Article 11. Interessos

Article 11. Interessos

1. Els interessos procedents d’un estat contractant i pagats a un resident de l’altre estat contractant poden ser gravats en aquest altre estat.

2. No obstant això, els interessos procedents d’un estat contractant també es poden gravar en aquest estat de conformitat amb la legislació d’aquest estat, però si el beneficiari efectiu dels interessos és un resident de l’altre estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir del: a. 7% de l’import brut dels interessos si el beneficiari efectiu dels interessos és una persona física; b. 0% de l’import brut dels interessos en tots els altres casos.

3. El terme interessos emprat en aquest article significa els rendiments de reclamacions de deutes de qualsevol naturalesa, amb o sense garantia hipotecària, i que donin o no dret a participar en els beneficis del deutor, i, en particular, els rendiments de valors públics i els rendiments de bons o obligacions, incloses les primes i els lots vinculats a aquests valors, bons o obligacions. El terme interessos no inclou cap renda que es consideri un dividend d’acord amb les disposicions de l’article 10. Les penalitzacions per demora en el pagament no es consideren interessos als efectes d’aquest article.

4. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels interessos, que és resident d’un estat contractant, exerceix un negoci a l’altre estat contractant, d’on procedeixen els interessos, mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, i quan la reclamació de deute que genera els interessos està efectivament vinculada a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

5. Els interessos es consideren procedents d’un estat contractant quan el deutor resideix en aquest estat. No obstant això, quan el deutor dels interessos, sigui resident o no d’un estat contractant, té en un estat contractant un establiment permanent pel qual ha contret un deute que dona lloc al pagament d’interessos i que suporta la càrrega d’aquests interessos, aquests interessos es consideren procedents de l’estat contractant on està situat l’establiment permanent.

6. Quan, per raó de les relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu o de les que l’un i l’altre mantenen amb terceres persones, l’import dels interessos, tenint en compte la reclamació del deute pel qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’apliquen únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és gravable de conformitat amb la legislació de cada estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.