Decret d'ordenament del nivell de batxillerat general del sistema educatiu andorrà, del 27-2-2019, publicat al BOPA núm. 25, del 6 de març del 2019

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquest Decret és definir els principis generals, l’estructura, el marc curricular, la planificació del procés d’ensenyament i aprenentatge, i el sistema d’avaluació del nivell de batxillerat del sistema educatiu andorrà, que comprèn tant l’Escola Andorrana com qualsevol altre centre públic o privat adscrit a aquest sistema que imparteixi el nivell de batxillerat.

Article 2. Principis de l’actuació educativa

L’actuació educativa del nivell de batxillerat es basa en els principis d’equitat, respecte dels drets humans i els valors i la cultura de ciutadania democràtica, la igualtat de gènere, l’educació inclusiva i l’educació en la diversitat, el plurilingüisme, la interculturalitat, el desenvolupament sostenible i, en general, en els drets i principis proclamats per la Convenció sobre els drets de l’infant, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 i en vigor al Principat des de l’1 de febrer de 1996.

Article 3. Principis de l’educació inclusiva i l’educació en la diversitat

1. El sistema educatiu andorrà, en tots els nivells educatius, acull els alumnes susceptibles de trobar barreres a l’aprenentatge i a la participació i identifica les seves necessitats per tal de planificar la resposta educativa. Es garanteix el principi de no-discriminació i no-segregació de tots els alumnes.

2. S’apliquen els ajustaments raonables mitjançant les mesures concretes encaminades a eliminar o reduir els efectes negatius d’un entorn poc adaptat o hostil i que no facilita la plena participació i el desenvolupament dels alumnes. Aquests ajustaments poden ser materials, organitzatius o pedagògics.

3. El disseny de la pràctica educativa té en compte la diversitat de tots els alumnes, és a dir, la diversitat de nivells de coneixement, d’habilitats, de capacitats, de motivacions i interessos, de forces i febleses, i de maneres d’afrontar l’aprenentatge.

Article 4. Plantejament lingüístic

El nivell de batxillerat té com a finalitat ampliar en els seus alumnes la competència plurilingüe, necessària en un context globalitzat, i capacitar-los per accedir a estudis superiors en entorns lingüístics i culturals diversos. L’escola desenvolupa en els alumnes una mentalitat oberta, de respecte i curiositat envers les diverses cultures, especialment de les cultures presents a l’escola i a Andorra. Amb aquest objectiu, l’aprenentatge de llengües s’organitza al voltant de les assignatures pròpiament lingüístiques i la vehiculació de diferents assignatures en llengua catalana, castellana i francesa.

Article 5. Perfil de batxiller

1. El perfil de batxiller és el conjunt de qualitats que descriuen les capacitats, els coneixements, els valors i les actituds que l’estudiant ha d’haver integrat en finalitzar el nivell de batxillerat del sistema educatiu andorrà.

2. El perfil de batxiller guia i orienta les decisions educatives.

3. Les qualitats incloses en el perfil de batxiller en finalitzar el nivell educatiu i que es desenvolupen a l’annex 1 són: culte, comunicador eficaç, plurilingüe, pensador crític, pensador creatiu, obert mentalment, demòcrata, lliure, responsable, cooperatiu, equilibrat, assertiu, respectuós, emprenedor.

Article 6. Les condicions d’accés al batxillerat presencial

Les condicions d’accés al batxillerat presencial són: tota persona andorrana o legalment establerta al país menor de vint anys que estigui en possessió del títol de graduat en segona ensenyança o títol equivalent reconegut pel Govern d’Andorra. En casos excepcionals d’accés relacionats amb l’edat, cal l’autorització de la Inspecció Educativa.

Article 7. Assistència

En el cas de la modalitat presencial, l’assistència a classe de tot l’alumnat és obligatòria. Un nombre d’absències no validades pel centre superior al 20% comporta la pèrdua de l’escolaritat. El centre escolar regula en el seu reglament de règim intern les autoritzacions i justificacions d’absència vàlides i no vàlides, el seu control i altres mesures sobre l’absència.

Article 8. Durada i estructura

El nivell de batxillerat presencial s’estructura en un únic cicle de dos cursos escolars. En el cas de la modalitat presencial, l’alumne disposa d’un màxim de tres cursos per cursar el batxillerat.

Article 9. Adequaci ó temporal

En casos excepcionals d’absències degudament justificades i associades a la salut, l’alumne podrà romandre al centre el temps equivalent a l’absència generada. En aquest cas, la persona ha d’adreçar per escrit una sol·licitud a la Inspecció Educativa que ha de resoldre el cas en un termini no superior a quinze dies hàbils.

Article 10. Pla d’estudi

1. Les assignatures de batxillerat s’organitzen a l’entorn de cinc blocs: Desenvolupament i iniciativa personal, Llengües i literatura, Individu i societat, Ciències i matemàtiques, i Arts. Cada bloc conté els elements següents: a. Desenvolupament i iniciativa personal Assignatures . Comunicació en llengua anglesa . Comunicació en llengua catalana . Educació física . Filosofia . Llengua i literatura catalanes Projectes . Projecte de recerca . Projecte de participació, actuació i servei Tutoria b. Llengües i literatura Assignatures . Comunicació en llengua castellana . Comunicació en llengua francesa . Cultura i llengües clàssiques . Llengua i literatura castellanes . Llengua i literatura franceses . Literatura universal c. Individu i societat Assignatures . Economia . Geografia . Història . Individu i societat actual . Psicologia . Sociologia d. Ciències i matemàtiques Assignatures . Biologia . Ciència i societat . Física . Matemàtiques cientificotècniques . Matemàtiques aplicades a les ciències socials . Química . Tecnologia i enginyeria e. Arts Assignatures . Arts plàstiques . Cinema . Comunicació i realització audiovisual . Disseny . Educació musical . Història de les arts

2. El Govern pot ampliar qualsevol d’aquests blocs amb altres assignatures, a iniciativa pròpia o a demanda dels centres educatius adherits al sistema educatiu andorrà.

3. Les llengües vehiculars de batxillerat són: la llengua catalana, la llengua castellana i la llengua francesa. El centre educatiu ha de determinar les llengües de vehiculació de cada assignatura vetllant per una presència equilibrada de cadascuna.

4. El volum horari de cadascuna de les assignatures i els projectes del pla d’estudi es publiquen en l’annex 2.

Article 11. Projectes

1. El projecte de recerca El projecte de recerca és un treball de reflexió en què l’alumne planteja una pregunta d’investigació i emet una hipòtesi al respecte que cal validar o refutar a partir de l’aplicació d’un mètode de treball sistemàtic. El projecte de recerca contribueix al desenvolupament de les competències transversals i al reforç o l’aprofundiment de determinades competències específiques relacionades amb l’itinerari de l’alumne. El projecte de recerca és individual i té una durada de tres quadrimestres.

2. El projecte de participació, actuació i servei El projecte de participació, actuació i servei és una acció de servei comunitari que permet als alumnes implicar-se en l’entorn social proper i proposar-se reptes i desafiaments que els poden portar a un creixement personal. Aquest projecte contribueix al desenvolupament de competències transversals. El projecte de participació, actuació i servei té una durada de dos quadrimestres.

