Acció en responsabilitat personal de l'administrador únic d'una societat fallida- article 52 de la Llei 20/2007, del 18 d'octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada

Sentència

Magistrats

VINCENT ANIERE JAUME TOR PORTA CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000277/2025

ORIGEN: 7000352/2019 - 0

NIG: 5300542120190003806

SENTÈNCIA 000088-2026 DE 13/09/2026

Ponent : Sr. Vincent ANIÈRE

Data : 13/09/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000277/2025

NIG : 5300542120190003806

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00088

SENTÈNCIA 000088/2026

PARTS:

Apel·lant: ORG000

Representant: Sra. Glòria

Advocat: Sr. Ilidi

Apel·lat: Sr. Joan

Representant: Sra. Habiba

Advocada: Sra. Sònia

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Acció en responsabilitat personal de l'administrador únic d'una societat fallida- article 52 de la Llei 20/2007, del 18 d'octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada

Andorra la Vella, a 13 de setembre del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per sentència del 13/09/2017, el Tribunal de Batlles va condemnar la societat ORG001 a pagar a la societat ORG000 l'import de 31.053,79.-dòlars més interessos i costes.

Per Aute del 29/12/2017, a instància del seu Administrador i soci únic, el Sr. Joan, el Tribunal de Batlles va decretar a la societat ORG001, en estat de cessació de pagaments i fallida a partir del 31/07/2017.

La societat ORG000 va declarar el seu crèdit i el mateix es va acceptar per 31.053,79.-dòlars i 90,69.-dòlars més 2.169,69.-euros.

2.- Prèvia citació a judici de data 22/11/2019, i per escrit de data 21/01/2020, la representació processal de la societat ORG000 va presentar demanda civil en contra del Sr. Joan, exercitant una acció individual de responsabilitat del mateix en tant que administrador de la societat ORG001, d'acord amb les disposicions de la Llei 20/2007, del 18 d'octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, demanant la seva condemna "solidàriament i personal" al pagament de la quantia principal de 31.053,79.-dòlars i 90,69.-dòlars més 2.169,69.-euros en concepte d'interessos i de costes judicials originades arran de la sentència dictada el 13/09/2017, més les costes processals.

3.- Per escrit del 14/02/2020, el Sr. Joan es va oposar a la demanda sol·licitant la seva desestimació, amb imposició de costes.

4.- Per Aute del 22/07/2021, en el marc del procediment de fallida de la societat ORG001, el Tribunal de Batlles va decidir refusar la demanda d'extensió de la fallida a la persona del Sr. Joan, que havia presentat l'administradora judicial i a la qual s'havien adherit els creditors presents.

5.- Després de la deguda evacuació dels tràmits del procediment ordinari, havent-se evacuat el tràmit de conclusions al desembre del 2022, per Sentència de data 05/11/2025, el tribunal de Batlles va decidir :

"Desestimar íntegrament la demanda interposada per la societat ORG000 contra el Sr. Joan, tot imposant a la part agent l'abonament de les costes processals causades a la part defenent segons allò precisat al darrer Fonament de dret de la present resolució, a acreditar en període d'execució de sentència.".

6.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació, la representació processal de la societat ORG000.

Demana la seva revocació i que :

"la revocació de la sentencia avui apel·lada impliqui el deure del Tribunal d'instància de valorar íntegrament totes les proves practicades, i de resoldre, a la llum d'aquestes, si el demandat ha incorregut en un supòsit de responsabilitat de l'administrador conforme a les disposicions de la Llei 20/2007, de societats anònimes i de responsabilitat limitada. I que, si escau, es condemni el Sr. Joan, personalment o solidàriament amb la societat, al pagament de la quantia principal de 31.053,79 dòlars americans, de 90,69 dòlars americans en concepte d'interessos, i de 2.169 euros corresponents a les costes judicials originades arran de la Sentència de 13 de setembre de 2017.

Addicionalment, a raó de la temeritat del demandat, vulgui condemnar-lo al pagament de les costes judicials generades en ambdues instàncies, incloses els honoraris d'advocat i de procurador.".

