Article 24. Procediment d’arranjament amistós

Article 24. Procediment d’arranjament amistós

1. Quan una persona considera que les mesures preses per un o ambdós estats contractants comporten o poden comportar per a ella una imposició no conforme a les disposicions d’aquest Conveni, pot, amb independència dels recursos que preveu el dret intern d’aquests estats, sotmetre el seu cas a l’autoritat competent de qualsevol dels estats contractants. El cas s’ha de sotmetre durant els tres anys que segueixen a la primera notificació de la mesura que comporta una imposició no conforme a les disposicions d’aquest Conveni.

2. L’autoritat competent, si considera que la reclamació està fonamentada i no està en condicions ella mateixa d’aportar-hi una solució satisfactòria, ha de fer el possible per resoldre el cas mitjançant un arranjament amistós amb l’autoritat competent de l’altre estat contractant, amb la finalitat d’evitar una imposició no conforme amb aquest Conveni. L’arranjament al qual s’arribi s’ha d’aplicar siguin quins siguin els terminis previstos pel dret intern dels estats contractants.

3. Les autoritats competents dels estats contractants, mitjançant un arranjament amistós, han de fer el possible per resoldre les dificultats o aclarir els dubtes a què pot donar lloc la interpretació o l’aplicació d’aquest Conveni. També es poden consultar amb la finalitat d’evitar la doble imposició en casos no previstos per aquest Conveni.

4. Les autoritats competents dels estats contractants poden comunicar-se directament entre elles, inclús mitjançant una comissió mixta formada per elles mateixes o els seus representants, amb la finalitat d’arribar a un arranjament en el sentit dels apartats anteriors.

5. Quan, a. d’acord amb l’apartat 1, una persona ha presentat un cas a l’autoritat competent d’un estat contractant basant-se en el fet que les accions d’un o d’ambdós estats contractants han donat lloc a que aquesta persona hagi d’assumir una imposició no conforme a les disposicions d’aquest Conveni, i b. les autoritats competents no poden arribar a un acord per resoldre aquest cas d’acord amb l’apartat 2 en un termini de dos anys a comptar de la data en què s’ha proporcionat a ambdós autoritats competents tota la informació requerida aquestes per resoldre el cas, qualsevol qüestió no resolta que sorgeixi del cas se sotmetrà a arbitratge si la persona ho sol·licita per escrit. No obstant això, aquestes qüestions no resoltes no seran sotmeses a arbitratge si un tribunal o tribunal administratiu d’un dels dos estats ja ha dictat una decisió sobre aquestes qüestions. Llevat que una persona directament afectada pel cas no accepti l’acord amistós que implementa la decisió arbitral, aquesta decisió serà vinculant per a ambdós estats contractants i s’executarà sense perjudici dels límits de temps establerts en la legislació interna d’aquests estats. Les autoritats competents dels estats contractants establiran de mutu acord com s’ha d’aplicar aquest apartat.