FAMÍLIA: divorci i modificació de mesures paternofilials. Assumpció de la pensió d'aliments d'un fill major d'edat per part dels progenitors (3000217/2021)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000183/2022 ORIGEN: 3000217/2021 - 00

NIG: 5300542120210000942

PARTS:

Apel·lant: Sr. Esteban Representant: Sra. Espada Advocat: Sr. Sanz

Apel·lat: Sra. Vives

Representant: Sra. Estany

Advocat: Sra. Tejada

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: FAMÍLIA: divorci i modificació de mesures paternofilials. Assumpció de la pensió d'aliments d'un fill major d'edat per part dels progenitors.

SENTÈNCIA 056-2023

Andorra la Vella, el 18 d'abril del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 12 de maig de 2021, la representació processal del senyor Esteban interposà demanda de divorci i de modificació de mesures definitives contra la senyora Vives, tot sol·licitant la dissolució per divorci del matrimoni civil celebrat entre ambdues parts litigants i la modificació de les mesures definitives existents en relació al fill comú A, ja major d'edat, en el sentit de què el senyor Esteban assumís el 60% de les despeses de matrícula universitària, habitatge o residència universitària i transport, que al seu torn la senyora Vives n'assumís el 40%, sol·licitant que s'acordés que el senyor Esteban ingressés mensualment la suma de 1.380 EUR en un nou compte de titularitat del propi A i d'ambdós pares, per subvenir a les seves necessitats i despeses ordinàries, i la senyora Vives hi ingressés la suma de 920 EUR, des de la data de la presentació de la demanda d'adopció de mesures provisionals. Tot demanant també per Altresí que es requerís a la senyora Vives per a què abonés al senyor Esteban la suma de 6.920, EUR del cost de la matricula universitària i despeses de residència corresponents al curs 2020- 2021.

Amb anterioritat, el dia 21 d'abril de 2021, la representació processal del senyor Esteban interposà demanda d'adopció de mesures provisionals contra la senyora Vives, tot sol·licitant que es dictés Aute pel que s'acordés que el senyor Esteban assumís el 60% de les despeses de matrícula universitària, habitatge o residència universitària i transport; que la senyora Vives assumís el 40% de les mateixes mencionades despeses generades pel seu fill; que el senyor Esteban ingressés mensualment la suma de 1.380 EUR en un nou compte bancaria titularitat de l'A i dels seus pares, amb l'objectiu de subvenir a les seves necessitats i despeses ordinàries i que la senyora Vives n'hi ingressés 920 EUR. Així mateix, per Altresí demanava que es requerís a la senyora Vives el reembossament al senyor Esteban de la suma de 6.920 EUR pe raó del cost de la matrícula i les despeses de residència sufragades pel senyor Esteban, corresponents al curs 2020-2021. Donat el canvi de facultat i de residència efectuat per l'A durant el curs 2021-2022, en haver disminuït les seves despeses a conclusions es va interessar que la senyora Vives assumís la suma mensual de 685 EUR i el senyor Esteban la de 1.028 EUR,

ingressant-los de la forma abans referida i des de la data de la demanda de mesures provisionals.

Aquest procediment s'arxivà de forma definitiva per Aute de data 8 de juny de 2022 per haver-se dictat Sentència en el procediment de divorci, objecte del present recurs d'apel·lació, resolent l'establiment de les mesures interessades, amb caràcter definitiu.

2.- En data 9 de juny de 2021, la representació processal de la senyora Vives contestà la demanda articulada de contrari, tot sol·licitant que es dictés Sentència que declarés el divorci del matrimoni celebrat entre les parts litigants i que es dictessin una sèrie de mesures paternofilials relatives al fill menor E. En relació a l'A demanava que es desestimessin les modificacions de les mesures definitives interessades per la part agent tot sol·licitant l'estimació de la demanda reconvencional i que s'establís que en el cas que el progenitor estès d'acord a satisfer el 80% del cost dels seus estudis i que quantificava en 2.600 EUR/ mes, s'establís una pensió a favor de la mare en l'import mensual de 2.080 EUR/mes a actualitzar anyalment amb l'IPC i, en el seu defecte, s'establís una pensió d'aliments a càrrec del pare en la suma de 1.005 EUR mensuals a actualitzar anyalment amb l'IPC, equivalent al 67% d'unes despeses mensuals per estudis, residència i manutenció per un import estimat de 1.500 EUR mensuals per tal que l'A pogués seguir els seus estudis universitaris a Andorra o en qualsevol universitat pública, de forma proporcionada a la capacitat econòmica dels progenitors. Sol·licitava també que el percentatge definitiu de participació es determinés una vegada practicada la prova. I la desestimació de la reclamació de quantitat formulada pel senyor Esteban en la seva demanda.

