Conveni entre el Principat d’Andorra i la República d’Estònia per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals

El Principat d’Andorra i la República d’Estònia, Amb el desig de continuar desenvolupant les seves relacions econòmiques i reforçar la seva cooperació en matèria fiscal, Amb la voluntat de concloure un conveni per eliminar la doble imposició amb relació als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni sense generar oportunitats per a la no imposició o per a la imposició reduïda mitjançant l’evasió o l’elusió fiscals (incloent la pràctica de la recerca del conveni més favorable que persegueix l’obtenció dels beneficis previstos en aquest Conveni per afavorir indirectament residents d’estats tercers), Han convingut el següent:

Article 1. Persones cobertes

1. Aquest Conveni s’aplica a les persones que són residents d’un o dels dos estats contractants.

2. Als efectes d’aquest Conveni, la renda obtinguda per o a través d’una entitat o un altre instrument considerats, totalment o parcialment, transparents a efectes fiscals de conformitat amb la legislació fiscal de qualsevol dels estats contractants, es considera percebuda per un resident d’un estat contractant, però només en la mesura en què la renda es consideri, a efectes d’imposició per aquest estat, com a renda d’un resident d’aquest estat.

Article 2. Impostos coberts

1. Aquest Conveni s’aplica als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni exigibles per cadascun dels estats contractants o de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, sigui quin sigui el seu sistema d’exacció.

2. Es consideren impostos sobre la renda i sobre el patrimoni els que graven la totalitat de la renda o la totalitat del patrimoni, o qualsevol part de la renda o del patrimoni, inclosos els impostos sobre guanys procedents de l’alienació de béns mobles o immobles, així com els impostos sobre plusvàlues.

3. Els impostos actuals als quals s’aplica el Conveni són, en particular: a. pel que fa a Andorra: i. l’impost sobre societats; ii. l’impost sobre la renda de les persones físiques; iii. l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals; (d’ara endavant denominats “impostos andorrans”). b. pel que fa a Estònia, l’impost sobre la renda.

4. El Conveni també s’aplica a qualsevol impost de naturalesa idèntica o substancialment anàloga que s’estableixi després de la data de signatura d’aquest Conveni i que s’afegeixi als ja existents o els substitueixi. Les autoritats competents dels estats contractants es comunicaran les modificacions significatives que s’hagin introduït en les seves respectives legislacions fiscals.

Article 3. Definicions generals

1. Als efectes d’aquest Conveni, tret que del context se n’infereixi una interpretació diferent: a. el terme Andorra significa el Principat d’Andorra i, emprat en sentit geogràfic, designa el territori del Principat d’Andorra; b. el terme Estònia significa la República d’Estònia i, emprat en sentit geogràfic, significa el territori d’Estònia i qualsevol altra àrea adjacent a les aigües territorials, inclosos el fons marí, el seu subsol i els seus recursos naturals, sobre els quals Estònia exerceix drets de sobirania i jurisdicció de conformitat amb la legislació nacional i internacional; c. els termes estat contractant i altre estat contractant significa Andorra o Estònia, segons ho requereixi el context; d. el terme persona comprèn les persones físiques, les societats i qualsevol altre agrupació de persones; e. el terme societat significa qualsevol persona jurídica o qualsevol entitat que es consideri persona jurídica a efectes impositius; f. el terme empresa s’aplica al desenvolupament d’un negoci; g. els termes empresa d’un estat contractant i empresa de l’altre estat contractant signifiquen, respectivament, una empresa explotada per un resident d’un estat contractant i una empresa explotada per un resident de l’altre estat contractant; h. el terme trànsit internacional significa qualsevol transport efectuat per una nau o una aeronau, excepte quan la nau o l’aeronau operin únicament entre punts situats en un estat contractant i l’empresa que explota la nau o l’aeronau no sigui una empresa d’aquest estat; i. el terme autoritat competent significa: i. en el cas d’Andorra, el ministre encarregat de les finances o el seu representant autoritzat; ii. en el cas d’Estònia, el ministre de Finances o el seu representant autoritzat; j. el terme nacional significa: i. qualsevol persona física que tingui la nacionalitat d’un estat contractant; i ii. qualsevol persona jurídica, societat de persones ( partnership ) o associació, la condició de la qual resulti de la legislació d’un estat contractant; k. el terme negoci inclou el desenvolupament de serveis professionals i d’altres activitats de caràcter independent.

2. Per a l’aplicació del Conveni en qualsevol moment per part d’un estat contractant, qualsevol terme que no hi estigui definit té, llevat que el context ho requereixi altrament, el significat que en aquell moment li atribueixi la legislació d’aquest estat pel que fa als impostos que són objecte del Conveni, i preval el significat donat per la legislació fiscal aplicable d’aquest estat per damunt del que resultaria d’altres branques del dret d’aquest estat.

Article 4. Resident

1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió resident d’un estat contractant significa qualsevol persona que, d’acord amb la legislació d’aquest estat, està subjecta a imposició en aquest estat en virtut del seu domicili, residència, seu de direcció, lloc de constitució o qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, incloent també aquest estat i les seves subdivisions polítiques o entitats locals, així com els fons d’inversió, inclosos els fons de pensions, establerts en aquest estat i supervisats per aquest estat. Aquest terme no inclou, però, les persones que estan subjectes a imposició en aquest estat exclusivament per rendes obtingudes de fonts situades en aquest estat o pel patrimoni situat en aquest estat.

