Bancari. B. Reclamació saldo deutor en compte corrent obert a F. Manca prova de l'exigibilitat del saldo generat amb posterioritat a la intervenció de l'entitat.

Sentència

Magistrats

Anna Estragués Armengol Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

PARTS:

Apel·lant: Yuste

Representant: Sra. Manzano

Advocat: Sr. Marcos

Apel·lat: Sr. Pera

Representant: Sra. Ferrer

Advocat: Sra. Azorin

TSJC.- 0000043/2024 ORIGEN: 1000477/2019 - 0

NIG: 5300542120190001861

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Anna Estragués Armengol

OBJECTE: Bancari. B. Reclamació saldo deutor en compte corrent obert a F. Manca prova de l'exigibilitat del saldo generat amb posterioritat a la intervenció de l'entitat.

SENTÈNCIA 000154/2024

Andorra la Vella, a 15 de juliol del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Anna Estragués Armengol, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 23.12.19, la representació processal de la societat B, ORG_1 (succeïda processalment per ENTITY_4) va interposar demanda contra la societat Pera a tramitar pel procediment ordinari, en què sol·licita que es condemni la darrera a pagar la suma de 63.018,89 EUR augmentada dels interessos meritats des del 13.03.19 fins a la seva efectiva liquidació. A més, demana que la societat defenent sigui condemnada al pagament de les costes judicials i extrajudicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Precisa que la quantitat reclamada correspon al ròssec deutor que presenta, a data 13.03.2019, el compte corrent núm. XXXX titularitat de la part defenent i traspassat a B des de l'entitat F (en endavant F), en mèrits de la Resolució del Consell d'Administració de l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (en endavant AREB).

2.- En data 14.12.2020, prèvia resolució de les qüestions prèvies plantejades, la part defenent contestà a la demanda contra ella interposada, oposant-se a la mateixa i demanant que es dicti sentència que la desestimi íntegrament, tot imposant a la contrapart les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Per fonamentar la seva oposició, nega essencialment el deute que li és reclamat, tot assegurant que no ha efectuat cap disposició de saldo en negatiu o descobert; que no ha obtingut cap préstec o línia de crèdit amb F o B i que no ha realitzat cap transferència, pagament o operació de passiu amb cap de les dues entitats. Precisa que només ha efectuat disposicions del saldo del compte, quan aquest estava a F, a raó de 2.500 EUR setmanals fins al límit de saldo creditor, tot sota el control del regulador ORG_0. Afegeix que des de la intervenció estatal de F, dit compte bancari va quedar bloquejat fins que fou traspassat a B per decisió de l'AREB, i que durant aquest període, no va poder operar ni rebre cap extracte bancari o posició de compte, per tot el que pertoca a l'agent acreditar el pretès deute, considerant l'extracte bancari adjuntat a tal efecte com a incomplert, en no recollir les posicions creditores abans de la data de bloqueig de F ni tampoc especificar quins són els càrrecs diversos que haurien generat el saldo reclamat.

3.- En data 8.01.24, la Batllia dictà sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Desestimar la demanda formulada per part de la societat B, SA contra la societat S II, SA.

Segon.- Fer imposició a la part agent de les costes judicials ocasionades a la part defenent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

3.- En data 09.02.24, la representació processal de Yuste interposà recurs d'apel·lació contra la referida sentència, demanant que es revoqui i que s'imposin les costes processals a l'adversa, en estimar que la batllia no ha efectuat una deguda valoració de la prova i que la imposició de costes resulta a totes llums injusta.