Article 12. Transversalitat

Per completar l’aprenentatge de l’alumne, a més dels elements curriculars de les assignatures, s’incorporen elements curriculars transversals que orienten el procés d’ensenyament i aprenentatge des d’un punt de vista global. Aquests elements es publiquen en el decret del Programa de competències transversals.

Article 13. Itinerari de l’alumne

L’itinerari de l’alumne és el conjunt d’assignatures i projectes que l’alumne configura en coherència amb els seus interessos, motivacions i orientació acadèmica i personal i seguint les pautes establertes a l’article següent.

Article 14. Configuració de l’itinerari de l’alumne

Per configurar el seu itinerari, cal que l’alumne:

1. Cursi les assignatures i els projectes del bloc

1. L’alumne ha d’escollir obligatòriament una de les dos assignatures de llengua catalana: comunicació en llengua catalana, o llengua i literatura catalanes.

2. Esculli un mínim d’una assignatura dels blocs 2, 3, 4 i

5. Les assignatures de llengua i literatura castellanes i comunicació en llengua castellana són excloents, no poden escollir-se totes dos. Les assignatures de llengua i literatura franceses i comunicació en llengua francesa són excloents, no poden escollir-se totes dos. Les assignatures de matemàtiques cientificotècniques i de matemàtiques aplicades a les ciències socials són excloents, no poden escollir-se totes dos.

3. Esculli un total de 3 assignatures de quatre hores

4. Esculli un total de 4 assignatures de dos hores

Article 15. Còmput horari

El còmput horari de l’itinerari de l’alumne és de vint-i-nou hores setmanals.

Article 16. Tutoria

1. El tutor desenvolupa, alhora, una tutoria individual i una tutoria grupal. El tutor guia i orienta els alumnes en el desenvolupament del seu projecte vital des d’una doble perspectiva: com a individus i com a integrants d’una comunitat.

2. El tutor és aquest guia-orientador que acompanya l’alumne en el seu seguiment personal, acadèmic i professional i és l’encarregat d’implicar en el procés educatiu els mateixos alumnes, l’equip educatiu i les famílies.

3. El tutor és l’encarregat de conduir el Projecte de recerca (PR) i el projecte de Participació, actuació i servei (PAS). En aquest sentit, el tutor intervé des d’una concepció global que li permet un coneixement molt elevat dels seus alumnes i una ajuda per a la seva orientació i creixement personal.

4. D’altra banda, el tutor té la tasca de planificar, aplicar i avaluar les competències transversals lligades als dos projectes i a les activitats de tutoria.

Article 17. Definició

1. El programa és el document oficial que ordena l’ensenyament, l’aprenentatge i l’avaluació en el nivell de batxillerat del sistema educatiu andorrà.

2. Els programes contenen el conjunt de competències específiques o transversals, els recursos d’aprenentatge, les expectatives de final de cicle, els criteris d’avaluació i les orientacions pedagògiques.

Article 18. Elements curriculars del programa

Els elements curriculars dels programes són les competències específiques o transversals, els recursos d’aprenentatge, les expectatives de final de cicle i els criteris d’avaluació. S’acompanyen d’orientacions pedagògiques que afavoreixen la interpretació i en guien la concreció en els documents curriculars de centre i d’aula.

1. Les competències específiques són les actuacions que integren i mobilitzen el conjunt organitzat de recursos d’aprenentatge per resoldre amb èxit una situació complexa o un problema de la vida relacionats amb una assignatura o més d’un àmbit de coneixement.

2. Les competències transversals són les actuacions que integren i mobilitzen el conjunt organitzat de recursos d’aprenentatge per resoldre amb èxit una situació complexa o un problema de la vida relacionats amb totes les disciplines escolars o amb aspectes metadisciplinaris.

3. Els recursos d’aprenentatge són els sabers conceptuals, procedimentals i actitudinals necessaris per desenvolupar cada competència específica i transversal.

4. Les expectatives de final de cicle descriuen el nivell de desenvolupament esperat de cada competència específica o transversal al final de cada cicle.

5. Els criteris d’avaluació són les qualitats de la competència específica o transversal que permeten emetre un judici de valor sobre el desenvolupament competencial de l’alumne.

Article 19. Publicació

Els programes de les assignatures i de les competències transversals es publiquen mitjançant el decret corresponent.

Article 20. Projecte curricular de centre

1. El projecte curricular de centre és el document de concreció i planificació de l’aplicació dels programes.

2. El projecte curricular de centre conté la informació següent:

a) Nombre i durada de les unitats de programació.

b) Mapa d’unitats de programació.

c) Organització dels espais d’aprenentatge i còmputs horaris.

d) Llengües de vehiculació de les assignatures i projectes.

e) Escales de progressió de les competències específiques i transversals.

f) Organització del treball personal.

g) Mesures de diversificació curricular.

h) Accions, calendari i documents de comunicació amb les famílies.

3. L’equip docent elabora el projecte curricular de centre sota el lideratge del cap d’estudis.

4. És responsabilitat de la direcció del centre impulsar l’elaboració i la revisió periòdica del projecte curricular de centre.

5. El projecte curricular de centre es revisa i s’actualitza periòdicament, i com a mínim cada cinc anys. No obstant això, el procés de revisió i actualització es pot avançar a petició dels docents, per iniciativa de l’equip directiu o a demanda de la direcció del departament encarregat de l’Escola Andorrana.

6. L’inspector del centre valida el projecte curricular de centre d’acord amb uns criteris de qualitat establerts i comunicats a l’equip directiu abans d’implantar-lo.

Article 21. Mapa d’unitats de programació

El mapa d’unitats de programació és una eina de planificació de la intervenció docent que reflecteix la distribució de les competències específiques i transversals juntament amb els recursos de cada assignatura al llarg del cicle. Aquests elements es treballen de manera integrada segons la naturalesa de cada assignatura i d’acord amb els principis metodològics.

Article 22. Unitats de programació

1. La unitat de programació és el document que recull les competències, els aprenentatges esperats, els criteris d’avaluació, els indicadors d’avaluació, els recursos d’aprenentatge, les activitats d’aprenentatge i d’avaluació i les variables metodològiques definits per a la intervenció docent d’acord amb la planificació establerta al mapa d’unitats de programació.

2. Correspon als docents elaborar, concretar i actualitzar les unitats de programació de les assignatures.

3. Correspon al cap o la cap d’estudis del centre vetllar per la qualitat i l’actualització de les unitats de programació.

Article 23. Escales de progressió de les competències específiques i transversals

1. L’escala de progressió és la gradació que descriu el desenvolupament de la competència al llarg de batxillerat. Està estructurada en aprenentatge esperats i serveix per planificar i regular l’ensenyament i l’aprenentatge.

2. Cada aprenentatge esperat de l’escala de progressió correspon a una fase del procés de desenvolupament de la competència i descriu les actuacions característiques d’aquesta fase, els recursos que es poden mobilitzar i els suports i les condicions en què l’estudiant ho pot fer. Els aprenentatges esperats tenen caràcter inclusiu.

3. El darrer aprenentatge esperat de cada semestre té la consideració de referent semestral.

4. El darrer aprenentatge esperat del cicle coincideix amb les expectatives de final de cicle de cada competència fixades als programes.

5. L’equip docent de cada assignatura és l’encarregat de concretar les escales de progressió de cada competència, sota la supervisió del cap d’estudis del centre.

Article 24. Organització del treball personal

El projecte curricular de cada centre defineix la finalitat del treball personal de l’alumne, la freqüència i el temps de dedicació, dins o fora de l’horari escolar.

