OBRES. Pretesa manca de responsabilitat del constructor per haver seguit instruccions de la direcció facultativa en l’execució de l’obra. Pretesa indefensió per no haver donat trasllat de la prova pericial. Caràcter solidari o mancomunat de l’obligació de pagament dels responsables (1100617/2010)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornella Sola Carles Cruz Moratones Vincent Anière

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000394/2021 ORIGEN: 1100617/2010 - 00

NIG: 5300542120150001306

PARTS:

Apel·lant: Puig

Representant: Sra. Serra

Advocat: Sr. Pérez

Apel·lant: Varesc

Representant: Sra. Pino

Advocat: Sr. Herrera

Apel·lat: Srs. Hoyos i Ferreras

Representant: Sra. Manzanares

Advocat: Sr. Sevillano

Apel·lat: Garzón

Representant: Sra. Amador

Advocat: Sra. Durán

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: OBRES. Pretesa manca de responsabilitat del constructor per haver seguit instruccions de la direcció facultativa en l’execució de l’obra. Pretesa indefensió per no haver donat trasllat de la prova pericial. Caràcter solidari o mancomunat de l’obligació de pagament dels responsables.

SENTÈNCIA 035-2023

Andorra la Vella, el 7 de març del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 14 de febrer de 2011, la representació processal de la ORG_1, interposà demanda en reclamació de quantitat pel procediment ordinari contra la senyora Hoyos, la societat Varesc i contra el senyor Olmo, en la seva qualitat de liquidador de la promotora ORG_0, tot sol·licitant la reparació del perjudici sofert per la comunitat de Propietaris de l’edifici CP i, més concretament, els imports a determinar en el període probatori i corresponents als següents conceptes

La reparació dels defectes, desperfectes, danys, mancances i, en definitiva, patologies que encara existien en alguns dels elements privatius (principalment pisos particulars) i comuns de l’edifici, trasters i aparcaments integrats dins del conjunt immobiliari CP. Aquestes reparacions tenien una doble vessant, compte tingut que caldria desenvolupar, d’una banda, treballs de caràcter elemental, i d’altra, intervencions de caire estètic i/o d’embelliment i, atenent al caràcter progressiu i constant del deteriorament que patien els elements comuns i privatius de l’immoble malmès i més concretament davant la impossibilitat de saber quin seria el cost exacte de la reparació i embelliment dels danys que presentaven aquests elements malmesos de l’edifici en el moment de sotmetre la qüestió litigiosa plantejada, haurien d’ésser objecte de valoració econòmica durant el decurs del període probatori corresponent a la tramitació de les actuacions.

Les despeses generades per l’assessorament tècnic que s’hagués de contractar en el marc de la present causa a efectes d’avaluar i valorar el cost de reparació dels danys referits. S’haurien de treballar en aquest sentit a partir dels imports presentats pel perit judicial, amb l’avinentesa que s’han d’adequar als preus actuals.

La totalitat de les costes judicials generades per la tramitació de les actuacions, quedant-hi incloses les despeses generades per la intervenció de la procuradora i de l’advocat

2.- El dia 28 de març de 2011, la representació processal del senyor Olmo, ex liquidador de la societat Garzón contestà la demanda articulada de contrari oposant-se a la mateixa i formulant excepció dilatòria de manca de legitimació activa; subsidiàriament oposà l’excepció peremptòria de manca de legitimació passiva de la seva representada, més subsidiàriament excepció de prescripció de l’acció i, finalment, en relació al fons, sol·licitava la seva desestimació, amb condemna de l’agent al pagament de les costes processals tant de l’incident com del judici principal, si continuava, inclosos els honoraris d’advocat i procurador a acreditar en període d’execució de sentència.

3.- Per Aute de data 11 d’octubre de 2011, el Tribunal de Batlles va desestimar l’excepció dilatòria de manca de legitimació activa oposada per la representació processal del senyor Olmo.

4.- En data 7 de novembre de 2011, la representació processal de la societat Varesc (B) contestà la demanda articulada de contrari, tot sol·licitant la seva desestimació i la condemna de l’agent al pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d’advocat i procuradora.