2. Quan, d’acord amb les disposicions de l’apartat 1, una persona física és resident dels dos estats contractants, la seva situació s’ha de resoldre de la manera següent: a. aquesta persona es considera resident exclusivament de l’estat on disposa d’un habitatge permanent a la seva disposició; si disposa d’un habitatge permanent en ambdós estats, es considera resident exclusivament de l’estat on manté vincles personals i econòmics més estrets (centre d’interessos vitals); b. si no es pot determinar l’estat on aquesta persona té el centre dels seus interessos vitals, o si no disposa d’un habitatge permanent a la seva disposició en cap dels estats, es considera resident exclusivament de l’estat on sojorna de manera habitual; c. si aquesta persona sojorna de manera habitual en ambdós estats o si no sojorna de manera habitual en cap dels dos, es considera exclusivament resident de l’estat del qual posseeix la nacionalitat; d. si aquesta persona posseeix la nacionalitat d’ambdós estats o si no posseeix la nacionalitat de cap dels dos, les autoritats competents dels estats contractants han de resoldre la qüestió de comú acord.

3. Quan, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, una persona diferent d’una persona física és resident dels dos estats contractants, les autoritats competents dels estats contractants han de procurar determinar de mutu acord l’estat contractant del qual es considerarà resident aquesta persona als efectes del Conveni, atesos el seu lloc de direcció efectiva, el lloc de creació o altrament de constitució, així com qualsevol altre factor rellevant. A manca d’aquest acord, aquesta persona no tindrà dret a cap reducció o exempció fiscals previstes en aquest Conveni, excepte en la mesura i la manera que pugui ser acordat per les autoritats competents dels estats contractants.

Article 5. Establiment permanent

1. En el marc d’aquest Conveni, el terme establiment permanent significa un lloc fix de negocis a través del qual una empresa exerceix la totalitat o una part de la seva activitat.

2. El terme establiment permanent inclou, en particular: a. una seu de direcció; b. una sucursal; c. una oficina; d. una fàbrica; e. un taller; f. una mina, un pou de petroli o de gas, una pedrera o qualsevol altre lloc d’extracció de recursos naturals; i g. una explotació agrícola, pecuària o forestal.

3. Constitueix un establiment permanent una obra de construcció, una construcció o un projecte d’instal·lació, però només si la seva durada supera els dotze mesos.

4. No obstant les disposicions anteriors d’aquest article, es considera que l’expressió establiment permanent no inclou: a. la utilització d’instal·lacions amb l’única finalitat d’emmagatzemar, exposar o lliurar béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa; b. el manteniment d’un dipòsit de béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa amb l’única finalitat d’emmagatzemar-los, exposar-los o lliurar-los; c. el manteniment d’un dipòsit de béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa amb l’única finalitat de ser transformats per una altra empresa; d. el manteniment d’un lloc fix de negocis amb l’única finalitat de comprar béns o mercaderies o de reunir informació per a l’empresa; e. el manteniment d’un lloc fix de negocis amb l’única finalitat de fer, per a l’empresa, qualsevol altra activitat; f. el manteniment d’un lloc fix de negocis amb l’única finalitat d’efectuar qualsevol combinació de les activitats esmentades en les lletres a a e , sempre que aquesta activitat o, en el cas de la lletra f , tota l’activitat del lloc fix de negocis sigui de natura preparatòria o auxiliar.

5. Tot i les disposicions dels apartats 1 i 2, però subjecte a les disposicions de l’apartat 6, si una persona actua en un estat contractant en representació d’una empresa i, en fer-ho, habitualment subscriu contractes, o exerceix habitualment el paper principal que condueix a la subscripció de contractes que normalment es concerten sense modificacions materials per part de l’empresa, i aquests contractes es duen a terme a. en nom de l’empresa, o b. per a la transmissió de la propietat, o per a la cessió del dret d’ús, d’un bé que sigui propietat d’aquesta empresa o del qual tingui el dret d’ús; o c. per a la prestació de serveis per part d’aquesta empresa, es considera que aquesta empresa té un establiment permanent en aquest estat per a totes les activitats que aquesta persona exerceixi per a l’empresa, llevat que les activitats d’aquesta persona es limitin a les que s’esmenten en l’apartat 4 i que, si fossin exercides a través d’un lloc fix de negocis, no permetrien que es considerés aquest lloc fix de negocis com un establiment permanent de conformitat amb les disposicions d’aquest apartat.

6. No es considera que una empresa té un establiment permanent en un estat contractant pel simple fet que exerceixi la seva activitat en aquest estat a través d’un corredor, comissionista general o qualsevol altre agent independent, sempre que aquestes persones actuïn en el curs normal del seu negoci.

7. El fet que una societat resident d’un estat contractant controli una societat resident de l’altre estat contractant, o estigui controlada per aquesta, o que exerceixi activitats econòmiques en aquest altre estat (ja sigui mitjançant un establiment permanent o de qualsevol altra manera), no és suficient, per si sol, per considerar qualsevol d’aquestes societats com un establiment permanent de l’altra.

Article 6. Rendes immobiliàries

1. Les rendes que un resident d’un estat contractant obté de béns immobles (incloses les rendes d’explotacions agrícoles o forestals) situats a l’altre estat contractant poden ser gravades en aquest altre estat.

