Incident de nul.litat (0036/07)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC- 036/07

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de setembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Aquesta Sala va dictar sentència, de data 10-7- 2007, en virtut de la qual va establir: "DECIDEIX ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Vilar i DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Rius contra la sentència, de data 8-1-2007, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar la seva part decisòria i declarar la manca de jurisdicció dels tribunals andorrans per a conèixer de la pretensió exercitada per la part agent. No s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada ni de la instància".

II.- Contra aquesta sentència, la representació processal del Sr. Rius ha formulat incident de nul·litat d'actuacions, mitjançant escrit, de data 24-7- 2007, segons el qual i en consonància amb les argumentacions contingudes en el mateix demana que es declari la nul·litat de la resolució d'aquesta Sala. Per el contrari, la representació processal de la Sra. Vilar s'ha oposat a l'incident de nul·litat interposat i per escrit, de data 31-7-2007, ha sol·licitat la desestimació del referit incident.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius en els quals la part que postula la nul·litat de la sentència d'aquesta Sala ho fonamenta són, en essència, els següents. En primer terme, que no comparteix la manca de jurisdicció dels tribunals andorrans acceptada per aquesta Sala, però com que no serà objecte del recurs d'emparament, atès que és una qüestió de legalitat ordinària, no fonamenta la nul·litat en aquest extrem, sinó en el fet que s'ha d'acudir als tribunals espanyols sense cap possibilitat d'èxit, afegint que la submissió de la Sra. Vilar a la legislació andorrana esdevé incontestable. En segon terme, entén que la Sala incideix en un error, tota vegada que entra a analitzar el fons de l'afer i resulta evident que reconegut per la defenent la revelació de l'existència d'uns comptes corrents, les pretensions d'aquesta part havien de ser estimades. Afegeix que el fet que els tribunals espanyols hagin de jutjar el present afer segons la legislació andorrana, situa a aquesta part en la més absoluta indefensió.

II.- El present incident de nul·litat no pot ésser estimat en atenció als arguments que, seguidament, s'exposen.

En primer terme, com encertadament assenyala la part que promou el present incident de nul·litat, la determinació de la jurisdicció dels tribunals andorrans constitueix una qüestió de legalitat ordinària i tampoc pot originar la nul·litat de la sentència d'aquesta Sala el fet que, segons el criteri de la recurrent, s'hagi d'acudir als tribunals espanyols, sense cap possibilitat d'èxit, afegint que la submissió a la legislació andorrana és incontestable. En aquest sentit, cal posar de relleu que la determinació de quins siguin els tribunals competents, els anomenats conflictes de jurisdicció, és un extrem absolutament divers de la determinació de la llei aplicable, conflictes de lleis, per la qual cosa, el que, a criteri de la part recurrent, sigui d'aplicació la legislació andorrana, res obsta al fet que siguin tribunals diferents del andorrans els que siguin competents per a conèixer el litigi, sens perjudici que la llei a aplicar sigui l'andorrana. I és en aquesta línia d'idees, que no es pot fonamentar la viabilitat d'un incident de nul·litat en el poc èxit, segons la promotora de l'incident, de portar la seva reclamació a tribunals diferents dels andorrans, per la qual cosa s'escau refusar aquest primer motiu o greuge de l'incident.

III.- En segon terme, manifesta que si els tribunals espanyols han de jutjar el present afer, es situa a la part promotora de l'incident en indefensió. Al respecte, s'ha d'indicar que la decisió d'aquesta Sala, segons la qual els tribunals andorrans no són competents per a conèixer del present litigi constitueix una decisió fonamenta en dret, de manera que els arguments pels quals aquesta Sala considera que esdevé in competent es troben continguts en els fonaments de la sentència de 10-7-2007, de forma que cap vulneració del dret a la jurisdicció es produeix quan la Sala, a l'empara de les seves competències jurisdiccionals, resol un extrem de legalitat ordinària, com és decidir la manca de jurisdicció dels tribunals andorrans.

Afegeix la part promotora de l'incident que la Sala ha comès un error, consistent en entrar a analitzar el fons de l'afer i que, admesa la revelació de l'existència d'uns comptes corrents, les pretensions de la part que demana la nul·litat s'haurien d'acollir. En aquest sentit, s'escau efectuar les següents consideracions. En primer lloc, la Sala examina les pretensions exercitades en la demanda i la clàusula (condició primera) del contracte d'obertura del compte corrent, i conclou que la submissió expressa no pot atribuir competència als tribunals andorrans perquè la clàusula abans transcrita atribueix competència pels conflictes entre els clients i el Banc i no és el cas que ens ocupa, ni tampoc existeix cap responsabilitat contractual respecte del deure de confindencialitat. Per tant, amb l'anàlisi d'aquests extrems, necessaris per a determinar la competència dels tribunals andorrans, la Sala va concloure la manca de jurisdicció. I en res obsta, el fet que s'admeti que es va revelar l'existència del contracte de compte corrent per l'esposa, tota vegada que cal repetir es tracta d'un procés endegat entre l'espòs i envers l'esposa per a reclamar uns danys i perjudicis derivats d'aquesta posada en coneixement del compte corrent, essent els esposos espanyols i tenint el domicili a Espanya, de manera que al no tractar-se d'una hipòtesi de responsabilitat contractual, sinó de la fixació dels efectes d'una crisi matrimonial en la liquidació del règim econòmic, s'ha d'estar al criteri general de determinació de la competència dels tribunals andorrans: el domicili del defenent.

Decisio

D'acord amb totes les consideracions anteriors, procedeix la desestimació de l'incident de nul·litat, el que s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part promotora del mateix de les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat promogut per la representació processal del Sr. Rius contra la sentència d'aquesta Sala, de data 10-7-2007, i imposar a la part promotora del mateix les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.