3.- En data 31 de maig de 2022, el Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X :

Primer.- que ha d'estimar i estima la demanda de divorci interessada pel Sr. Esteban i acceptada per la Sra. Vives, declarant dissolt, per raó de divorci, el matrimoni civil celebrat entre els mencionats en data 15 de gener de 1999 a la Parròquia d'Andorra la Vella (Principat d'Andorra), estimant-se parcialment la petició de modificació de les mesures paternofilials que es contenen en la sentència declarativa de separació matrimonial dictada el 4 de juny del 2009 en el marc dels autes enregistrats amb el número seqüencial B-0225-4/2009 i tanmateix la reconvenció i, sobre aquest particular decidir el que s'ha fixat en el IV.- Fonament de Dret. Tanmateix cadascun dels litigants assumirà les seves costes i d'haver- n'hi de comunes ho seran per meitats entre els referits segons ho preveu el darrer Fonament de Dret. Procedint a la inscripció d'ofici de la present resolució prop del Registre Civil del Principat d'Andorra, i això una volta aquesta esdevingui ferma. "

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Esteban en considerar, en síntesi, que la resolució d'instància incorre en error en la valoració de la prova. Manifesta que el 17 de juny de 2022 fou acomiadat de l'entitat bancària on prestava els seus serveis, havent-se modificat extraordinàriament la seva situació econòmica. Afirma que les despeses de l'A ascendeixen actualment a un màxim de 1.500 EUR, no entenent com arriba la Sentència impugnada a quantificar-les de forma diferent. Tampoc comparteix amb la resolució impugnada que la contribució mensual s'hagi de satisfer des de la data de la presentació de la demanda, sense tenir en compte que des del setembre de 2020 ell ja havia sufragat la major part de les despeses. Considera a més, que l'administració dels imports que hagin de satisfer els progenitors ha de ser duta a terme pel propi A, i ingressats en un compte conjunt nou entre el propi fill i els seus progenitors. Sol·licita la revocació parcial de la resolució impugnada i que se'n dicti una altra que estableixi que els litigants assumiran les despeses actuals del fill comú A, en la proporció de 60% el senyor Esteban, que quantifica en 900 EUR, i de 40% la senyora Vives, que quantifica en 600 EUR, ingressant-los en un compte bancari conjunt entre el propi A i els seus pares. També demana que s'efectuï una compensació de les despeses en les que hagi incorregut el senyor Esteban des del mes de setembre de 2020 i fins a l'actualitat a compte de la contribució mensual que des d'aquella data havia de fer front el mateix i que manifesta que havia de ser de 900 EUR/ mes. Demana també la condemna de la senyora Vives a abonar-li l'import corresponent a la part de les despeses per ell incorregudes des del setembre de 2020 i fins a l'actualitat, que excedeixi de la contribució mensual a la que ell havia de fer front i que demana que es determini i es fixi en període d'execució de Sentència.

5.- la representació processal de la senyora Vives s'oposa al recurs d'apel·lació interposat de contrari, demana la confirmació de la resolució d'instància i la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent, per tractar-se, malgrat la naturalesa familiar del procediment, d'una qüestió merament econòmica i per la seva temeritat.

6.- Per Aute de data 6 de març de 2023, es va admetre la pretensió probatòria d'ambdues parts litigants.

FONAMENTS DE DRET

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació el constitueix la determinació de la proporció de participació de cada progenitor en el pagament dels estudis superiors del seu fill major d'edat, A, així com la determinació de la seva administració, la reclamació de quantitat del progenitor en relació a les despeses per ell assumides des del mes de setembre de 2020 i que excedeixi de l'aportació que ell havia d'efectuar i la compensació entre pagaments prèviament realitzats i l'aportació que ell mateix havia de realitzar.