2. L’expressió béns immobles té el significat que li atribueix el dret de l’estat contractant on es troben situats els béns en qüestió. L’expressió inclou, en qualsevol cas, els béns accessoris als béns immobles, el bestiar i l’equipament emprat en les explotacions agrícoles i forestals, els drets als quals s’apliquen les disposicions del dret general relatives a la propietat immobiliària, l’usdefruit de béns immobles i els drets a percebre pagaments fixos o variables en contraprestació per l’explotació, o el dret a explotar jaciments minerals, fonts i altres recursos naturals, o qualsevol altre dret de reclamació en relació amb béns immobles. Les naus i les aeronaus no es consideren béns immobles.

3. Les disposicions de l’apartat 1 s’apliquen a les rendes procedents de la utilització directa, del lloguer o la utilització de béns immobles de qualsevol altra forma.

4. Les disposicions dels apartats 1 i 3 també s’apliquen a les rendes procedents dels béns immobles d’una empresa.

Article 7. Beneficis d’activitats econòmiques

1. Els beneficis d’una empresa d’un estat contractant estan sotmesos a imposició exclusivament en aquest estat, llevat que l’empresa exerceixi la seva activitat en l’altre estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat. Si l’empresa exerceix la seva activitat d’aquesta manera, els beneficis atribuïbles a l’establiment permanent de conformitat amb les disposicions de l’apartat 2 poden ser imposables en aquest altre estat.

2. Als efectes d’aquest article i de l’article 22, els beneficis atribuïbles en cada estat contractant a l’establiment permanent a què es fa referència en l’apartat 1 són els beneficis que s’espera que faria, en particular en les seves relacions amb altres parts de l’empresa, si es tractés d’una empresa separada i independent que es dedica a les mateixes activitats o a activitats similars en les mateixes condicions o en condicions similars, tenint en compte les funcions realitzades, els actius utilitzats i els riscos assumits per l’empresa a través de l’establiment permanent i a través de les altres parts de l’empresa.

3. Quan, de conformitat amb l’apartat 2, un estat contractant ajusta els beneficis atribuïbles a un establiment permanent d’una empresa d’un dels estats contractants i grava en conseqüència els beneficis de l’empresa que han estat gravats a l’altre estat, l’altre estat, en la mesura que sigui necessari per eliminar la doble imposició sobre aquests beneficis, ha de fer l’ajust adequat a l’import de l’impost gravat sobre aquests beneficis. Per determinar aquest ajust, les autoritats competents dels estats contractants s’han de consultar una a l’altra, si és necessari.

4. Quan els beneficis inclouen rendes regulades separadament en altres articles d’aquest Conveni, les disposicions d’aquells articles no es veuran afectades per les disposicions d’aquest article.

Article 8. Transport marítim i aeri internacional

1. Els beneficis d’una empresa d’un estat contractant obtinguts de l’explotació de naus o aeronaus utilitzades en el trànsit internacional només seran imposables en aquest estat.

2. Les disposicions de l’apartat 1 també s’apliquen als beneficis procedents de la participació en un consorci o agrupació d’empreses ( pool ), en una explotació conjunta o en un organisme d’explotació internacional.

Article 9. Empreses associades

1. Quan a. una empresa d’un estat contractant participa directament o indirectament en la direcció, el control o el capital d’una empresa de l’altre estat contractant, o b. les mateixes persones participen directament o indirectament en la direcció, el control o el capital d’una empresa d’un estat contractant i d’una empresa de l’altre estat contractant, i, quan, en un cas o en l’altre, les dos empreses estan vinculades, en les seves relacions comercials o financeres, per condicions acceptades o imposades que difereixen de les que s’haurien convingut entre empreses independents, els beneficis que, sense aquestes condicions, hauria pogut obtenir una de les empreses, però que de fet no s’han pogut obtenir a causa d’aquestes condicions, es podran incloure en els beneficis d’aquesta empresa i ser gravats en conseqüència.

2. Quan un estat contractant inclou en els beneficis d’una empresa d’aquest estat –i per tant, grava– beneficis sobre els quals una empresa de l’altre estat contractant ja ha estat gravada en aquest altre estat, i aquest altre estat reconegui que els beneficis inclosos d’aquesta manera són beneficis que hauria obtingut l’empresa del primer estat si les condicions convingudes entre les dos empreses haguessin estat les que haguessin convingut empreses independents, l’altre estat practicarà l’ajust que procedeixi en l’import de l’impost aplicat sobre aquests beneficis. Per determinar aquest ajust, es tindran en compte les altres disposicions d’aquest Conveni i les autoritats competents dels estats contractants es consultaran quan sigui necessari.

Article 10. Dividends

1. Els dividends pagats per una societat resident d’un estat contractant a un resident de l’altre estat contractant poden ser gravats en aquest altre estat.

2. No obstant això, els dividends pagats per una societat resident d’un estat contractant poden ser gravats també en aquest estat de conformitat amb la seva legislació, però si el beneficiari efectiu dels dividends és resident de l’altre estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir del: a. 7% de l’import brut dels dividends si el beneficiari efectiu dels dividends és una persona física; b. 0% de l’import brut dels dividends en els altres casos. Aquest apartat no afecta la imposició de la societat respecte dels beneficis sobre els quals es paguen els dividends.

3. El terme dividends utilitzat en aquest article significa els rendiments procedents d’accions, o d’altres drets que no siguin reclamacions de deutes, que permetin participar en els beneficis, així com les rendes d’altres drets sotmesos al mateix règim fiscal que els rendiments de les accions per la legislació de l’estat de residència de la societat que fa la distribució.

4. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels dividends, resident d’un estat contractant, exerceixi en l’altre estat contractant on resideix la societat que paga els dividends una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, i la participació que genera els dividends estigui vinculada efectivament a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

5. Quan una societat que és resident d’un estat contractant obté beneficis o rendes de l’altre estat contractant, aquest altre estat no pot percebre cap impost sobre els dividends pagats per la societat, llevat que aquests dividends es paguin a un resident d’aquest altre estat, o que la participació que genera els dividends estigui efectivament vinculada a un establiment permanent situat en aquest altre estat, ni sotmetre els beneficis no distribuïts de la societat a un impost, encara que els dividends pagats o els beneficis no distribuïts consisteixin, totalment o en part, en beneficis o rendes procedents d’aquest altre estat.

Article 11. Interessos

1. Els interessos procedents d’un estat contractant i pagats a un resident de l’altre estat contractant poden ser gravats en aquest altre estat.

2. No obstant això, els interessos procedents d’un estat contractant també es poden gravar en aquest estat de conformitat amb la legislació d’aquest estat, però si el beneficiari efectiu dels interessos és un resident de l’altre estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir del: a. 7% de l’import brut dels interessos si el beneficiari efectiu dels interessos és una persona física; b. 0% de l’import brut dels interessos en tots els altres casos.

3. El terme interessos emprat en aquest article significa els rendiments de reclamacions de deutes de qualsevol naturalesa, amb o sense garantia hipotecària, i que donin o no dret a participar en els beneficis del deutor, i, en particular, els rendiments de valors públics i els rendiments de bons o obligacions, incloses les primes i els lots vinculats a aquests valors, bons o obligacions. El terme interessos no inclou cap renda que es consideri un dividend d’acord amb les disposicions de l’article 10. Les penalitzacions per demora en el pagament no es consideren interessos als efectes d’aquest article.

4. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels interessos, que és resident d’un estat contractant, exerceix un negoci a l’altre estat contractant, d’on procedeixen els interessos, mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, i quan la reclamació de deute que genera els interessos està efectivament vinculada a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

5. Els interessos es consideren procedents d’un estat contractant quan el deutor resideix en aquest estat. No obstant això, quan el deutor dels interessos, sigui resident o no d’un estat contractant, té en un estat contractant un establiment permanent pel qual ha contret un deute que dona lloc al pagament d’interessos i que suporta la càrrega d’aquests interessos, aquests interessos es consideren procedents de l’estat contractant on està situat l’establiment permanent.

6. Quan, per raó de les relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu o de les que l’un i l’altre mantenen amb terceres persones, l’import dels interessos, tenint en compte la reclamació del deute pel qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’apliquen únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és gravable de conformitat amb la legislació de cada estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.

Article 12. Cànons

1. Els cànons procedents d’un estat contractant i pagats a un resident de l’altre estat contractant poden ser gravats en aquest altre estat.

2. No obstant això, els cànons procedents d’un estat contractant també es poden gravar en aquest estat de conformitat amb la legislació d’aquest estat, però si el beneficiari efectiu dels cànons és un resident de l’altre estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir el 5% de l’import brut dels cànons.

3. El terme cànons emprat en aquest article significa les remuneracions de qualsevol naturalesa rebudes per l’ús o pel dret d’ús de qualsevol dret d’autor sobre obres literàries, artístiques o científiques, incloses les pel·lícules cinematogràfiques, patents, marques, dissenys o models, plànols, fórmules o procediments secrets, o per informació relativa a experiències adquirides en els camps industrial, comercial o científic.

4. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels cànons, que és resident d’un estat contractant, exerceix a l’altre estat contractant d’on procedeixen els cànons una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, i el dret o el bé pel qual es paguen els cànons està efectivament vinculat a aquest establiment permanent. En aquests casos, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

5. Es considera que els cànons procedeixen d’un estat contractant quan el deutor és un resident d’aquest estat. No obstant això, quan el deutor dels cànons, sigui resident o no d’un estat contractant, té en un dels estats contractants un establiment permanent a través del qual s’ha contret l’obligació que dona lloc al pagament de cànons i que suporta la càrrega d’aquests cànons, es considera que aquests cànons procedeixen de l’estat on se situa l’establiment permanent.

6. Quan, per raó de les relacions especials que el deutor i el beneficiari efectiu mantinguin entre ells o entre aquestes persones i una tercera persona, l’import dels cànons, tenint en compte l’ús, el dret o la informació pels quals es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’apliquen únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és gravable de conformitat amb la legislació de cada estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.

Article 13. Guanys de capital

1. Els guanys que un resident d’un estat contractant obté de l’alienació de béns immobles tal com es defineixen a l’article 6, situats a l’altre estat contractant, poden ser gravats en aquest altre estat.

2. Els guanys procedents de l’alienació de béns mobles que formen part de l’actiu d’un establiment permanent que una empresa d’un estat contractant té en l’altre estat contractant, inclosos els guanys procedents de l’alienació d’aquest establiment permanent (sol o amb el conjunt de l’empresa), poden ser gravats en aquest altre estat.

3. Els guanys que una empresa d’un estat contractant que explota naus o aeronaus utilitzades en el trànsit internacional obté de l’alienació d’aquestes naus o aeronaus o de béns mobles afectes a l’explotació d’aquestes naus o aeronaus, només seran imposables en aquest estat.

4. Els guanys obtinguts per un resident d’un estat contractant de l’alienació d’accions o participacions anàlogues poden ser imposades en l’altre estat contractant si, en qualsevol moment durant els 365 dies previs a l’alienació, el valor de les accions o participacions anàlogues esmentades procedeix en més del 50%, directament o indirectament, de béns immobles, tal com queda definit en l’article 6, situats en aquest altre estat contractant.

