Conveni entre el Principat d’Andorra i Montenegro per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals

El Principat d’Andorra i Montenegro (d’ara endavant, “els estats contractants”), Amb el desig de continuar desenvolupant les seves relacions econòmiques i reforçar la seva cooperació en matèria fiscal, Amb la voluntat de concloure un conveni per eliminar la doble imposició amb relació als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni sense generar oportunitats per a la no imposició o per a la imposició reduïda mitjançant l’evasió o l’elusió fiscals (incloent-hi un ús abusiu dels convenis internacionals que tinguin com a objectiu obtenir desgravacions previstes en aquest Conveni per afavorir indirectament residents d’estats tercers), Han convingut el següent:

Article 1. Persones cobertes

Aquest Conveni s’aplica a les persones que són residents d’un o dels dos estats contractants.

Article 2. Impostos coberts

1. Aquest Conveni s’aplica als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni exigibles per part de cadascun dels estats contractants o de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, sigui quin sigui el seu sistema d’exacció.

2. Es consideren impostos sobre la renda i sobre el patrimoni els que graven la totalitat de la renda o la totalitat del patrimoni, o qualsevol part de la renda o el patrimoni, inclosos els impostos sobre guanys procedents de l’alienació de béns mobles o immobles, els impostos sobre l’import global dels sous o salaris pagats per empreses, així com els impostos sobre plusvàlues.

3. Els impostos actuals als quals s’aplica el Conveni són, en particular: a. Pel que fa a Andorra: i. L’impost sobre societats. ii. L’impost sobre la renda de les persones físiques. iii. L’impost sobre la renda dels no-residents fiscals. (d’ara endavant, “impostos andorrans”). b. Pel que fa a Montenegro: i. L’impost sobre la renda de les persones físiques. ii. L’impost sobre societats. iii. L’impost sobre béns immobles. (d’ara endavant, “impostos montenegrins”).

4. El Conveni també s’aplica a qualsevol impost de naturalesa idèntica o anàloga que s’estableixi després de la signatura d’aquest Conveni i que s’afegeixi als ja existents o els substitueixi. Les autoritats competents dels estats contractants es notificaran les modificacions significatives que s’hagin introduït en les seves legislacions fiscals.

Article 3. Definicions generals

1. Als efectes del Conveni, tret que del context se n’infereixi una interpretació diferent: a. El terme Andorra significa el Principat d’Andorra i, emprat en sentit geogràfic, designa el territori del Principat d’Andorra. b. El terme Montenegro significa l’estat de Montenegro i, emprat en sentit geogràfic, designa el territori de Montenegro, les seves aigües marítimes interiors i la franja del mar territorial, l’espai aeri corresponent, així com el llit marí i el subsol de la part d’alta mar situada fora del límit exterior del mar territorial sobre la qual Montenegro exerceix els seus drets sobirans a efectes d’exploració i explotació dels seus recursos naturals de conformitat amb la seva legislació interna i el dret internacional. c. Els termes estat contractant i altre estat contractant signifiquen Andorra o Montenegro, segons el context. d. El terme persona comprèn les persones físiques, les societats i qualsevol altre agrupament de persones. e. El terme societat significa qualsevol persona jurídica o qualsevol entitat que es consideri com una persona jurídica a efectes impositius. f. El terme empresa s’aplica al desenvolupament de qualsevol negoci. g. Els termes empresa d’un estat contractant i empresa de l’altre estat contractant signifiquen, respectivament, una empresa explotada per un resident en un estat contractant i una empresa explotada per un resident en l’altre estat contractant. h. El terme trànsit internacional significa qualsevol transport efectuat per una nau o una aeronau excepte quan la nau o l’aeronau operin únicament entre punts situats en un estat contractant i l’empresa que explota la nau o l’aeronau no sigui una empresa d’aquest estat. i. El terme autoritat competent significa: i. En el cas d’Andorra, el ministre encarregat de les finances o el seu representant autoritzat. ii.

En el cas de Montenegro, el Ministeri de Finances o el seu representant autoritzat. j. El terme nacional , en relació amb un estat contractant, significa: i. Qualsevol persona física que tingui la nacionalitat d’aquest estat contractant. ii.

Qualsevol persona jurídica, societat de persones ( partnership ) o associació, constituïda de conformitat amb la legislació en vigor d’aquest estat contractant. k. El terme negoci inclou la realització de serveis professionals i d’altres activitats de caràcter independent. l. El terme fons de pensions reconegut d’un estat significa una entitat o instrument establert en aquest estat als quals la legislació fiscal d’aquest estat doti de personalitat independent, i i. Que hagi estat establert i s’exploti exclusivament o gairebé exclusivament per administrar o proporcionar prestacions de jubilació o altres prestacions complementàries o accessòries a persones físiques i que estigui regulat com a tal per aquest estat o per una de les seves subdivisions polítiques o autoritats locals; o ii.

Que hagi estat establert i s’exploti exclusivament o gairebé exclusivament per invertir fons per al benefici d’entitats o instruments esmentats en el punt i .

2. Per a l’aplicació del Conveni en qualsevol moment per part d’un estat contractant, qualsevol terme que no hi estigui definit té, llevat que del context se n’infereixi una interpretació diferent o que les autoritats competents n’acordin un significat diferent de conformitat amb el que preveu l’article 24, el significat que en aquell moment li atribueixi la legislació d’aquest estat pel que fa als impostos que són objecte del Conveni, el significat donat per la legislació fiscal aplicable d’aquest estat preval per damunt del que resultaria d’altres branques del dret d’aquest estat.