Article 25. Equip educatiu

L’equip educatiu d’un alumne és un òrgan col·legiat del centre educatiu que té com a funcions fer l’acompanyament i la guia del procés d’aprenentatge de cada alumne, prendre decisions consensuades sobre les mesures educatives i determinar el nivell de desenvolupament de les competències transversals. L’equip educatiu es compon dels membres següents:

• Un membre de l’equip directiu del centre que convoca la reunió, n’assumeix la presidència i garanteix la coherència pedagògica de tot el procés.
• El tutor de l’alumne que coordina l’equip educatiu, pren nota dels acords, en fa el seguiment i comunica les decisions als pares o tutors legals i als alumnes. En cas d’absència del membre de l’equip directiu, n’assumeix la presidència.
• Els docents de les assignatures corresponents a l’itinerari de l’alumne que informen sobre el progrés i els resultats corresponents al desenvolupament de les competències específiques i transversals i proposen les orientacions pertinents
• El psicopedagog que aporta informació complementària sobre l’orientació/la situació personal, acadèmica i/o professional de l’alumne.

Article 26. Diferenciació pedagògica

La diferenciació pedagògica és un conjunt d’eines, mesures i estratègies educatives que permet donar resposta a l’heterogeneïtat d’alumnes del sistema educatiu andorrà, amb la finalitat que tots desenvolupin de manera òptima les competències establertes als programes. La diferenciació pedagògica es concreta en la flexibilització i/o la modificació dels referents curriculars i dels elements de la pràctica educativa (estructura organitzativa i procés d’ensenyament i aprenentatge).

Article 27. Flexibilització

La flexibilització consisteix en la planificació de la intervenció educativa ajustant les pràctiques educatives i les variables metodològiques de les unitats de programació i oferint diferents opcions planificades dirigides al conjunt de l’alumnat. Les mesures de flexibilització queden recollides en les unitats de programació i han de permetre donar resposta a la majoria de les necessitats educatives dels alumnes del grup classe. Les decisions lligades a la flexibilització són responsabilitat de l’equip educatiu i les adopta cada docent de manera individual o col·legiada.

Article 28. Modificació curricular

La modificació s’entén com el conjunt de reajustaments que s’apliquen en les expectatives de final de cicle d’una o diverses competències específiques i/o transversals, adreçat als alumnes amb necessitats educatives específiques que ho requereixin. Les mesures de modificació curricular queden recollides en el pla de treball individual de l’alumne, són vàlides per al cicle i s’han de revisar en finalitzar cada semestre del cicle. Les decisions de modificació curricular són responsabilitat de l’equip educatiu del grup classe, sota la supervisió de l’equip directiu, la col·laboració del psicopedagog de centre i la validació i el seguiment per part de la Inspecció Educativa.

Article 29. Pla de treball individual

El pla de treball individual és el document que recull les competències, les expectatives d’aprenentatge, els aprenentatges esperats i els indicadors d’avaluació i les mesures educatives que requereixen una modificació per donar una resposta educativa ajustada a les necessitats educatives específiques de l’alumne que ho requereix. La informació recollida en el pla de treball individual de l’alumnat és la font de planificació de la intervenció educativa per part dels docents. Correspon als docents elaborar, concretar i actualitzar els plans de treball individuals. El pla de treball individual és propietat del centre escolar i ha de formar part del dossier de l’alumne. Correspon al cap d’estudis del centre vetllar per la qualitat i l’actualització dels plans de treball individuals. Corresponen a la Inspecció Educativa la validació i el seguiment dels plans de treball individuals que requereixen una modificació de les expectatives d’aprenentatge d’alguna o diverses competències previstes en els programes educatius. Correspon al tutor comunicar al seu alumne i, si escau, a la seva família les mesures acordades i reflectides en el pla de treball individual així com els reajustaments que es van incorporant al llarg del procés.

Article 30. Finalitat de l’avaluació

L’avaluació té com a finalitat emetre un judici de valor sobre l’actuació competencial de l’alumne i la seva capacitat per mobilitzar un conjunt de recursos que li permet resoldre una situació complexa determinada o un problema.

Article 31. Característiques de l’avaluació

L’avaluació del desenvolupament de les competències dels alumnes és global, individual i contínua. És global en el sentit que l’alumne, en les seves actuacions, utilitza i mobilitza de manera integrada els diversos sabers i recursos que va adquirint. És individual perquè informa dels resultats i del procés personal de l’alumne. És contínua i inherent al procés d’ensenyament-aprenentatge perquè tant l’ensenyant com l’alumne recullen evidències sobre el desenvolupament progressiu de les competències.

Article 32. Funcions i moments d’avaluació

L’avaluació de l’aprenentatge té una funció diagnòstica, reguladora, orientadora i certificadora en tres moments diferenciats: inicial, continu i final.

• L’avaluació inicial té una funció diagnòstica i orientadora per a la intervenció educativa i identifica, a l’inici d’un procés determinat d’ensenyament i aprenentatge, els coneixements previs que té l’alumne, les seves capacitats i habilitats, les representacions que té en relació amb el nou aprenentatge, i els seus punts forts i febles, per ajustar la intervenció docent. També permet que l’alumne prengui consciència de tots aquests aspectes per afrontar el seu propi procés d’aprenentatge.
• L’avaluació contínua té una funció reguladora i orientadora perquè proporciona, de manera sistemàtica, informació, al llarg del procés d’ensenyament i aprenentatge, sobre el progrés de l’alumne amb relació a l’adquisició, la integració i la mobilització de recursos per al desenvolupament de les competències. Permet ajustar la intervenció docent i acompanyar l’alumne en el seu procés d’aprenentatge. També permet que l’alumne prengui consciència de tots aquests aspectes per afrontar i regular el seu propi procés d’aprenentatge.
• L’avaluació final té una funció certificadora amb caràcter normatiu, d’acord amb les expectatives de final de cicle, establertes en els programes oficials en finalitzar el nivell de batxillerat, atorgant una titulació oficial amb els efectes legals corresponents.

Article 33. Planificació de l’avaluació

Les competències específiques i transversals establertes en els programes oficials són el referent per planificar el procés d’ensenyament-aprenentatge i avaluació. La coordinació entre docents ha de garantir una planificació de l’avaluació per regular els processos d’ensenyament i aprenentatge. La planificació de l’avaluació duta a terme per l’equip educatiu ha d’incloure el paper de l’alumne com a agent actiu i partícip del seu procés d’aprenentatge i avaluació. Els aprenentatges esperats de l’escala de progressió són el referent semestral per planificar l’avaluació formativa de l’alumne, al llarg del batxillerat. Cada aprenentatge esperat ha de recollir les actuacions competencials, progressivament més complexes, que s’espera que faci l’alumne i les seves qualitats d’acord amb els criteris d’avaluació de cada competència. Els criteris d’avaluació s’han de concretar a les unitats de programació, en indicadors d’avaluació que guien la recollida d’evidències i permeten la qualificació de l’actuació competencial de l’alumne. Les situacions, les activitats, les estratègies i els instruments d’avaluació s’han d’especificar en les unitats de programació.