5. Els guanys obtinguts de l’alienació de qualsevol altre bé diferent dels esmentats en els apartats anteriors només seran imposables en l’estat contractant en què resideix l’alienador.

Article 14. Rendes del treball

1. Amb subjecció al que disposen els articles 15, 17 i 18, els sous, els salaris i altres remuneracions similars obtinguts per un resident d’un estat contractant en concepte d’un treball són gravables exclusivament en aquest estat tret que l’ocupació s’exerceixi en l’altre estat contractant. Si l’ocupació s’exerceix d’aquesta manera, les remuneracions que se’n deriven poden ser gravades en aquest altre estat.

2. No obstant el que disposa l’apartat 1, les remuneracions obtingudes per un resident d’un estat contractant en concepte d’un treball exercit en l’altre estat contractant només són gravables en el primer estat esmentat si es compleixen totes les condicions següents: a. que el perceptor romangui en l’altre estat durant un període o períodes d’una durada que, en el seu conjunt, no excedeixi 183 dies en qualsevol període de dotze mesos que comenci o s’acabi en l’any fiscal considerat, b. que les remuneracions les pagui un empresari o algú per compte d’un empresari que no és resident de l’altre estat; i c. que les remuneracions no les suporti un establiment permanent que l’empresari tingui en l’altre estat.

3. No obstant les disposicions precedents d’aquest article, les remuneracions obtingudes per raó d’un treball efectuat a bord d’una nau o aeronau explotada en trànsit internacional per una empresa d’un estat contractant es poden sotmetre a imposició en aquest estat.

Article 15. Remuneració de consellers

Les remuneracions en qualitat de consellers i altres retribucions anàlogues que un resident d’un estat contractant obtingui com a membre d’un consell d’administració o un altre òrgan similar d’una societat que és resident de l’altre estat contractant poden ser gravades en aquest altre estat.

Article 16. Artistes i

Esportistes

1. No obstant les disposicions de l’article 14, les rendes que un resident d’un estat contractant obté de l’exercici de les seves activitats personals en l’altre estat contractant en qualitat d’artista, ja sigui com a actor de teatre, de cinema, de ràdio o de televisió, o en qualitat de músic o com a esportista, poden ser gravades en aquest altre estat.

2. No obstant les disposicions del articles 7 i 14, quan les rendes derivades de les activitats personals efectuades per un artista o un esportista en aquesta qualitat no s’atribueixin al mateix artista o esportista sinó a una altra persona, aquestes rendes poden ser gravades en l’estat contractant en què es portin a terme les activitats de l’artista o l’esportista.

3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen a les rendes derivades de les activitats efectuades en un estat contractant per un artista o un esportista quan l’estada en aquest estat és finançada principalment per l’altre estat contractant o per les subdivisions polítiques o entitats locals d’aquest estat. En aquest cas, les rendes només són gravables en l’estat contractant del qual l’artista o l’esportista és resident.

Article 17. Pensions

Amb subjecció a les disposicions de l’apartat 2 de l’article 18, les pensions i altres remuneracions anàlogues que es paguen a un resident d’un estat contractant només són gravables en aquest estat.

Article 18. Funció Pública

1. a. Els sous, els salaris i altres remuneracions anàlogues pagats per un estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o per una entitat local a una persona física en concepte de serveis prestats a aquest estat o subdivisió o entitat només són gravables en aquest estat. b. No obstant això, aquests sous, salaris i altres remuneracions anàlogues només són gravables en l’altre estat contractant quan els serveis es presten en aquest estat i la persona física és un resident d’aquest estat i compleix una de les condicions següents: i. que sigui nacional d’aquest estat; o ii. que no hagi adquirit la condició de resident d’aquest estat exclusivament amb la finalitat de prestar aquests serveis. 2. a. No obstant el que disposa l’apartat 1, les pensions i altres remuneracions anàlogues pagades a una persona física per un estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, bé directament o a càrrec de fons constituïts, pels serveis prestats a aquest estat o aquesta subdivisió o entitat només són gravables en aquest estat. b. No obstant això, aquestes pensions i altres remuneracions anàlogues només són gravables a l’altre estat contractant quan la persona física és resident i nacional d’aquest estat.

3. Les disposicions dels articles 14, 15, 16 i 17 s’apliquen als sous, salaris, pensions i altres remuneracions anàlogues pagats en concepte de serveis prestats en el marc d’una activitat econòmica exercida per un estat contractant o per una subdivisió política o entitat local seves.

Article 19. Estudiants

Els imports que rep, per cobrir les despeses de manutenció, d’estudis o de formació pràctica, un estudiant o un aprenent o una persona en pràctiques que és, o hagi estat just abans d’arribar a un estat contractant, resident de l’altre estat contractant i que es trobi al primer estat esmentat amb l’única finalitat de prosseguir els seus estudis o la seva formació pràctica, no són gravables en aquest estat, sempre que aquests pagaments provinguin de fonts situades fora d’aquest estat.

Article 20. Altres rendes

1. Les rendes d’un resident d’un estat contractant, amb independència de la seva procedència, no previstes en els articles precedents d’aquest Conveni només són gravables en aquest estat.

2. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen a les rendes diferents de les derivades de béns immobles en el sentit de l’apartat 2 de l’article 6 quan el beneficiari d’aquestes rendes, resident d’un estat contractant, exerceix a l’altre estat contractant una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, i el dret o el bé pels qual es paguen les rendes està vinculat efectivament a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

Article 21. Patrimoni

1. El patrimoni constituït per béns immobles, en el sentit de l’article 6, que és propietat d’un resident d’un estat contractant i se situa a l’altre estat contractant, pot ser gravat en aquest altre estat.

