Fallida Extensió efectes. imprudència administradors improcedència (1500016/2014)

Aute

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC.- 0000296/2018 ORIGEN: 1500016/2014 - 00

NIG: 5300542120140002570

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2018.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- VIST que per escrit de data 13-01-2016, la representació processal de la societat V., SL sol·licitava l'extensió envers els administradors de la societat Sr. Gomila i Sra. Bonet En dates posteriors, insistia la mateixa mercantil en la seva petició.

II.- VIST que per escrit de data 07-04-2016, l?Administrador judicial de la societat V., SL s?oposava a l'ampliació de la fallida als membres del consell d'administració de V., SL sol·licitada per V., SL.

III.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar en data de 9 de maig de 2017 l'Aute en el que resolia que : "Primer.- Declarar l?extensió de la cessació de pagaments i fallida de la societat XXX, SL als seus dirigents de fet o de dret Srs. Gomila i Sra. ENTITY_5;

Segon.- No efectuar especial pronunciament en relació a les costes processals. "

IV.- Contra tal Aute va interposar recurs d'apel·lació, en degut temps i forma, la representació processal dels administradors esmentats, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació total i que es desestimi la petició d'extensió d'efectes de la fallida, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- Estem davant de l'incident en l'expedient de cessació de pagaments i fallida de la societat mercantil XXX,SL (XXX,SL) per l'extensió dels seus administradors de dret Srs. Gomila i Bonet El tribunal d'instància considera que concorre la causa de l'article 70.6 del Decret de 4 d'octubre de 1969 que consisteix en la "continuació abusiva d'una explotació deficitària que no pugui conduir el negoci a altra situació que la cessació de pagaments.

SEGON.- Aquesta causa d'imprudència inexcusable atribuït als administradors està impregnada d'un element subjectiu en la conducta que no participa de tan evident en les altres cinc causes recollides en el mateix article 70 ja esmentat. No es tracta d'examinar actuacions o conductes que tenen un suport bàsicament objectiu com l'absència de comptabilitat, o les compres per revendre a un preu més baix o l'ús de mitjans ruïnosos per procurar-se fons o despeses personals o familiars excessives, o la inversió de quantitats elevades en operacions d'atzar o els compromisos excessivament importants tenint en compte la situació del negoci. En el cas de l'apartat 6 de l'article 70 es demana que de manera abusiva (element subjectiu) els administradors han continuat el negoci deficitari a cap altra situació que la cessació de pagaments. Cal examinar doncs la conducta dels administradors en cada cas per veure si realment la continuïtat era una imprudència que només podia conduir a agreujar la situació del negoci.

TERCER.- Si atenem a les circumstàncies fàctiques que envolten la mercantil XXX,SL podem constatar que: 1) aquesta societat es va constituir a finals de 2010 i, per tant, en el seu primer exercici no se li podia ja exigir un resultat ja consolidat, però el seu patrimoni net va ser de 24.912,90EUR que és més precís que el balanç actiu/passiu del primer exercici d'activitat; 2) durant l'exercici 2012 els socis varen fer aportacions de capital de 7.786,25EUR i 101.711,53EUR; 3) al final de l'exercici 2012 el patrimoni net era negatiu en 30.667,22EUR però la contractació d'una obra important (amb tres façanes de vidre) pel Comú d'Andorra la Vella feia raonable una previsió favorable durant l'exercici; 4) al llarg de l'exercici sorgiren dificultats amb la societat XXX,SL pel material que havia servit que no era l'adient per l'obra esmentada i això va obligar a XXX,SL a buscar una altre proveïdor amb el corresponent augment de cost per la pressa en subministrar l'obra, atès que no va trobar cap voluntat de solucionar el tema amb XXX,SL; 5) en haver sorgit aquests inconvenients i no obtenir el rendiment econòmic esperat, els administradors varen demanar declaració de suspensió de pagaments de XXX,SL.

Aquesta situació de la mercantil permet comprovar que no hi va haver cap "continuació abusiva" de l'explotació del negoci que començava a caminar i que només podia abocar a una situació de cessament de pagaments, com exigeix l'article 70.6 del Decret de 1969. És més, en el primer exercici tot i les pèrdues, i el petit patrimoni net resultant, els socis varen aportar capital, en especial de manera substanciosa el Sr. G.A., tot i que aquest no tenia poder suficients per administrar, gestionar i regir la societat i al seva firma bancària, com si tenia un altre administrador del qual no s'ha demanat l'extensió.

A la vista d'aquesta situació -coincidim plenament amb l'administrador judicial- no apreciem l'element subjectiu constitutiu d'una imprudència inexcusable en uns administradors que varen posar diners al final del primer exercici i que en el següent varen obtenir una gran obra a la que subministrar el material i que podia haver posat en registres econòmics de bonança la societat. En no haver-ho aconseguit al final de l'exercici varen sol·licitar la declaració de suspensió de pagaments. Dit en altres paraules, varen actuar activament per engegar el negoci i quan en un temps raonable per circumstàncies adverses (de les que no en va resultar aliena la societat XXX,SL) van instar la mesura de cessació de pagaments ordenada i sota control judicial. No se'ls pot imputar cap responsabilitat per imprudència inexcusable, perquè varen actuar amb responsabilitat i diligència per engegar i consolidar un negoci que finalment no va reeixir.

En conseqüència, estimem el recurs que han interposat els administradors i imposem a XXX,SL les costes de la instància d'aquest incident.

QUART.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Atesa la naturalesa d'aquesta classe de litigis, no fem imposició de les costes en aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Gomila i Bonet contra l'Aute de l'Hble. Sra. Batlle de data 9 de maig de 2017 que revoquem íntegrament, amb imposició de les costes de la instància a XXX,SL.

No fem pronunciament sobre costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.