Article 4. Resident

1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió resident d’un estat contractant significa qualsevol persona que, d’acord amb la legislació d’aquest estat, estigui subjecta a imposició en aquest estat en virtut del seu domicili, residència, seu de direcció o lloc de constitució o qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, incloent-hi també aquest estat i les seves subdivisions polítiques o entitats locals, així com els fons de pensions reconeguts d’aquest estat. Aquest terme no inclou, però, les persones que estiguin subjectes a imposició en aquest estat exclusivament per rendes originades en aquest estat o patrimoni situat en aquest estat.

2. Quan, d’acord amb les disposicions de l’apartat 1, una persona física és resident en ambdós estats contractants, la seva situació s’ha de resoldre de la manera següent: a. Aquesta persona es considera resident exclusivament de l’estat on disposa d’un habitatge permanent a la seva disposició; si disposa d’un habitatge permanent en ambdós estats, es considera resident exclusivament de l’estat on manté vincles personals i econòmics més estrets (centre d’interessos vitals). b. Si no es pogués determinar l’estat on aquesta persona té el centre dels seus interessos vitals, o si no tingués habitatge permanent a la seva disposició en cap dels estats, es considera resident exclusivament de l’estat on sojorna de manera habitual. c. Si aquesta persona sojornés de manera habitual en ambdós estats o si no sojornés de manera habitual en cap dels dos, es considera exclusivament resident de l’estat del qual sigui nacional. d. Si aquesta persona fos nacional d’ambdós estats o si no fos nacional de cap dels dos estats, les autoritats competents dels estats contractants han de resoldre la qüestió de comú acord.

3. Quan, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, una persona diferent d’una persona física sigui resident dels dos estats contractants, les autoritats competents dels estats contractants han de determinar de mutu acord l’estat contractant del qual aquesta persona es considera resident als efectes del Conveni, atesa la seva seu de direcció efectiva, el lloc de creació, de constitució o constituïda per altres procediments, així com qualsevol altre factor rellevant. A manca d’aquest acord, aquesta persona no té dret a cap benefici o exempció fiscals previstos en aquest Conveni excepte en la mesura i la manera que pugui ser acordat per les autoritats competents dels estats contractants.

Article 5. Establiment permanent

1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió establiment permanent significa un lloc fix de negocis a través del qual una empresa exerceix la totalitat o part de la seva activitat.

2. L’expressió establiment permanent inclou, en particular: a. Una seu de direcció b. Una sucursal c. Una oficina d. Una fàbrica e. Un taller f. Una mina, un pou de petroli o de gas, una pedrera o qualsevol altre lloc d’extracció de recursos naturals, i g. Una explotació agrícola, pecuària o forestal

3. Una obra de construcció, una construcció o un projecte d’instal·lació constitueix un establiment permanent, però només si la seva durada supera els dotze mesos.

4. No obstant les disposicions anteriors d’aquest article, es considera que l’expressió establiment permanent no inclou: a. La utilització d’instal·lacions amb l’única finalitat d’emmagatzemar, exposar o lliurar béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa. b. El manteniment d’un dipòsit de béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa amb l’única finalitat d’emmagatzemar-los, exposar-los o lliurar-los. c. El manteniment d’un dipòsit de béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa amb l’única finalitat de ser processats per una altra empresa. d. El manteniment d’un lloc fix de negocis amb l’única finalitat de comprar béns o mercaderies o de reunir informació per a l’empresa. e. El manteniment d’un lloc fix de negocis amb l’única finalitat de fer, per a l’empresa, qualsevol altra activitat de caràcter preparatori o auxiliar. f. El manteniment d’un lloc fix de negocis amb l’única finalitat d’efectuar qualsevol combinació de les activitats esmentades en les lletres a a e , sempre que l’activitat general del lloc fix de negocis que resulti d’aquesta combinació sigui de caràcter preparatori o auxiliar.

5. Tot i les disposicions dels apartats 1 i 2, si una persona -que no sigui un agent independent a qui s’apliquen les disposicions de l’apartat 6- actua en un estat contractant en representació d’una empresa i té poder, i habitualment l’exerceix, per subscriure contractes en nom de l’empresa, es considera que aquesta empresa té un establiment permanent en aquest estat per a totes les activitats que aquesta persona exerceixi per a l’empresa, llevat que les activitats d’aquesta persona es limitin a les que s’esmenten en l’apartat 4 i que, si fossin exercides a través d’un lloc fix de negocis, no permetrien que es considerés aquest lloc fix de negocis com un establiment permanent de conformitat amb les disposicions d’aquest apartat.

6. No es considera que una empresa té un establiment permanent en un estat contractant simplement perquè hi desenvolupi activitats econòmiques a través d’un corredor, d’un agent comissionista general o qualsevol altre agent de caràcter independent, sempre que aquestes persones actuïn en el curs ordinari de les seves activitats econòmiques.

7. El fet que una societat resident d’un estat contractant controli una societat resident de l’altre estat contractant o estigui controlada per aquesta última o que exerceixi activitats econòmiques en aquest altre estat (ja sigui mitjançant un establiment permanent o de qualsevol altra manera) no és suficient, per si sol, per considerar qualsevol d’aquestes societats com un establiment permanent de l’altre.

Article 6. R endes de béns immobles

1. Les rendes que un resident d’un estat contractant obté de béns immobles (incloses les rendes d’explotacions agrícoles o forestals) situats a l’altre estat contractant poden ser gravades en aquest altre estat.

2. L’expressió béns immobles té el significat que li atribueix la legislació de l’estat contractant on es troben situats els béns en qüestió. L’expressió inclou, en qualsevol cas, els béns accessoris als béns immobles, el bestiar i l’equip emprat en les explotacions agrícoles i forestals, els drets als quals s’apliquen les disposicions del dret privat relatiu a la propietat immobiliària, l’usdefruit de béns immobles i els drets a percebre pagaments fixos o variables en compensació per l’explotació o la concessió de l’explotació de jaciments minerals, fonts i altres recursos naturals; les naus i les aeronaus no es consideren béns immobles.