Fonamenta el seu recurs en una errònia valoració de les proves practicades i en el fet de no haver donat una resposta completa ni congruent a les peticions formulades en la demanda.

Argumenta en síntesi, i en primer lloc, que el Tribunal ha basat la desestimació de la demanda en una errònia remissió a l'Aute del 22/07/2021, vinculant dues accions judicials autònomes, i amb objecte i fonament jurídic diferents tota vegada que el què s'havia d'examinar eren les males actuacions concretes del Sr. Joan en la seva condició d'administrador i la seva responsabilitat envers un creditor social, puix la demanda no es fonamenta en els articles 69 i 70 del Decret, que regulen aspectes propis de la cessació de pagaments i la fallida, sinó en l'incompliment flagrant dels deures d'administrador establerts a la Llei 20/2007 , en particular dels articles 49, 52, 85.5 i 86.4.

En segon lloc, sosté que el Tribunal d'instància no podia fonamentar la seva decisió en una resolució dictada en un procediment paral·lel, adoptada després de la pràctica de les proves, i no aportada ni invocada per cap de les parts en aquest litigi sinó que havia de resoldre valorant les proves efectivament practicades. Afegeix que si la causa actual no hagués patit una dilació processal injustificada, l'Aute del 22/07/2021 ni tan sols hauria estat disponible pel Tribunal.

Pretén en darrer lloc que la jurisprudència citada pel tribunal no és d'aplicació al present cas i que les proves practicades - en particular l'informe pericial elaborat pel Sr. Rachid, de ORG002 i la prova testifical en la persona de la Sra. Irene- evidencien una vulneració clara, greu i continuada dels deures d'administració, tot el que fonamenta la responsabilitat individual del Sr. Joan. Afegeix que en lloc de passar per "una falsa drecera", el tribunal hauria degut valorar també el perjudici econòmic sofert pel creditor, i la relació de causalitat entre la conducta de l'administrador i aquest perjudici.

7.- La representació processal del Sr. Joan demana es confirmi íntegrament la Sentència, amb imposició a la part apel·lant de la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a determinar en període d'execució de sentència.

Argumenta en síntesis que l'acció individual no pot servir com a mecanisme automàtic ni subsidiari de cobrament d'un deute social insatisfet, ni pot convertir-se en una via al marge del procediment de fallida per traslladar al patrimoni personal de l'administrador el risc propi de l'activitat empresarial; que no existeix cap error en la valoració de la prova la qual confirma la improcedència de l'acció individual de responsabilitat, ni cap incorrecta aplicació de l' article 52 de la Llei 20/2007 ; que l'aute del 22/07/2021 és esmentat en la Sentència a títol merament il·lustratiu, com a suport argumental d'una conclusió que el Tribunal ja extreu de la valoració autònoma i completa de la prova practicada en aquest procediment, i que la pretensió de l'apel·lant de fer respondre personalment l'administrador d'un deute social integrat en la massa concursal resulta incompatible amb el principi de la "par conditio creditorum".

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Sobre la Llei 20/2007, del 18 d'octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada i sobre l'acció individual en contra de l'administrador

Quant a la Llei 20/2007, d'una banda, l'article 85 relatiu a les causes de dissolució preveu al seu punt 5 . que :

"en tot cas, la junta general ha d'adoptar l'acord de dissolució quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

(...) c) El valor del patrimoni net de la societat és inferior a la meitat de la xifra del capital social i no ha estat possible posar remei a la situació."

I l'article 86, que tracta del procediment de resolució, precisa al seu punt 3. que :

"En cas que la junta general no adopti cap acord, els administradors han d'instar la dissolució judicial de la societat en el termini de dos mesos, comptadors des del dia previst per a la celebració de la junta, si aquesta junta no s'ha celebrat, o de la seva celebració efectiva, si no es posa remei a la situació. Si la junta no fos convocada, no se celebrés, o no adoptés l'acord de dissolució quan legalment escaigui, o no prengués les mesures adequades per evitar la dissolució, qualsevol part interessada pot instar la dissolució judicial de la societat."