Segon.- La resolució d'instància considera que la regla general és que els estudis universitaris són despeses ordinàries sempre i quan es cursin en universitats públiques. Només en aquell cas en què no existeixen universitats públiques prop del domicili de l'interessat, pot plantejar-se la universitat privada com a despesa ordinària, ja que en no ser imprevisible no pot tenir caràcter extraordinari. Tot i així conclou que si el fill vol cursar els seus estudis universitaris en un centre privat, aleshores s'ha de considerar com una despesa extraordinària si hi ha opció de cursar els mateixos estudis en una facultat de caràcter públic. Per tant, si un dels progenitors s'hi oposa la despesa ha de ser assumida per l'altre. I si fos per causa de necessitat, perquè els estudis només s'imparteixen en centres privats, aleshores els tribunals s'hi hauran de pronunciar. Entén que la despesa de la universitat privada s'ha de considerar extraordinària quan les despeses sobrepassen de forma important el que es podria considerar normal dins el nivell econòmic de la família, podent-se considerar però ordinàries si els progenitors haguessin acordat que aquestes formaven part de l'educació integral dels fills i sempre que es mantingués el nivell econòmic que existia abans de la separació o el divorci. En el cas present considera que són extraordinàries per quant la senyora Vives no les pot satisfer per causa d'insuficiència econòmica.

A més, valorant les circumstàncies econòmiques d'ambdós progenitors estableix que la proporció de l'assumpció del 65% de les despeses del fill (1.269,45) a càrrec del pare i del 35% (683,55) a càrrec de la mare, d'un import que valora en la suma global de 1953 EUR, des de la data de la presentació de la demanda. Per fixar la quantitat de despeses de l'A, està al manifestat per la senyora Vives en el seu escrit de conclusions de la instància, (que tenia en compte l'import de la matrícula de 6.873,13 EUR, l'allotjament en un pis compartit amb altres dos nois, que representava haver de pagar un terç de 1400 EUR, 500 EUR en concepte de depeses vàries on inclou els subministres del pis, varis, transport mensual a Andorra i una acadèmia de reforç, així com un import de 300 EUR per àpats. Afegia també 300 EUR abonats per la mare, -com si fos una despesa pel seu fill-).

Manté, a més, la resolució d'instància, l'administració dels diners en la persona de la senyora Vives per quant l'A ha manifestat de forma expressa ésser aquesta la seva voluntat i no dona lloc a la compensació introduïda en l'Altresí de la demanda per haver estat el pagament de l'import que vol compensar efectuat de motu propio pel senyor Esteban.

Tercer.- I contra aquesta s'alça la part recurrent, que considera que en desconèixer els motius pels quals el Batlle d'instància fixa les despeses de l'A en la suma de 1953 EUR, se l'ha situat en indefensió, entenent que dels autes es deriva que les seves despeses ascendeixen a l'import mensual de 1496,17 EUR per 12 mesos, dels quals el senyor Esteban n'hauria d'assumir el 60% i la senyora Vives el 40%. Entén també que l'administració dels ingressos requereix de l'obertura d'un compte bancari del titularitat conjunta del fill amb els seus pares. Discuteix que s'hagi fixat en la instància que els pares hagin d'abonar la quantitat mensual fixada des de la data de la presentació de la demanda, sense tenir en compte que el senyor Esteban ha sufragat des del setembre de 2020 la majoria de les despeses d'estudis i manutenció del seu fill. Considera que la resolució havia d'haver establert una compensació entre les despeses des del setembre 2020 o la contribució mensual fixada judicialment.

I pel que fa a la pretensió continguda per Atressí consistent en què la senyora Vives li abonés la part de les despeses corresponents al cost de la matrícula universitària i les despeses d'allotjament corresponents al curs 2020-2021, que el jutjador d'instància considera com una despesa assumida per ell per iniciativa pròpia i no consensuada, entén que la despesa té caràcter ordinari i que va ser degudament consensuada entre els progenitors. Demana que se li retorni la part de les despeses assumides des del mes de setembre de 2020 i que excedeixi de la contribució mensual a la que havia de fer front.

