Incident de nul.litat TSJC 0017/14

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TSJC-017/14

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de juliol del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Esteban va presentar demanda laboral contra la societat Amador, demanant que es condemnés la demandada a satisfer-li la suma neta total de 8.446,70.-euros en concepte de vacances i hores extres impagades i la suma neta de 42.190,47.-euros en concepte d'indemnització per desistiment justificat, al pagament dels interessos legals corresponents, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 31-10-2013, decidint "Desestimar en tots els seus termes la demanda formulada en data 16 de març de 2012 pel Sr. Esteban contra la societat mercantil andorrana ENTITY_5; havent d'absoldre consegüentment a aquesta darrera de les pretensions que contra ella s'hi contenen, tot el qual sense fer especial imposició de les costes judicials ocasionades. ".

III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Esteban.

Per Sentència d'aquest Sala de data 27-05-2014 es va estimar substancialment dit recurs, en el sentit de declarar procedent el desistiment justificat i de condemnar a la societat Amador, a pagar al demandant en concepte d'indemnització la suma bruta de 44.646.-euros, a cotitzar i declarar prop de la CASS, amb els interessos legals a partir de la contesta a la demanda, imposant a la societat Amador, les costes de primera instància, tot i confirmant la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 04-12-2013 en la resta dels seus pronunciaments.

IV.- Per escrit de data 11-06-2014, la representació processal de la societat Amador, ha formulat incident de nul·litat d'actuacions sol·licitant que es declari la nul·litat de la Sentència dictant-ne una nova, amb imposició de les costes de l'incident al Sr. Esteban.

V.- La representació processal del Sr. Esteban amb data 20-06-2014 demana la desestimació de l'incident, amb imposició de les costes a la part agent incidental.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Considera la part que formula l'incident que el Tribunal ha vulnerat el seu dret a la jurisdicció ja que:

1) la condemna es produeix amb important variació del criteri jurisprudencial aplicat per aquesta Sala a supòsits de fet substancialment idèntics; 2) el fet de canviar de línia jurisprudencial sense justificació comporta una infracció al principi d'igualtat i al dret d'obtenir una decisió fonamentada en dret; 3) el fet de motivar la decisió sobre un fet futur no produït i per conseqüent no provat també constitueix una infracció a aquests drets.

Com ho ha recordat aquesta Sala en vàries ocasions, la jurisprudència del Tribunal Constitucional estableix que el dret a la jurisdicció consisteix en promoure l'activitat jurisdiccional sobre les pretensions deduïdes, amb el benentès que la decisió no ha d'ésser necessàriament favorable a les pretensions de l'actor. Qualsevol desestimació d'una pretensió ha d'ésser raonada, amb motius suficients dels quals es pugui desprendre que la decisió no és arbitrària, i sense que es pugui dubtar de la imparcialitat del jutjador.

En el present cas, no existeix tal supòsit per les raons següents.

Pel que fa al primer argument en relació al canvi de línia jurisprudencial, s'ha de dir que la resolució criticada no constitueix cap canvi jurisprudencial i per conseqüent la infracció als drets fonamentals invocada no existeix.

En efecte, és cert que la jurisprudència és una font supletòria del dret, però s'ha d'aplicar al cas jutjat.

De cap manera, aquesta sala ha ignorat la doctrina invocada, coneguda com la del criteri d'immediatesa relativa. Al contrari, la resolució exposa que "és cert que el motiu que fonamenta el desistiment ha de respondre al criteri d'immediatesa relativa per tal de no permetre a un empleat invocar un motiu aïllat i hagin perdut tota actualitat i tota transcendència. Però no es tracta d'un principi absolut i mecànic ja que si l'incompliment contractual s'ha perpetrat sobre un llarg període, s'ha de considerar que el motiu del desistiment és continu i immediat.".

Aquesta excepció o matisació del principi d'immediatesa relativa no l'ha creat la resolució criticada sinó que existeixen decisions anteriors com per exemple la resolució TSJC-067/11 del 31 de maig del 2011, la qual en un cas molt comparable al d'autes, havia exposat que "És cert que un motiu de desistiment justificat del treballador ha de respondre al criteri d'immediatesa relativa, ja que no tindria cap sentit que un treballador fonamentés el seu desistiment en un motiu que s'ha produït fa molt temps enrere i pel qual no s'ha queixat al moment oportú. Ara bé, en el cas d'autes no es tracta d'un fet únic molt anterior a la carta de desistiment justificat, sinó d'una vulneració contínua dels drets del treballador, que s'ha produït durant tota la relació laboral per acabar l'any 2010, i per tant constitueix un incompliment persistent del contracte per part de l'empresari que el treballador pot denunciar a qualsevol moment." o la resolució TSJC-072/10 del 23 de setembre del 2010, també relativa al dret de vacances de l'assalariat, exposant que "el referit incompliment a les obligacions legals en matèria de vacances es va produir quasi bé durant tota la relació laboral entre les parts, inclòs durant el darrer any, el que confereix al referit motiu de desistiment justificat, un caràcter immediat i continu.".

Pel que fa al segon aspecte de l'incident, la representació processal de la societat Amador sosté que la frase "la tercera és que, vist els antecedents de la relació laboral, no es pot considerar raonablement que l'assalariat podia gaudir dels 10 dies restants abans de l'01 d'abril del 2012.".

S'ha de posar de relleu que la resolució recorreguda ha recordat que l'assalariat no havia gaudit d'un terç de les seves vacances de l'any 2011; que el sol fet de no gaudir de les vacances constitueix un perjudici, i que no es pot acceptar que un assalariat, encara que ostenti un càrrec de confiança, vegi contínuament vulnerat el seu dret essencial a gaudir de les seves vacances al qual no pot renunciar, sigui expressament o tàcitament. Hem constatat que, en el present cas, s'havia establert una vulneració repetida d'aquest dret des de l'inici de la relació laboral.

Ara bé, no es pot extreure una frase per donar-li un sentit diferent al que té sinó que s'ha d'analitzar tot el paràgraf quin indica que "És clar que al moment del desistiment encara no s'havia escolat el termini per liquidar els dies pendents del 2011. Però al respecte s'han de fer tres consideracions. La primera és que en aquell moment l'incompliment greu del contracte constatat pel primer jutjador ja estava constituït. La segona és que aquesta violació repetida del contracte que s'ha anat agreujant en el decurs de la relació ha generat una situació finalment insostenible pel treballador, fent que la seva única solució era el desistiment. La tercera és que, vist els antecedents de la relació laboral, no es pot considerar raonablement que l'assalariat podia gaudir dels 10 dies restants abans de l'01 d'abril del 2012."

Així, de cap manera aquesta última consideració comporta que la resolució es fonamenta sobre un fet futur o hipotètic, sinó sobre la constatació objectiva i detalladament motivada que, al moment del desistiment del treballador, no és podia considerar que podia gaudir de totes les seves vacances ja que, d'una banda, els seus drets s'havien vulnerat de manera reiterada des de feia anys, i d'altra banda, quedava poc de temps per liquidar els dies pendents.

II.- En aquestes condicions, s'ha de desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat per la representació processal de la societat Amador, i condemnar- la a pagar les costes processals de l'incident.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat d'actuacions formulat per la representació processal de la societat Amador.

CONDEMNAR la promotora de l'incident al pagament de les costes processals del mateix.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.