Article 34. Responsabilitat de l’avaluació

Al llarg del nivell de batxillerat, la responsabilitat de l’avaluació del desenvolupament de les competències correspon a cada docent individualment per a les competències específiques i al conjunt de l’equip educatiu per a les competències transversals d’acord amb el sistema de qualificació i els procediments descrits respectivament als articles 35 i

37. L’equip educatiu es reuneix de manera ordinària un mínim de tres vegades al llarg del cicle, és a dir una vegada cada semestre, sense perjudici de les reunions extraordinàries que es puguin convocar, per interpretar i analitzar la informació registrada relativa a la progressió de l’alumne en el desenvolupament de les competències específiques i transversals.

Article 35. Sistema de qualificació

En el nivell de batxillerat, s’utilitzen les escales de notació següents.

1. L’escala utilitzada en l’avaluació dels indicadors d’avaluació és una escala discreta literal formada per quatre qualificacions possibles: A: L’actuació de l’alumne respon totalment als requeriments previstos a l’indicador. B: L’actuació de l’alumne respon globalment als requeriments previstos a l’indicador. C: L’actuació de l’alumne respon amb dificultats als requeriments previstos a l’indicador. D: L’actuació de l’alumne no respon als requeriments previstos a l’indicador.

2. L’escala utilitzada per avaluar els criteris d’avaluació és una escala discreta literal formada per quatre qualificacions possibles: A: Domina totalment el criteri d’avaluació. B: Domina globalment el criteri d’avaluació. C: Domina amb dificultats el criteri d’avaluació. D: No domina el criteri d’avaluació.

3. L’escala utilitzada per avaluar les competències específiques i transversals és una escala discreta literal formada per cinc qualificacions possibles: A: Competència totalment desenvolupada. B: Competència globalment desenvolupada. C: Competència desenvolupada amb dificultats. D: Competència no desenvolupada. NA: Competència no avaluada a causa d’una absència no justificada.

Article 36. Procediments per determinar el nivell de desenvolupament de la competència

L’avaluació de les competències específiques i transversals correspon a la darrera vegada que s’ha observat l’actuació competencial de l’alumne i s’han recollit les evidències corresponents. Per aquest motiu, no pot ser una mitjana aritmètica dels resultats obtinguts per l’alumne al llarg del batxillerat. Per determinar la qualificació del nivell de desenvolupament de cada competència obtinguda pels alumnes es parteix de la qualificació de tots els criteris d’avaluació associats i s’apliquen les regles detallades a continuació seguint l’ordre de presentació següent.

1. Regla de domini mínim Per poder considerar una competència desenvolupada (i obtenir, per tant, un resultat d’A, B o C), el percentatge de criteris d’avaluació d’aquella competència dominats per l’alumne (és a dir qualificats amb una A, B o C) ha de ser superior al 50%.

2. Regla relativa a l’efecte mitigador de la qualificació D Per qualificar la competència, en cas que un criteri d’avaluació estigui qualificat amb una D i sempre que la resta de criteris estiguin qualificats amb A, B o C, la competència es qualifica amb una C.

3. Regla de predomini La qualificació del nivell de desenvolupament de cada competència es fa a partir del resultat predominant entre els criteris d’avaluació associats a cada competència.

4. Regla de la centralitat de la qualificació B Per qualificar la competència, en cas que els resultats predominants entre els criteris d’avaluació associats a la competència siguin A i B en les mateixes proporcions, la competència es qualificarà amb una B. En cas que els resultats predominants entre els criteris d’avaluació associats a la competència siguin B i C en les mateixes proporcions, la competència es qualificarà amb una B.

Article 37. Procediments per determinar la qualificació del criteri d’avaluació

Per determinar les qualificacions dels criteris d’avaluació obtingudes pels alumnes es fa referència a la qualificació de tots els indicadors d’avaluació associats i s’apliquen les regles detallades a continuació seguint l’ordre de presentació següent.

1. Regla de domini mínim Per poder considerar un criteri d’avaluació dominat (i obtenir, per tant, un resultat d’A, B o C), el percentatge d’indicadors d’avaluació d’aquell criteri d’avaluació qualificats amb una A, B o C ha de ser superior al 50%.

2. Regla de predomini La qualificació del criteri d’avaluació es fa a partir del resultat predominant entre els indicadors d’avaluació associats.

3. Regla de la centralitat de la qualificació B Per qualificar el criteri d’avaluació, en cas que els resultats predominants dels indicadors d’avaluació associats al criteri d’avaluació siguin A i B en les mateixes proporcions, el criteri es qualificarà amb una B. En cas que els resultats predominants dels indicadors d’avaluació associats al criteri d’avaluació siguin B i C en les mateixes proporcions, el criteri es qualificarà amb una B.

Article 38. El registre del procés d’aprenentatge

El registre del procés d’aprenentatge és un document, propietat del centre escolar, en què el docent registra per a cada alumne els resultats i les decisions de l’avaluació continuada al nivell de batxillerat. Aquest document forma part del dossier de l’alumne i s’hi fa constar:

• El nivell de desenvolupament de cada competència específica i transversal, la qualificació dels criteris d’avaluació i dels indicadors d’avaluació associats.
• La situació de l’alumne en relació amb el referent semestral al final de cada semestre
• Les mesures educatives complementàries, si escau. La formalització del registre es fa al final de cada unitat de programació i també cada semestre i correspon als ensenyants de l’equip educatiu de l’alumne, que hi fan constar el seu nom. El registre del procés d’aprenentatge és accessible per als alumnes i les seves famílies.

Article 39. Comunicació de l’avaluació

En finalitzar cada unitat de programació, els docents de l’equip educatiu comuniquen als alumnes els resultats de l’avaluació emprant el sistema de notació i seguint els procediments descrits respectivament als articles 35, 36 i

37. Les proves d’avaluació realitzades per l’alumne són de la seva propietat i queden sota la seva custòdia. El tutor comunica periòdicament el progrés i els resultats relatius al desenvolupament de les competències específiques i transversals, i les informacions i decisions sobre el procés d’aprenentatge de l’alumne, al mateix alumne i als seus pares o tutors legals per mitjà d’entrevistes personals i d’informes escrits. S’ha de garantir un mínim d’una entrevista per curs escolar amb els pares o tutors legals i un mínim de dos entrevistes per curs escolar amb el mateix alumne. S’ha de garantir un mínim d’un informe escrit per semestre.

Article 40. Documents de comunicació de l’avaluació

1. L’acta d’entrevista L’acta d’entrevista recull el contingut de les entrevistes individuals del tutor o docent de l’assignatura concernida amb els tutors legals de l’alumne o amb el mateix alumne. Les actes d’entrevistes, degudament signades per tots els assistents, queden recollides al dossier personal de l’alumne sota la custòdia del centre educatiu, que en lliura una còpia als pares o tutors legals de l’alumne o directament a l’alumne en cas de majoria d’edat.

2. L’informe semestral L’informe d’avaluació semestral és un document adreçat a l’alumne i als seus pares o tutors legals que reflecteix la valoració del seu procés d’aprenentatge i els resultats corresponents al desenvolupament de cada competència específica i transversal de cada assignatura, el grau de compleció en què es troben els projectes de recerca i el projecte d’actuació i servei, els aspectes personals que escaiguin i les mesures educatives complementàries que s’hagin pogut adoptar. També s’inclou en cada informe semestral una simulació de resultats amb relació als requeriments al final de batxillerat: perfil competencial de l’alumne amb el percentatge de competències desenvolupades i no desenvolupades i la traducció d’aquest perfil a una nota numèrica. L’informe semestral ha de ser omplert i signat pels ensenyants de l’equip educatiu i forma part del dossier personal de l’alumne. Resta sota la custòdia del centre educatiu, que en lliura una còpia als pares o tutors legals de l’alumne.

