Prejudicialitat penal en l'àmbit laboral (1000503/2018)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000289/2020 ORIGEN: 1000503/2018 - 00

NIG: 5300542120180003106

PARTS:

Apel·lant : Pina

Procurador : Sra. Olmo

Advocat : Sra. Campillo

Apel·lat : Sr. Bermudez

Procurador : Sra. Palomo

Advocat : Sra. Sanç

AUTE 110-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 30 d'abril del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En el marc del procediment laboral iniciat pel Sr. Bermudez contra el ORG_1 (en endavant SAAS), en data 16-3- 2020, rectificat per Aute de data 21-7-2020, requeia resolució amb la següent part decisòria:

"1) No donar lloc a la suspensió del present procediment per les qüestions de prejudicialitat penal plantejades havent-se de continuar les presents actuacions, una volta la present resolució sigui ferma.

Ordenar la continuació de la tramitació dels presents autes i més concretament la celebració del tràmit de JUDICI DE PROVES, una volta la situació d'emergència sanitària actual hagi finalitzat i les parts demanin la continuació del procediment

Fer imposició de les costes al vençut, havent-se no obstant de posposar l'execució de les mateixes fins a resolució definitiva dels presents autes.

Que es notifiqui a les parts".

Segon.- la representació processal del ORG_0 formula recurs d'apel·lació contra aquesta resolució i mitjançant escrit de conclusions articulat el dia 28-1-2021 interessa la seva revocació i en el seu lloc es dicti Aute que disposi la suspensió del present procediment per prejudicialitat penal, revocant tanmateix el pronunciament adoptat en relació a les costes, deixant sense efecte la resta de pronunciament dels referits Autes, i sense que s'efectuï pronunciament en relació a les costes de segona instància a aquesta part.

Tercer.- La representació processal del Sr. Bermudez s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la íntegre confirmació de la resolució dictada amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte de la present resolució, passa per determinar si el present procediment laboral ha de ser suspès per prejudicialitat penal fins a definitiva resolució del procediment penal Diligències prèvies 8000092/2019. En aquest darrer, la representació processal del ORG_0 articulava querella criminal contra el Sr. Bermudez per uns presumptes delictes majors continuats i reiterats de vulneració dels drets contra la propietat intel·lectual, de concussió, de sostracció de béns públics i ús temporal de béns públics, querella que resultava admesa a tràmit per Aute de 7-1- 2019.

L'òrgan judicial d'instància desestima la qüestió de prejudicialitat penal articulada i és contra tal decisió que s'alça la representació processal de la part recurrent amb fonament als motius de recurs que s'exposen en el següent apartat.

Segon.- Exposició dels motius de recurs.

Les pretensions revocatòries articulades per la representació processal del ORG_0 intervenen al tomb de dos punts essencials. Concretament insisteix en que la qüestió de prejudicialitat penal articulada havia de ser admesa. D'altra part discrepa de la decisió assolida al respecte de les costes processals.

Pel que es refereix a la qüestió de prejudicialitat penal que constitueix el nus gordià del recurs formulat, sosté que malgrat la jutjadora "a quo" admetés la clara connexió que existeix entre el procediment penal i el laboral es rebutja la suspensió per prejudicialitat penal d'aquest darrer, en considerar que els motius de l'acomiadament practicat havien de ser verificats al marge de la tramitació d'infraccions penal i que en aquest context, la resolució de l'afer penal no podia considerar-se imprescindible per a la resolució del present litigi. Discrepant d'aquest argument considera, que concorrien els requisits que s'exigien per a la suspensió del litigi per prejudicialitat penal: connexió i admissió a tràmit d'una querella. Quant al caràcter necessari de la resolució penal, considerava que podien existir contradiccions entre les resolucions dictades per ambdós ordres jurisdiccionals, i que la suspensió del procediment laboral intervenia com a mecanisme pal·liatiu de tal risc.