Pel que fa la indeguda valoració de la prova, reitera que el deute reclamat és el descobert que presenta el compte corrent traspassat de F a B (al que s'han aplicat els interessos pactats contractualment amb F) i traspassat posteriorment a la seva principal, i que qualsevol acte anterior no li és imputable ni oponible perquè no hi ha successió d'empresa. Afegeix que el càrrec que va generar el descobert té origen en l'aplicació dels articles 36 i següents de la Llei 8/2015 efectuat per l'AREB, havent-se limitat B a tramitar el càrrec ordenat per l'AREB. Així mateix, indica que si la societat demandada no estava d'acord amb el càrrec, n'hagués pogut sol·licitar en el seu moment el retorn, o reclamar a l'ordenant explicacions i no li consta que ho hagi fet, essent responsabilitat dels titulars del comptes corrents, revisar els seus comptes i gestionar els càrrecs/abonaments. Afegeix que resulta sorprenent que la societat demandada al·legui ara (quan disposava de tota la documentació del seu compte i de totes les operacions que es van realitzar), que no sap a que correspon aquest càrrec, quan els accionistes de S han impugnat la referida Llei 8/2015, l'article 36 de la qual va ser avalat per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia en la sentència que indica. Altrament, manifesta que reclamar a l'agent que justifiqui a que correspon el càrrec, implica exigir-li més del que està obligat, com a intermediari en la gestió de comptes corrents, i comporta una extralimitació de les seves funcions com a entitat bancària i una obligació de compliment impossible, donat que l'ordenant del càrrec podria justificadament, negar-se a donar qualsevol informació no referida a l'entitat bancària. Assegura que aital pretensió, recollida en la resolució recorreguda, va més enllà de l'obligació probatòria que correspondria a l'agent i comporta una clara indefensió en la societat creditora avui recurrent que ha acreditat, en el límit de les seves possibilitats, i d'una forma concloent, el deute reclamat, no havent donat la Batllia, el valor que correspon als documents presentats, contravenint així els principis que regeixen en la matèria.

Pel que fa a la imposició de costes, assegura que és totalment injusta ja que la seva representada ha actuat de forma lícita i diligent, reclamant el que legítimament li correspon, pel que no escau la seva imposició.

4.- Per escrit de data 03.04.2024 , la representació de Pera s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat la confirmació íntegra de la sentència apel·lada i la condemna en costes a la part recurrent, al no ser el recurs interposat, més que un resum dels fets establerts en la demanda i del procediment hagut en primera instància, invertint la part recurrent de manera reiterada, la càrrega de la prova, sense aclarir l'origen del deute que reclama, obstinant- se en voler tenir raó, tot i la reiterada jurisprudència sobre els mateixos fets i fonaments de dret que els que es discuteixen en els presents autes.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La part agent B ORG_1, (succeïda processalment per ENTITY_4) , reclama a la part defenent, Pera (i no a la societat S II com erròniament es fa constar en la part dispositiva de la sentència ara apel·lada) , la quantitat de 63.018,89EUR , més interessos des del 13.03.19 i costes.

La quantitat reclamada de principal correspon, segons indica, al ròssec deutor que presentava, a data 13.03.2019 (data de la darrera liquidació), el compte corrent núm. XXXX traspassat a B des de F, en mèrits de la Resolució del Consell d'Administració de l'AREB per la qual s'adoptaren diferents instruments de resolució relatius a F.

La part defenent s'oposa a dita demanda no reconeixent el deute que li és reclamat .

La sentència d'instància desestima íntegrament la demanda i imposa les costes a la part agent i contra tal decisió s'alça la part demandant invocant una incorrecta valoració de la prova i una injusta condemna en costes.

Segon.- Pel que fa a la valoració de la prova, val a dir que la batlle desestima la demanda interposada en considerar que la part agent no ha acreditat de forma suficient, l'import i realitat del deute que reclama.

Després d'establir l'objecte del procés (Fonament jurídic Primer), de fixar els fets no controvertits (Fonament jurídic Segon) i d'exposar els antecedents fàctics de la intervenció de F a fi de contextualitzar la reclamació efectuada (Fonament de Dret Tercer), recorda la doctrina aplicable en matèria probatòria (Fonament de Dret Quart) segons la qual el demandant ha de provar els fets que fan possible i admissible el seu dret i el demandat ha de provar els fets que ho contradiuen, sense oblidar la mitigació o flexibilitat que cal aplicar a aquestes normes, en mèrits dels principis de normalitat i de bona fe, així com la doctrina del "favor probationis", segons la qual cada part ha d'acreditar els elements que normalment li resultin més fàcils.

Seguidament, aplica aquesta doctrina al cas d'autes, el qual resol emprant les consideracions jurídiques efectuades per aquesta Sala en les sentències dictades en les causes TSCJ 33/2022, 240/2022 i 112/2023.

Tercer.- Els supòsits examinats en les sentències en que la batlle fonamenta la seva decisió, són efectivament de característiques molt similars al supòsit d'autes: es tracta en tots ells, de reclamacions efectuades per B ORG_1 de pretesos descoberts en comptes corrents oberts en el seu dia a F i traspassats posteriorment a B ORG_1, en mèrits de la resolució del Consell d'Administració de l'AREB per la qual s'adopten diferents instruments de resolució relatius a l'entitat F.

