no es pot donar lloc a l'estimació de la demanda. Afegeix que, malgrat la correspondència a la que es refereix la sentència amb les factures reclamades, no s'ha provat el lliurament de la mercaderia. En segon terme, considera que la part agent no actua amb una iusta causa litigandi i els usos mercantils requereixen que els mercaders aportin la prova del lliurament de la mercaderia. I, en darrer terme, entén que s'han d'imposar les costes processals a la part agent, segons el principi del venciment i de temeritat.

II.- El present recurs no pot ésser acollit per les consideracions següents. Esdevé doctrina reiterada d'aquesta Sala que, en seu de relacions mercantils que s'originen en funció de la perfecció de contractes de compravenda o de subministre, no solament es produeix una relaxació de les exigències formals pròpies d'altres situacions, tota vegada que així ho requereix l'agilitat i la seguretat del tràfic mercantil, sinó que a més la tesi de la proximitat probatòria i el temps del tràfic mercantil exigeixen que, en supòsits de negativa al pagament de la mercaderia, es provi pel deutor la falsedat o l'error en que s'ha pogut incidir respecte dels albarans que proven el lliurament de la mateixa. En el sentit indicat, s'ha pronunciat aquesta Sala a les STSJA de 21-05-2009 i 27-01-2011, entre d'altres.

Si la doctrina de la Sala, acabada d'exposar, la traslladem al present supòsit s'extreuen les següents conclusions. Consten aportats a les actuacions els documents obrants als folis 18 a 50, els quals es corresponen amb les factures emeses per la societat agent i amb els albarans que coincideixen, perfectament, amb les factures lliurades per la societat mercantil. En tots ells apareix l'empresa defenent com a client i amb la seva adreça al Principat d'Andorra. Tanmateix, s'ha acreditat que el transportista va rebre la mercaderia a lliurar a la mercantil Gálvez (cfr. Folis 51 a 53), amb l'adreça de la mateixa al Principat d'Andorra i que la mercaderia va passar per la duana en dates 30 de gener i 13 de febrer de 2009.

Consegüentment amb aquestes dades fàctiques, i atesa la jurisprudència de la Sala abans esmentada, s'ha d'entendre acreditat el lliurament de la mercaderia, sense que sigui suficient per la part defenent la negativa al reconeixement de l'entrega del material objecte dels albarans i de les factures, i sense que s'addueixi cap altre motiu d'oposició al pagament de la mercaderia. Com s'ha exposat, la relaxació del rigorisme en la prova en les relacions mercantils, permet a l'òrgan judicial, en consonància amb els extrems fàctics referits, estimar provat el lliurament de la mercaderia i traslladar a la part defenent, segons la tesi de la proximitat probatòria, l'acreditació de les errades o falsedats en els albarans, quan s'ha acreditat el lliurament de la mercaderia al transportista i el fet que la mateixa va creuar la duana, essent el domicili del client indicat el de la mercantil defenent i ara recurrent.

III.- Els anteriors raonaments justifiquen el refús dels dos primers greuges o motius contra la sentència i justifiquen també la desestimació del tercer, tota vegada que segons el principi del venciment objectiu s'ha acollit íntegrament la pretensió de la part agent, per la qual cosa s'evidència la seva iusta causa litigandi, i procedeix en funció de la màxima continguda al Codi 7,51,5, la imposició de les costes processals d'instància, i també d'aquesta alçada, en funció de la desestimació del recurs, a la part defenent i ara recurrent.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Gálvez contra la sentència, de data 18-10-2010, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.