I al seu punt 4. afegeix que els administradors que no convoquin la junta general, o no instin la dissolució judicial de la societat, han de respondre solidàriament i amb la societat dels deutes socials posteriors a la concurrència de la causa de dissolució.

D'altra banda, i pel que interessa més aquí, l'article 49 relatiu a l'exercici del càrrec dels òrgans d'administració disposa que els administradors han d'exercir el càrrec amb fidelitat a l'interès social, amb la diligència d'un empresari ordenat i la lleialtat d'un bon representant.

L'article 52 -que segueix l'article 51 dedicat a l'acció social de responsabilitat- regeix l'acció individual de responsabilitat i disposa que :

"L'acció prevista a l'article anterior és independent de les accions de responsabilitat que corresponguin als socis o als creditors pels danys que els hagin ocasionat els actes o les omissions dels administradors que infringeixin els deures que la Llei o els estatuts preveuen i que lesionin directament els interessos d'aquells.".

Al respecte d'aquest sistema de responsabilitat de l' article 52 de la Llei 20/2007 de societats anònimes i de responsabilitat limitada, que permet a tercers perjudicats per actuacions doloses o greument negligents de l'administrador reclamar la seva responsabilitat directa, vam poder establir que és a la part que l'invoca que pertany demostrar de manera clara que l'administrador ha infringit aquells deures legals o estatutaris (TSJC.- 0000178/2015 del 27/10/2015) i que :

"Perquè pugui prosperar l'acció de responsabilitat individual prevista en l'

article 52 de la Llei 20/2007 del 18 d'octubre de societats anònimes i de responsabilitat limitada

) cal que la part actora acrediti: a) una actuació de l'administrador contrària a la llei o als estatuts, o realitzats sense la diligència deguda, que és la professional i específica d'un ordenat empresari i la lleialtat d'un bon representant, tal com està configurada en la legislació societària (

art. 49.1

,

2

i

3 de la Llei 20/2007

); b) la causació d'un dany a la societat; c) que el dany sigui imputable causalment a l'actuació de l'administrador. En cas de deslleialtat han de restituir a la societat el lucre obtingut (art. 50.1). (...) Així doncs, perquè prosperi una acció de responsabilitat individual de l'art. 52 esmentat cal que la part agent acrediti tres aspectes: 1) l'actuació dolosa o negligent de l'administrador social demandat; 2) un perjudici econòmic i 3) que hi hagi una relació de causa-efecte entre la conducta de l'administrador i el perjudici causat al soci.". (TSJC 187/2019 del 30/04/2021).

Si bé aquesta sentència que cita la resolució apel·lada es va dictar en el marc d'una acció entaulada per un soci qui havia fet aportacions dineràries al capital social en contra de l'administrador, la seva motivació té un abast general que val per tota acció fonamentada en l'article 52, la qual cerca compensar danys directes soferts per socis o tercers per les accions de l'administrador que lesionin directament els seus interessos (veure TSJC 114/2024 del 10/12/2024).

Per tant, és en va que la part apel·lant retreu a la sentència d'instància haver-la citat ja que és perfectament aplicable al present afer.

Cal afegir que ens trobem front a una acció de responsabilitat, directa, de resarciment dels danys provocats, en el marc de la qual la responsabilitat personal de l'administrador no es pot admetre de manera flexible sinó de manera restrictiva. Constitueix un remei extraordinari tota vegada que, per principi, del dany causat als tercers i dels deutes socials en ha de respondre la societat ja que les persones jurídiques tenen la seva pròpia personalitat jurídica, la seva autonomia patrimonial i la seva exclusiva responsabilitat.

Per tant, no és pot fonamentar en qualsevol incompliment sinó un incompliment greu, una falta de gestió caracteritzada incompatible amb la diligència i la lleialtat que es pot exigir d'un empresari ordenat. Tal incompliment no pot resultar de la sola constatació de la insolvència de la societat o de l'existència de deutes socials. De la mateixa manera, l'incompliment d'una obligació social no és demostratiu per si mateix de la culpa de l'administrador ni és determinant sense més de la seva responsabilitat, però sí que l'incompliment d'un mandat legal imperatiu pot constituir tal culpa.