En totes aquelles causes, i encara més recentment en la causa TSJC 48/2024 s'ha afirmat substancialment que:

era a la part agent a qui li corresponia acreditar el saldo deutor (capital i interessos) que reclamava;

la documentació aportada per fer-ho (apunts comptables que comencen per una data posterior al bloqueig del compte) no és suficient quan la part contrària nega l'existència de cap saldo deutor en el moment en que se li va bloquejar el compte i nega l'existència de cap compromís contractual amb l'entitat que estigués pendent en aquell moment (i que la certificació de l'AREB confirma), ni cap altre càrrec efectuat pels seus titulars des del bloqueig del compte (que la certificació esmentada també confirma en incorporar l'extracte ja esmentat).

el que calia, era saber d'on provenia la suma reclamada, explicant-se i detallant-se el càlcul efectuat per arribar-hi, tot a fi de constatar si realment era un saldo que tenia que suportar el titular del compte, afegint-se que "Aquest extrem no es pot convertir en un acte de fe perquè situa en indefensió al defenent que no pot contradir aquell càlcul.

I això val per qualsevol client de l'entitat, estigui o no vinculat a l'antiga propietat de F. La part defenent ha fet tot el que estava a la seva mà per al·legar que no hi havia saldo deutor amb F i la certificació de la nova administració de F ORG_1 li ha donat la raó."

Als temps actuals, ja no és suficient l'antiga presumpció de veracitat dels "llibres dels bancs" perquè ja no es pot suportar en resultar contrària als fonaments del dret de defensa (art.10.2 de la Constitució) si no pot ser qüestionada.

no pot servir de cobertura a la liquidació del saldo reclamat, la invocació de l'article 36 de la Llei 8/15, del 2 d'abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d'entitats bancàries, article denominat "Seqüència d'amortització i conversió" el qual només preveu la forma de fer l'amortització i conversió a l'objecte de procedir a l'import de recapitalització, però no fixa cap liquiditat, com resulta obvi .

El redactat de l'apartat 71 de la Resolució de l'AREB no pot emparar l'absència de prova sobre la liquiditat obtinguda del saldo deutor reclamat perquè aquell redactat està dirigit a evitar una successió d'empresa per part de B i l'assumpció de les antigues responsabilitats de F ORG_1, però la càrrega probatòria no és una obligació d'aquesta última sinó que és una obligació processal que només incumbeix a la part agent en la seva reclamació.

Quart.- En el present cas, a l'igual que en tots aquells altres ja esmentats, la part agent ha aportat, per acreditar la seva reclamació:

-el contracte de compte corrent atorgat entre B i la societat S, SA relatiu al compte XXXX , obert en data 13.11.2008 per la defenent a F;

-un extracte de dit compte que s'inicia amb un càrrec de data 07.07.2017 (i per tant de data posterior al bloqueig i traspàs del compte a B que es feu en data 21.04.2016) d'un saldo deutor de 60.553,43 EUR sota el concepte "CARRECS DIVERSOS - RES.AREB.TR.VB", al que se sumen tres partides dites "LIQ.INTERESSOS" que donen la quantitat reclamada;

-un document de situació del compte de constant referència on figura novament un saldo deutor de 63.018,89 EUR.

-un certificat de B de data 8 d'abril del 2019, on consta que el compte XXXX va ser traspassat a B ORG_1 en mèrits de la resolució del Consell d'Administració de l'AREB per la qual s'adopten diferents instruments de resolució relatius a F;

-la comunicació del deute i el requeriment extra judicial efectuat per B als titulars del compte per a que satisfacin la quantitat reclamada.

La part defenent, no ha reconegut el deute assegurant com s'ha dit, que no ha efectuat cap disposició de saldo en negatiu o descobert; que no ha obtingut cap préstec o línia de crèdit amb F o B i que no ha realitzat cap transferència, pagament o operació de passiu amb cap de les dues entitats. Precisa que només efectuà disposicions del saldo del compte, quan aquest estava a F, a raó de 2.500 EUR setmanals fins al límit de saldo creditor, tot sota el control del regulador ORG_0.