Quant al recurs que articula en matèria de les costes, refereix que el debat sobre els criteris de la prejudicialitat penal no resultava pacífic i en tal supòsit no es justificava la condemna en costes decidida. Manté que en concórrer dubtes raonables es justificava la no imposició de les costes en cap d'ambdues instàncies per a cap de les parts litigants.

Tercer.- Prejudicialitat penal: requisits i abast en el procediment laboral.

Davant la dificultat que podria suposar que un conjunt de fets comuns a un procés penal i un procés civil es substanciessin de manera simultània, el nostre ordenament pretén, assegurar l'harmonia necessària per a la seguretat jurídica (art. 3.2 de la Constitució), establint que el procediment civil, amb caràcter general, es suspendrà fins a definitiva resolució del procediment penal (art. 8 de la LQJ), solució aquesta inspirada de la màxima francesa "le pénal tient le civil en l'état" que per regla general ha destenyit en els ordenaments dels Estats de tradició jurídica romana. En relació a la mateixa hem pogut sostenir de manera reiterada (entre altres vegi's l'Aute de 30-7-2019 dictat en el rotlle TSJC-20/2019) que la prejudicialitat penal es dóna "(···)quan es necessari un pronunciament previ al de l'organ judicial competent per resoldre el litigi objecte del proces. És a dir que si existeix prejudicialitat, la mateixa s'ha de poder constatar al moment on es presenta la questió, i aleshores la suspensió es obligatoria ja que de la resolució de la questió prejudicial depèn la resolució del plet afectat.

Hem de recordar els principis i els criteris aplicables a la matèria tal com estan fixats pels articles 8 de la LQJ del 2 i 3 de setembre del 1993 i 19 de la LTPJ del 21-12-1993 i interpretats per la jurisprudència andorrana. La prèvia resolució de la questió prejudicial penal ha de ser imprescindible per a la resolució del judici civil i el moment processal a partir del qual una questió penal pot suspendre el procediment es l'admissió a tràmit d'una querella i denuncia, o el moment en què un organ judicial incoi sumari de conformitat amb l'article 8 de la Llei Qualificada de la Justicia.

Quant al caràcter imprescindible de la resolució prèvia de la causa penal, vam poder recordar que per a que prosperi la questió de prejudicialitat penal, s'apliquen criteris restrictius i s'ha d'establir que la solució del procediment penal en curs condicioni de manera directa la resolució del judici civil i no es suficient l'existència d'una connexió entre els dos procediments"·

En el procediment laboral però apareixen certs matisos al respecte de l'abast general de la prejudicialitat penal entre processos que acabem de relatar. En efecte, quan el procediment laboral intervé sobre l'acomiadament d'un treballador, la doctrina establerta per la Sala admet una solució diferent. Aquest ha estat clarament delimitada en diferents resolucions (Aute de 22-12-2017 rotlle TSJC-314/2017; Sentència de 29- 5-2018, rotlle TSJC-131/2018 i més recentment en l'Aute de 14-5-2019, rotlle TSJC-333/2018). En aquesta darrera resolució indicàvem concretament: "(···) si be es cert que el penal preval sobre el civil, tambe es cert que ens trobem en matèria laboral disciplinària la qual te les seves exigències propies i la missió del tribunal serà de determinar si els fets reprotxats en la carta d'acomiadament han quedat acreditat en autes i si constitueixen la causa legal invocada.

Com ho hem recordat en Sentències recents (veure per exemple 481/15 del 31- 05-2016 i 266/15 del 15-10-2015), es al moment de practicar el comiat que l'empresa ha de disposar dels elements suficients per tenir certesa de la realitat del comportament disciplinàriament sancionable de l'empleat.

Com motivàvem en la sentència del 2015 : "Forca es de constatar, en primer lloc, que el processament d'una persona treballadora no constitueix, en absolut, una causa de comiat. Resoldre altrament suposaria una clara violació del principi constitucional de presumpció d'innocència.".

