Excepció de manca de competència (TSJC 313/14)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000313/2014 ORIGEN: 2000614/2011

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'abril del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 21-06-2011, la representació processal de la societat Carretero, va presentar demanda a tramitar pel procediment civil abreujat en reclamació de quantitat contra el Sr. Andrade, demanant que se'l condemnés a abonar-li en virtut d'una factura de diversos treballs, la quantitat de 1.724,88.- euros, amb els interessos legals des de la data de la factura, així com a la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal del demandat, va oposar-se a la demanda formulant una excepció peremptòria de manca de competència dels tribunal andorrans, i subsidiàriament, sobre el fons, sol·licitant la seva desestimació, tot i formulant una demanda reconvencional en resolució del contracte i a pagar els perjudicis a valorar en període probatori, demanant en tot cas la imposició de les costes judicials a l'agent.

III.- Per Sentència de data 10-06-2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal va decidir "Que estimant parcialment la demanda interposada per la representació processal de Carretero contra el Sr. Andrade, he de condemnar i condemno a aquest darrer a pagar la quantitat de 1474,88.- euros, corresponents a la quantitat sol·licitada en la demanda (1.724,88.-) menys la quantitat corresponent als danys i perjudicis soferts per la part defenent (250.- euros). No procedeix la condemna en interessos, ja que es compensen uns amb els altres respecte de les quantitats degudes.

Que cal desestimar l'excepció peremptòria de manca de competència dels tribunals andorrans.

Cal desestimar la demanda reconvencional quant a la sol·licitud de resolució de l'obligació ja que l'incompliment de la part agent no és essencial ni greu, pel que no pot considerar-se un incompliment resolutori.

S'estima parcialment la petició de danys i perjudicis en la quantitat de 250.- euros, ja deduïts de la xifra de condemna abans expressada. No procedeix la condemna en costes, pel que cada part es farà càrrec de les pròpies i les comunes per meitat."

IV.- Contra aquesta resolució, ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació però per Aute de data 25-11-2014, el recurs de la societat Carretero, va ser declarat desert.

La representació processal del Sr. Andrade demana la seva revocació íntegra, sol·licitant a títol principal l'estimació de l'excepció de manca de competència dels tribunals andorrans, i a títol subsidiari que es desestimi la demanda de l'agent i s'estimi la seva demanda reconvencional de condemnar l'agent a pagar-li l'import de 1.250.-euros, així com la imposició a la societat adversa de les costes judicials d'ambdues instàncies.

La representació processal de la demandant demana la seva confirmació, amb imposició de les costes a l'adversa.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- El primer motiu del recurs, presentat amb caire principal, és en relació amb l'excepció de manca de competència dels tribunals andorrans, la part recurrent insisteix en que, en aplicació de l'article 4 de la Llei qualificada de la Justícia i de la jurisprudència andorrana, conforme a les normes Europees i a les dels països veïns, la competència s'ha de fixar segons la regla "actor sequitur forum rei". Sosté per conseqüent que, atès que és de nacionalitat espanyola, que el seu domicili és a Reus i que no existeix cap llei indicant al contrari i tampoc cap acord al respecte entre les parts, les jurisdiccions andorranes mancarien de competència.

Ha quedat establert que en el curs del mes de juny del 2010, la societat demandant va realitzar uns treballs en el pis propietat del Sr. E. radicat a Andorra la Vella. Dits treballs van donar lloc a la factura X. de data 30-06-2010 per un import de 1.724,88.-euros.

En data 20-04-2010, la societat havia establert un pressupost n° 3128/10 relatiu als treballs de "desplaçar la caldera" per un import de 982,16.-euros.

En el present cas no s'invoca una submissió expressa o tàcita a la jurisdicció espanyola sinó el criteri general definit per l'article 4 de la Llei qualificada de la Justícia qui disposa que "Els Batlles i els Tribunals andorrans coneixeran dels judicis que es plantegin en territori andorrà entre andorrans, entre estrangers i entre andorrans i estrangers d'acord amb el que s'estableix en la present Llei i en els tractats i convenis internacionals en els quals Andorra hi sigui part."

