Saber si en la publicació per edicte d'un bé immoble d'una persona fallida ha de figurar el gravamen relatiu a les hipoteques que existeixen; saber si l'administrador judicial d'un procediment concursal ha de procedir a la venda en pública subhasta d'uns immobles gravats amb una hipoteca en favor d'un tercer que no ha articulat cap acció encaminada a la seva execució (7500001/2014)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000153/2020 ORIGEN: 7500001/2014 - 00

NIG: 5300542120140000537

PARTS:

Apel·lant : Sr. Blasco i A SA

Adm. Jud i Advocat : Sr. Ribes

Apel·lat : X SA

Procurador : Sra. Narváez

Advocat : Sra. Porras

AUTE 082-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 8 de març del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En el marc del procediment de cessació de pagaments i fallida del Sr. Blasco i la societat A, SA per Aute de data 16-12-2019, el Tribunal de Batlles decidia:

"Primer.- Procedir a l'obertura del procés de pública subhasta dels immobles propietat del fallit següents:

Unitat immobiliària 1: plaça aparcament assenyalada amb el núm. XXXX.

Unitat immobiliària 6: plaça aparcament assenyalada amb el núm. XXXX.

Unitat immobiliària 63: pis o apartament planta tercera porta tercera.

Unitat immobiliària 67: pis o apartament planta cinquena porta primera.

Segon.- Fer constar en la publicació de la corresponent subhasta totes les càrregues i gravàmens existents, inclosa la garantia hipotecària a favor de Puga i exclòs cap dret d'usdefruit vitalici a favor de la mare del Sr. Blasco.

Tercer.- No donar lloc a la petició de l'entitat bancària consistent en que es declari que del resultat de la venda Puga tindrà preferència en els termes establerts a l'article 64 o subsidiàriament 65 del Decret de suspensió de pagaments i fallida de data 4 d'octubre del 1969, segons allò previst al Considerant III de la present resolució.

Quart.- No fer especial condemna en costes. Cinquè.- Notificar la present resolució a les parts"

Segon.- Contra aquesta resolució s'alça l'administrador judicial del procediment concursal de referència i per escrit de conclusions articulades en aquesta alçada el dia 9-11-2020 pretén la seva revocació parcial, reformant el II considerant i la seva part dispositiva segona, en el sentit que la garantia hipotecària a favor de Puga no haurà de constar en la publicació de la venda en pública subhasta de les unitats immobiliàries, per raó de la seva extinció derivada del "ius distrahendi", és a dir per la venda en pública subhasta que forçosament havia d'intervenir al respecte dels béns descrits d'acord amb l'art. 63, apartats 3 i 4 del Decret.

Tercer.- La representació processal de Puga s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat de contrari, interessant la íntegre confirmació de la resolució dictada amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Malgrat formalment l'objecte del present procediment sembla passar per verificar si, en les publicacions edictals d'una subhasta de béns immobles d'una persona en fallida, hagi de figurar el gravamen relatiu a les hipoteques que existeixen, en realitat, el seu abast és molt més extens i requerirà determinar si quan per imperi de la norma vigent, l'administrador judicial d'un procediment concursal ha de procedir a la venda en pública subhasta d'uns immobles gravats amb una hipoteca en favor d'un tercer que no ha articulat cap acció encaminada a la seva execució, la garantia existent s'extingeix i el producte que s'obtingui ha de repartir-se en funció exclusivament de les regles de prelació contemplades en el Decret de 4-10-1969 en detriment del privilegi especial de que gaudeix el creditor hipotecari.

El Tribunal de Batlles, ha considerat que cap disposició legal sancionava la manca d'exercici per part del creditor hipotecari amb l'extinció del seu dret i en conseqüència en la previsió edictal fa constar la garantia que l'entitat bancària Puga és titular al respecte dels béns quin procés de pública subhasta ha estat iniciat.

I és contra aquesta decisió que l'administrador judicial s'alça amb fonament als motius de greuge següents.

Segon.- Sustenta que si bé per regla general la declaració de fallida d'un deutor no extingeix el dret real d'hipoteca, considera que en determinades circumstàncies, aquesta extinció resultava de les previsions de la normativa de suspensió de pagaments i fallides vigents. Refereix que el tenor literal de l'art. 63 del Decret ho corroborava de tal manera que quan l'administrador judicial exercia per imperatiu legal el "ius distrahendi" sobre els béns hipotecats mitjançant pública subhasta per no haver articulat el creditor hipotecant l'acció hipotecària, el producte obtingut s'havia de destinar en primer lloc als creditors privilegiats del concurs, en segon lloc al creditor hipotecant (sempre i quan formi part de la massa de creditors) i finalment a la resta de creditors ordinaris. En definitiva considera que resultava procedent revocar parcialment l'Aute dictat disposant en el seu lloc que la garantia hipotecària de Puga no havia de constar en la publicació de la venda en pública subhasta.

Tercer.- Aquesta Sala ja s'ha pogut pronunciar al respecte de la problemàtica jurídica suscitada per l'administrador judicial.

Concretament en l'Aute de 20-12-2005 (TSJC-157/2005) es sostenia:

"IV.- La següent qüestió, aquesta sí que constitueix el nucli de l'argumentació que formula la C, consisteix en entendre que si els creditors que gaudeixen del dret d'abstenció o de separació de la massa concursal no empren aquesta facultat perden la seva preferència front als crèdits de la C.