Quart.- En data 15 de gener de 1999, els senyors Esteban i Vives van contreure matrimoni civil a Andorra la Vella. Fruit del mateix van néixer dos fills, l'A, nascut el XXXX i l'E, nascut el XXXX.

El dia 26 de gener de 2009, ambdós senyors signaren un conveni regulador de separació matrimonial, homologat per Sentència de data 4 de juny de 2009, en virtut del qual el senyor Esteban havia de satisfer una pensió d'aliments d'un import de 1.100 EUR/mensuals pels seus dos fills.

Al setembre de 2020 l'A, ja assolida la majoria d'edat, per decisió pròpia i de forma consensuada amb els seus progenitors -amb certa reticència per la senyora Vives degut al seu cost econòmic-, va iniciar un grau d'enginyeria en organització de les tecnologies de la informació i de la comunicació en una universitat privada a Barcelona. El cost de la matriculació ascendí a

8.460 EUR, així com un cost mensual en concepte de residència de 1.017 EUR, a banda d'altres despeses de formació, transport, aliments i vestimenta.

Cinquè.- Considera la part recurrent que les despeses derivades dels estudis superior d'un fill tenen la consideració de despeses ordinàries, i als efectes de fonamentar la seva opinió invoca, entre altres, la Sentència d'aquesta Sala de data 20 de desembre de 2016, dictada en el marc del rotlle 392/2016, en la que s'afirma que:

"les despeses resultants del fet que el fill dels litigants estudiï en un altre país no es poden entendre per sí mateixes de caràcter extraordinari, en quan el cost dels estudis d'un fill formen part de les despeses ordinàries a les quals ha de subvenir la pensió d'aliments fixada i si es desenvolupen en un país estrangers s'ha de considerar clarament previsible que el seu cost s'incrementi per les despeses de desplaçament o habitatge".

Ara bé, el supòsit analitzat en l'esmentada resolució no resulta extrapolable al cas que en ocupa, que malgrat es refereix a la realització d'estudis superiors -universitaris- a l'estranger -França-, els mateixos no comportaven un augment considerable i fins i tot imprevisible -al moment de fixar-se la pensió d'aliments- en relació a les despeses assumides pels progenitors fins aquell moment, a diferència del que succeeix en el cas objecte d'anàlisi. Ni es fa referència a uns imports mensuals molt elevats a càrrec dels progenitors, ni tampoc a què el fill cursés els seus estudis en una universitat privada, malgrat fer-ho a l'estranger.

Per això i sense perjudici del contingut de la Sentència suara parcialment transcrita, en el cas d'espècie la Sala considera, a l'igual que el jutge d'instància, que la despesa derivada del seguiment d'estudis superiors per part de l'A a Barcelona i en un centre privat, ha de tenir la consideració de despesa extraordinària. Perquè aquesta és la que resulta imprevisible al moment de fixar-se la pensió d'aliments. I el conveni homologat per la Sentència de separació de data 4 de juny de 2009 no contempla el cost dels estudis universitaris sinó el cost de l'escolaritat al temps d'homologar- se el conveni, que era molt inferior al cost de la universitat privada en la que l'A va decidir cursar els seus estudis superiors. Per tant, es tracta d'una despesa que no va ser prevista i que per la seva naturalesa excedeix de les despeses ordinàries de formació i des d'aquesta perspectiva ha de ser qualificada d'extraordinària.