És cert que, de conformitat amb la tradició romanista, per principi, el criteri general d'atribució de la competència territorial és el domicili del defenent (vg. Sentència TSJC-086/04 del 18-11-2004 i Aute TSJC-195/04 del 17-03-2005, i Sentència TSJC-153/05 del 20-12-2005), i tota excepció s'ha d'interpretar de manera restrictiva, en particular per evitar les pràctiques que la doctrina anomena "forum-shopping i "law-shopping", és a dir els intents per part del demandant d'escollir un jutge i una Llei que li semblin més convenients.

Dit això, la jurisprudència andorrana ha pogut precisar que aquest criteri del fur del demandat pot cedir quan existeix un fur específic, com és el cas en matèria contractual ("forum contractus"), tota vegada que existeixi un vincle suficient entre el fons de l'afer i el territori andorrà (vg per exemple i a contrario Aute TSJC-274/07 del 24-04-2008). Nombroses són les resolucions adoptant aquesta solució (entre altres, els autes TSJC-059/11 del 31-05- 2011, TSJC-140/08 del 27-11-2008, TSJC-036/07 del 27-09-2007).

Pel que fa al dret comparat, el Tribunal de la unió europea ha reconegut al principi "actor forum sequitur forum rei" un caràcter general (vg sentència del TJUE de data 19-02-2002 afer C-256/00), però les normes Europees també prenen en compte la necessitat de considerar que el criteri del fur del demandat s'ha de completar amb altres furs complementaris quan existeix un nexe estret entre el litigi i l'òrgan jurisdiccional, o per una millor administració de la justícia.

Així, el reglament 44/2001 del 22-12-2000 del Consell de la Unió Europea també determina com a criteri general i principal el del domicili del demandat, però preveu que en les matèries especials, i entre elles la matèria contractual, també és competent el tribunal del lloc on l'obligació ha de ser complida (article 5.1.a), i el conveni de Lugano de data 30-10-2007 (article 5.1) confirma dita excepció.

Quant al reglament UE 593/2008 del 17-06-2008 (relatiu a la Llei aplicable a les obligacions contractuals però evidentment amb una influencia indirecta sobre la qüestió de la competència), preveu que el contracte de prestació de serveis queda regulat per la llei del país en el qual el prestatari de serveis té la seva residència habitual.

Pel que fa als països veïns, a Espanya, els articles 50 i següents de la LEC no preveuen l'excepció en matèria contractual, però l'article 22.3 de la LOPJ preveu la competència territorial subsidiària del jutge espanyol "en matèria de obligaciones contractuales, cuando éstas hayan nacido o deban cumplirse en España" i l'article 10.5 del codi civil espanyol (certament relatiu als conflictes de lleis i no de jurisdiccions, però d'interès a títol comparatiu) disposa que "Se aplicará a las obligaciones contractuales la ley a que las partes se hayan sometido expresamente, siempre que tenga alguna conexión con el negocio de que se trate; en su defecto, la ley nacional común a las partes; a falta de ella, la de la residencia habitual común, y, en último término, la ley del lugar de celebración del contrato."

Quant a l'article 46 del codi de procediment civil francès preveu que el demandant pot escollir presentar la demanda davant de la jurisdicció del domicili del demandat o, en matèria contractual, la del lloc d'execució de la prestació.

Per tant, en el present cas, en consideració que el litigi concerneix les condicions de formació i d'execució d'un contracte d'obra celebrat i executat a Andorra, per a la realització de treballs per part d'una societat andorrana, en un pis radicat a Andorra, la competència de les jurisdiccions andorranes no fa cap dubte, sense que el fet que el demandat sigui una persona de nacionalitat estrangera amb domicili a l'estranger ho pugui modificar.

II.- L'altre aspecte del recurs es planteja de manera subsidiària per la part recurrent, i és en relació d'una banda amb la determinació de les obligacions de les parts i d'altra banda amb la inexecució de les seves obligacions per part del professional. Argumenta en essència que: 1) l'agent no ha provat l'existència dels treballs que pretén haver realitzat i per conseqüent del deute que reclama; 2) ha quedat acreditat que l'empresa no ha complert amb la seva obligació de resultat puix la caldera no funciona; 3) el professional l'havia d'assessorar sobre la viabilitat dels treballs i verificar el bon funcionament de la caldera; 4) la pericial és suficient per considerar que l'empresa no ha complert la seva obligació de resultat i 5) els mancaments contractuals de la demandant justifiquen la resolució del contracte.