El mateix dia també presentà escrit de contesta a la demanda la representació processal de la senyora Hoyos, oposant excepció peremptòria de manca de legitimació passiva i oposant-se també al fons de la demanda, tot sol·licitant la íntegra desestimació de les pretensions de la part agent amb expressa condemna a l’abonament de les costes processals, inclosos els honoraris d’advocat i procurador.

5.- En data 19 de desembre de 2011, la representació processal de B formulà petició de crida en garantia del senyor Ferreras, quant a arquitecte encarregat de l’elaboració del projecte executiu o constructiu de l’Edifici CP i integrant de la direcció facultativa de l’obra.

Per Aute de 2 de maig de 2012 es va donar lloc a la mateixa.

La representació processal del senyor Ferreras, una vegada comparegut a la causa efectuà, en data 26 de setembre de 2012, petició de crida en garantia de la societat F, SL i de la ORG_2, interposà excepció dilatòria de manca de legitimació activa ad processum, subsidiàriament la mateixa però amb caràcter peremptori i contestà al fons de la demanda, tot sol·licitant la íntegra desestimació de les pretensions de l’agent i la seva condemna al pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d’advocat i procurador.

Per Aute de data 13 de desembre de 2012 es denegà aquesta nova pretensió de crida en garantia. Per Aute posterior de data 22 de juliol de 2013 es desestimava l’excepció dilatòria de manca de legitimació activa.

6.- En data 15 de desembre de 2021, el Tribunal de Batlles dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

“ACORDA:

Primer.- donar majoritàriament lloc a la demanda formulada per la COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L’EDIFICI CP i condemnar al senyor Olmo, en la seva qualitat de liquidador de la promotora ORG_0, i a B, havent-se ensems de declarar responsable al cridat en garantia, l’arquitecte Ferreras, cadascú en les modalitats i termes exposats als apartats QUART i CINQUÈ dels FONAMENTS DE DRET de la present resolució, a :

reparar els defectes, desperfectes, danys , mancances i , en definitiva, patologies que existeixen, encara al dia d’avui, en alguns dels elements privatius (principalment pisos particulars) i comuns de l’edifici, trasters i aparcaments integrats dins del conjunt immobiliari CP segons els criteris que consten plasmats en els apartats QUART i CINQUÈ de la present resolució i que recullen substancialment els indicadors plasmats en la pericial judicial, salvat pel que respecta al fet 2 de les humitats per condensació.

satisfar les despeses generades per l’assessorament tècnic que s’hagi de contractar en el marc de la present causa a efectes d’avaluar i valorar el cost de reparació dels danys referits. S’haurà de treballar en aquest sentit a partir dels imports presentats pel perit judicial, amb l’avinentesa que s’han d’adequar als preus actuals.

Segon.- S’imposa als condemnats, parts defenents, les costes processals, inclosos honoraris d’advocat i de procurador, havent-se de fer càrrec de les seves pròpies la senyora Hoyos i el senyor Ferreras.”

7.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d’apel·lació la representació processal de la Comunitat de propietaris de l’Edifici CP, havent-ne desistit amb posterioritat; i la representació processal de B, concretament contra els Fonaments de Dret Quart, Cinquè, Sisè i Setè de la Sentència apel·lada en considerar, en síntesi, que la constructora no té cap responsabilitat ens els desperfectes constatats en l’Edifici per quant es va limitar a executar les ordres del promotor i de la direcció facultativa; tot sol·licitant la seva revocació i la desestimació íntegra de la demanda d’instància, en el sentit de no condemnar a B a reparar els desperfectes de l’edifici, per no ser-ne responsable i imposant les costes processals causades en ambdues instàncies a l’agent, inclosos els honoraris d’advocat, procurador i perit.