Article 41. Criteris de promoció i permanència al final del primer curs

En finalitzar el primer curs del batxillerat, l’alumne que supera el 50% de competències no desenvolupades al nivell esperat (D/NA) haurà de reiniciar obligatòriament la totalitat del primer curs del nivell de batxillerat. Els alumnes que desitgin millorar el seu perfil competencial o bé modificar algunes o totes les assignatures de lliure elecció que configuren el seu itinerari formatiu, independentment del percentatge de competències desenvolupades al nivell esperat (C, B o A), tenen la possibilitat de reiniciar la totalitat del primer curs del nivell de batxillerat. Els alumnes que reinicien el primer curs del nivell de batxillerat no poden mantenir les qualificacions obtingudes anteriorment.

Article 42. Definició de ´candidat lliure´

S’entén per candidat lliure, tota persona andorrana o legalment establerta al país que es presenta als exàmens oficials del sistema educatiu andorrà i que no està lligada administrativament a cap centre educatiu del país.

Article 43. Condicions d’accés dels candidats lliures als exàmens de la prova oficial de batxillerat

Pot accedir als exàmens de la prova oficial de batxillerat tota persona andorrana o legalment establerta al país major de setze anys o que compleixi els setze anys en l’any natural en curs que estigui en possessió del títol de graduat en segona ensenyança o títol equivalent reconegut pel Govern d’Andorra. En casos excepcionals d’accés relacionats amb l’edat, cal l’autorització de la Inspecció Educativa.

Article 44. Durada

Els candidats lliures disposen d’un màxim de cinc anys consecutius per obtenir el títol de batxiller, a partir de la primera inscripció a la prova oficial de batxillerat.

Article 45. Configuració de l’itinerari d’avaluació del candidat lliure

1. L’itinerari d’avaluació del candidat lliure es compon d’un mínim de nou assignatures i un màxim de deu.

2. El candidat lliure és avaluat obligatòriament de les assignatures del primer bloc definides a l’article 10 següents: - filosofia - comunicació en llengua anglesa

3. El candidat lliure ha de ser avaluat obligatòriament de les competències de l’assignatura de comunicació en llengua catalana o llengua i literatura catalanes. El candidat lliure escull quina d’aquestes dos assignatures formarà part del seu itinerari d’avaluació.

4. El candidat lliure completa el seu itinerari d’avaluació amb sis assignatures escollides entre els blocs dos, tres, quatre i cinc establerts a l’article 10. L’itinerari d’avaluació del candidat lliure ha de contenir, un mínim d’una assignatura de cadascun dels blocs. Les assignatures de llengua i literatura castellanes i comunicació en llengua castellana són excloents, no poden escollir-se totes dos. Les assignatures de llengua i literatura franceses i comunicació en llengua francesa són excloents, no poden escollir-se totes dos. Les assignatures de matemàtiques cientificotècniques i de matemàtiques aplicades a les ciències socials són excloents, no poden escollir-se totes dos.

5. Per cada assignatura dels blocs dos, tres, quatre i cinc establerts a l’article 10 s’estableix un índex en funció del còmput horari de l’assignatura definit en el pla d’estudi de batxillerat a l’annex

2. Les assignatures de quatre hores en el pla d’estudi de batxilllerat reben la consideració d’índex quatre per als candidats lliures. Les assignatures de dos hores en el pla d’estudi de batxilllerat reben la consideració d’índex dos per als candidats lliures. En cas que el candidat lliure esculli l’assignatura de comunicació en llengua catalana, el seu itinerari ha d’incloure tres assignatures d’índex quatre i tres assignatures d’índex dos escollides en els blocs dos, tres, quatre i cinc. En cas que el candidat lliure esculli l’assignatura de llengua i literatura catalanes, el seu itinerari ha d’incloure dos assignatures d’índex quatre i quatre assignatures d’índex 2 escollides en els blocs dos, tres, quatre i cinc.

6. El candidat lliure escull si vol ser avaluat de les competències de l’assignatura d’educació física. En cas que decideixi ser avaluat d’aquestes competències, l’àrea d’educació física formarà part del seu itinerari d’avaluació. En cas que el candidat lliure decideixi no ser avaluat d’aquestes competències, l’àrea d’educació física no s’inclourà en el seu itinerari d’avaluació.

Article 46. Validació del projecte de recerca

L’àrea encarregada dels exàmens oficials convocarà els correctors i organitzarà els tribunals per validar els projectes de recerca dels candidats lliures com a mínim un cop l’any, coincidint amb les convocatòries de la prova oficial de batxillerat. Els criteris de validació del projecte de recerca s’adjunten a l’annex 3.

Article 47. Suport formatiu

El ministeri encarregat de l’educació pot posar a disposició de les persones que desitgen presentar-se a la prova oficial de batxillerat un suport formatiu.

Article 48. Definició

La prova oficial de batxillerat consisteix en una sèrie de proves organitzades en tres (3) fases que donen l’oportunitat al candidat de demostrar un mínim de dos vegades el grau de desenvolupament de les competències específiques en finalitzar el nivell de batxillerat, d’acord amb les assignatures que ha escollit i que formen el seu itinerari.

Article 49. Convocatòries

1. El ministeri encarregat de l’educació convoca dos vegades l’any la prova oficial de batxillerat mitjançant un avís d’exàmens al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. La primera convocatòria té lloc entre els mesos de maig i setembre. La segona convocatòria té lloc entre els mesos d’octubre i novembre. Cada convocatòria s’estructura en tres fases.

2. En les bases de l’avís d’exàmens de cada convocatòria es determinen les normes, el lloc, la data i l’hora en què es fan aquestes proves i el lloc de publicació dels resultats.

3. A la segona convocatòria s’organitzen exclusivament les proves corresponents a les assignatures del bloc 1 establertes a l’article 10: comunicació en llengua catalana, llengua i literatura catalanes, comunicació en llengua anglesa i filosofia. En cas de rebre demandes d’examen d’altres assignatures, és el Comitè Tècnic del Batxillerat qui ha de resoldre.

Article 50. Accés a les convocatòries

1. Accedeixen a la primera convocatòria de la prova oficial de batxillerat els alumnes de segon curs inscrits al batxillerat del sistema educatiu andorrà i els candidats lliures que ho sol·liciten.

2. Accedeixen a la segona convocatòria de la prova oficial de batxillerat els candidats lliures que ho sol·liciten.

Article 51. Inscripció

Per tal de formalitzar la inscripció a la prova oficial de batxillerat, el candidat s’ha d’adreçar al Servei de Tràmits del Govern per:

1. Omplir la sol·licitud d’inscripció Per a les persones no andorranes, cal adjuntar a la sol·licitud una fotocòpia del passaport o d’un document oficial d’identitat Per als candidats lliures cal adjuntar a la sol·licitud, una fotocòpia compulsada del títol equivalent al graduat en segona ensenyança reconegut pel ministeri encarregat de l’educació en cas que la titulació del candidat hagi estat expedida per un sistema educatiu altre que l’andorrà.

2. Si escau, omplir el formulari de sol·licitud d’aplicació de les mesures d’adaptació als exàmens per als candidats amb necessitats educatives específiques.