Dit això, procedirà ara valorar si aquesta despesa és necessària o imprescindible, no requerint per tant consentiment per part del progenitor al que es reclama o si, per contra, no és necessària i per tant no requereix del previ consens. No s'ha manifestat ni molt menys acreditat que la despesa fos imprescindible. S'ha manifestat que la decisió de cursa els estudis en una universitat privada fou del propi fill, però en cap cas s'ha dit que fos per causa de no haver pogut en accedir a una facultat pública. No es tracta, per tant, en aquest cas, d'una depesa necessària. A més, en relació a la despesa de matriculació i estada de l'A a Barcelona i a la Universitat U, corresponent al curs 2020-2021, la senyora Vives en conèixer el seu cost va manifestar la seva impossibilitat d'afrontar-la econòmicament en solitari, havent-se limitat a efectuar aportacions mensuals concretes i relatives sobre tot a l'alimentació i vestimenta del seu fill, sense participar en el pagament de la matriculació i residència del mateix. Tot i així, però, el senyor Esteban en cap moment de forma prèvia a la interposició de la demanda d'adopció de mesures provisionals ni de la demanda de divorci, no ha efectuat cap mena de reclamació ni tan sols extrajudicial. En autes només consta que li demana en diferents ocasions, quina part d'aquesta despesa podria assumir la senyora Vives, la qual sempre es refereix a la suma de 300 EUR més altres concretes però d'una entitat similar.

Conseqüència de l'anterior és que la despesa generada pel seguiment dels estudis de caràcter privat de l'A a Barcelona té caràcter d'extraordinari i en no ser necessària requeria el consentiment dels consorts, i que la senyora Vives sempre va manifestar la seva impossibilitat econòmica d'assumir-les en solitari i que tot i no haver satisfet la part de la matrícula del curs 2020- 2021 ni de la residència del seu fill, el senyor Esteban en cap moment li va efectuar cap reclamació concreta amb anterioritat a la presentació de les dues demandes dalt referides. En conseqüència, en no existir ni tan sols reclamació extrajudicial prèvia referida al curs 2020-201, les despeses assumides pel senyor Esteban no podran ser repercutides a la senyora Vives, per ser anteriors a la data de la presentació de la demanda d'instància i també de la demanda de l'adopció de mesures provisionals en la instància, ja que constitueix jurisprudència reiterada de la Sala que el pagament de la pensió -i per tant també de les despeses extraordinàries- es pot imposar a partir de la moment de la seva reclamació.

Al respecte, vam dir en la Sentència de data 27 de juliol de 2018, dictada en el marc del rotlle 57/2018: "No obstant, aquesta Sala ha pogut pronunciar- se en reiterades ocasions sobre el moment a partir del qual els aliments esdevenen exigibles. Així, en la Sentència de 20-12-2016 (rotlle TSJC-24/2016) hem indicat: "III.- En segon terme, aquesta Sala ha de fixar la doctrina relativa al moment en el qual els aliments poden ésser reclamats, havent de distingir entre aquells procediments en els quals es demanen per primera vegada, de l'existència de recursos o de procediments de modificació de mesures.

Així, esdevé oportú diferenciar entre els efectes jurídico-materials de les sentències i la seva eficàcia processal. Els efectes materials es produeixen ex nunc, és a dir, des de que les mateixes són dictades amb les excepcions dels aliments que s'originen des de que són reclamats. I aquesta eficàcia retroactiva opera també quan els aliments es reclamen en els procediments de crisis familiars, com són, entre altres, els de separació, divorci o nul·litat, en els que els aliments es reclamin per primera vegada.

I així, ho recull, precisament, la mateixa sentència de 30-04-2012, que cita la recurrent, quan assenyala que ""D'altra banda, la Sra. D. podia haver reclamat en qualsevol moment a partir de la cessació de la convivència dels litigants que el Sr.

J.M.C.F. es fes càrrec de la seva obligació de contribuir a la satisfacció dels aliments de la seva filla i aquest hauria d'haver complert amb el seu deure legal, ja que, com posa de relleu l'article 27.1 LQA, els pares tenen el dret i el deure de guarda, de vigilància, de manteniment i d'educació respecte dels fills mentre aquests són menors. No obstant, aquesta petició sols es podria referir als aliments posteriors a ella i no als passats que no s'havien reclamat, com destaca la Sentència d'aquesta Sala de 10 del juliol del 1997 quan manifesta que "respecte a les despeses derivades de la (...) cura i alimentació, evidentment s'han de considerar exigibles des del moment que es reclami; una cosa és el dret a exigir-ho i l'altre el naixement de l'obligació a pagar-ho, que resta vinculada a la presentació de la demanda formulant l'acció de reclamació", criteri que es reitera en la dictada en data 22 de desembre del 2009, ja que mentre no es demanen aliments s'ha de presumir que no es precisen". I en el mateix sentit, l'Aute de la

Sala, de 19-09-2013, que determina que neixen des del moment en que es demanen, sense que l'Aute de 23-12-2010, els pugui concedir des d'aquell moment perquè, en aquell cas, la demanda la interposava l'obligat al pagament. Per tant, resta clar que els aliments s'hauran de meritar des de la reclamació dels mateixos, com una excepció que opera, per tal de protegir als menors, al caire constitutiu i eficàcia ex nunc de les resolucions de les crisis familiars".