Segon.- Pel que fa a la possibilitat d'estendre la fallida al seu administrador, la mateixa queda regulada pels articles 69 i 70 del Decret del 04/10/1969 :

"Article 69.- Si una societat es declara en fallida, poden ésser declarats personalment en fallida, en qualsevol moment del procediment, tots els dirigents d'aquesta societat, de dret o de fet, aparents o ocults, remunerats o no, que hagin:

1.- Sostret la comptabilitat de l'empresa; canviat o dissimulat una partida de l'actiu, o reconegut fraudulentament deutes que no hagin tingut existència.

2.- Exercit una activitat comercial personal, sigui per persona interposada, sigui baix la cobertura d'una persona jurídica que encobreixi les seves maniobres.

3.- Que usi dels béns socials, com a béns propis.

4.- Que hagi obtingut, per engany, un arranjament que seguidament hagi estat anul·lat.

5.- Que hagi comès actes de mala fe o d'imprudència inexcusable o infringit greument les regles o usos de comerç.".

Amb caràcter interpretatiu de l'apartat 5.- de l'article 69, i l'article 70 llista sense caràcter limitatiu una sèrie de conductes :

"Notòriament es presumeixen actes de mala fe, d'imprudència inexcusable o d'infraccions greus de les regles i usos de comerç, els següents:

1.- L'absència d'una comptabilitat conforme als usos de la professió, amb relació a la importància del negoci.

2.- Les compres per a revendre a un preu més baix, amb la intenció de retrassar la constatació de la cessació de pagament o l'ús, amb la mateixa intenció, de mitjans ruïnosos, per a procurar-se fons.

3.- Les despeses personals o familiars excessives.

4.- La inversió de quantitats elevades amb operacions d'atzar.

5.- La subscripció, per compte d'altri, sense contrapartida, de compromisos, considerats excessivament importants al moment de la seva conclusió, tenint en compte la situació del deutor o del seu negoci.

6.- La continuació abusiva d'una explotació deficitària que no pugui conduir el negoci a altra situació que la de cessació de pagaments".

Així, l'extensió de la fallida d'una societat al seu administrador obeeix a uns criteris legals estrictes i aquesta Sala ha pogut precisar el seus requisits, tenint en compte la seva naturalesa sancionadora.

Així hem pogut motivar (Aute del 11/03/2024, rotlle TSJC 173/2024 i veure també Aute del 08/04/2025, rotlle TSJC 147/2024) que:

"L'extensió de la declaració de fallida d'una societat als seus administradors té una naturalesa marcadament sancionadora, erigint-se en el mecanisme que permet traslladar els efectes de la insolvència a aquells administradors la conducta dels quals hagi estat determinant en la generació o agreujament de la situació d'impagament de la societat. No obstant això, aquesta extensió no opera amb caràcter general davant qualsevol situació concursal, sinó únicament en aquells supòsits en què concorrin, per part de l'administrador, alguna de les conductes qualificades de greus segons la regulació establerta als

articles 69

i

70 del Decret de 4 d'octubre de 1969

.

L'

article 69 del Decret de 4-10-1969

preveu l'extensió de la declaració de fallida als dirigents de la societat, de fet o de dret, aparents o ocults, remunerats o no, que hagin incorregut en alguna de les conductes descrites en aquest precepte. Entre aquestes, es troba la realització d'actes de mala fe, la imprudència inexcusable o la infracció greu de les regles o usos mercantils (article 69.5). Així mateix, l'article 70.6 considera que es produeix imprudència inexcusable quan s'ha prolongat de manera abusiva l'explotació d'una activitat deficitària, conduint irremeiablement la societat a la situació de cessació de pagaments.

