Laboral - Prejudicialitat penal (4000004/2017)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TSJC.- 0000314/2017 ORIGEN: 4000004/2017 - 00

NIG: 5300542120160003673

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de desembre del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 23-12-2016, la representació processal de la Sra. Cano va presentar demanda laboral contra la societat Carnero i l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIONS D'ENTITATS BANCÀRIES, demanant al tribunal llur condemna a pagar-li :

2.701,89 euros en concepte de vacances.

45.706,97.-euros nets en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda, improcedent i injustificada.

els interessos legals des de la contesta a la demanda, així com la declaració i cotització prop de la CASS de les quantitats a les que siguin condemnats els defenents i la condemna de Carnero al pagament de les costes processals, amb inclusió de les d'advocat i de procurador.

II.- Per escrit de data 07-02-2017, la representació processal de Carnero i de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIONS D'ENTITATS BANCÀRIES va presentar una sol·licitud de suspensió per prejudicialitat penal fins que es resolgui la causa penal 8000081/2015.

La representació processal de la demandant s'hi va oposar.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Aute de data 12-06-2017, decidint donar lloc a la petició de suspensió fins que no es dicti sentència ferma en el marc dels autes 8000081/2015.

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Cano, demanant la seva revocació i que es dicti una nova desestimant i deixant sense efecte la petició de suspensió, amb imposició a les parts adverses de les costes de l'incident.

La representació processal de Carnero i de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIONS D'ENTITATS BANCÀRIES demana la desestimació del recurs, la ratificació de l'Aute i la imposició de les costes a la contrapart.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix la relació laboral de durada indeterminada que existia des del mes d'agost del 2006 entre la Sra. Cano i l'entitat bancària Carnero, ni que el seu lloc de treball era el de gestora de comptes.

La relació laboral es va extingir com a conseqüència del seu acomiadament disciplinari mitjançant carta de data del 25-10-2016, la qual exposa els elements essencials següents:

- en el marc de la causa penal 800081/2015 en la qual la Sra. Cano va declarar com a inculpada i ha finalment estat processada per un presumpte delicte major de blanqueig de capitals, juntament amb altres persones en virtut de l'aute de data 22-08-2016.

anteriorment a l'aute de processament, el Banc va resoldre, en data 24-07-2015, la seva suspensió provisional de treball amb el manteniment de salari sine die,

la carta indica que "l'aute de processament posa de manifest uns fets que, més enllà de la seva eventual transcendència en el camp penal, constitueixen causes d'acomiadament disciplinari". I aleshores es reprodueix una sèrie de consideracions de l'aute sobre les operacions de compensacions, sobre el rol des gestors en aquestes darreres i que ella era la gestora del compte del Sr. Blasco al qual hauria presumptament proposat un sistema de compensació l'any 2008, sobre una reunió del 24- 09-2008 i sobre el fet que l'assalariada hauria presumptament realitzat 7 operacions de compensació.

La carta conclou : "Així doncs, cada un dels fets descrits precedentment va revestit de tres elements que justifiquen l'acomiadament, que són la importància, la transcendència i la intencionalitat. Aquests elements queden mostrats en la vostra conducta, que a part de no estar justificada, ha comportat que l'empresa hagi quedat en una situació compromesa. La vostra conducta suposa un frau, deslleialtat i abús de confiança, el qual constitueix una falta molt greu prevista a l'apartat 2 de l'article 104 del vigent Codi de relacions laborals i, en conseqüència, causa d'acomiadament disciplinari en virtut del que estableix l'article 93 del mateix text legal. En conseqüència, resolent l'expedient en curs, Carnero ha acordat deixar sense efecte de la mesura inicial de suspensió de la feina i procedir al seu acomiadament disciplinari. Per tant, la relació laboral que l'unia a Carnero s'extingirà a la recepció d'aquesta carta."

L'aute d'instància recorregut considera que, donat la connexió directa evident del present procés amb la causa penal 8000081/2015, doncs el comiat és conseqüència del processament de la Sra. Cano en la causa 8000081/2015 pels fets que en ell se la imputen, la resolució del procés civil d'autes es troba condicionada als fets que són objecte de dita causa penal.

L'assalariada no accepta aquest plantejament i formula recurs d'apel·lació.

II.- Els arguments revocatoris són, exposats de manera esquemàtica, els següents : 1) caldrà establir els fets reprotxats en el marc del procediment laboral que la decisió penal final sigui condemnatòria o absolutòria ; 2) no és cert que la connexió entre els dos procediments civil i penal és directa tota vegada que no tenen el mateix objecte litigiós i que donat que no tenen els mateixos supòsits o requisits, poden existir resolucions diferents ; 3) la prescripció laboral al·legada no té res a veure amb la causa penal ; 4) en un judici laboral amb un objecte gairebé idèntic, el Tribunal Unipersonal va decidir no donar lloc a la suspensió ; 5) la part defenent només pretén dilatar el procediment i 6) sembla que l'empresa l'ha acomiadat de forma preventiva en espera del resultat del procediment penal però causant-li greus perjudicis.