2. El patrimoni corresponent a béns mobles que formin part de l’actiu d’un establiment permanent que una empresa d’un estat contractant té en l’altre estat contractant pot ser gravat en aquest altre estat.

3. El patrimoni d’una empresa d’un estat contractant que explota naus i aeronaus en el trànsit internacional, constituït per aquestes naus i aeronaus, i per béns mobles afectes a l’explotació d’aquestes naus i aeronaus, només és imposable en aquest estat.

4. Els altres elements del patrimoni d’un resident d’un estat contractant només són imposables en aquest estat.

Article 22. Eliminació de la doble imposició

1. D’acord amb el que estableix la legislació d’Andorra relativa a l’eliminació de la doble imposició, que no afecta el principi general establert, la doble imposició s’elimina de la manera següent: a. quan un resident d’Andorra obtingui rendes o sigui propietari de patrimoni que, segons les disposicions d’aquest Conveni, puguin ser imposables a Estònia, Andorra permetrà la deducció en l’impost d’aquest resident d’un import igual a l’impost pagat a Estònia. Aquesta deducció no pot, però, excedir la part de l’impost andorrà, calculat abans de la deducció, corresponent a les rendes obtingudes a Estònia o al patrimoni posseït a Estònia. b. quan un resident d’Andorra obtingui rendes o sigui propietari de patrimoni que, d’acord amb les disposicions d’aquest Conveni, estiguin exempts d’impostos a Andorra, Andorra podrà prendre en consideració les rendes o el patrimoni exempts per calcular l’import de l’impost sobre les rendes o el patrimoni restants del resident.

2. A Estònia, la doble imposició s’evitarà d’acord amb les disposicions i amb subjecció a les limitacions de les lleis d’Estònia (tal com es puguin modificar eventualment sense canviar-ne el principi general) de la manera següent: a. quan un resident d’Estònia obtingui rendes o sigui propietari de patrimoni que, segons les disposicions d’aquest Conveni, hagin tributat a Andorra, Estònia, amb subjecció a les disposicions de les lletres b i c , eximeix aquestes rendes o aquest patrimoni de l’impost; b. quan un resident d’Estònia obtingui rendes que, d’acord amb l’apartat 2 dels articles 10, 11 i 12 o els apartats 1 i 2 de l’article 16, puguin tributar a Andorra, Estònia permetrà deduir-se de l’impost sobre la renda d’aquest resident un import igual a l’impost pagat a Andorra. No obstant això, aquesta deducció no pot excedir la part de l’impost sobre la renda, tal com s’ha calculat abans de la deducció, que és atribuïble a les rendes susceptibles de tributar a Andorra. c. quan, d’acord amb les disposicions d’aquest Conveni, les rendes obtingudes o el patrimoni posseït per un resident d’Estònia estiguin exempts d’impostos a Estònia, Estònia podrà tanmateix prendre en consideració les rendes o el patrimoni exempts a l’hora de calcular l’import de l’impost sobre les rendes o sobre el patrimoni restants d’aquell resident.

Article 23. No discriminació

1. Els nacionals d’un estat contractant no han d’estar subjectes en l’altre estat contractant a cap impost o obligació relativa al mateix que no s’exigeixi o que sigui més onerós que aquells als quals estiguin o puguin estar subjectes els nacionals d’aquest altre estat que es trobin en les mateixes circumstàncies, en particular amb respecte a la residència. Malgrat les disposicions de l’article 1, aquesta disposició també s’aplica a les persones que no siguin residents d’un o de cap dels estats contractants.

2. Un establiment permanent que una empresa d’un estat contractant té a l’altre estat contractant no pot estat subjecte a imposició en aquest altre estat de manera menys favorable que les empreses d’aquest altre estat que exerceixen la mateixa activitat.

3. Llevat que s’apliquin les disposicions de l’apartat 1 de l’article 9, de l’apartat 6 de l’article 11 o de l’apartat 6 de l’article 12, els interessos, els cànons i altres despeses pagades per una empresa d’un estat contractant a un resident de l’altre estat contractant han de ser deduïbles, per determinar els beneficis subjectes a imposició d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si s’haguessin pagat a un resident del primer estat esmentat. De manera anàloga, els deutes d’una empresa d’un estat contractant contrets amb un resident de l’altre estat contractant s’han de deduir, per determinar el capital imposable d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si haguessin estat contrets amb un resident de l’estat esmentat en primer lloc.

4. Les empreses d’un estat contractant el capital de les quals sigui propietat o estigui sota el control, totalment o parcialment, d’un o diversos residents de l’altre estat contractant no han d’estar sotmeses, en el primer estat esmentat, a cap impost o obligació relatiu a aquest capital que no s’exigeixi o que sigui més onerós que aquells als quals estan o puguin estar subjectes altres empreses similars del primer estat esmentat.

5. El que preveu aquest article no es pot interpretar en el sentit d’obligar un estat contractant a concedir als residents de l’altre estat contractant les deduccions personals, les desgravacions i les reduccions fiscals que concedeix als seus propis residents en funció del seu estat civil o de càrregues familiars.

6. Malgrat les disposicions de l’article 2, les disposicions d’aquest article s’apliquen a tots els impostos de qualsevol naturalesa o denominació.