3. Les disposicions de l’apartat 1 s’apliquen a les rendes procedents de la utilització directa, del lloguer o la utilització de qualsevol altra forma d’explotació dels béns immobles.

4. Les disposicions dels apartats 1 i 3 també s’apliquen a les rendes procedents dels béns immobles d’una empresa.

Article 7. Beneficis d’activitats econòmiques

1. Els beneficis d’una empresa d’un estat contractant estan sotmesos a imposició exclusivament en aquest estat, llevat que l’empresa exerceixi la seva activitat en l’altre estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat. Si l’empresa exerceix la seva activitat d’aquesta manera, els beneficis que siguin atribuïbles a aquest establiment permanent de conformitat amb les disposicions de l’apartat 2 poden ser imposables en aquest altre estat.

2. Als efectes del que preveuen aquest article i l’article 22, els beneficis que siguin atribuïbles en cada estat contractant a l’establiment permanent a què es refereix l’apartat 1 són els beneficis que ell mateix hauria obtingut, en particular en les seves relacions amb altres parts de l’empresa, si es tractés d’una empresa independent i separada que portés a terme les mateixes activitats o activitats similars en les mateixes condicions o condicions similars, tenint en compte les funcions desenvolupades, els actius utilitzats i els riscos assumits per l’empresa a través de l’establiment permanent i a través de les altres parts de l’empresa.

3. Quan, de conformitat amb l’apartat 2, un estat contractant ajusti els beneficis atribuïbles a un establiment permanent d’una empresa d’un dels estats contractants i gravi en conseqüència els beneficis de l’empresa que han estat gravats a l’altre estat, l’altre estat, en la mesura que sigui necessari per eliminar la doble imposició sobre aquests beneficis, ha de fer l’ajustament pertinent a l’import de l’impost gravat sobre aquests beneficis. A l’hora de determinar aquest ajustament, les autoritats competents dels estats contractants s’han de consultar mútuament, si esdevé necessari.

4. Quan els beneficis incloguin les rendes regulades separadament en altres articles d’aquest Conveni, les disposicions d’aquells articles no es veuran afectades per les disposicions d’aquest article.

Article 8. Transport marítim i aeri internacional

1. Els beneficis d’una empresa d’un estat contractant obtinguts de l’explotació de naus o aeronaus utilitzades en el trànsit internacional només seran imposables en aquest estat.

2. Les disposicions de l’apartat 1 també s’apliquen als beneficis procedents de la participació en un consorci ( pool ), en una explotació conjunta o en un organisme d’explotació internacional.

3. Als efectes d’aquest article, els beneficis procedents de l’explotació de naus o aeronaus utilitzats en el trànsit internacional inclouen també: a. Els beneficis procedents del lloguer de naus o aeronaus sense tripulació utilitzats en el trànsit internacional, i b. Els beneficis procedents de l’ús, el manteniment o el lloguer de contenidors utilitzats en el trànsit internacional (inclosos els remolcs i l’equip connex per al transport de contenidors). quan aquest lloguer o ús, manteniment o lloguer són complementaris o accessoris a l’explotació de naus o aeronaus utilitzades en el trànsit internacional.

Article 9. Empreses associades

1. Quan a. Una empresa d’un estat contractant participa directament o indirectament en la direcció, el control o el capital d’una empresa de l’altre estat contractant, o b. Les mateixes persones participen directament o indirectament en la direcció, el control o el capital d’una empresa d’un estat contractant i d’una empresa de l’altre estat contractant, i, en un i l’altre cas, les dos empreses estan vinculades, en les seves relacions comercials o financeres, per condicions acceptades o imposades que difereixin de les que s’haurien convingut entre empreses independents, els beneficis que, sense aquestes condicions, hauria pogut obtenir una de les empreses, però que de fet no s’hagin pogut obtenir a causa d’aquestes condicions, es poden incloure en els beneficis d’aquesta empresa i, per tant, ser gravats.

2. Quan un estat contractant inclogui en els beneficis d’una empresa d’aquest estat –i per tant, gravi– beneficis sobre els quals una empresa de l’altre estat contractant ja hagi estat gravada en aquest altre estat, i aquest altre estat reconegui que els beneficis inclosos d’aquesta manera són beneficis que hauria obtingut l’empresa del primer estat si les condicions convingudes entre les dos empreses haguessin estat les que haguessin convingut empreses independents, l’altre estat practica l’ajustament que procedeixi a l’import de l’impost aplicat sobre aquests beneficis. Per determinar aquest ajustament, es tindran en compte les altres disposicions d’aquest Conveni i les autoritats competents dels estats contractants es consultaran quan sigui necessari.

Article 10. Dividends

1. Els dividends pagats per una societat resident d’un estat contractant a un resident de l’altre estat contractant poden ser gravats en aquest altre estat.

2. No obstant això, aquests dividends pagats per una societat resident d’un estat contractant poden ser gravats també en aquest estat de conformitat amb la seva legislació, però si el beneficiari efectiu dels dividends és resident de l’altre estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir: a. El cinc per cent de l’import brut dels dividends si el beneficiari efectiu és una societat (que no sigui una societat de persones - partnership ) que deté directament o indirectament almenys el cinc per cent del capital de la societat que paga els dividends. b. El deu per cent de l’import brut dels dividends en tots els altres casos. Aquest apartat no afecta la imposició de la societat respecte dels beneficis sobre els quals es paguen els dividends.