La certificació de data 15 de juny del 2021 (folis 314 i ss.) emesa a instància de la part defenent en període probatori per l'AREB, en la seva qualitat d'administradora única de F ORG_1, acredita essencialment que:

- en data 21.4.2016 l'operativa de F quedà completament bloquejada;

-en aquella data, el compte de la societat demandada presentava un saldo de zero euros;

-després de la resolució del Consell d'Administració de l'AREB per la qual s'adoptaren diferents instruments de resolució relatius a F, el compte va passar a tenir un saldo negatiu de 47.144,18EUR en aplicació de l'article 36 de la Llei 8/2015;

-la societat referida no va contractar cap préstec i/o línia de crèdit i/o va realitzar cap mena d'operació de passiu amb l'entitat financera;

-no consta cap pagament de factura, disposició d'efectiu i/o ordre de transferència des de la data en que l'operativa de compte es va veure completament bloquejada, dia 21 d'abril de l'any 2016, fins a la data de cancel·lació del compte, segons extracte que adjunta;

-el compte fou cancel·lat el 8 de juliol de l'any 2017 en mèrits de la Resolució del Consell d'Administració de l'AREB per la qual s'adopta, entre d'altres, l'acord de transmissió seqüencial de diferents actius i passius de F ORG_1 a favor de B, SA, segons resulta de l'extracte de moviments adjuntats.

En aquestes circumstàncies, és efectuant una correcta valoració de la prova que la Batlle ha desestimat la demanda interposada, aplicant la ja reiterada jurisprudència de la sala en la matèria, sense que la part recurrent aporti cap argument que justifiqui apartar-se'n, doncs en el present cas, la part actora no ha justificat o acreditat tampoc documentalment, el càrrec que comporta que el compte que es trobava bloquejat amb saldo zero passi a estar en negatiu, no essent suficient, en mèrits del ja exposat, que hi figuri un càrrec amb la referència "CARRECS DIVERSOS - RES.AREB.TR.VB" com es desprèn de la documentació adjuntada a la demanda.

No pot prosperar l'argumentació invocada per la part recurrent segons la qual la manca d'oposició de la societat demandada al càrrec de 47.144,18EUR efectuat en data 06.05.2016 li impedeix ara qüestionar-lo, per quan, no consta acreditat que en aquell moment hagués tingut coneixement de dit càrrec al qual en conseqüència, no es va poder oposar, ja que tal i com s'indicà en la nostra recent sentència de data 21.05.2024 recaiguda en la causa TSJC 48/2024 ans citada, "s'han de tenir en consideració les especials circumstàncies del cas, doncs no ens trobem davant del funcionament ordinari d'un compte corrent, del qual el titular coneix o ha de conèixer els moviments, sinó davant d'un compte bloquejat en una entitat bancària intervinguda, amb un saldo zero a la data del bloqueig."

Altrament, tampoc pot prosperar l'al·legació efectuada per la part recurrent segons la qual exigir-li justificar a que correspon el càrrec, implica exigir-li més del que està obligat com a intermediari en la gestió de comptes corrents, ja que, tal i com sindicà en les sentències d'aquesta Sala també anteriorment citades, "Certament l'agent ha al·legat que les actuacions de F efectuades amb anterioritat al traspàs del compte no li són ni imputables ni oposables en mèrits de la Resolució del 26.06.2017, però dit fet no impedia a la part actora cercar la prova idònia i suficient per acreditar la liquiditat del deute que avui reclama, tota vegada que la càrrega probatòria "és una obligació processal que només incumbeix a la part agent en la seva reclamació" no tractant-se en absolut de l'aportació d'una prova impossible.

Per tot l'exposat, escau la desestimació del primer motiu de recurs.

Cinquè.- En quan a les costes, convé igualment desestimar aquest motiu de recurs i confirmar la imposició que la sentència en fa a la part agent, tenint en compte la desestimació íntegra de la demanda.

Sisè. La desestimació del recurs comporta així mateix la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb el què disposa l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Yuste contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 8 de gener de 2024, que confirmem íntegrament, tot precisant que la desestimació és de la demanda interposada contra la societat S i no de la demanda interposada contra la societat S II com erròniament es fa constar en la part dispositiva de la sentència recorreguda.

Segon.- IMPOSAR les costes causades en aquesta alçada a la part recurrent.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.