Protocol marc 3, article 15. Autoritats de supervisió de la UE – poders d'emergència

Article 15

Autoritats de supervisió de la UE – poders d’emergència

1. En cas de canvis adversos en el sector financer de l’estat associat, que puguin causar danys significatius a clients o consumidors, o representar una amenaça al correcte funcionament i la integritat dels mercats financers, o l’estabilitat o integritat del sistema financer de la UE o d’un o varis dels seus estats membres, en la seva totalitat o en part, cada autoritat de supervisió de la UE ha d’estar facultada per sol·licitar a l’autoritat competent pertinent de l’estat associat que adopti mesures immediates per poder fer front adequadament a l’amenaça en els terminis notificats.

2. En aquestes situacions d’emergència excepcionals, si es comprova que les autoritats competents pertinents de l’estat associat no han pres mesures per fer front a l’amenaça en els terminis notificats, o que les mesures adoptades no fan front adequadament a l’amenaça, cada autoritat de supervisió de la UE està facultada, en les condicions establertes en els actes legals sectorials pertinents de la UE, en particular en l’apartat 5 de l’article 9 del Reglament (UE) núm. 1093/2010, l’apartat 5 de l’article 9 del Reglament (UE) núm. 1094/2010 i l’apartat 5 de l’article 9 del Reglament (UE) núm. 1095/2010, per adoptar les decisions següents en relació als proveïdors de serveis financers establerts en l’estat associat: (a) prohibició o restricció temporal de la comercialització, distribució i venda de determinats instruments o productes financers, o d’instruments o productes financers amb determinades característiques, o tipus d’activitats o pràctiques financeres, com la prohibició de la subscripció de noves operacions o la incorporació de nous clients, en cas de problemes de conducta o prudencials; o (b) prohibició o restricció temporal d’un tipus d’activitat o pràctica financera, inclosa la lliure disposició d’actius.

3. En cas d’incompliment d’una decisió a què es refereix l’apartat 2 d’aquest article, l’autoritat de supervisió de la UE pertinent ha d’adoptar una decisió per imposar una sanció de caràcter administratiu al proveïdor de serveis financers establert a l’estat associat. Els Comitès mixtos creats per l’article 76 de l’Acord marc adoptaran normes coordinades detallades sobre: (a) els criteris que han d’aplicar-se per determinar la quantia de la sanció imposada i el límit màxim d’aquesta quantia; (b) el procediment per a l’exercici de la facultat d’imposar sancions; (c) els terminis de prescripció aplicables per a la imposició i execució de les sancions.

4. Cada autoritat de supervisió de la UE pertinent que actuï en les condicions establertes en els actes legals pertinents de la UE ha d’adoptar una decisió adreçada a l’autoritat competent pertinent de l’estat associat amb la finalitat de suspendre la llicència concedida a un proveïdor de serveis financers en cas de violació del dret de la UE, activitats fraudulentes incompliment de la legislació contra el blanqueig de capitals i la lluita contra el finançament del terrorisme, incompliment dels requisits d’aptitud i honorabilitat o conducta indeguda envers els clients o potencials clients del proveïdor de serveis financers.

5. Les decisions a què fan referència els apartats 2 a 4 son jurídicament vinculants i directament aplicables dins de la jurisdicció de l’estat associat.