3. El terme dividends utilitzat en aquest article significa els rendiments procedents d’accions, de les accions o bons de gaudi, de les participacions mineres, dels bons de fundador o altres drets, excepte els de crèdits, que permetin participar en els beneficis, així com les rendes d’altres drets sotmesos al mateix règim fiscal que els rendiments de les accions per la legislació de l’estat de residència de la societat distribuïdora.

4. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels dividends, resident d’un estat contractant, exerceixi en l’altre estat contractant on resideix la societat que paga els dividends una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, i la participació que genera els dividends estigui vinculada efectivament a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

5. Quan una societat que és resident d’un estat contractant obtingui beneficis o rendes de l’altre estat contractant, aquest altre estat no pot percebre cap impost sobre els dividends pagats per la societat, llevat que aquests dividends es paguin a un resident d’aquest altre estat, o que la participació que genera els dividends estigui efectivament vinculada a un establiment permanent situat en aquest altre estat, ni sotmetre els beneficis no distribuïts de la societat a un impost sobre els mateixos beneficis, encara que els dividends pagats o els beneficis no distribuïts consisteixin, totalment o en part, en beneficis o rendes procedents d’aquest altre estat.

Article 11. Interessos

1. Els interessos procedents d’un estat contractant i pagats a un resident de l’altre estat contractant poden ser gravats en aquest altre estat.

2. No obstant això, els interessos procedents d’un estat contractant també es poden gravar en aquest estat de conformitat amb la legislació d’aquest estat, però si el beneficiari efectiu dels interessos és un resident de l’altre estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir el cinc per cent de l’import brut dels interessos.

3. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 2, els impostos procedents d’un estat contractant, derivats i que pertanyin efectivament al govern de l’altre estat contractant, incloses les seves entitats locals, el Banc Central o qualsevol entitat financera propietat total d’aquest govern, estaran exempts d’impostos en el primer estat esmentat.

4. El terme interessos emprat en aquest article significa els rendiments dels crèdits de qualsevol naturalesa, amb garantia hipotecària o sense, o amb el dret a participar en els beneficis del deutor o sense i, en particular, els rendiments de valors públics i els rendiments de bons o obligacions, inclosos les primes i els lots vinculats a aquests títols. Les penalitzacions per demora en el pagament no es consideren interessos als efectes d’aquest article.

5. Les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels interessos, que és resident d’un estat contractant, exerceix un negoci a l’altre estat contractant, d’on procedeixin els interessos, mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, i quan el crèdit que genera els interessos està efectivament vinculat a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

6. Els interessos es consideren procedents d’un estat contractant quan el deutor resideixi en aquest estat. No obstant això, quan el deutor dels interessos, sigui resident o no d’un estat contractant, tingui en un estat contractant un establiment permanent pel qual hagi contret un deute que dona lloc al pagament d’interessos i que suporti la càrrega d’aquests interessos, aquests interessos es consideren procedents de l’estat contractant on estigui situat l’establiment permanent.

7. Quan, per raó de les relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu o de les que l’un i l’altre mantinguin amb terceres persones, l’import dels interessos, tenint en compte el crèdit pel qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’apliquen únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és gravable de conformitat amb la legislació de cada estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.

Article 12. Cànons

1. Els cànons procedents d’un estat contractant i pagats a un resident de l’altre estat contractant poden ser gravats en aquest altre estat.

2. No obstant això, els cànons procedents d’un estat contractant també es poden gravar en aquest estat de conformitat amb la legislació d’aquest estat, però si el beneficiari efectiu dels cànons és un resident de l’altre estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir el cinc per cent de l’import brut dels cànons.

3. El terme cànons emprat en aquest article significa els pagaments de qualsevol naturalesa rebuts com a contraprestació per l’ús o pel dret d’ús de qualsevol dret d’autor sobre obres literàries, artístiques o científiques, incloses les pel·lícules cinematogràfiques, patents, marques comercials, dissenys o models, plànols, fórmules o procediments secrets, o per informació relativa a experiències adquirides en els camps industrial, comercial o científic.

4. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels cànons que és resident d’un estat contractant exerceix a l’altre estat contractant d’on procedeixen els cànons una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, i el dret o el bé pel qual es paguen els cànons està efectivament vinculat a aquest establiment permanent. En aquests casos, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

5. Es considera que els cànons procedeixen d’un estat contractant quan el deutor sigui un resident d’aquest estat. No obstant això, quan el deutor dels cànons, sigui resident o no d’un estat contractant, tingui en un dels estats contractants un establiment permanent a través del qual s’ha contret l’obligació que dona lloc al pagament de cànons i que suporti la càrrega d’aquests cànons, es considera que aquests cànons procedeixen de l’estat on se situï l’establiment permanent.

6. Quan, per raó de les relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu o de les que l’un i l’altre mantinguin amb terceres persones, l’import dels cànons, tenint en compte l’ús, la cessió de drets o la informació pels quals es paguin, excedeixi el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’apliquen únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és gravable de conformitat amb la legislació de cada estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.

Article 13. Guanys de capital

1. Els guanys que un resident d’un estat contractant obtingui de l’alienació de béns immobles tal com es defineixen a l’article 6 i situats a l’altre estat contractant poden ser gravats en aquest altre estat.

2. Els guanys procedents de l’alienació de béns mobles que formen part de l’actiu d’un establiment permanent que una empresa d’un estat contractant tingui en l’altre estat contractant, inclosos els guanys procedents de l’alienació d’aquest establiment permanent (sol o amb el conjunt de l’empresa), poden ser gravats en aquest altre estat.

3. Els guanys que obtingui una empresa d’un estat contractant que explota naus o aeronaus utilitzades en el trànsit internacional de l’alienació d’aquestes naus o aeronaus o de béns mobles afectes a l’explotació d’aquestes naus o aeronaus, només són imposables en aquest estat.