3. Fer efectiu el pagament de la quota de drets d’exàmens fixada anualment pel Govern. En el cas dels candidats lliures, el pagament d’aquesta quota dona dret al candidat lliure a presentar-se als exàmens de les assignatures seleccionades en una única convocatòria.

Article 52. Expedient del candidat

L’expedient del candidat és el document individual que conté la documentació següent:

a) La sol·licitud d’inscripció a la prova oficial de batxillerat;

b) La fotocòpia del passaport o del document oficial d’identitat, per als no andorrans;

c) L’itinerari del candidat En el cas dels candidats inscrits al segon curs de batxillerat, cal completar l’expedient amb la llista de les competències desenvolupades i no desenvolupades després del tercer semestre. En el cas dels candidats lliures, cal completar l’expedient amb una fotocòpia compulsada del títol de graduat en segona ensenyança o del títol equivalent reconegut pel ministeri encarregat de l’educació. Aquest expedient queda custodiat a l’àrea encarregada dels exàmens oficials del ministeri encarregat de l’educació.

Article 53. Comitè Tècnic del

Batxillerat

1. El Comitè Tècnic del Batxillerat és un òrgan ministerial extern als centres educatius que es compon dels membres següents: a. Direcció encarregada dels exàmens oficials, que n’assumeix la presidència. b. Direcció encarregada de la inspecció educativa. b. Direcció encarregada de l’Escola Andorrana. c. Cap de l’àrea encarregada dels exàmens oficials. d. Cap de l’àrea encarregada de la inspecció educativa. e. Tècnic de l’àrea encarregada dels exàmens oficials, que actua com a secretari.

2. Les funcions del Comitè Tècnic del Batxillerat són: a. Determinar el calendari de la prova oficial de batxillerat. b. Designar els elaboradors, correctors i examinadors de les proves. c. Validar les descripcions de les proves. d. Seleccionar les proves de les diferents convocatòries. e. Validar els resultats de la prova oficial de batxillerat. f. Resoldre queixes o recursos que puguin presentar els candidats. g. Resoldre sol·licituds de revisió de proves. h. Resoldre demandes d’aplicació de mesures específiques. i. Vetllar pel bon desenvolupament de la prova oficial de batxillerat. j. Fer propostes de millora, si escau.

Article 54. Elaboració dels exàmens

El personal tècnic d’ensenyament adscrit al cos especial d’ensenyament i designat pel Comitè Tècnic del Batxillerat és l’encarregat d’elaborar les proves per a la prova oficial de batxillerat a partir dels referents següents:

• El decret de programa de l’assignatura corresponent
• El decret de descripció de proves de l’assignatura corresponent
• La graella de validació de les proves competencials publicada per l’àrea encarregada dels exàmens oficials. L’àrea encarregada dels exàmens oficials acompanya els elaboradors de proves al llarg del procés vetllant perquè la proposta d’examen segueixi les pautes establertes en les descripcions.

Article 55. Descripció de les proves

La descripció de les proves inclou informació sobre el marc legal de referència i especifica les competències, les expectatives, els criteris d’avaluació i els indicadors d’avaluació que la prova pretén avaluar, la llengua de producció, la durada, les condicions de realització i tot el que es cregui convenient per confeccionar-les. Les descripcions de les proves es publiquen als decrets corresponents.

Article 56. Validació de les proves

L’Àrea d’Inspecció i Avaluació Educativa valida les propostes de proves que passaran a formar part del banc de proves oficials de batxillerat. Aquesta validació confirma que la prova permet avaluar les competències, els criteris d’avaluació i els indicadors d’avaluació i que respecta els requeriments de les descripcions.

Article 57. Comissió d’harmonització

La comissió d’harmonització de les proves oficials de batxillerat es compon dels membres següents: a. L’inspector educatiu al càrrec de l’assignatura objecte de l’harmonització, que presideix la comissió. b. El tècnic pedagògic de l’àrea encarregada dels exàmens oficials al càrrec de l’assignatura objecte de l’harmonització. c. El docent o els docents especialistes de l’assignatura i que no han elaborat les proves que s’han d’harmonitzar. Les funcions de la comissió d’harmonització són: a. Garantir la claredat i la comprensió dels enunciats. En aquest cas, un docent especialista realitza/ testa les proves prèviament. b. Validar un nivell d’exigència equivalent entre les proves d’una mateixa assignatura. Per tal de garantir la qualitat del procés d’harmonització de les proves, la comissió haurà de valorar simultàniament un mínim de tres proves.

Article 58. Certificació de les competències

El candidat disposa de tres oportunitats per demostrar el nivell de desenvolupament de cadascuna de les competències que configuren el seu itinerari. El candidat ha de demostrar dos vegades el desenvolupament de la competència per poder-la certificar. Per als candidats que provenen del batxillerat presencial i que han demostrat el desenvolupament de la competència en la darrera prova competencial del centre (semestre 3), es considera aquesta prova com la primera demostració del desenvolupament de la competència. Els candidats lliures han de demostrar el nivell de desenvolupament de les competències de l’assignatura en el marc d’una mateixa convocatòria.

Article 59. Sistema de qualificació

La qualificació de les competències específiques es fa mitjançant una escala discreta literal formada per les lletres A, B, C, D tal com es defineix a l’article 35 i seguint els procediments detallats als articles 36 i

37. Es considera la competència desenvolupada quan el resultat és A, B o C. Es considera la competència no desenvolupada quan el resultat és D. Havent demostrat un nivell de desenvolupament al nivell esperat en dos de les tres oportunitats, la qualificació final de la competència correspondrà al millor resultat obtingut. En cas de no superar dos de les tres oportunitats, la qualificació final de la competència correspondrà a una D. En cas de no completar un mínim de dos fases, la qualificació final de la competència correspondrà a una D. Per als candidats que provenen del batxillerat presencial i que han demostrat un nivell de desenvolupament de la competència al nivell esperat o superior en la darrera avaluació de centre (semestre 3), es tenen en compte únicament les qualificacions obtingudes en la prova oficial de batxillerat. En cap cas, no es té en consideració la qualificació emesa pel centre.

Article 60. Correcció de les proves

El Comitè Tècnic del Batxillerat designa els correctors dels exàmens entre el personal tècnic adscrit al cos especial d’ensenyament que tingui, almenys, la titulació equivalent a la necessària per exercir la docència al nivell educatiu de batxillerat en l’especialitat que ha de corregir. En casos excepcionals, el ministeri encarregat de l’educació pot sol·licitar la participació de correctors externs amb el mateix nivell de qualificació. L’àrea encarregada dels exàmens oficials ha de facilitar als correctors de les proves, les consignes i els barems per a la qualificació de les competències. A cada convocatòria, l’àrea encarregada dels exàmens oficials i l’àrea encarregada de la inspecció educativa comproven la qualitat de les correccions i emeten l’informe corresponent que eleven posteriorment al Comitè Tècnic del Batxillerat.

Article 61. Publicació dels resultats

En finalitzar la convocatòria, el ministeri encarregat de l’educació publica a la seva pàgina web els resultats corresponents indicant els candidats aptes i no aptes per a l’obtenció del títol de batxiller.

Article 62. Comunicació dels resultats

1. En finalitzar cadascuna de les fases de la convocatòria, cada candidat rep les qualificacions obtingudes a cada competència per via de correu electrònic emès per l’àrea encarregada dels exàmens oficials.