Article 24. Procediment d’arranjament amistós

1. Quan una persona considera que les mesures preses per un o ambdós estats contractants comporten o poden comportar per a ella una imposició no conforme a les disposicions d’aquest Conveni, pot, amb independència dels recursos que preveu el dret intern d’aquests estats, sotmetre el seu cas a l’autoritat competent de qualsevol dels estats contractants. El cas s’ha de sotmetre durant els tres anys que segueixen a la primera notificació de la mesura que comporta una imposició no conforme a les disposicions d’aquest Conveni.

2. L’autoritat competent, si considera que la reclamació està fonamentada i no està en condicions ella mateixa d’aportar-hi una solució satisfactòria, ha de fer el possible per resoldre el cas mitjançant un arranjament amistós amb l’autoritat competent de l’altre estat contractant, amb la finalitat d’evitar una imposició no conforme amb aquest Conveni. L’arranjament al qual s’arribi s’ha d’aplicar siguin quins siguin els terminis previstos pel dret intern dels estats contractants.

3. Les autoritats competents dels estats contractants, mitjançant un arranjament amistós, han de fer el possible per resoldre les dificultats o aclarir els dubtes a què pot donar lloc la interpretació o l’aplicació d’aquest Conveni. També es poden consultar amb la finalitat d’evitar la doble imposició en casos no previstos per aquest Conveni.

4. Les autoritats competents dels estats contractants poden comunicar-se directament entre elles, inclús mitjançant una comissió mixta formada per elles mateixes o els seus representants, amb la finalitat d’arribar a un arranjament en el sentit dels apartats anteriors.

5. Quan, a. d’acord amb l’apartat 1, una persona ha presentat un cas a l’autoritat competent d’un estat contractant basant-se en el fet que les accions d’un o d’ambdós estats contractants han donat lloc a que aquesta persona hagi d’assumir una imposició no conforme a les disposicions d’aquest Conveni, i b. les autoritats competents no poden arribar a un acord per resoldre aquest cas d’acord amb l’apartat 2 en un termini de dos anys a comptar de la data en què s’ha proporcionat a ambdós autoritats competents tota la informació requerida aquestes per resoldre el cas, qualsevol qüestió no resolta que sorgeixi del cas se sotmetrà a arbitratge si la persona ho sol·licita per escrit. No obstant això, aquestes qüestions no resoltes no seran sotmeses a arbitratge si un tribunal o tribunal administratiu d’un dels dos estats ja ha dictat una decisió sobre aquestes qüestions. Llevat que una persona directament afectada pel cas no accepti l’acord amistós que implementa la decisió arbitral, aquesta decisió serà vinculant per a ambdós estats contractants i s’executarà sense perjudici dels límits de temps establerts en la legislació interna d’aquests estats. Les autoritats competents dels estats contractants establiran de mutu acord com s’ha d’aplicar aquest apartat.

Article 25. Intercanvi d’informació

1. Les autoritats competents dels estats contractants intercanvien informació previsiblement rellevant per aplicar les disposicions d’aquest Conveni o per a l’execució o l’aplicació del dret intern relatiu als impostos de qualsevol naturalesa o denominació exigibles pels estats contractants, per les seves subdivisions polítiques o entitats locals, en la mesura que la imposició així exigida no sigui contrària al Conveni. L’intercanvi d’informació no està restringit pels articles 1 i 2.

2. La informació rebuda en virtut de l’apartat 1 per un estat contractant es mantindrà en secret, de la mateixa manera que la informació obtinguda en aplicació del dret intern d’aquest estat, i únicament pot ser revelada a les persones o autoritats (inclosos tribunals i òrgans administratius) encarregades de la liquidació o la recaptació dels impostos esmentats a l’apartat 1, de la seva aplicació efectiva o de la persecució de l’incompliment relatiu a aquests impostos, de la resolució dels recursos relatius a aquests impostos o de la seva supervisió. Aquestes persones o autoritats únicament poden emprar aquesta informació per a les finalitats esmentades. Poden revelar-la en el marc d’audiències públiques dels tribunals o de decisions judicials. No obstant això, la informació rebuda per un estat contractant pot ser emprada per a altres finalitats quan aquesta informació pugui ser emprada per a altres finalitats segons la legislació interna dels dos estats i l’autoritat competent de l’estat emissor n’autoritzi l’ús.

3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no poden, en cap cas, ser interpretades en el sentit d’obligar un estat contractant a: a. prendre mesures administratives contràries a la seva legislació o pràctica administrativa o a les de l’altre estat contractant; b. proporcionar informació que no pugui ser obtinguda d’acord amb la seva legislació o en el marc de la seva pràctica administrativa habitual o en la de l’altre estat contractant; c. proporcionar informació que revela un secret de caràcter mercantil, empresarial, industrial, comercial o professional o un procediment relacionat amb una activitat econòmica, o informació la revelació de la qual sigui contrària a l’ordre públic.

4. Si un estat contractant sol·licita informació de conformitat amb aquest article, l’altre estat contractant utilitza les mesures de les quals disposa per obtenir la informació sol·licitada, independentment que l’altre estat no necessiti aquesta informació per a finalitats tributàries pròpies. L’obligació precedent està restringida per les disposicions de l’apartat 3, però en cap cas els estats contractants no poden interpretar aquestes restriccions com a base per denegar l’intercanvi d’informació únicament per l’absència d’interès nacional en la informació sol·licitada.

5. En cap cas les disposicions de l’apartat 3 s’interpreten en el sentit de permetre a un estat contractant denegar l’intercanvi d’informació únicament perquè aquesta informació la posseeixen bancs, altres institucions financeres, o qualsevol persona que actuï en qualitat de mandatària o fiduciària, inclosos els agents designats, o perquè aquesta informació està relacionada amb els drets de propietat d’una persona.