Sobre aquesta causa concreta d'imprudència inexcusable dels administradors hem sostingut: "(···) està impregnada d'un element subjectiu en la conducta que no participa de tan evident en les altres cinc causes recollides en el mateix article 70 ja esmentat. No es tracta d'examinar actuacions o conductes que tenen un suport bàsicament objectiu com l'absència de comptabilitat, o les compres per revendre a un preu més baix o l'ús de mitjans ruïnosos per procurar-se fons o despeses personals o familiars excessives, o la inversió de quantitats elevades en operacions d'atzar o els compromisos excessivament importants tenint en compte la situació del negoci. En el cas de l'apartat 6 de l'article 70 es demana que de manera abusiva (element subjectiu) els administradors han continuat el negoci deficitari a cap altra situació que la cessació de pagaments. Cal examinar doncs la conducta dels administradors en cada cas per veure si realment la continuïtat era una imprudència que només podia conduir a agreujar la situació del negoci" (Aute de 20/12/2018, rotlle TSJC 296/2018)".

En l'Aute del 18/09/2024, en consonància amb la nostra resolució del 29/09/2021 (rotlle TSJC 177/2021), vam precisar que l'absència de dipòsit de la comptabilitat de la societat suposa un acte de mala fe o d'imprudència inexcusable que infringeix greument les regles i usos del comerç i justifiquen l'extensió de la fallida al seu administrador, recordant :

"Sobre aquesta qüestió, la resolució d'instància es recolza en el nostre aute de 29/06/2021 (rotlle TSJC 269/2020) en què destacàvem el caràcter objectiu de la causa relativa a l'absència de comptabilitat conforme als usos de la professió a diferència del que succeeix per les restants causes contemplades en el Decret de 04/10/1969, impregnades totes elles d'un element clarament subjectiu. D'altra part, ressaltàvem el caràcter essencial de la comptabilitat d'una persona jurídica tant en l'aspecte intern com extern, recorrent a la resolució de 24/07/2018 (rotlle TSJC 162/2018)".

També hem tingut ocasió d'indicar (Aute del 29/06/2020, rotlle TSJC 375/2019) que:

"El fet d'haver demorat extraordinàriament la declaració de la cessació de pagaments d'una societat i d'haver permès entretemps la liquidació dels béns de la societat al marge de les regles fixades pel

Decret de 4-10-1969, suposa un acte d'imprudència inexcusable i una infracció greu a les regles més elementals del comerç, que vertebra la causa prevista en l'art. 69.5

del Decret i justifiquen l'extensió de la cessació de pagaments i de fallida a l'administrador de dret".

Tanmateix, en la nostra sentència del 18/09/2024, vam recordar la finalitat del Decret del 04/10/1969 tal com l'exposa la seva Exposició de Motius, és a dir la necessitat de protegir els crèdits de tercers que, de bona fe, han confiat en la marxa de la societat i que ara no poden quedar desemparats. Aquesta protecció dels creditors és la base que justifica les decisions que s'han de prendre en aquesta matèria.

Tercer.- De l'objecte del litigi i del fonament de l'acció. No alteració de l'objecte del procés.

Ressurt clarament dels escrits rectors de les parts que l'acció entaulada per la part agent és una acció individual de responsabilitat regulada a l' article 52 de la Llei 20/2007, del 18 d'octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada .

El reprotxe fet a l'administrador gira al tomb del següent plantejament : el Sr. Joan va efectuar la comanda de productes farmacèutics quan sabia que la societat que regentava es trobava immersa en la causa de dissolució prevista l' article 85.5 c) de la Llei 20/2007 sense convocar una junta per dissoldre la societat ni trobar una solució viable al seu estat financer, i enganyant a la societat venedora.

Doncs és exactament el que indica la resolució apel·lada, la qual, després de recordar els requisits de tal acció, conclou que la part agent no ha acreditat cap actuació dolosa o negligent greu de l'administrador en l'exercici de les seves funcions.

Per tant, no existeix cap alteració de l'objecte del procés.