2. Quan els candidats finalitzen el seu procés de certificació, l’àrea encarregada dels exàmens oficials emet un document que recull les qualificacions definitives obtingudes a cada competència i el resultat d’apte o no apte per obtenir el títol de batxiller.

Article 63. Sol·licitud de revisió o segona correcció de proves

1. Després de la comunicació dels resultats obtinguts en la segona fase de la prova oficial de batxillerat, el candidat pot sol·licitar al Comitè Tècnic del Batxillerat una revisió de l’aplicació dels criteris de correcció i avaluació de les proves que ha fet o bé una segona correcció. La tria d’una de les opcions exclou automàticament l’altra.

2. La sol·licitud de revisió de l’aplicació dels criteris de correcció i avaluació té com a finalitat verificar que totes les preguntes s’han avaluat i que s’han aplicat correctament els criteris d’avaluació i correcció, i també comprovar que no hi ha hagut errors en el procés de càlcul de la qualificació final.

3. La sol·licitud d’una segona correcció té com a finalitat que l’examen sigui corregit novament per un corrector diferent del que ha fet la primera correcció.

4. El Comitè Tècnic del Batxillerat resol la sol·licitud de revisió o segona correcció i comunica al candidat la qualificació final de la prova. En el cas d’una segona correcció, la qualificació final de la prova correspon a la qualificació atorgada en la segona correcció. Les resolucions respectives posen fi, en cada cas, a la via administrativa.

Article 64. Terminis per a la revisió o segona correcció de proves

El termini per sol·licitar una revisió o segona correcció de proves és de dos dies hàbils comptats a partir dels dia següent de la publicació dels resultats. El Comitè Tècnic del Batxillerat emet les resolucions corresponents, en un termini màxim de cinc dies hàbils a partir de la finalització del període de sol·licitud. En un termini de cinc dies hàbils a comptar del dia següent de la resolució de la sol·licitud per part del Comitè Tècnic del Batxillerat, el candidat té accés a la seva prova amb la demanda prèvia a l’àrea encarregada dels exàmens oficials.

Article 65. Proves de recuperació

El candidat que, en cas d’absència degudament justificada relacionada amb un esdeveniment greu, independent de la seva voluntat, no ha pogut presentar-se a alguna o a cap prova corresponent a una de les fases de la convocatòria, pot adreçar una sol·licitud degudament justificada al Comitè Tècnic del Batxillerat per fer la prova o les proves en un altre moment. El Comitè Tècnic del Batxillerat ha de resoldre aquesta demanda.

Article 66. Frau

1. Es considera frau durant el desenvolupament dels exàmens: a. Tota comunicació escrita o oral entre els candidats. b. L’ús de documents no autoritzats. c. L’ús de mitjans de comunicació i tecnològics no autoritzats. d. La suplantació d’identitat.

2. Tot frau comès pel candidat durant els exàmens escrits i orals és comunicat immediatament per la persona encarregada de la vigilància o pel corrector al cap de l’àrea encarregada dels exàmens oficials. El frau comès comporta la qualificació de no avaluat a l’examen i la pèrdua de la convocatòria.

Article 67. Confidencialitat

Totes les persones que participen en la prova oficial de batxillerat han de respectar la confidencialitat dels exàmens i dels resultats.

Article 68. Obtenció del títol de batxiller

Per obtenir el títol de batxiller cal que el candidat:

1. Obtingui una qualificació a la totalitat de les competències específiques del seu itinerari. Una qualificació de no avaluat en alguna de les competències comporta automàticament la no obtenció del títol de batxiller.

2. Demostri un desenvolupament al nivell esperat (valoració A, B o C) com a mínim del 50% del conjunt de les competències que configuren el seu itinerari.

3. Validi el seu projecte de recerca amb la qualificació d’apte.

4. Validi el seu projecte d’acció i servei amb la qualificació d’apte. Els candidats lliures queden exempts de fer el projecte d’acció i servei

Article 69. Sistema de traducció de les qualificacions obtingudes a nota numèrica

A partir dels resultats obtinguts per l’alumne a cadascuna de les competències, es genera una nota numèrica per a cadascuna de les assignatures del seu itinerari així com una nota numèrica global corresponent al seu perfil competencial. En tots dos casos, l’escala utilitzada serà una escala numèrica contínua creixent entre el 0 i el 10 arrodonida a tres decimals.

1. Per traduir el perfil competencial de l’alumne a una nota numèrica global, s’utilitzen dos fórmules alternatives:

• Si el nombre de competències suficientment desenvolupades (qualificades amb una A, una B o una C) és inferior al 50%, la nota es genera dividint per 10 el percentatge de competències suficientment desenvolupades.
• Si el nombre de competències suficientment desenvolupades, en canvi, és superior o igual al 50%, s’aplica la fórmula següent: 3,333 + 0,03334 x percentatge de competències desenvolupades amb una C + 0,05 x percentatge de competències desenvolupades amb una B + 0,06667 x percentatge de competències desenvolupades amb una A.

2. Per traduir els resultats obtinguts a les diferents competències d’una assignatura a una nota numèrica d’assignatura, s’utilitza el mateix procediment descrit a l’apartat 1. excepte en els casos en què el 100% de les competències d’una assignatura no hagin estat desenvolupades (i comptin amb una qualificació de D); en aquest cas, la nota numèrica obtinguda serà un 2,5.

Article 70. Acta d’acreditació

L’acta d’acreditació de la prova oficial de batxillerat és un document oficial signat per tots els membres del Comitè Tècnic del Batxillerat en el qual consta la informació següent:

a) Els cognoms i el nom dels alumnes.

b) L’any acadèmic.

c) Les qualificacions obtingudes pel candidat en les competències.

d) El percentatge de competències desenvolupades i de competències no desenvolupades.

e) La resolució: apte o no apte.

f) La nota numèrica global.

g) La identificació i la signatura dels membres del Comitè Tècnic del Batxillerat de la prova oficial de batxillerat.

h) El lloc i la data.

i) Les observacions que el Comitè Tècnic del Batxillerat cregui convenients. L’acta d’acreditació s’arxiva a l’àrea encarregada dels exàmens oficials del ministeri encarregat de l’educació.

Article 71. Candidat declarat‘no apte’1

És declarat no apte el candidat que no compleix els requisits de l’article 68.

2. En finalitzar el procés, el candidat declarat no apte per a l’obtenció del títol de batxiller pot:

a) Cursar de nou el segon curs de batxillerat sempre i que es respectin els criteris d’adequació temporal establerts en l’article 9 d’aquest Decret. En aquest cas no es reserva cap qualificació generada en la prova oficial de batxillerat.

b) Inscriure’s a la prova oficial de batxillerat com a candidat lliure. En aquest cas, es reserven les qualificacions positives obtingudes en la prova oficial de batxillerat.

Article 72. Registre oficial de títols

1. El ministeri encarregat de l’educació emet el títol de batxiller a tots els candidats declarats aptes.

2. Els títols atorgats s’inscriuen en el Registre Oficial de Títols d’Ensenyament Obligatori i Postobligatori de caràcter estatal.

Article 73. Expedició del títol

L’expedició del títol de batxillerat es fa tal i com especifica el Decret del 17 d’abril del 2013 pel qual es regula l’expedició de diplomes i títols d’ensenyament obligatori i postobligatori de caràcter estatal del ministeri encarregat de l’educació i de la formació professional.