Article 26. Membres de missions diplomàtiques i oficines consulars

Les disposicions d’aquest Conveni no afectaran els privilegis fiscals conferits als membres de les missions diplomàtiques o de les oficines consulars de conformitat amb els principis generals del dret internacional o en virtut de les disposicions d’acords especials.

Article 27. Limitació de beneficis

1. No obstant la resta de disposicions d’aquest Conveni, els beneficis concedits en virtut d’aquest no s’atorguen respecte d’un element de renda o de patrimoni quan és raonable concloure, tenint en compte tots els fets i circumstàncies pertinents, que l’obtenció d’aquest benefici era un dels propòsits principals d’aquell instrument o d’aquella operació que directament o indirectament generen el dret a percebre aquest benefici, llevat que es determini que la concessió del benefici en aquestes circumstàncies és conforme amb l’objecte i els propòsits de les disposicions pertinents d’aquest Conveni. Abans que a un resident d’un estat contractant se li deneguin aquests beneficis a l’altre estat contractant per les raons de la frase precedent, l’autoritat competent de l’altre estat contractant ho notificarà a l’autoritat competent del primer estat esmentat.

2. Quan es denega un benefici en virtut d’aquest Conveni a una persona segons el que preveu l’apartat 1, l’autoritat competent de l’estat contractant que altrament hauria concedit aquest benefici ha de tractar, malgrat això, aquesta persona com a una persona amb dret a aquest benefici o a beneficis diferents pel que fa a un element específic de renda o de patrimoni, si aquesta autoritat competent, a petició d’aquesta persona i després de considerar els fets i circumstàncies rellevants, determina que aquests beneficis s’haurien concedit a aquesta persona en absència de l’operació o de l’instrument a què es refereix l’apartat 1. L’autoritat competent de l’estat contractant a la qual s’hagi presentat la sol·licitud ho consultarà amb l’autoritat competent de l’altre estat abans de denegar una sol·licitud presentada en virtut d’aquest apartat per un resident d’aquest altre estat.

Article 28. Entrada en vigor

1. Els estats contractants es notifiquen mútuament per escrit, per via diplomàtica, l’acompliment dels procediments legals necessaris per a l’entrada en vigor d’aquest Conveni.

2. El Conveni entra en vigor a la data de la darrera d’aquestes notificacions. Les seves disposicions tindran efecte: a. respecte dels impostos retinguts a l’origen, sobre les rendes obtingudes el primer dia o a partir del primer dia de gener de l’any natural següent a l’any en què entri en vigor el Conveni; b. respecte dels altres impostos sobre la renda i dels impostos sobre el patrimoni, per als impostos exigibles per a qualsevol exercici fiscal que comenci el primer dia o a partir del primer dia de gener de l’any natural següent a l’any en què entri en vigor el Conveni.

Article 29. Denúncia

1. Aquest Conveni es conclou amb durada indefinida. Qualsevol dels estats contractants pot denunciar el Conveni, per via diplomàtica, mitjançant una notificació de denúncia a l’altre estat contractant per escrit a més tardar el 30 de juny de qualsevol any natural després que venci un període de cinc anys a partir de la data de la seva entrada en vigor. En aquest cas, el Conveni deixarà de tenir efecte: a. respecte dels impostos retinguts a l’origen, sobre les rendes obtingudes el primer dia o a partir del primer dia de gener de l’any natural següent a l’any en què hagi estat lliurada la notificació; b. respecte dels altres impostos sobre la renda i dels impostos sobre el patrimoni, per als impostos exigibles per a qualsevol exercici fiscal que comenci el primer dia o a partir del primer dia de gener de l’any natural següent a l’any en què hagi estat lliurada la notificació.

A aquest efecte, els signataris, degudament autoritzats pels seus respectius governs, signen aquest Conveni. Fet per duplicat, en dos exemplars originals, a Nova York, el dia 23 de setembre del 2025, en català, estonià i anglès, tots els textos igualment fefaents. En cas de qualsevol divergència en la interpretació preval el text en anglès. Pel Principat d’Andorra Per la República d’Estònia

Protocol A la signatura, avui, del Conveni subscrit entre el Principat d’Andorra i la República d’Estònia per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals, els sotasignats han acordat que les disposicions següents formaran part integrant del Conveni: I. En relació amb l’article 25 (Intercanvi d’informació): Sense perjudici de l’entrada en vigor del Conveni, les sol·licituds d’informació només es poden fer respecte als períodes que s’iniciïn l’1 de gener del 2017 o a partir d’aquesta data. II. En relació amb l’assistència en la recaptació d’impostos: En cas que, de conformitat amb un acord o conveni per evitar la doble imposició conclòs amb un altre país després de la data en què se signi aquest Conveni, Andorra es compromet a incloure un article similar a l’article 27 del model de l’OCDE en aquest acord o conveni, llavors s’aplicaran les mateixes disposicions a l’assistència en la recaptació d’impostos entre els estats contractants d’aquest Conveni. A aquest efecte, els signataris, degudament autoritzats, signen aquest Protocol. Fet per duplicat, en dos exemplars originals, a Nova York, el dia 23 de setembre del 2025, en català, estonià i anglès, tots els textos igualment fefaents. En cas de qualsevol divergència en la interpretació preval el text en anglès. Pel Principat d’Andorra Per la República d’Estònia