Per a resoldre la precedent qüestió s'escau interpretar el contingut dels articles 14.2 en relació fonamentalment amb els articles 62 a 64 del Decret d'arranjament judicial i de fallida. Considera la part recurrent que si els creditors privilegiats que gaudeixen de dret d'abstenció no l'han exercitat en temps i forma no disposaran de preferència i passaran a formar part de la massa de la fallida. Aquesta interpretació no pot ésser acceptada per aquesta Sala. En efecte, l'article 14, en el seu apartat segon, entén que, excepte quan l'assegurança o garantia no sigui suficient, els creditors hipotecaris, pignoraticis o beneficiaris de fiances, així com els que conten amb privilegis especials mobiliaris o immobiliaris, no formen part de la massa. I aquesta asseveració legal exigeix que sigui cohonestada amb allò que disposen els articles 62 a 64 del Decret. En aquests darrers articles s'estableix (art. 62) que els creditors pignoraticis poden veure reemborssat el seu deute per l'Administrador i que es retiri la penyora en benefici de la massa. I si no es retira es pot requerir al creditor per a procedir a la venda o, subsidiàriament, efectuar-la en el seu lloc. Respecte dels immobles, es determina (art. 63) que els creditors hipotecaris o que tenen un privilegi especial immobiliari tenen un termini de dos mesos des de la notificació per a procedir a la venda forçosa dels immobles afectats per llurs privilegis o hipoteques. Si l'acció no s'exercita es procedirà a la venda dels immobles en pública subhasta. I l'article 64 disposa que sobre el preu de la venda dels immobles tindrà preferència immediata els crèdits que gaudeixin d'un privilegi immobiliari especial (venedors d'immobles, arquitectes i empresaris per raó de llurs honoraris i creditors hipotecaris). Es determina també que si el preu esdevé insuficient per a satisfer en la seva totalitat als creditors beneficiaris d'un privilegi especial, immobiliari o d'una hipoteca, els mateixos creditors concorren amb els creditors ordinaris sobre la massa.

Per consegüent, encara que resta clar l'existència d'un dret d'abstenció o de separació atribuït als creditors hipotecaris o amb privilegi especial immobiliari (art. 63), entès com la facultat de separar-se de l'execució col·lectiva, al marge d'aquesta facultat els esmentats crèdits gaudeixen també de la qualitat de la preferència en els termes que estableixen els articles del Decret ja referits. D'aquí que siguin beneficis diversos el dret de separació o abstenció i els privilegis que confereixen preferència als creditors, exceptuant així la par conditio creditorum. Per això, amb independència que no s'hagi exercitat el dret de separació o abstenció, no es pot mantenir que, a més de la pèrdua de portar a terme una execució separada de l'execució col·lectiva, el crèdit perdi la preferència de la qual el dota la llei, atès que en els articles referits es preveu, per una banda l'execució separada, i per altra, i de forma explícita, que quan s'efectua la venda, sense distingir si és aquesta fruit del dret de separació o dins de l'execució electiva, els creditors privilegiats tenen preferència (cfr. art. 64) . I a la mateixa conclusió s'arriba des de la lectura de l'article 65 del Decret. En efecte, en aquest precepte s'estableix un repartiment entre els creditors amb les següents normes de prelació: "Quant a l'actiu immobiliari, el preu s'hagi invertit en pagar primerament els crèdits privilegiats i després els crèdits hipotecaris, la resta serà repartida a prorrata entre tots els creditors aprovats i admesos". Per tant, si no s'exercita el dret de separació o abstenció, no es perd la preferència com a qualitat del crèdit, sinó que aquesta segueix existint i, en aquest ordre d'idees, només concorren els creditors privilegiats amb els ordinaris quan el preu de l'immoble sobre el qual es projecta la garantia esdevé insuficient per a satisfer totalment aquests crèdits.

I en res obsta les anteriors conclusions el que disposen els articles 51 i 54 del Decret, atès que en els mateixos es contempla el dret de separació o abstenció, entès com la facultat de separar-se de l'execució col·lectiva o conjunta, però sense, com hem raonat, que signifiqui, pel cas que no s'exerciti aquesta facultat, la pèrdua de les preferències atribuïdes al dret de crèdit".

En aquest context, l'extinció de la garantia pretesa per l'administrador judicial resulta jurídicament inviable i la precisió de la seva existència en les publicacions edictals de subhasta resulta imperativa a la llum de les disposicions de la Llei de l'embargament.

Quart.- Escaurà per tant desestimar el recurs d'apel·lació articulat tot i confirmant íntegrament l'Aute dictat pel Tribunal de Batlles en tots els seus termes.

Cinquè.- Atesa la desestimació del recurs articulat, i sense que pugui considerar-se que concorrin circumstàncies excepcionals atesa l'existència d'un pronunciament anterior de la Sala que definia clarament la naturalesa del privilegi del creditor hipotecari en una situació idèntica a la present, ha d'imposar-se a la part recurrent, les costes derivades del seu recurs, en mèrits del principi del venciment objectiu.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per l'Administrador judicial del Sr. Blasco i la societat A, SA (A, SA), confirmant l'Aute dictat pel Tribunal de Batlles, secció civil, en data 16-12-2019 en tots els seus extrems.

Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-