Disposició transitòria Els

candidats lliures que van iniciar el procés d’obtenció del títol de batxiller abans del mes de setembre del 2017 i que desitgen acollir-se al model d’obtenció del títol establert en aquest Decret han de presentar una demanda escrita a l’àrea encarregada del exàmens oficials. A partir d’aquesta demanda es converteixen les notes numèriques de les assignatures obtingudes pels candidats en convocatòries anteriors per ajustar-les al sistema de qualificació establert en aquest Decret. La qualificació obtinguda s’aplicarà en el conjunt de competències de l’assignatura corresponent. Els candidats lliures que van iniciar el procés d’obtenció del títol de batxiller abans del mes de setembre del 2017 poden mantenir les condicions establertes en el Decret regulador de l’obtenció del títol de batxiller per a candidats lliures publicat al BOPA núm. 15, any 25 del 27 de març del 2013 fins a complir amb el seu article 7 que estableix el màxim de cinc anys consecutius a comptar de la primera inscripció a un examen de batxillerat per a candidats lliures. Els candidats lliures que van iniciar el procés d’obtenció del títol de batxiller abans del mes de setembre del 2017 i que desitgen acollir-se al model d’obtenció del títol establert en aquest Decret queden exempts del treball de recerca.

Disposició derogatòria Aquest

Decret deroga els decrets següents:

• Decret del 21 de novembre del 2007 d’ordenament de batxillerat del sistema educatiu andorrà publicat al BOPA núm. 101, any 19 del 28 de novembre del 2007.
• Decret de modificació del Decret d’ordenament del nivell de batxillerat del sistema educatiu andorrà publicat al BOPA núm. 13, any 22 del 10 de març del 2010.
• Decret de modificació del Decret del 21 de novembre del 2007 d’ordenament del nivell de batxillerat del sistema educatiu andorrà publicat al BOPA núm. 24, any 24, del 23 de maig del 2012.
• Decret regulador de l’obtenció del títol de batxiller per a candidats lliures publicat al BOPA núm. 15, any 25 del 27 de març 2013. Així mateix, queda derogada qualsevol disposició que contradigui aquest Decret.

Disposició final primera

En el termini de sis mesos després de la publicació d’aquest Decret, el ministeri encarregat de l’educació ha de publicar els programes de les assignatures establertes en l’article 10.

Disposició final segona

En el termini de divuit mesos després de la publicació d’aquest Decret, el Govern haurà de publicar el decret de descripció de les proves oficials de batxillerat per a cadascuna de les assignatures establertes a l’article 10.

Disposició final tercera

Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, llevat de l’article 41 Criteris de promoció i permanència al final del primer curs que serà aplicable a partir del curs 2019/2020. Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 27 de febrer del 2019 Antoni Martí Petit Cap de Govern en funcions ANNEX 1 PERFIL DE BATXILLER Culte , és a dir, amb curiositat i coneixements polièdrics d’abast humanisticosocial i cientificotècnic; i de sensibilitat artística variada, amb gust per la lectura, les arts i la natura.

Comunicador eficaç, amb cura especial de la correcció i l’elegància expressiva tant oral com escrita, audiovisual o digital, sempre amb ple respecte als valors ètics de la comunicació en tots els àmbits.

Plurilingüe , amb domini elevat del català, el castellà i el francès – practicats en esperit de convivència plena– i d’un nivell d’usuari independent de l’anglès.

Pensador crític, amb capacitat per a l’anàlisi processual i contextual de problemes i situacions, a partir sempre de criteris interpretatius i valoratius oberts i revisables; i amb disposició a superar prejudicis propis, a dialogar sabent escoltar i construint argumentacions lògiques i ètiques.

També té capacitat crítica per usar les tecnologies essent conscient del seu caràcter instrumental.

Pensador creatiu , capaç de generar idees noves i actuacions constructives, de sortir dels plantejaments rutinaris o tòpics de les qüestions i de cercar-hi perspectives originals, de ser flexible i de gosar fer elaboracions particulars.

Obert mentalment, és a dir, capaç de reconèixer sincerament i respectar la pluralitat i diversitat de formes de pensar en tots els ordres –religiós, ètic, ideològic, polític, etc. i de practicar una actitud intercultural; tenint alhora flexibilitat per adaptar els aprenentatges de tot ordre al relleu complex de la vida i de la societat en canvi constant.

Demòcrata , disposat com a ciutadà a participar en els assumptes públics, practicant convençut del diàleg, la deliberació i el consens, respectuós de les minories i de totes les formes de pensar però no submís a cap actitud autoritària i compromès amb el valor dels drets, els deures i les llibertats per implicar-se activament en una convivència pacífica i solidària.

Lliure , gràcies a un pensament propi i un exercici autònom de valors ètics ben assumits, fruit de la reflexió personal, del diàleg plural i del compromís actiu; amb valentia davant les incerteses i els riscos.

Responsable , sabedor que els actes humans tenen conseqüències sobre un mateix, sobre la societat i sobre la natura i conscient dels impactes que les pròpies accions tenen en l’entorn local i global.

També sabedor que les accions personals en l’univers digital deixen rastre i tenen conseqüències en la definició de la pròpia identitat digital i en termes de ciberseguretat.

Cooperatiu , que assumeix progressivament l’obertura i extensió del propi jo en compromís amb els altres, implicat en objectius compartits com a millor via de realització personal i de plenitud democràtica.

Equilibrat , que recerca el benestar físic, mental i emocional, tenint control d’un mateix, dels propis impulsos i instints, i reacciona de manera reflexiva i proporcionada a cada situació.

Aquest tret implica gestionar els propis talents, motivacions i limitacions de forma realista i actuar amb confiança i seguretat.

Assertiu, capaç de defensar les pròpies posicions amb fermesa i respecte davant de les que són discrepants.

Respectuós , amb empatia, tolerància i solidaritat, amb totes les persones.

Emprenedor , proactiu, amb iniciativa i creador de projectes personals, socials o empresarials.

Amb una actitud innovadora i resilient, capaç de veure tot el ventall de possibilitats que ofereix el futur per liderar, així, la pròpia vida.

ANNEX 2 PLA D’ESTUDI ANNEX 3 PAUTA DE VALIDACIÓ - PROJECTE DE RECERCA El projecte de recerca es considera apte quan tots els descriptors estan validats.

Presentació escrita Aspectes de forma

1. Segueix les pautes bàsiques marcades (nombre de paraules, paginació, lletra, interlineat, …)

2. Conté totes les parts demanades: portada (tema + pregunta), resum (abstract), introducció, nucli, conclusions, bibliografia, annexos.

3. Recull la informació de cada apartat de manera estructurada.

4. Fa una correcta citació de fonts. Aspectes de contingut

1. Adequa el contingut del treball a la temàtica de la recerca.

2. Mostra un domini del contingut (sense frases literals, redactat de forma personal, amb rigor científic)

3. Dona resposta a la hipòtesi plantejada.

4. Exposa les idees principals amb coherència, cohesió i capacitat de síntesi.

5. Elabora les conclusions de la recerca de forma personal.

6. Fa ús de vocabulari tècnic específic lligat a la temàtica del seu projecte.

7. S’expressa per escrit amb correcció ortogràfica i gramatical. Presentació oral

1. Adequació al temps.

2. Estructuració de l’exposició.

3. Domini del contingut.

4. Competència lingüística oral. Annex.pdf