Creditor hipotecari fallida (6500006/2012)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000321/2020 ORIGEN: 6500006/2012 - 00

NIG: 5300542120140000901

PARTS:

Apel·lant : A Vélez, Rius i Sr. Morell

Adm. Jud: Sra. Escolano

Advocat : Sra. Ayuso

Apel·lat : C Gutierrez

Procurador : Sra. Carranza

Advocat : Sra. Araujo

AUTE 111-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 30 d'abril del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En el marc del procediment dalt identificat, en que ha estat declarada la cessació de pagaments i fallida de les societats Vélez, Rius i el Sr. Morell, per Aute de data 5-5-2020 es decidia:

"Primer.- Donar lloc al pediment efectuat per la representació processal de la societat Gutierrez a través del seu escrit de data 15 d'abril del 2019.

Segon.- Deixar sense efecte la Providència dictada en data 14 de febrer del 2019 i establir que l'import de 78.082,90.- euros obtingut de la venda de les unitats immobiliàries situades a l'Ed. E de Canillo i titularitat de la societat Rius s'hauria de destinar a rebaixar el préstec hipotecari existent sobre les unitats adjudicades per part de Gutierrez i, en l'eventual cas que resti algun romanent un cop liquidat el préstec hipotecari, el mateix serà destinat al pagament dels crèdits privilegiats generals i dels crèdits ordinaris, per l'ordre de prelació establert legalment.

Tercer.- Donar trasllat de l'escrit presentat en data 15 d'abril del 2019 a l'administradora judicial del present procediment concursal, als efectes escaients.

Quart.- Notificar la present resolució judicial a l'administració judicial i a la controladora del present procediment concursal així com a tots els creditors compareguts en el present procediment".

Segon.- Contra aquesta resolució s'alça l'administradora judicial del procediment concursal i per escrit de conclusions presentat en aquesta alçada el dia 18-1-2021 interessa es dicti Resolució revocant-la i disposant en el seu lloc que la repartició del romanent corresponent a la subhasta pública efectuada de les unitats immobiliàries per part de l'administradora judicial era conforma a dret.

Tercer.- La representació processal de Gutierrez en canvi interessa la desestimació del recurs d'apel·lació articulat amb íntegre confirmació de la resolució dictada, el tot amb imposició de les costes ocasionades a la part demandant.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte de la present resolució passa per determinar l'ordre de repartiment entre els creditors de la cessació de pagaments i fallida en curs, del producte obtingut per la venda en pública subhasta d'unes unitats immobiliàries (78.082,90.- EUR). Concretament, Gutierrez defensa que sobre els béns indicats gaudia d'una hipoteca, i en aquesta eventualitat considera que fins a l'import corresponent a la garantia prestada, l'actiu obtingut havia d'aplicar-se, en exclusiva al crèdit que ostentava front a la societat fallida. L'administradora judicial del procediment concursal en canvi, defensa que l'import assolit havia de destinar-se, amb caràcter prioritari, a desinteressar altres creditors (honoraris derivats de l'administració judicial, laborals i CASS) abans del creditor hipotecari.

Segon.- Exposició dels motius de recurs

Sustenta que el repartiment que proposava en relació al producte de la venda en publica subhasta resultava perfectament ajustat a les previsions dels articles 64 i 65 del Decret de 4-10-1969. Recordava que l'entitat bancària havia desistit de l'acció hipotecària que havia iniciat en el marc del judici civil 406-4/12, sense que tampoc mai hagués promogut la venda en pública subhasta al respecte dels béns que tenia en garantia.

Considera que l'objecte del debat en les presents actuacions radicava en la interpretació dels articles relatius a la prelació de crèdits en el procés concursal, i que en aquest sentit havia de diferenciar-se entre privilegis generals que requeien sobre la totalitat del patrimoni i els privilegis especials que només afectaven determinats béns concrets tot i referint que si bé aquest darrers podien resultar preferents en relació als creditors ordinaris i també als privilegiats amb caire general, aquest privilegi dequeia front als creditors singularment privilegiats. Considerava que l'existència d'un aval (i per tant la garantia de la totalitat del crèdit) comportava que els crèdits ordinaris formaven part de la massa, pel cas que no s'hagués executat el dret de separació, a tenor del que establien els articles 14.2, 51, 54 i 62 a 64 del Decret. En aquest sentit considera que si els creditors privilegiats que gaudeixen de dret de separació no l'han exercitat en temps i forma, no disposaven de preferència i passaven a formar part de la massa de la fallida. Així considera que en no haver l'entitat hipotecant demanat separar-se de la massa, el seu crèdit quedava integrat en la mateixa i per tant es veia sotmès a les regles de prelació que en dret corresponien.

Tercer.- La decisió del Tribunal de Batlles recull parcialment la doctrina d'aquesta Sala establerta en l'Aute de 20-12-2005 (TSJC-157/05), i que hem pogut ratificar, reproduint-la de manera molt recent en l'Aute de 8- 3-2021 (TSJC-153/2020).