Subsidiàriament, demana que s’apreciï la incongruència ultra petitum denunciada, limitant-se la condemna als elements relacionats a la demanda, i doncs revocant la sentència sobre els fets constatats 7 (dipòsit d’hidrocarburs ple d’aigua), 8 (fissures als nuclis d’escala i ascensor) i 9 (incorrecta execució de pendents a l’aparcament del soterrani -2), sense exprés pronunciament sobre les costes. I per la resta de fets constatats demana es determini el grau de responsabilitat de les parts responsables tenint en compte que els problemes d’humitat deriven principalment d’un vici del projecte constructiu imputable a l’arquitecte i al promotor, i es concreti amb exactitud les quantitats a abonar per la refecció dels treballs tenint en compte l’exposat al cos del recurs.

Demana, a més, que donada la indefensió denunciada es retrotreguin les actuacions al moment de la comunicació de l’informe pericial provisional i s’emplaci a les parts per a què efectuar al·legacions tècniques que el perit tingui en compte en el seu informe definitiu.

Subsidiàriament, sol·licita que en aquesta alçada es procedeixi a la pràctica de la pericial en deguda forma, permeten que els codefenenets puguin efectuar al·legacions tècniques a l’informe pericial provisional per a què el perit n’efectuï el definitiu.

8.- La representació processal de la Comunitat de propietaris de l’Edifici CP i de la societat Garzón en liquidació s’oposen al recurs articulat de contrari i demana la confirmació de la resolució recorreguda, condemnant a la part recurrent a satisfer les costes generades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d’advocat i procurador.

Per la seva banda, la representació processal dels senyors Hoyos i Ferreras, manifesten no tenir cap al·legació a efectuar.

9.- Per Aute de data 16 de gener de 2023, la Sala va inadmetre la pretensió probatòria interessada a títol subsidiari per la part apel·lant.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L’objecte del present recurs d’apel·lació és l’absolució de la societat B de la condemna a reparar els desperfectes constatats en l’edifici CP, per quant a l’entendre de la part recurrent la majoria d’ells deriven d’una deficiència del projecte i d’una pèssima concepció i disseny de l’edifici, que són atribuïbles a l’arquitecte i al promotor, i no a una mala execució dels treballs ja que el constructor es va limitar a executar l’obra tal i com estava projectada, seguint les odres del promotor i de la direcció facultativa

Segon.- La Sentència d’instància considera que els defectes que pateix l’edifici CP deriven de les humitats (ocasionades per filtracions en el mur de muntanya o per condensació), d’una deformació estructural (aixecament del Fent o fissures en elements rígids) de filtració d’aigua a la claraboia de la bugaderia, de filtracions d’aigua cap a l’aparcament, del dipòsit d’hidrocarburs ple d’aigua, de fissures als nuclis de l’escala, ascensor i plantes d’aparcament i de la incorrecta execució de les pendents a la planta d’aparcament -2, essent responsabilitat algun d’ells dels arquitectes, del promotor i de la constructora i d’altres només de la constructora.

I és contra la mateixa que s’alça la part recurrent.

Tercer.- Prèviament a entrar a analitzar els diferents greuges oposats per la part recurrent contra la resolució recorreguda, la Sala ha de posar de relleu que tots ells foren ja invocats en la instància i la part recurrent no aporta en aquesta alçada d’altres elements que els que ja foren correctament valorats per la jutjadora a quo. Aquest motiu ja és suficient per desestimar el recurs interposat. Tot i així i als efectes de donar una resposta el més àmplia possible, procedirem al seu anàlisi.

Quart.- El primer motiu d’apel·lació és la manca d’apreciació per part de la resolució d’instància de la incongruència ultrapetitum ja denunciada en la instància per quant, en base a l’informe pericial obrant als autes, es condemna a la societat constructora recurrent a reparar uns danys que no havien estat detallats en la demanda.

Al respecte i segons es recull en la resolució impugnada, la part agent anomena i llista varis dels desperfectes pels que reclama i n’ aporta fotografies. Ara bé, en no ser arquitecte ni professional de la construcció no se li podia exigir que identifiqués tots els desperfectes sense l’ajut d’un perit i per això la seva demanda inicial va ser més genèrica. En aquest sentit, el fet de què el perit judicial parli d’altres desperfectes com, per exemple, que el dipòsit d’hidrocarburs es trobés ple d’aigua, no li ha provocat cap indefensió ja que en període de proves hauria pogut contradir les pretensions de l’adversa (detallarem més aquest extrem en el Fonament de Dret següent). Per tant és correcte que el jutge d’instància condemni a B a reparar tots els defectes existents i que considerà que porten causa de la seva defectuosa execució dels treballs encomanats. (Vegi’s en aquest mateix sentit la Sentència de data 18 de març de 2004, número 2160).