Quart.- Dit això, per arribar a aquesta conclusió, el Tribunal ha motivat, en síntesis, que:

- és cert que ha quedat acreditat que la societat ORG001, ha incorregut en la causa de dissolució de l'article 85.5.c), i també és cert que quan la viabilitat de l'empresa no era factible, el Sr. Joan va seguir contraent deutes amb proveïdors, com amb la societat demandant per import de més de 31.000.-euros,

- tanmateix, no existeix prova als autes que acrediti que el demandat va incórrer en dol o negligència molt greu que pugui posar en joc la seva responsabilitat personal, més enllà de la responsabilitat social ja dirimida en el marc del procediment concursal unit per corda fluixa als presents,

- "prova d'aquest extrem" és justament la motivació de l'aute ferm del 22/07/2021 que va denegar la petició d'extensió personal de la fallida al Sr. Joan, considerant que no s'havia aportat la més mínima prova de l'actuació abusiva de l'administrador en la continuació de l'explotació del negoci,

- per tant, no s'ha provat una actuació dolosa o negligent de l'administrador social demandat,

- no escau examinar la resta dels supòsits necessaris per a l'èxit de l'acció interposada (perjudici econòmic i existència d'una relació de causa-efecte).

Doncs bé, com s'extreu clarament del que hem exposat abans, l'acció en responsabilitat individual de l' article 52 de la Llei 20/2007 i l'extensió de la fallida al patrimoni personal de l'administrador corresponen a dos supòsits diferents.

Si bé les dues accions tenen en comú l'actuació de l'administrador de la societat i la protecció del dret de crèdit, la primera correspon a una acció individual autònoma per la reparació del perjudici específic directament sofert per un creditor en particular i causat directament per un incompliment especialment greu de l'administrador a les seves obligacions pròpies, quan la segona correspon a una acció en l'interès de la massa de creditors per tal d'obtenir uns actius més importants, quan l'estat d'insolvència de la societat és el resultat de l'actuació culposa de l'administrador qui no mereix més la protecció que ofereix la personalitat jurídica de la societat.

És veritat que si bé la sentència d'instància es refereix als altres elements de prova, dona però una especial importància a l'aute del 22/07/2021 i apareix que el mateix ha determinat la seva decisió final.

Al respecte, hem de dir tanmateix que no és cert que ningú va invocar dit aute del 22/07/2021 doncs sí que la part agent ho va fer en el seu escrit de conclusions, temporalitat que s'explica pel fet que la resolució en qüestió és posterior a la proposició de les proves i que es va mencionar per primera vegada en el certificat de l'administradora judicial del 10/11/2021 (foli 354).

Sigui com sigui, en el marc de l'acció en responsabilitat individual de l' article 52 de la Llei 20/2007 , el que havia de determinar el tribunal era si existia una actuació dolosa o negligent greu imputable a l'administrador, un perjudici causat a la societat demandant directament atribuïble a la seva conducta personal com a administrador , i el nexe causal directe entre aquesta i el dany invocat per la part actora. La decisió de l'aute del 22/07/2024 de refús d'extensió de la fallida es fonamentada exclusivament sobre la consideració que s'havia aportat en el procediment de fallida en qüestió, prova de l'actuació abusiva de l'administrador en la continuació de l'explotació del negoci. Per tant, no es podia treure de dit aute, una raó suficient per se per considerar que no existia cap actuació dolosa o negligent de l'administrador social respecte de la societat ORG000 en el sentit de l'article 52, sense examinar tot els elements de prova d'autes a la llum dels criteris propis de l'acció en responsabilitat individual.

Arribat a aquest punt, si bé considerem que el tribunal hauria d'haver examinat de manera més específica totes les proves per determinar si es donen tots els criteris pel triomf de l'acció en responsabilitat individual, hem de dir que la petició de la part apel·lant al respecte manca de claredat doncs demana la revocació de la sentència tot demanant que el tribunal d'instància examini totes les proves, el que correspondria a una nul·litat de la sentència, sense en cap moment demana tal nul·litat.

Així les coses, ni existint cap vulneració de dret prou greu per justificar la nul·litat, i per tal de donar una resposta a les parts sense cap més demora en el present procediment iniciat fa més de 6 anys, entrarem en la valoració de la prova.