No hi ha discussió sobre els principis i els criteris aplicables a la matèria (tal com fixats pels articles 8 de la LQJ del 2 i 3 de setembre del 1993 i 19 de la LTPJ del 21-12-1993) els quals determinen que la prèvia resolució de la qüestió prejudicial penal ha de ser imprescindible per a la resolució del judici civil i que el moment processal a partir del qual una qüestió penal pot suspendre el procediment, és l'admissió a tràmit d'una querella i denúncia, o el moment en què un òrgan judicial incoï sumari de conformitat amb l'article 8 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Perquè prosperi la qüestió de prejudicialitat penal plantejada per la part defenent, s'apliquen criteris restrictius i s'ha d'establir que la solució del procediment penal en curs, pot condicionar de manera directa la resolució del judici civil i no és suficient l'existència d'una connexió entre els dos procediments.

En el present cas, el que defensa l'assalariada és de manera resumida que el sol fet de trobar-se processat en un procediment penal no és causa d'acomiadament ; que la carta no concreta les causes de l'acomiadament ; que les faltes molts greus reprotxades eren prescrites en aplicació de la legislació laboral ; que no és cert que hagi actuat amb frau, deslleialtat i abús de confiança i totes les seves actuacions han estat consentides i aprovades pels seus superiors.

Ara bé, pel que fa a la qüestió del compliment de les exigències formals del comiat i dels invocats defectes formals de la carta del 25-10- 2016, és obvi que aquesta darrera no pot canviar. Per tant, l'eventual declaració de culpabilitat de la Sra. Cano no podria subsanar un defecte formal del comiat.

Tampoc la condemna o l'absolució de l'assalariada pot fer desaparèixer la prescripció de la falta si aquesta era constituïda de conformitat amb l'article 107 del Codi de relacions laborals al moment de pronunciar la sanció disciplinària ("...Les faltes lleus prescriuen al cap de deu dies; les greus, al cap de vint dies, i les molt greus, al cap de seixanta dies a partir de la data en què l'empresa ha tingut coneixement que s'han comès, i en tot cas al cap de sis mesos d'haver-se comès").

Pel que fa al fons de la sanció, segons la carta els fets exposats en l'Aute de processament que cita fonamentarien la causa de comiat per la falta molt greu tipificada a l'article 104.2 del Codi de relacions laborals (actuar amb frau, deslleialtat o abús de confiança). El plantejament de la part empresarial defenent és que la suspensió seria imprescindible perquè és la decisió penal definitiva que permetrà determinar si el comiat era fonamentat. El Tribunal Unipersonal avala aquest plantejament ja que considera que la resolució penal sobre el fets que se imputen a la Sra. Cano condiciona la resolució del plet laboral.

No obstant això, i bé és cert que el penal preval sobre el civil, també és cert que ens trobem en matèria laboral disciplinària la qual té les seves exigències pròpies i la missió del tribunal serà de determinar si els fets reprotxats en la carta d'acomiadament han quedat acreditats en autes i si constitueixen la causa legal invocada.

Com ho hem recordat en Sentències recents (veure per exemple 481/15 del 31-05-2016 i 266/15 del 15-10-2015 i molt recentment 153/17 del 24-10-2017 en el cas d'un altre empleat de Carnero que va ser acomiadat en unes condicions similars) és al moment de practicar el comiat que l'empresa ha de disposar dels elements suficients per tenir certesa de la realitat del comportament disciplinàriament sancionable de l'empleat.

Com motivàvem en la sentència del 2015 : "Força és de constatar, en primer lloc, que el processament d'una persona treballadora no constitueix, en absolut, una causa de comiat. Resoldre altrament suposaria una clara violació del principi constitucional de presumpció d'innocència."

Per tant, si l'empresa tenia al moment del comiat la certesa que l'assalariada havia comès els fets constitutius de la falta de l'article 104.2, els elements al respecte s'han de poder establir en el marc del procés laboral aportant-se els elements suficients en la fase de prova, sense que la seva acreditació pugui dependre del resultat final del procediment penal.

Així les coses considerem que no existeixen els requisits per donar lloc a la petició de suspensió per prejudicialitat penal i l'Aute apel·lat s'ha de revocar.

III.- L'estimació del recurs i la matèria laboral comporten la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part empresarial qui va formular i mantenir en seu d'apel·lació la petició de suspensió finalment rebutjada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs de la representació processal de la Sra. Cano contra l'Aute de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 12-06-2017 que revoquem íntegrament, no donant lloc a la petició de suspensió i ordenant la continuació del judici.

IMPOSAR a la part defenent i apel·lada les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.