Primerament s'ha de constatar que el recurrent no proposa cap argument real d'impugnació de la sentència d'instància, sinó que insisteix de nou en els arguments ja debatuts davant del primer jutjador, tot i al·legant per primera vegada en aquesta alçada l'existència d'un altre pressupost X., però tal argument presentat de forma extratemporània i en contradicció del principi "pendente appelatione nihil innovetur" no es pot acceptar.

La part defenent invoca que l'únic treball que havia encarregat a la societat Carretero era el trasllat de la caldera, com ho reflectia el pressupost de data 20-04-2013 per un import total de 982,16.-euros.

Però, ha quedat acreditat en autes mitjançant l'aportació dels albarans que fonamenten la factura, confirmats per l'operari que va intervenir a l'obra, que es van realitzar treballs complementaris, i que finalment els treballs van consistir en desplaçar i connectar de nou la caldera de gasoil, treure uns tubs de calefacció i aigua, desconnectar una pica i extreure una aixeta, i realitzar la cinta d'alumini de la xemeneia.

S'ha de precisar que el pressupost X. no va ser signat per cap de les parts però que, en tot cas, el mateix precisa que es refereix a un import orientatiu de l'oferta de la qual queda exclòs qualsevol altre treball o material que no sigui especificat o valorat.

És evident que el testimoniatge del Sr. Cepeda, qui confirma que va efectuar les feines encomanades de més, s'ha de valorar amb suma precaució puix es tracta d'un treballador de la societat, però també s'ha de valorar amb correlació amb els albarans reflectint la realització de dites feines.

Així, res permet considerar que la societat demandant hauria establert falsament dita documentació per tal de facturar uns treballs inexistents i al contrari s'ha de considerar que és el Sr. E. qui va encarregar a l'empresa la realització dels treballs contemplats en la factura demanada.

Pel que fa a l'excepcio non adimpleti contractus invocada pel defenent i ara recurrent, i en relació al no funcionament de la caldera, aquesta part ha obtingut la pràctica d'una prova pericial sobre el funcionament de la referida caldera i, (fins i tot sense tenir en compte els encertats raonaments del primer jutjador establint que pel que fa el període de juny del 2010 fins a desembre del 2010 la caldera podria haver funcionat), ressurt clarament de l'informe del pèrit judicial que si, efectivament ha pogut constatar que la instal·lació no funciona, el pèrit conclou que no pot indicar si aquest defecte és degut a l'antiguitat de la caldera (35 anys) o als treballs realitzats per la societat demandant.

El pèrit indica d'altra banda que ha constatat visualment que la xemeneia no estava correctament instal·lada i que s'havia d'adaptar l'embocadura de forma acurada sobre la caldera i instal·lar grapes de fixació a la paret, per un cost de 250.-euros.

Finalment, no existeix cap element de prova suficient per imputar a la societat demandant el defecte de funcionament de la caldera i el sol fet que hagi intervingut pel seu trasllat, i no per a la seva reparació, és insuficient per establir la seva responsabilitat, ja que no sap res de les circumstàncies posteriors al final de les obres, és a dir el període entre el mes de juny i el mes de desembre del 2010, moment a partir del qual es pot constatar amb certesa que la instal·lació no funciona.

En aquestes condicions, és amb bon criteri i recordant la doctrina d'aquesta Sala, que el Tribunal ha considerat que no quedava acreditada l'existència d'un incompliment suficient per fonamentar la resolució del contracte, tot i considerant que el cost en relació amb el defecte d'instal·lació de la xemeneia s'havia de compensar amb l'import total reclamat.

Per tot l'exposat s'ha de desestimar íntegrament el recurs del Sr. Andrade.

III.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs del Sr. Andrade, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció Civil, de data 10-06-2014, que confirmem íntegrament;

IMPOSAR al Sr. Andrade les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.