MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Excepció dilatòria de manca de competència dels tribunals andorrans (0059/11)

Resolució
Aute · 31/05/2011
Sentit
estima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
ATSJAD 94/2011
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2011:94A
Recurs
A059/11
Ponent
Jean Louis Vuillemin
Magistrats
Jean Louis Vuillemin, Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari
Àrea
Civil Mercantil i societats
Descriptors
COMPETÈNCIA DELS TRIBUNALS ANDORRANS AUTONOMIA DE LA VOLUNTAT SOCI RENÚNCIA COSTES PROCESSALS
Atenció: aquesta resolució cita normativa que avui no és vigent. El criteri pot no ser aplicable al dret vigent.
Resum del CENDOJ

La societat Martin va presentar una demanda contra els Srs. Elías i Sandoval, i la societat Arcos, reclamant una quantitat de 251.466 euros més interessos legals. Els demandats van plantejar una excepció dilatòria d'incompetència de jurisdicció, que va ser establerta pel Tribunal de Batlles, considerant que la competència per resoldre el litigi corresponia al Tribunal Mercantil de Mulhouse (França) segons una clàusula contractual. No obstant això, la societat Martin va recórrer aquesta decisió, argumentant que podia renunciar a la clàusula de competència i presentar la demanda davant dels tribunals del domicili del demandat, és a dir, els tribunals andorrans. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va estimar el recurs, revocant la decisió anterior i declarant els tribunals andorrans competents per conèixer i resoldre el litigi, condemnant la societat Arcos i els Srs. Elías i Sandoval a pagar les costes processals d'ambdues instàncies.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0059/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat Martin, va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra els Srs. Elías i Sandoval, i la societat Arcos, en reclamació de la quantitat de 251.466 EUR més els interessos legals corresponents, o bé, subsidiàriament, més les despeses bancàries que la situació va generar a la part actora, o subsidiàriament, a partir de la data de contesta a la demanda, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència.

II.- Els Srs. Elías i Sandoval, i la societat Arcos van plantejar l'excepció dilatòria d'incompetència de jurisdicció.

III.- Per Aute de data 18 de gener del 2011, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, va estimar l'excepció dilatòria de manca de competència dels tribunals andorrans per conèixer i resoldre el plet principal del qual dimana el present incident, plantejada per la representació processal dels Srs. Elías i Sandoval, i la societat Arcos, part actora incidental, mitjançant demanda incidental per ella presentada en data 31 de maig del 2005; fer imposició de les costes judicials ocasionades a la societat Martin, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència; arxivar les presents actuacions sense altre tràmit, prèvia notificació de la present resolució judicial a les parts interessades.

IV.- Contra aquesta resolució, la societat Martin ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- En data 14 de novembre del 2003, la societat Arcos representada pel Sr. Esparza va firmar a Ordino amb la societat Martin, 3 contractes de viatges en vols "charter". Considerant que la societat Arcos no havia complert les seves obligacions contractuals la societat Martin, va iniciar el present procediment.

No existeix en el Principat cap norma clara i específica que reguli la competència rationae loci de les jurisdiccions quan es tracta de relacions internacionals. De manera genèrica s'aplica el principi que la competència internacional de les jurisdiccions andorranes es determina per extensió de les regles de competència interna. En dret comú, sempre la jurisdicció competent per a resoldre un litigi és la jurisdicció del domicili del demandat, segons l'adagi "actor sequitur forum rei". Supletivament o subsidiàriament, en matèria contractual, la jurisdicció competent pot ser la del lloc on es va formar el contracte o on s'ha d'executar el mateix. Per tant, si apliquem els referits principis de dret comú, la jurisdicció competent per a resoldre el litigi d'autes, és la jurisdicció andorrana, atès que: d'una banda, el domicili dels demandats és a Ordino, i d'altra banda, els contractes es van formar a Ordino, i es van executar parcialment a Andorra, ja que els pagaments per part de Martin, van ésser ingressats en un compte obert prop d'una entitat bancària andorrana.

II.- Ara bé, llevat en els casos on l'ordre públic atribueix una competència exclusiva als tribunals andorrans, com en els supòsits de l'article 49 de La Llei Qualificada del Matrimoni, les parts poden fer ús de l'autonomia de la voluntat i preveure expressament la competència d'una jurisdicció determinada, situada fora d'Andorra. En el present procediment les parts varen convenir que la competència per a resoldre els litigis resultant dels contractes firmats entre les parts, seria atribuïda al Tribunal Mercantil de MULHOUSE en FRANÇA. Nogensmenys, en els contractes d'adhesió, com en el cas d'autes, la clàusula que deroga el dret comú i el dret natural del demandat de defensar-se davant dels tribunals dels seus domicilis, sempre afavoreix la part que està domiciliada en el país on està radicada la jurisdicció convencionalment escollida, i per tant, aquesta part sempre pot renunciar a aquest privilegi. Així, Martin, podia formular la seva demanda, tant davant de la jurisdicció francesa d'acord amb la clàusula de competència continguda en els contractes, com davant de la jurisdicció del domicili de la part adversa, segons el dret comú, renunciant d'aquesta manera al benefici de la clàusula d'atribució de competència. D'aquesta renúncia no se'n pot queixar la societat Arcos, doncs com aquesta Sala ha tingut l'oportunitat de declarar-lo, defensar-se davant dels tribunals del seu país i encara més del seu domicili, constitueix per la part demandada, un avantatge evident, en lloc d'anar a buscar un advocat estranger, de defensar-se amb un procediment desconegut i en una llengua que no és la seva. S'ha de per tant, en el present cas, de fer prevaldre la norma de dret comú de la competència de la jurisdicció del domicili del demandat sobre l'autonomia de la voluntat de les parts, en raó de la renúncia expressa a la clàusula d'atribució de competència, per la part que aquesta clàusula afavoreix.

III.- L'estimació del recurs determina condemnar la part apel·lant al pagament de les costes judicials d'ambdues instàncies.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Estimar el recurs interposat per la societat Martin.

Revocar l'Aute de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 18 de gener del 2011;

Declarar els Tribunals andorrans competents per conèixer i resoldre el present litigi;

Condemnar a la societat Arcos i als Srs. Elías i Sandoval a pagar les costes processals d'ambdues instàncies de l'incident.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Proposeu una millora