Atenent a aquestes consideracions, cal concloure que la reclamació era procedent en aquest cas a partir de la citació a judici en data 8 de juny del 2016, sense que això suposés concedir més, ni altre cosa, que allò demanat a la demanda, sinó exclusivament una part del que es sol·licitava en ella, petició que procedia formular en execució de Sentència, encara que en aquest cas a partir del moment en què el defenent va deixar d'abonar la pensió fixada anteriorment per l'Aute de data 4 d'abril del 2016."

Per contra, en relació a les despeses generades per la matrícula universitària corresponent al curs 2021-2022, quina reclamació la part avui recurrent va incloure en l'escrit de conclusions de la instància, donat que al moment de la demanda aquesta despesa encara no s'havia produït, tot i el seu caràcter extemporani, la part recorreguda va manifestar també en el seu escrit de conclusions de la instància que li retornaria la part proporcional de la mateixa, i que ella estimava en un 25% (foli 536), però que ha estat fixada per aquesta resolució, com es veurà en els següents Fonaments de dret, en un 35%. Havent, doncs, de procedir al seu retorn en aquestes condicions.

Sisè.- En relació, en canvi, a les despeses generades per l'A a partir del curs 2021-2022, en què l'A va canviar d'universitat tot i que continua estudiant en una universitat privada i resideix en un pis compartit, havent reduït les despeses originàriament generades, la discussió dels progenitors es centra en la determinació del percentatge en què cadascun d'ells ha d'afrontar les despeses derivades dels estudis universitaris del seu fill a Barcelona.

Al respecte, la Sala comparteix novament la decisió d'instància, que fixa una proporció d'assumpció de les despeses de l'A a raó del 65% a càrrec del pare i del 35% a càrrec de la mare. Perquè tot i que el senyor Esteban

sol·licités que la proporció de participació en les despeses de l'A s'establís a raó d'un 60%-40%, tant la diferència salarial existent entre els progenitors com el major temps que l'A passa amb la senyora Vives quan torna a Andorra, ho justifica. En relació als ingressos del senyor Esteban, la Sala no obvia que el mateix fou acomiadat de l'entitat bancària on desenvolupava la seva activitat laboral en data 17 de juny de 2022. Tot i així, però, el mateix no acredita ni la indemnització percebuda, ni tampoc ni tan sols no manifesta no disposar de revinguts que li impedeixin fer front a les despeses del seu fill en la proporció establerta. Noti's que -com hem dit- fins i tot ell mateix proposa una distribució de 60% al seu càrrec.

Setè.- Pel que fa a l'import de les despeses mensuals generades per l'A, l'import fixat per la resolució d'instància, que ronda els 2000 EUR mensuals, haurà de ser mínimament modificat. I això sense perjudici de què la Sala no consideri que s'ha produït la indefensió denunciada per la part recurrent, ja que sense perjudici d'algun ball de números que s'ha produït en els càlculs de la senyora Vives en relació a les despeses mensuals del seu fill, i que la resolució d'instància quantifica en 1953 EUR, de la lectura de la resolució impugnada es deriva que la mateixa explica que ha tingut en compte el raonament efectuat per la senyora Vives en l'escrit de conclusions d'instància. (Raonament que es podrà compartir o no, però que en tot cas existeix).