4. Els guanys obtinguts per un resident d’un estat contractant de l’alienació d’accions o interessos comparables, com ara interessos en una societat de persones ( partnership ) o en un fideïcomís ( trust ), poden ser gravats en l’altre estat si, en qualsevol moment al llarg dels 365 dies anteriors a l’alienació, aquestes accions o aquests interessos comparables obtenen més del cinquanta per cent del seu valor, directament o indirectament, d’un bé immoble, tal com queda definit en l’article 6, situat en aquest altre estat.

5. Els guanys obtinguts de l’alienació de qualsevol altre bé, diferent dels esmentats en els apartats 1, 2, 3 i 4, només seran imposables en l’estat contractant en què resideixi l’alienador.

Article 14. R endes del treball

1. Sense perjudici del que disposen els articles 15, 17 i 18, els sous, els salaris i altres remuneracions similars obtinguts per un resident d’un estat contractant en concepte d’un treball són gravables exclusivament en aquest estat tret que l’ocupació s’exerceixi en l’altre estat contractant. Si l’ocupació s’exerceix d’aquesta manera, les remuneracions que se’n deriven poden ser gravades en aquest altre estat.

2. No obstant el que disposa l’apartat 1, les remuneracions obtingudes per un resident d’un estat contractant en concepte d’un treball exercit en l’altre estat contractant només són gravables en el primer estat esmentat quan: a. El perceptor romangui en l’altre estat durant un període o períodes d’una durada que, en el seu conjunt, no excedeixin 183 dies en qualsevol període de dotze mesos que comenci o s’acabi en l’any fiscal considerat; i b. Les remuneracions les pagui un empresari o es paguin per compte d’un empresari que no és resident de l’altre estat; i c. Les remuneracions no les suporti un establiment permanent que l’empresari tingui en l’altre estat.

3. No obstant les disposicions precedents d’aquest article, les remuneracions obtingudes per un resident d’un estat contractant per raó d’un treball efectuat com a membre regular de la tripulació d’una nau o aeronau explotada en trànsit internacional per una empresa d’un estat contractant, i que no sigui a bord d’una nau o aeronau que operi exclusivament en l’altre estat contractant, només són gravades en el primer estat esmentat.

Article 15. Remuneració de consellers

Les remuneracions en qualitat de conseller i altres retribucions anàlogues que un resident d’un estat contractant obtingui com a membre d’un consell d’administració d’una societat que és resident de l’altre estat contractant poden ser gravades en aquest altre estat.

Article 16. Artistes i esportistes

1. No obstant les disposicions de l’article 14, les rendes que un resident d’un estat contractant obtingui de l’exercici de les seves activitats personals en l’altre estat contractant en qualitat d’artista, ja sigui com a actor de teatre, de cinema, de ràdio o de televisió, o en qualitat de músic o com a esportista, poden ser gravades en aquest altre estat.

2. No obstant les disposicions de l’article 14, quan les rendes derivades de les activitats personals efectuades per un artista o un esportista en aquesta qualitat no s’atribueixin al mateix artista o esportista sinó a una altra persona, aquestes rendes poden ser gravades a l’estat contractant en què es portin a terme les activitats de l’artista o l’esportista.

3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen a les rendes derivades de les activitats efectuades en un estat contractant per un artista o un esportista quan l’estada en aquest estat és finançada totalment o principalment amb fons públics de l’altre estat contractant o de les subdivisions polítiques o entitats locals d’aquest estat. En aquest cas, les rendes només són gravables a l’estat contractant del qual l’artista o l’esportista és resident.

Article 17. Pensions

Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 2 de l’article 18, les pensions i altres remuneracions anàlogues que es paguen a un resident d’un estat contractant per raó d’un treball anterior només són gravables en aquest estat.

Article 18. Funció pública

1. a. Els sous, els salaris i altres remuneracions anàlogues pagats per un estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o per una entitat local a una persona física en concepte de serveis prestats a aquest estat o subdivisió o entitat només són gravables en aquest estat. b. No obstant això, aquests sous, salaris i altres remuneracions anàlogues només són gravables en l’altre estat contractant quan els serveis es prestin en aquest estat i la persona física sigui un resident d’aquest estat que: i. Sigui nacional d’aquest estat; o ii. No hagi adquirit la condició de resident d’aquest estat exclusivament amb la finalitat de prestar aquests serveis. 2. a. No obstant el que disposa l’apartat 1, les pensions i altres remuneracions anàlogues pagades per un estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, a càrrec de fons constituïts, a una persona física pels serveis prestats en aquest estat o en aquesta subdivisió o entitat només són gravables en aquest estat. b. No obstant això, aquestes pensions i altres remuneracions anàlogues només són gravables a l’altre estat contractant quan la persona física és resident i nacional d’aquest estat.

3. Les disposicions dels articles 14, 15, 16 i 17 s’apliquen als sous, salaris, pensions i altres remuneracions anàlogues, pagats en concepte de serveis prestats en el marc d’una activitat econòmica exercida per un estat contractant o per una subdivisió política o entitat local seva.

Article 19. Estudiants

Els imports que rebi, per cobrir les despeses de manutenció, d’estudis o de formació pràctica, un estudiant o una persona en pràctiques que sigui, o hagi estat just abans d’arribar a un estat contractant, resident de l’altre estat contractant i que sojorni al primer estat esmentat amb l’única finalitat dels seus estudis o de la seva formació pràctica, no són gravables en aquest estat, sempre que aquests pagaments provinguin de fonts situades fora d’aquest estat.

Article 20. Altres rendes

1. Les rendes d’un resident d’un estat contractant, amb independència de la seva procedència, no previstes en els articles precedents d’aquest Conveni només són gravables en aquest estat.

2. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen a les rendes, altres que les rendes procedents de béns immobles tal com es defineixen a l’apartat 2 de l’article 6, quan el beneficiari efectiu d’aquestes rendes, resident d’un estat contractant, exerceix a l’altre estat contractant una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, i quan el dret o el bé generador de les rendes està vinculat efectivament a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

Article 21. Patrimoni

1. El patrimoni constituït per béns immobles descrits a l’article 6, que és propietat d’un resident d’un estat contractant i que està situat a l’altre estat contractant, pot ser gravat en aquest altre estat.

2. El patrimoni corresponent a béns mobles que formen part de l’actiu d’un establiment permanent que una empresa d’un estat contractant té en l’altre estat contractant pot ser gravat en aquest altre estat.

3. El patrimoni d’una empresa d’un estat contractant que explota naus i aeronaus en el trànsit internacional constituït per aquestes naus i aeronaus, i per béns mobles afectes a l’explotació d’aquestes naus i aeronaus, només és gravable en aquest estat.

4. Els altres elements del patrimoni d’un resident d’un estat contractant només són imposables en aquest estat.

Article 22. Eliminació de la doble imposició

1. De conformitat amb la legislació d’Andorra relativa a l’eliminació de la doble imposició, que no afecta el principi general establert, la doble imposició s’elimina de la manera següent: a. Quan un resident d’Andorra obtingui rendes o sigui propietari de patrimoni que, segons les disposicions d’aquest Conveni, puguin ser imposables a Montenegro, Andorra permetrà la deducció en l’impost d’aquest resident d’un import igual a l’impost pagat a Montenegro. Aquesta deducció no pot excedir, però, la part de l’impost andorrà, calculat abans de la deducció, corresponent a les rendes obtingudes a Montenegro o al patrimoni posseït a Montenegro; b. Quan un resident d’Andorra obtingui rendes o sigui propietari de patrimoni que, d’acord amb les disposicions d’aquest Conveni, estiguin exempts d’impostos a Andorra, Andorra podrà prendre en consideració les rendes o el patrimoni exempts per calcular l’import de l’impost sobre les rendes o el patrimoni restants del resident.

2. A Montenegro: a. Quan un resident de Montenegro obtingui rendes o sigui propietari de patrimoni que, segons les disposicions d’aquest Conveni, puguin ser imposables a Andorra, Montenegro permetrà la deducció en l’impost d’aquest resident d’un import igual a l’impost pagat a Andorra; Aquesta deducció no pot excedir, però, la part de l’impost montenegrí, calculat abans de la deducció, corresponent a les rendes obtingudes a Andorra o al patrimoni posseït a Andorra; b. Quan un resident de Montenegro obtingui rendes o sigui propietari de patrimoni que, d’acord amb les disposicions d’aquest Conveni, estiguin exempts d’impostos a Montenegro, Montenegro podrà prendre en consideració les rendes o el patrimoni exempts per calcular l’import de l’impost sobre les rendes o el patrimoni restants del resident.

Article 23. No-discriminació

1. Els nacionals d’un estat contractant no han d’estar subjectes en l’altre estat contractant a cap impost o obligació relativa al mateix impost, que no s’exigeixi o que sigui més onerós que aquells als que estiguin o puguin estar subjectes els nacionals d’aquest altre estat en les mateixes circumstàncies, en particular pel que fa a la residència. Malgrat les disposicions de l’article 1, aquesta disposició també s’aplica a les persones que no siguin residents d’un o de cap dels estats contractants.

2. Els apàtrides residents d’un estat contractant no han d’estar subjectes en cap dels estats contractants a cap impost o obligació relativa al mateix impost, que no s’exigeixi o que sigui més onerós que aquells als quals estiguin o puguin estar subjectes els nacionals d’aquest estat en les mateixes condicions, en particular pel que fa a la residència.

3. Un establiment permanent que una empresa d’un estat contractant té a l’altre estat contractant no pot ser subjecte a imposició en aquest altre estat de manera menys favorable que la imposició de les empreses d’aquest altre estat que exerceixen la mateixa activitat. Aquesta disposició no es pot interpretar en el sentit d’obligar un estat contractant a concedir als residents de l’altre estat contractant les deduccions personals, desgravacions i reduccions fiscals que concedeix als seus propis residents en funció del seu estat civil o càrregues familiars.

4. Llevat que s’apliquin les disposicions de l’apartat 1 de l’article 9, de l’apartat 7 de l’article 11 o de l’apartat 6 de l’article 12, els interessos, els cànons i altres despeses pagades per una empresa d’un estat contractant a un resident de l’altre estat contractant han de ser deduïbles, per determinar els beneficis subjectes a imposició d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si s’haguessin pagat a un resident del primer estat esmentat. De manera anàloga, qualsevol deute d’una empresa d’un estat contractant a un resident de l’altre estat contractant s’ha de deduir, per determinar el capital imposable d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si hagués estat contret amb un resident de l’estat esmentat en primer lloc.

5. Les empreses d’un estat contractant el capital de les quals és propietat o està sota el control, directament o indirectament, totalment o en part, d’un o diversos residents de l’altre estat contractant, no han d’estar sotmeses, en el primer estat esmentat, a cap impost o obligació relatiu al mateix impost, que no s’exigeixi o que sigui més onerós que aquells als que estan o puguin estar subjectes altres empreses similars del primer estat esmentat.

6. Malgrat les disposicions de l’article 2, les disposicions d’aquest article s’apliquen a tots els impostos de qualsevol naturalesa o denominació.