Aquest greuge ha de ser, doncs, desestimat.

Cinquè.- El segon greuge oposat per la societat constructora B contra la resolució recorreguda consisteix en denunciar una pretesa vulneració del principi de contradicció pel jutge d’instància, en no haver-li permès formular al·legacions tècniques a l’informe pericial judicial, motiu pel qual considera i invoca -com ja va fer en la instància- indefensió i sol·licita que es retrotreguin les actuacions al moment de la comunicació de l’informe pericial provisional i que se li permeti efectuar al·legacions tècniques a considerar per l’informe pericial definitiu.

Al respecte, i reprenent el Fonament de Dret anterior, la part recurrent hauria pogut contradir les pretensions de l’agent i avui part recorreguda en període probatori, o bé participant en la prova pericial sol·licitada per la part agent, o bé aportant ella mateixa les proves que hagués considerat escaients. Però no ho va fer. I no ho va fer per decisió pròpia de la que ara pretén responsabilitzar al jutjador a quo.

El Tribunal Constitucional té establert, entre altres en la Sentència de data 16 d’octubre de 2017, Causa 2017-19-RE, que “com vam dir en la sentència del 21 de desembre de 2009, recaiguda en la causa 2009-19-RE: “qualsevol infracció de les regles processals que regulen el dret a la defensa no provoca una vulneració del dret constitucional a no patir indefensió. Per tal que es produeixi aquesta vulneració, segons hem declarat en nombroses ocasions, cal que la indefensió sigui real i efectiva i que, a més, no sigui fruit de la negligència d’aquell que denuncia aquesta vulneració.” O en la sentència del 7 d’octubre de 2013, recaiguda en la causa 2013-9 i 13-RE, quan es deia: “des de la perspectiva constitucional, allò que es vol preservar és la possibilitat real dels justiciables de defensar els seus drets i els seus interessos. Si el justiciable ha pogut posar en pràctica aquesta possibilitat, no es produeixi cap vulneració constitucional”.

Per contra, consta en autes que l’única part litigant que va sol·licitar la pràctica de prova pericial fou la part agent.

Consta també en autes que per Providència de data 15 d’octubre de 2014 -a la que curiosament la part recurrent es refereix i reprodueix el seu contingut tant en aquesta alçada com en la instància-, el jutjador a quo va donar trasllat a totes les parts del contingut de la pericial efectuada i els demanava expressament si hi volen participar i, en el seu cas, ampliar-ne el seu contingut, donant-los al respecte un termini de 8 dies hàbils.

La part avui recurrent, B, en resposta a la Providència quin contingut recull en el seu escrit (f. 1146), manifestà només que no volia ampliar el seu contingut, sense contestar expressament a la qüestió de si hi volia participar. A la vista de la seva resposta, el Batlle va considerar que no volia participar-hi. En tot cas, B en cap moment no va manifestar el contrari (ja fos per recurs de reposició, ja fos en el seu cas per escrit de queixa o protesta per la seva manca de participació), i de forma coherent amb la seva voluntat de no participar-hi, tampoc no va exterioritzar cap mena d’intenció de participar en el pagament dels honoraris del perit -de fet no va participar en el seu pagament-.

Decisió del Batlle que, en conseqüència, s’ha de considerar raonable, sobre tot si es té en compte que per Aute de 25 de març de 2015 (f. 1155) encara posà de relleu a les parts que només donaria trasllat del resultat de la prova pericial provisional a la única part que hi havia participat, la Comunitat de propietaris agent. I així ho va fer. Aute al que la part recurrent no es va oposar, com en canvi sí que va fer la representació processal de la senyora Hoyos, efectuant la pertinent protesta al seu contingut (f. 1161)-

En conseqüència, resulta del tot inadmissible que B decidís mantenir un comportament passiu en relació a la pràctica de la pericial sol·licitada i, en canvi, pretengui amb posterioritat i una vegada advertida la necessitat d’haver-hi participat, responsabilitzar a l’òrgan judicial de la seva errònia decisió i pretenent una retroacció per tal d’aconseguir solventar tardanament el seu error. I fins i tot es podria qualificar d’actuació de mala fe el fet de donar una resposta parcial i pretendre amb posterioritat donar-li un sentit o un altre, en funció dels interessos de cada moment.