En tot cas, del dit escrit i, concretament del seu foli 529, es deriven unes despeses d'un import global de 1839,43 EUR (ja que efectivament es prenen en compte els 300 EUR aportats per la senyora Vives com a despesa del menor quan en realitat és un ingrés al seu favor i que 1/3 de la despesa global d'allotjament mensual de 1.400 EUR ascendeix a 466,67 i no a 388,89). Ara bé, és fàcilment constatable com entre les despeses valorades en manca la quantificació d'algunes com vestimenta i també com la d'aliments resulta excessivament ajustada tenint en compte l'edat de l'A. Extrems que la Sala entén que cal corregir, en el sentit de què caldrà afegir 100 EUR mensuals en concepte de vestimenta i un total de 300 EUR mensuals en concepte d'aliments, més adequat a les característiques i edat de l'A. En conseqüència, l'import global de les seves despeses mensuals ascendeix, tenint en compte l'import actualitzat de la seva matrícula, a 1.897,2 EUR.

Així, la diferència entre la quantificació de les despeses efectuada en aquesta alçada per ambdós progenitors, és que el senyor Esteban preveu només 200 EUR en concepte d'alimentació del seu fill front als 500 EUR mensuals previstos per la mare i que la Sala valora en 300 EUR considerant-los més ajustat a la realitat; que no té en compte les despeses de vestimenta, valorats per la mare en 100 EUR mensuals, ni tampoc altres 150 EUR comptabilitzats per la mare en concepte de sortides.

En conseqüència, i per mentre no es produeixi alguna altra modificació substancial de les circumstàncies que motivi una revisió de les mateixes, el senyor Esteban n'haurà de satisfer el 65%, que representa la suma de 1.233,18

EUR, i la senyora Vives, el 35% que representa la suma de 664,02 EUR. Pagament que correspondrà efectuar des de la data de la demanda d'adopció de mesures provisionals, és adir, 21 d'abril de 2021, havent-se de modificar també la resolució recorreguda en aquest sentit, ja que la mateixa ho estableix des de la interposició de la demanda, és a dir, 12 de maig de 2021.

Vuitè.- Pel que fa a l'administració dels imports abans referits, aquest s'haurà de continuar gestionant per la senyora Vives tal i com s'havia vingut efectuat fins a la data, i havent exterioritzat l'A expressament aquesta voluntat, tot i aclarir que en altres ocasions s'havia intentat modificar aquest sistema, i mai no havia funcionat.

Així ho hem establert, entre altres, en la Sentència de data 17 de juny de 2020, rotlle 388/2019: "En efecte, malgrat el caràcter personalíssim de l'obligació alimentària, no podem oblidar que atesa la realitat social i familiar actualment concurrent, el fill major alimentista es desenvolupa en el si d'un nucli familiar administrat i representat pel progenitor amb qui conviu. En tal situació si bé la titularitat del dret d'aliments correspon en exclusiva al fill, el poder d'administració del mateix recau en el progenitor amb qui tal convivència es dóna i és que no es pot oblidar que ha estat el fill qui, de manera voluntària s'ha sotmès a una concreta modalitat de convivència. Aquesta tàcita voluntat del fill de conviure amb un progenitor constitueix el fonament de la facultat d'administració afirmada sense que això suposi cap limitació de la capacitat d'obrar del fill."

Recordem que en el present supòsit, l'A quan es desplaça a Andorra continua convivint majoritàriament amb la seva mare, al seu domicili, havent sigut ell mateix qui vol continuar, a més, amb el mateix règim d'administració dels seus ingressos i despeses.

Novè.- Donada l'estimació parcial del recurs interposat, no hi ha lloc a efectuar un especial pronunciament en relació a les costes generades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Decisio

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Esteban contra la Sentència dictada en data 31 de maig de 2022, pel senyor Batlle d'instància, en el sentit de d'establir, d'una banda, que l'import mensual global de les despeses el fill comú ascendeix a 1.897,2 EUR, que hauran de ser assumides a raó del 65% pel senyor Esteban i el 35% per la senyora Vives i que aquesta assumpció del pagament de les despeses per cada progenitor prendrà efectes a partir del 21 d'abril de 2021, data de la presentació de la demanda d'adopció de mesures provisionals. I d'altra banda, que en relació a l'import corresponent a la matrícula universitària del curs 2021-2022, la senyora Vives n'haurà d'assumir el 35%. Confirmem la resta de pronunciaments continguts en la resolució recorreguda.

Segon.- No efectuar especia pronunciament en relació a la imposició de les costes generades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.