Article 24. Procediment d’arranjament amistós

1. Quan una persona considera que les mesures preses per un o ambdós estats contractants li comporten o poden comportar-li una imposició no conforme a les disposicions d’aquest Conveni, pot sotmetre, amb independència dels recursos que preveu el dret intern d’aquests estats, el seu cas a l’autoritat competent de qualsevol dels estats contractants. El cas s’ha de sotmetre durant els tres anys que segueixen la primera notificació de la mesura que comporta una imposició no conforme a les disposicions d’aquest Conveni.

2. L’autoritat competent, si considera que la reclamació està fonamentada i no està en condicions ella mateixa d’aportar-hi una solució satisfactòria, ha de fer el possible per resoldre el cas mitjançant un arranjament amistós amb l’autoritat competent de l’altre estat contractant, amb la finalitat d’evitar una imposició no conforme amb aquest Conveni. L’arranjament s’ha d’aplicar siguin quins siguin els terminis previstos pel dret intern dels estats contractants.

3. Les autoritats competents dels estats contractants, mitjançant un arranjament amistós, han de fer el possible per resoldre les dificultats o aclarir els dubtes a què pot donar lloc la interpretació o l’aplicació d’aquest Conveni. També es poden consultar amb la finalitat d’evitar la doble imposició en casos no previstos per aquest Conveni.

4. Les autoritats competents dels estats contractants poden comunicar-se directament entre elles, inclús mitjançant una comissió mixta formada per elles mateixes o els seus representants, amb la finalitat d’arribar a un arranjament tal com s’indica en els apartats anteriors.

Article 25. Intercanvi d’informació

1. Les autoritats competents dels estats contractants intercanvien informació previsiblement rellevant per aplicar les disposicions d’aquest Conveni o per a l’execució o l’aplicació del dret intern relativa als impostos de qualsevol naturalesa o denominació exigibles pels estats contractants, per les seves subdivisions polítiques o entitats locals, en la mesura que la imposició així exigida no sigui contrària al Conveni. L’intercanvi d’informació no està restringit pels articles 1 i 2.

2. La informació rebuda en virtut de l’apartat 1 per un estat contractant es mantindrà en secret, de la mateixa manera que la informació obtinguda en aplicació del dret intern d’aquest estat, i únicament pot ser revelada a les persones o autoritats (inclosos tribunals i òrgans administratius) encarregades de la liquidació o la recaptació dels impostos esmentats a l’apartat 1, de la seva aplicació efectiva o de la persecució de l’incompliment relatius als mateixos impostos, de la resolució dels recursos relatius a aquests impostos, o de la supervisió d’aquestes activitats. Aquestes persones o autoritats únicament poden emprar aquesta informació per a les finalitats esmentades. Poden revelar-la en el marc d’audiències públiques dels tribunals o de decisions judicials. No obstant això, la informació rebuda per un estat contractant pot ser emprada per a altres finalitats quan aquesta informació pugui ser emprada per a altres finalitats segons la legislació interna dels dos estats i l’autoritat competent de l’estat emissor n’autoritzi l’ús.

3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no poden, en cap cas, ser interpretades en el sentit d’obligar un estat contractant a: a. Prendre mesures administratives contràries a la seva legislació o pràctica administrativa o a les de l’altre estat contractant. b. Proporcionar informació que no pugui ser obtinguda d’acord amb la seva legislació o en el marc de la seva pràctica administrativa habitual o en la de l’altre estat contractant. c. Proporcionar informació que revela un secret de caràcter mercantil, empresarial, industrial, comercial o professional o un procediment relacionat amb una activitat econòmica, o informació la revelació de la qual sigui contrària a l’ordre públic.

4. Si un estat contractant sol·licita informació de conformitat amb aquest article, l’altre estat contractant utilitza les mesures de les quals disposa per obtenir la informació sol·licitada, independentment que l’altre estat no necessiti aquesta informació per a finalitats tributàries pròpies. L’obligació precedent està restringida per les disposicions de l’apartat 3, però en cap cas els estats contractants no poden interpretar aquestes restriccions com a base per denegar l’intercanvi d’informació únicament per l’absència d’interès nacional en la informació sol·licitada.

5. En cap cas les disposicions de l’apartat 3 no s’interpreten en el sentit de permetre a un estat contractant denegar l’intercanvi d’informació únicament perquè aquesta informació la posseeixen bancs, altres institucions financeres, agents designats o qualsevol persona que actuï en qualitat de mandatària o fiduciària, o perquè aquesta informació està relacionada amb els drets de propietat d’una persona.

Article 26. Membres de missions diplomàtiques i oficines consulars

Les disposicions d’aquest Conveni no afecten els privilegis fiscals conferits als membres de les missions diplomàtiques o de les oficines consulars de conformitat amb els principis generals del dret internacional o en virtut de les disposicions d’acords especials.

Article 27. Dret a acollir-se als beneficis del conveni

1. No obstant les altres disposicions d’aquest Conveni, els beneficis concedits de conformitat amb aquest Conveni no s’atorguen respecte d’un element de renda o de patrimoni si és raonable concloure, tenint en compte tots els fets i circumstàncies pertinents, que l’instrument o operació que directament o indirectament genera el dret a percebre aquest benefici té entre els seus propòsits principals l’obtenció del mateix benefici, llevat que es determini que la concessió del benefici en aquestes circumstàncies és conforme amb l’objecte i els propòsits de les disposicions pertinents d’aquest Conveni. Abans que a un resident d’un estat contractant se li deneguin aquests beneficis a l’altre estat contractant per les raons de la frase precedent, les autoritats competents dels estats contractants es poden consultar entre elles.