Sisè.- Arribats a aquest punt, la Sala ha de resoldre la petició de la representació processal de B de retroacció de les actuacions al moment de l’obtenció de l’informe pericial provisional. I de conformitat amb el contingut del Fonament de Dret anterior, la Sala no pot més que denegar-la per no haver-se produït per part de l’òrgan judicial d’instància cap mena d’indefensió, en haver estat una decisió de la pròpia part de no participar en la prova de constant referència. Resulta del tot contrari a la bona fe i no emparable constitucionalment, com hem vist en el Fonament de Dret anterior, pretendre fer valer una vulneració d’un dret fonamental que, d’haver-se produït, només seria imputable a la pròpia part que la invoca.

En tot cas, cap dels codefenenets no va participar a la pràctica de la prova pericial ni tampoc van ampliar-ne el contingut ni van efectuar-ne al·legacions tècniques. El que sí que van fer i, curiosament, la part recurrent omet explicar-ho, va ser reunir-se amb el perit judicial i poder exposar-li les concretes actuacions dels seus respectius representats. Així es recull en l’informe provisional i en el definitiu que obren als folis 1179 i ss. i 1312 i ss.

Conseqüentment aquest greuge també ha de ser desestimat.

Setè.- El tercer greuge invocat contra la resolució d’instància fa referència al fons i es conté en el seu apartat C, relatiu a la comprovació de l’existència de defectes d’obra, desperfectes, danys i mancances tant en elements privatius com en comuns de l’edifici i, en el seu cas, si podien ser avaluats des del primer moment o si eren vicis ocults o defectes de construcció.

Al respecte d’aquest extrem, la part recurrent es queixa de què el jutjador d’instància es fonamenta només en la pericial judicial practicada per l’arquitecte, senyor Sarabia, durant l’agost de 2018. Respecte de la prova pericial criticada, aquesta ha estat analitzada des de la sana crítica tant pel jutge a quo com per aquesta Sala, sense que hi hagi en autes cap prova que permeti fer dubtar ni de la imparcialitat del perit ni dels seus coneixements.

Dit això i als efectes de què serveixi de resposta a l’argumentació genèrica de la part recurrent i relativa a què el constructor va desenvolupar en tot moment la seva feina de forma correcta, ja que seguia les instruccions de la direcció facultativa de l’obra, cal dir que tal i com ja hem posat de relleu en diferents ocasions, entre altres en la Sentència de 24 d’octubre de 2017, rotlle TSJC-9/2017: “Però les obligacions d’executar l’obra segons allò convingut o ordenat, no eximeixen al constructor de no realitzar-les segons la lex artis de la bona construcció. És a dir, que l’execució d’una obra en construcció pot ser tan complexa que no pugui estar-se a esperar les instruccions de la direcció facultativa de com cal executar cada ordre, perquè el professional de la construcció ja està obligat a conèixer el seu ofici i per això caldrà que posi de la seva part l’aplicació de la bona tècnica constructiva que ha de conèixer. I en cas de dubte, demanar o advertir a la direcció facultativa de quina ha de ser la tècnica a aplicar, podent deixar-ne constància en el Llibre d’obra”; no constitueix excusa suficient per justificar una deficient execució d’uns treballs de construcció, el pretendre haver seguit les directrius de la direcció facultativa i no haver actuat de conformitat amb la lex artis que regeix la seva professió.

