Extensió de la fallida d'una societat al seu administrador per falta de comptabilitat

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sr. Ruiz

Advocat: Sra. Ferrer

Apel·lat: Sr. Pombo

en tant que administrador judicial de la societat D, SL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sr. Jaume TOR PORTA

OBJECTE: Extensió del procediment de fallida al seu administrador per manca de comptabilitat de la societat.

AUTE 000141/2024

Andorra la Vella, a 18 de setembre del 2024.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per aute de 19-3-2020 es declarava l'estat de cessació de pagaments i fallida de la societat D, SL, instituint alhora els òrgans del procediment concursal.

2.- Per aute de 22-2-2024, es decidia:

"Primer.- Estimar la petició formulada per l'administrador judicial pes escrit de data 6 de juny del 2023.

Segon.- Declarar la fallida personal del Sr. Ruiz en tant que administrador únic de la societat D, SL.

Tercer.- Nomenar Administrador Judicial de la cessació de pagaments i fallida del Sr. Ruiz al Sr. Pombo que haurà de procedir a efectuar les operacions previstes als articles 60 i concordants del Decret de cessació de pagaments i fallida de data 4 d'octubre de 1969 i com a controlador judicial al Sr. Calderón, actuant en nom i representació del COMÚ C.

Quart.- Donar publicitat a la present resolució judicial mitjançant la publicació d'edictes al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, fent constar que per tot al cap de TRENTA (30) DIES HÀBILS des de llavors, tots els creditors del Sr. Ruiz hauran d'haver lliurat els justificants de llurs crèdits a l'administrador judicial, a fi que els verifiqui i n'efectuï la relació corresponent.

Cinquè- Notificar la present resolució a les parts interessades".

3.- El Sr. Ruiz formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demanant es dicti nova resolució en aquesta alçada revocant-la, desestimant l'extensió de la fallida de la societat D, SL al seu administrador, segons els següents motius de recurs.

En primer lloc, argumenta que l'aute dictat l'havia situat en indefensió atès que no motivava la decisió ni examinava els motius esgrimits per aquesta part.

D'altra part, afirma que no havia existit mala gestió de la societat, sense que el defecte de presentació dels comptes a Govern suposés una causa justificativa de l'extensió de la fallida.

Refereix alhora que existien béns suficients de la societat que cobrien amb escreix el deute existent, sense que des d'aquesta perspectiva tampoc es trobés justificada l'extensió del procediment concursal a l'administrador de la societat.

En darrer lloc, referia que l'extensió de la fallida, afectava greument la seva dignitat, impedint-li mantenir un nivell de vida digne.

4.- El dia 3-6-2024, la representació processal de l'administrador judicial presentava un escrit d'al·legacions en relació amb el recurs articulat. En haver estat presentat fora de termini, aquest li era retornat per interlocutòria de 3-6-2024.

5.- Per aute de 18-6-2024, s'admetien les proves documentals proposades per la part apel·lant (per error en la resolució s'indica per la part apel·lada).

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment concursal referent a la societat D, SL, el Tribunal de Batlles ha pronunciat l'extensió de la cessació de pagaments i fallida que la concerneix al seu administrador, Sr. Ruiz. Aquesta decisió es fonamenta en la causa de l'art. 70.1 en relació amb l'art. 69.5 del Decret de Cessació de Pagaments i Fallida de 4-10-1969, retraient al Sr. Ruiz no haver dipositat els comptes anuals de la societat durant tres exercicis anuals consecutius, el què al seu criteri constituiria un acte de mala fe que hauria impedit conèixer la situació real de la societat.

El Sr. Ruiz s'alça contra aquesta decisió segons els motius de greuge que hem descrit de manera succinta.

Segon.- En primer lloc, la part recurrent denuncia la indefensió que la resolució recorreguda produïa atès que no s'examinava els diferents arguments que va introduir en el seu escrit de contesta a la demanda.

És cert que la resolució recorreguda no examinava els diferents arguments que el Sr. Ruiz va introduir en el seu escrit de contesta a la demanda de manera que la resposta atorgada esdevé parcial i no s'ajusta al deure de motivació que es contempla en l'art. 10 de la C.A.. Aquesta irregularitat però serà esmenada en aquesta alçada, en que examinarem els diferents arguments que la part recurrent va poder articular.

Tercer.- L'absència de dipòsit de la comptabilitat de la societat suposa un acte de mala fe o d'imprudència inexcusable que infringeix greument les regles i usos del comerç i justifiquen l'extensió de la fallida al seu administrador.

El Sr. Ruiz sustenta que el fet de no dipositar els comptes a Govern no suposava que la comptabilitat de la societat no es dugués a terme; que el decret de 4-10-1969 feia més de 50 anys que estava en vigor, i que s'havia d'interpretar evitant caure en un anacronisme. Afegia que si bé el fet de no dipositar els comptes a Govern podia justificar la imposició d'una sanció, no podia comportar l'extensió del procediment concursal a l'administrador de la societat, destacant que als efectes d'estendre la fallida, no era suficient una mala gestió de la societat sinó que es requeria la concurrència d'actes de mala fe o d'imprudència inexcusable en infracció greu a les regles o usos del comerç, negant que existís mala gestió de la societat atribuint la causa de les dificultats econòmiques que van aparèixer a la realització de treball en el carrer on la societat desenvolupava la seva activitat, destacant els esforços que va esmerçar en reconduir la situació.