Per tant, si l'empresa tenia al moment del comiat la certesa que l'assalariat havia comés els fets constitutius de la falta de l'article 104.2, els elements al respecte s'han de poder establir en el marc del procés laboral aportant-se els elements suficients en la fase de prova, sense que la seva acreditació pugui dependre del resultat final del procediment penal".

Aquestes previsions s'han d'aplicar al concret supòsit examinat. En efecte, quan una sanció resulta qüestionada per un treballador (i l'acomiadament és la més greu que l'empresari pot adoptar en mèrits del "ius puniendi" que el Codi de Relacions Laborals li reconeix), els Òrgans jurisdiccionals han de verificar si aquesta sanció, quan intervenia, es trobava justificada des d'una perspectiva formal i material. En conseqüència serà en el litigi laboral que l'empresari haurà d'acreditar la realitat dels fets que reprotxa a l'assalariat i que aquests concorrien quan es procedia a la seva sanció, sense però que aquesta pugui intervenir mitjançant un procediment penal posterior. Així als efectes que aquí interessen, malgrat la clara relació subjectiva i objectiva que pot existir entre ambdós processos (la querella criminal i la carta d'acomiadament presenten notòries similituds en relació als fets que es reprotxen a la part demandant), no pot considerar-se que la decisió penal resulti imprescindible o condicioni la resolució definitiva que pugui intervenir en el litigi laboral en curs.

En aquesta eventualitat, la qüestió de prejudicialitat penal que es formulava resultava degudament rebutjada per la jutgadora a quo, el que ens condueix a desestimar el recurs articulat tot i confirmant íntegrament la solució adoptada.

Quart.- Quant al segon motiu del recurs, no podem perdre de perspectiva que el principi rector en matèria d'imposició de costes judicials és el del venciment objectiu resultant de la Constitució de Zenó (Codi 7, 51, 5, pr) segons el qual les costes han de ser imposades a la part vençuda.

Aquest principi general però coneix una excepció. Així capítol X de la Novel·la 82, faculta els tribunals a no seguir la regla general, quan existeixen circumstàncies especials que ho aconsellin permet no fer imposició de les costes a cap dels litigants. En aquest sentit i amb caire indicatiu, no s'ha fet imposició en costes quan el litigi ha pogut oferir dubtes de fet o de dret (cfr. Sentència d'aquesta Sala de 18-12-2006, TSJC-67/06), quan el demandat s'ha aplanat a la demanda i no ha existit un requeriment extrajudicial previ per part del creditor (Cfr. Sentència de 30-11-2010, 28-4-2011, 3-9-2013, TSJC-276/10; TSJC- 315/10 i TSJC-155/13), en atenció a la concreta naturalesa del procediment (exequàtur - TSJC-26/11 Aute de 26-11-2011- o bé en l'àmbit del dret de família), etc En el supòsit examinat, la pretensió introduïda pel ORG_0 va ser desestimada per la Jutgadora a quo, amb el benentès que concorrien ja diferents pronunciaments en aquest àmbit de la Sala dels quals resultava una doctrina consolidada que incidien decisivament en la qüestió de prejudicialitat penal articulada, esvaint qualsevol dubte al seu respecte. En aquesta eventualitat, cap causa concorre que permeti defugir del joc de la regla general en matèria de costes, de manera que també aquest motiu del recurs ha de ser rebutjat.

Cinquè.- Per tot l'exposat, escaurà desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del ORG_0 confirmant-se íntegrament l'Aute de la Sra. Batlle de data 16-3-2020 rectificat posteriorment per Aute de 21-7-2020.

Sisè.- Atesa la desestimació del recurs escau imposar a la part recurrent, en mèrits de la regla del venciment objectiu, les costes ocasionades en aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del ORG_0 contra l'Aute dictat el dia 16-3-2020, i rectificat per nou Aute de 21-7-2020 que es confirmen íntegrament.

Imposem a la part recurrent les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

DECISIÓ

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del ORG_0 contra l'Aute dictat el dia 16-3-2020, i rectificat per nou Aute de 21-7-2020 que es confirmen íntegrament.

Imposem a la part recurrent les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-