I això és el que es deriva de l’informe pericial, que el constructor no va executar adequadament els treballs de construcció. Vegem-ho:

El perit efectua una classificació dels desperfectes en humitats (fet 1 i 2), deformació estructural (fet 3 i 4) i altres patologies (fets 5, 6, 7, 8 i 9). D’aquests considera que els derivats d’humitats ocasionades per filtracions en el mur de muntanya (fet 1) en derivar d’una combinació de tots els factors, en són responsables el promotor, l’arquitecte i el constructor, aquest darrer pels problemes d’execució (al revers del foli 1325 exposa que la solució projectada no hauria estat ben executada pel constructor) i en el revers del foli 1344 exposa que per l’atribució de responsabilitat al constructor ha tingut en compte -en general i no només per aquest fet-, la mala execució del material.

Dels derivats de les humitats per condensació (fet 2), en considera responsables als intervinents en la construcció de l’edifici, segons consta explicat en el punt anterior.

En relació als perjudicis derivats de l’aixecament de rajoles i trencament de parets ceràmiques (fets 3 i 4), considera que la responsabilitat també és dels tres ja que la patologia no té una única causa d’origen sinó que deriva de la combinació de vàries com, per exemple, era responsabilitat del constructor, en el seu cas, col·locar el paviment amb un morter flexible, amb més junta i un espai de dilatació contra les parets, més gran.

Sobre el fet 5, el perit considera que deriva d’una manca de manteniment de la comunitat i el fet 6 no l’imputa a ningú.

En canvi, pel que fa a què el dipòsit d’hidrocarburs es trobés ple d’aigua (fet 7), considera el perit que la responsabilitat és d’execució de l’obra i en tot cas del constructor, que és qui directament o indirectament n’havia realitzat la instal·lació. En tot cas, no és de rebut que el constructor pretengui deslliurar-se de la seva responsabilitat afirmant que la Comunitat gaudeix d’un altre dipòsit que funciona correctament. És evident que la constructora ha de respondre per uns treballs mal efectuats.

I finalment, en relació a les pendents de l’aparcament (fet 9), considera també el perit que corresponia a la constructora executar-les de forma adequada.

Del que s’ha exposat es deriva que la responsabilitat de la constructora pels fets que se li imputen, es troba justificada i que, per tant, ha de procedir a la seva reparació, tal i com s’estableix en la resolució d’instància.

I en relació als treballs a efectuar, cal estar al contingut de l’informe pericial, així com a la valoració aproximada dels preus establerts que, en cas, de variar en el moment en què es procedeixi a efectuar les diferents reparacions, hauran de ser assumits per la part que els hagi de realitzar. En aquest sentit, procedirà que el mateix perit judicial intervinent en la causa, en període d’execució de sentència determini -de ser necessari- el seu preu, anant els seus honoraris -en el seu cas- a càrrec de la part defenent.

Vuitè.- En relació a la pretensió de què la responsabilitat dels intervinents en la construcció de l’edifici que, en relació amb aquells desperfectes en què s’hagi determinat que és compartida, haurà de ser mancomunada, aquesta ha estat introduïda per primera vegada en aquesta alçada i, en conseqüència no procedeix entrar a la seva valoració.

En tot cas, malgrat al Principat regeix una presumpció contrària al principi de solidaritat, en matèria de contracte d’obres existeix una assentada jurisprudència en el sentit de fixar la responsabilitat solidària entre els diferents intervinents en la realització de l’obra, en els supòsits en què no resulta possible identificar la respectiva participació negativa en l’obra, en no poder-se concretar, com és el cas, les responsabilitats concurrents en la seva deficient realització.

Vegi’s al respecte les sentències del Tribunal Superior de dates 18 de gener de 1996 (492) i 29 de març de 2001 (1566).

En conseqüència aquest greuge també ha de ser desestimat.

Novè.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes derivades d’aquesta alçada a la part apel·lant.

Decisio

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de la societat Varesc (B) contra la sentència dictada en data 20 d’octubre de 2001 pel Tribunal de Batlles, que confirmem, afegint només que en cas de què calgui actualitzar el valor de les reparacions a efectuar, haurà de ser el mateix perit intervinent en la causa qui determini el seu valor en fase d’execució de Sentència, havent de satisfer els seus honoraris la part defenent.

Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.