Aquesta fixa que, amb independència de que no s'hagi exercitat pel creditor hipotecari el dret de separació, el seu crèdit no perdrà la preferència que la Llei li reconeix "atès que en els articles referits (es tracta dels articles 14.2 i 62 i ss) es preveu, per una banda l'execució separada, i per altra, i de forma explicita, que quan s'efectua la venda, sense distingir si és aquesta fruit del dret de separació o dins de l'execució col·lectiva, els creditors privilegiats tenen preferència (cfr. art. 64). I a la mateixa conclusió s'arriba des de la lectura de l'article 65 del Decret. En efecte, en aquest precepte s'estableix un repartiment entre els creditors amb les seguents normes de prelació: "Quant a l'actiu immobiliari, el preu s'hagi invertit en pagar primerament els crèdits privilegiats i després els crèdits hipotecaris, la resta sera repartida a prorrata entre tots els creditors aprovats i admesos". Per tant, si no s'exercita el dret de separació o abstenció, no es perd la preferència com a qualitat del crèdit, sinó que aquesta segueix existint i, en aquest ordre d'idees, només concorren els creditors privilegiats amb els ordinaris quan el preu de l'immoble sobre el qual es projecta la garantia esdevé insuficient per a satisfer totalment aquests crèdits."

Aquesta preferència (dels creditors hipotecaris sobre el bé hipotecat) és de tal intensitat que preval fins i tot al respecte dels creditors privilegiats de l'article 39 del Decret que recordem fixa un privilegi general sobre la totalitat dels béns mobles o immobles a les sumes degudes a títol de llur treball, als obrers, empleats o representants de comerç d'una empresa. En efecte hem pogut indicar que el reconeixement per aquests darrers de la condició de crèdit superprivilegiat, "(···) s'atorga en altres ordenaments juridics de l'entorn solament quan es compleixen determinades circumstancies (limitacions temporals- darrers trenta dies de sou- i quantitatives. Cfr. art. 32 del RDL que aprova el text refos de la Llei de l'estatut dels treballadors espanyola, de 24-3-1995), de manera que s'explicita que, en aquelles condicions, el crèdit gaudira de preferència sobre qualsevol altre crèdit, mentre que els crèdits salarials restants són postergats front als crèdits amb garantia hipotecaria o pignoraticia. I aquesta mateixa conclusió és la que s'obté a l'ordenament juridic andorra de la lectura del que disposa l'article 40 del Decret, segons el qual es lliurara als treballadors a titol provisional una suma que no ultrapassi el mes de salari i que l'haura de lliurar l'Administrador, malgrat l'existència de qualsevol altre crèdit". (Aute de 20- 12-2005, IIIer Fonament de Dret).

Dues precisions complementàries han de ser efectuades per tal de donar una resposta complerta als arguments de l'administradora judicial.

En primer lloc, quan el Decret de 4-10-1969 preveu en el seu article 63 que a manca d'acció per part dels creditors hipotecaris o titulars d'un privilegi especial per a procedir a l'execució forçosa del bé, l'administrador judicial ve obligat a procedir a la venda en el termini d'un mes amb l'autorització del ponent, en cap cas sanciona la inacció del creditor, es pretén que el comerciant immers en un procediment d'execució col·lectiva vegi la integralitat dels seus béns sotmesos a execució, atès el benefici que pot tenir per la massa de creditors (supòsits de préstecs parcialment amortitzats en que el valor d'execució pot ser superior al crèdit garantit ····), sense trobar-se per això a l'arbitri del creditor hipotecari i de l'oportunitat que el mateix pot tenir per a promoure una execució singular.

D'altra part, l'eventual pèrdua per part del creditor hipotecari de la seva garantia només podria derivar d'una previsió legal clara i expressa. Aquesta però no concorre ni en el Decret de 4-10-1969, ni en cap altra norma positiva de l'ordenament jurídic del Principat d'Andorra, i en tal situació no es pot admetre que la manca d'exercici per part del creditor hipotecari del "ius distrahendi" propi suposi privar-lo del dret de garantia i preferència de que disposa.

Quart.- A la vista de tot el que acaba de ser exposat, el recurs d'apel·lació articulat haurà de ser rebutjat i la decisió del Tribunal de Batlles haurà de ser ratificada en aquesta alçada en ser la mateixa ajustada a dret i a la doctrina de la Sala en el concret àmbit cognitiu en que ens situem.

Cinquè.- La desestimació del recurs i l'existència de pronunciaments anteriors de la Sala sobre els mateixos punts de dret que eren sotmesos a revisió, ens porten a imposar a la part recurrent les costes ocasionades en aquesta alçada en mèrits de la regla del venciment objectiu.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per l'administració judicial de la fallida de les societats Vélez, Rius i el Sr. Morell contra l'Aute dictat pel Tribunal de Batlles el dia 5-5-2020 que es confirma íntegrament.

Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.