2. Quan, de conformitat amb aquest Conveni, es denegui un benefici a una persona en virtut del que preveu l’apartat 1, l’autoritat competent de l’estat contractant que, en cas contrari, hauria concedit aquest benefici, tracta, no obstant això, aquesta persona com si tingués dret a aquesta prestació, a altres prestacions en relació amb un element específic d’ingrés o patrimoni, si l’autoritat competent mencionada, a petició d’aquesta persona i un cop considerats els fets i les circumstàncies rellevants, determina que aquests beneficis han estats concedits a aquesta persona a manca de la transacció o de l’acord. L’autoritat competent de l’estat contractant a la qual s’hagi presentat la sol·licitud consulta l’autoritat competent de l’altre estat abans de refusar la sol·licitud presentada per un resident d’aquest altre estat en virtut d’aquest apartat.

Article 28. Entrada en vigor

1. Els estats contractants es notifiquen mútuament per escrit, per la via diplomàtica, l’acompliment dels procediments legals interns necessaris per a l’entrada en vigor d’aquest Conveni.

2. El Conveni està subjecte a ratificació i entrarà en vigor el primer dia del mes següent a la data de la darrera d’aquestes notificacions escrites i les seves disposicions tindran efecte: a. Pel que fa als impostos retinguts a l’origen, sobre les rendes obtingudes el primer dia o a partir del primer dia de gener de l’any natural següent a l’any en què entri en vigor el Conveni. b. Pel que fa als altres impostos, sobre la renda i els impostos sobre el patrimoni, per als impostos exigibles per a qualsevol exercici fiscal que comenci el primer dia de gener o a partir del primer dia de gener de l’any natural següent a l’any en què entri en vigor el Conveni.

Article 29. Denúncia

Aquest Conveni es manté en vigor fins que un dels estats contractants el denunciï. Qualsevol dels estats contractants pot denunciar el Conveni, per la via diplomàtica, mitjançant una notificació de denúncia amb un preavís mínim de sis mesos abans de l’acabament de qualsevol any natural després de l’expiració d’un període de cinc anys a partir de la data en què entri en vigor. En aquest cas, el Conveni deixarà de tenir efecte: a. Pel que fa als impostos retinguts a l’origen, sobre les rendes obtingudes el primer dia o a partir del primer dia de gener de l’any natural següent a l’any en què hagi estat lliurada la notificació. b. Pel que fa als altres impostos sobre la renda, per als impostos exigibles per a qualsevol exercici fiscal que comenci el primer dia o a partir del primer dia de gener de l’any natural següent a l’any en què hagi estat lliurada la notificació.

A aquest efecte, els signataris, degudament autoritzats, signen aquest Conveni. Fet per duplicat, en dos exemplars originals, a Nova York, el dia 24 de setembre del 2024, en català, montenegrí i anglès, tots els textos igualment fefaents. En cas de qualsevol divergència en la interpretació, preval el text en anglès. Pel Principat d’Andorra Excma. Sra. Imma Tor Faus Ministra d’Afers Exteriors Per Montenegro Excm. Sr. Ervin Ibrahimović Viceprimer ministre de relacions internacionals i ministre d’Afers Exteriors

Protocol A la signatura del Conveni subscrit entre el Principat d’Andorra i Montenegro per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals, els sotasignats han acordat que les disposicions següents formaran part integrant d’aquest Conveni: I. En relació amb l’article 1 (Persones cobertes) Si en qualsevol acord o conveni per evitar la doble imposició signat després de la data de la signatura d’aquest Conveni per Montenegro o en virtut del Conveni multilateral per aplicar mesures relacionades amb el tractat fiscal per prevenir l’erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis, Montenegro accepta incloure una disposició idèntica a l’article 1.2 del model de Conveni fiscal de l’OCDE sobre la renda i el capital (versió resumida del 2017) pel que fa a les entitats transparents, aquesta disposició s’aplicarà automàticament en virtut d’aquest Conveni com si estigués inclosa en l’apartat (2) de l’article 1 amb efectes des de la data en què la disposició es faci efectiva.

II.

En relació amb l’article 24 (Procediment d’arranjament amistós) En cas que, d’acord amb un acord o conveni per evitar la doble imposició que se signi després de la data d’entrada en vigor d’aquest Conveni, s’incorpori una disposició d’arbitratge, les autoritats competents d’Andorra i Montenegro consultaran la possibilitat d’iniciar negociacions per inserir una disposició d’arbitratge en aquest Conveni.

III.

En relació amb l’article 25 (Intercanvi d’informació): Sense perjudici de l’entrada en vigor del Conveni, les sol·licituds d’informació poden efectuar-se: i. Respecte dels afers fiscals que impliquin una conducta intencionada susceptible de persecució d’acord amb la legislació penal de la part requeridora, en relació amb els períodes impositius que comencin el primer dia de gener del 2017 o a partir d’aquesta data, o si no es tracta de cap període impositiu, en relació amb tots els impostos meritats el primer dia de gener del 2017 o a partir d’aquesta data; i ii.

Respecte d’altres casos, en relació amb els períodes impositius que comencin el primer dia de gener del 2021 o a partir d’aquesta data o, si no es tracta de cap període impositiu, en relació amb tots els impostos meritats el primer dia de gener del 2021 o a partir d’aquesta data.

A aquest efecte, els signataris, degudament autoritzats, signen aquest Protocol.

Fet per duplicat, en dos exemplars originals, a Nova York, el dia 24 de setembre del 2024, en català, montenegrí i anglès, tots els textos igualment fefaents.

En cas de qualsevol divergència en la interpretació, preval el text en anglès.

Pel Principat d’Andorra Excma.

Sra. Imma Tor Faus Ministra d’Afers Exteriors Per Montenegro Excm.

Sr. Ervin Ibrahimović Viceprimer ministre de relacions internacionals i ministre d’Afers Exteriors