Cinquè.- Pel que fa a la pericial econòmica i comptable sol·licitada per la part agent, de l'informe de data 16/12/2021, en ressurt sense discussió que, durant tres anys consecutius (2014-2016) el valor del patrimoni net de la societat ha estat inferior a la meitat de la xifra del capital social, essent per tant constituït aquest element constitutiu de la causa de dissolució de l'article 85.5. c), essent recordat que l'altre element és que no hagi estat possible posar remei a la situació.

Pel que fa a les testificals de les treballadores de l'empresa, la Sra. Irene i la Sra. Claude, i a la del Sr. Henrik, de ORG003, les mateixes permeten establir que a partir del 2015, les pòlisses de crèdit que tenia la societat es van reduir considerablement però que el Sr. Joan va cercar noves fonts de finançament prop de familiars i inversors, arribant fins a uns 5-6 inversos que van mostrar interès real en el negoci, recercant també nous proveïdors, i ampliant la gama de productes per vendre i obtenint la representació d'algunes marques. Els testimonis indiquen que pensava sincerament fins a l'últim moment trobar una solució i que si hagués obtingut un finançament hauria possiblement pogut salvar l'activitat.

En aquest ordre d'idees, ressurt de les manifestacions del Sr. Loïc que durant el primer trimestre del 2017 van existir negociacions amb el Sr. Joan per que entri en el capital de la societat però que va finalment renunciar a tal projecte.

El tribunal, tot i apuntant que, al 2017, l'administrador de la societat va seguir contraent deutes amb proveïdors quan la viabilitat de l'empresa era compromesa (en el cas de ORG000 , la comanda és del novembre del 2016, l'enviament del 28/11/2016 i la factura del 22/12/2017 ; folis 251-257) ), també ha apuntat que dit administrador havia esmerçats divers esforços per reconduir la situació.

Però no podem compartir la conclusió del tribunal.

En efecte, la causa de dissolució contemplada en 85.5 c) de la Llei 20/2007 té un caràcter objectiu. Malgrat els esforços que va desplegar el Sr. Joan, el fet de no haver procedit a la dissolució de la societat en aplicació del citat article quan la Llei li imposava fer-ho des de mesos i anys, sinó d'haver continuat l'explotació de la societat en les circumstàncies que hem descrit, ha de portar necessàriament a declarar-lo personalment responsable del deute contret prop de la societat ORG000 en aplicació de l' article 52 de la Llei 20/2007 , i això de manera solidària amb la societat .

No pot contradir aquesta constatació la simple invocació de l'esperança que tenia de poder redreçar la societat i poder arribar a pagar la factura.

El perjudici econòmic existeix puix la societat demandant ha perdut gaire bé tota possibilitat de cobrar sobre el patrimoni de la societat i no es pot discutir que existeix un vincle de causa a efecte entre el fet de no dissoldre la societat i la pèrdua del crèdit concernit.

En conclusió, escau estimar el recurs i revocar la sentència en el sentit d'estimar la demanda i condemnar el Sr. Joan a pagar, solidàriament amb la societat en fallida ORG001 la quantia principal de 31.053,79.-dòlars i 90,69.-dòlars més 2.169,69.-euros en concepte d'interessos i de costes judicials originades arran de la sentència dictada el 13/09/2017.

Sisè.- Sobre les costes de primera instància

De conformitat amb el principi del venciment objectiu que sempre ha regentat la imposició de les costes, ara recollit a l' article 350 CPC , l'estimació del recurs i per tant de la demanda comporta la imposició de les costes generades a la part demanda defenent.

Setè.- Quant a les costes de segona instància, l'estimació del recurs comporta no efectuar cap imposició dels mateixos.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- Estimar el recurs interposat per la representació processal de la societat ORG000 en contra de la Sentència de data 05/11/2025, que revoquem, condemnant el Sr. Joan a pagar, solidàriament amb la societat en fallida ORG001 la quantia principal de 31.053,79.-dòlars i 90,69.-dòlars més 2.169,69.-euros en concepte d'interessos i de costes judicials originades arran de la sentència dictada el 13/09/2017.

SEGON.- Condemnar al Sr. Joan a pagar les costes de primera instància.

TERCER.- No efectuar cap imposició de les costes judicials de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.