Sobre aquesta qüestió, la resolució d'instància es recolza en el nostre aute de 29-6-2021 (rotlle TSJC-269/2020) en què destacàvem el caràcter objectiu de la causa relativa a l'absència de comptabilitat conforme als usos de la professió a diferència del que succeeix per les restants causes contemplades en el Decret de 4-10-1969, impregnades totes elles d'un element clarament subjectiu. D'altra part, ressaltàvem el caràcter essencial de la comptabilitat d'una persona jurídica tant en l'aspecte intern com extern, recorrent a la resolució de 24-7-2018 (rotlle TSJC-162/2018).

En el present supòsit, el Sr. Ruiz pretén, de manera certament hàbil, dissociar la inexistència de comptabilitat d'una societat, causa d'extensió del procediment concursal al seu administrador, amb l'absència de dipòsit dels comptes anuals prop del registre de societats mercantils, que al seu criteri seria exclusivament constitutiu d'una infracció de naturalesa administrativa. Això no obstant, no ens pot passar per alt que al marge que el dipòsit de comptes anuals d'una societat mercantil constitueix una obligació legal a càrrec del seu òrgan d'administració que troba cabuda en el dèbit exigible a qualsevol comerciant especialment si es té en compte que en el supòsit examinat, aquest mancament va intervenir durant els tres darrers anys successius. D'altra part, tampoc podem ometre que en l'escrit de 6-6-2023 a través del qual l'administrador judicial sol·licitava l'extensió de la fallida, també sostenia haver sol·licitat directament a l'administrador de la societat la comptabilitat sense haver-la obtingut. I no tant sols quan contestava aquest escrit el Sr. Ruiz res indicava sobre aquesta qüestió, sinó que en cap moment al llarg del procediment d'instància ni tampoc en aquesta alçada, ha aportat la comptabilitat de la societat el què porta el debat ja no en l'esfera de la manca de dipòsit prop del Registre sinó que permet considerar que aquesta era inexistent, reunint-se de ple la causa objectiva d'extensió de la fallida a l'administrador.

La part recurrent discrepa també de la resolució adoptada considerant que la interpretació que s'efectuava respecte de les previsions dels articles 69.5 i 70.1 del Decret de 4-10-1969 resultava anacrònica destacant que el context social concurrent quan aquesta norma va entrar en vigor i l'actual no tenien res a veure. Si bé amb caràcter general podem compartir les indicacions que la part realitza com de fet ja ho destacàvem en l'aute de 8-3-2021, rotlle TSJC-48/2020, no podem compartir que la causa concreta que ens ocupa es trobi afectada pel vici indicat. En efecte, el requisit de la tinença d'una comptabilitat per qualsevol empresari lluny d'haver-se vist relaxada ha estat en realitat afirmada contemplant-se en la Llei de societats com en la Llei de comptabilitat amb els desplegaments reglamentaris que s'han pogut anar introduint. Tanmateix, diverses han estat les nostres resolucions que han tingut ocasió de mantenir el caràcter objectiu de la causa indicada (TSJC-269/2020, TSJC-27/2019), sense que puguem compartir el greuge articulat.

Atès el caràcter objectiu de la causa d'extensió examinada, la valoració de la conducta o del rol del Sr. Ruiz en l'origen de la fallida resulta estèril, el què aboca a la desestimació del primer motiu del recurs que es planteja.

Quart.- Valoració dels actius de la fallida.

La part recurrent sustenta que el valor dels actius que va deixar en el local arrendat excedia el deute global existent, el què al seu criteri desvirtuava l'extensió del procediment concursal decidida.

Aquestes afirmacions es troben orfes de qualsevol prova que les avali, sense que al marge de la valoració realitzada en el marc de l'execució judicial instada per la propietat del local (uns 12.000.- EUR) n'existeixi cap altre que justifiqui que els actius de la societat en fallida eren suficients per a cobrir els crèdits acceptats per l'administració judicial que ascendeixen a 100.513,71.- EUR.

Cinquè.- La pretesa afectació al dret a la dignitat de la part recurrent.

Tampoc aquest motiu del recurs pot prosperar. L'extensió de la fallida d'una societat al seu administrador obeeix a uns criteris legals estrictes dels quals no es pot defugir a partir de criteris d'oportunitat com pretén la part recurrent.

Serà en l'àmbit del procediment concursal que l'administrador haurà de conjuminar el dret dels creditors a obtenir satisfacció dels seus crèdits amb el dret del Sr. Ruiz a mantenir un nivell de vida digne.

Sisè.- Per tot el que s'ha exposat escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Ruiz, confirmant-se íntegrament la part decisòria de l'aute de 22-2-2024.

Setè.- Atesa la desestimació del recurs articulat, escau imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada, les quals en defecte de part contrària es limitaran a les pròpies.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Ruiz, confirmant-se íntegrament la part decisòria de l'aute de 22-2-2024.

SEGON.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades que es limitaran però a les pròpies.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.